L’estudi dels mapes i els croquis muntanyencs montserratins permet descobrir alguns elements geogràfics aparentment desconeguts avui. Un d’aquests indrets és la font Groga. Es tracta d’una font situada en el torrent del Soldat per damunt del camí de Dalt de les Canals i per sota la Drecera de Monistrol (drecera dels Tres Quarts). Segons la cartografia de Joan Cabeza (1909) i Ramon de Semir (1949) existia un camí que unia el camí de Dalt de les Canals amb la Drecera de Monistrol passant per aquesta font.
Els primers mapes de l’editorial Alpina no indiquen la font, ni representen el camí, perquè la seva escala no ho permet. De tota la cartografia d’aquesta editorial només la de 1989 s’hi troben la font i el camí
Comparant la diferent cartografia montserratina s’observa que cada d’elles situa la font en llocs diferents, sempre al voltant del torrent del Soldat.
A banda de les mencions cartogràfiques hi ha una referència a aquesta font en l’estudi de la flora montserratina fet per Josep Nuet i Badia i Josep M. Panareda i Clopés (Flora de Montserrat, volum 1, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991, p. 81) quan esmenten la troballa de l’espècie Equisetum telmateia, cua de cavall grossa, en l’entorn de la font Groga. Com espècie vegetal es troba sempre a les vores dels rius, torrents i fonts. En la nota adjunta a la descripció d’aquesta planta (pàgina 81) es diu que actualment aquest indret és molt difícil de visitar per la bardissa impenetrable que el cobreix. En aquesta nota s’indica que la troballa es feu l’any 1985.
A partir de tota la informació recollida s’ha explorat aquest territori, conjuntament amb l’Antonio Tejedor, per intentar trobar el camí de la font Groga i la ubicació d’aquesta font. S’ha recorregut aquest territori sortint tant de la Drecera de Monistrol (Drecera dels Tres Quarts) com del camí de Dal de les Canals. Després de diverses cerques s’ha pogut determinar la traça del camí, però ha estat impossible descobrir la font, tot i que, per algunes restes descobertes, s’ha fixat una petita zona on podria haver-hi estat. Però caldrà fer més investigacions per determinar si hi ha algun rastre de l’antiga font o, lamentablement, és una font perduda i colgada per algun arrossegament del torrent del Soldat.
L’extrem superior del camí de la font Groga està situat en la Drecera de Monistrol. Pujant per ella, tot just a l’inici de la gran llaçada construïda per salvar avançar per dins del torrent de la Font del Boix, surt a mà esquerra un corriol que avança en direcció Est. En alguns trams encara són visibles alguns murs del camí i es troben algunes restes de ceràmica. El camí planeja, però passats uns 150 metres, baixa uns 50 metres de cota per tal d’accedir a un nivell des del qual es progressarà en direcció sud-est fins al torrent del Soldat. També aquí són visible, en algun tram són visibles les restes del mur del camí. El pas del torrent del Soldat és difícil pel gruix de les bardisses. Un cop travessat el torrent s’arriba a un indret que sembla haver estat un petit hort. El camí continua en la mateixa direcció, ara per un terreny de menys vegetació, per anar a buscar el camí de les Canals de dalt on acaba.
En l’entorn del torrent, un pocs metres per sota del camí quan el travessa, s’han trobat força restes de material de construcció, totxos gruixuts i alguns materials ceràmic. Per aquest indret, difícil de visitar per la bardissa impenetrable que el cobreix, tal com ho descriu en Josep Nuet i en Josep M. Panadera, és on caldria continuar l’exploració per tal de localitzar, si és que encara perduren, alguns vestigis de la font.
Hi ha una qüestió que hauria de passar desapercebuda en relació amb la ubicació d’aquesta font. Les seves referències cartogràfiques més conegudes són les proporcionades per Joan Cabeza (1909) i Ramon de Semir (1949). Però, en els dibuixos generals del massís montserratí fets per Jaume Estela, un l’any 1869 i l’altre l’any 1907, aquest autor representa la ubicació d’aquesta font només en el segon dibuix en un lloc sorprenent: per damunt de la carretera de Monistrol al monestir de Santa Maria i al costat del torrent del cavall Bernat.
L’absència de referències a una font en l’indret on Jaume Estela situa la font Groga em fa pensar que es tracta d’un error o una confusió amb la font del Gat.
Un altre fet sorprenent és com Pere Bosquets, l’extraordinari muntanyenc montserratí, esmenta, o no, aquesta font en els seus escrits. En el llibre d’Amics de Montserrat “Itineraris montserratins”, publicat per l’editorial Óssa Menor l’any 1961 esmenta que el camí de Baix de les Canals passa per sota aquesta font. En el seu text, reprodueix el que a començaments del segle XX havia escrit la Revista Montserratina. En el mapa que acompanyava aquest llibre es reprodueix el camí de la font Groga, sense identificar-lo.
En un llibre posterior, “Ermites i fonts montserratines”, editorial Montblanc (1967), escrit per Pere Bosquets com Amics de Montserrat, no hi ha cap referència a la font Groga en el seu exhaustiu recull de fonts efectives, cisternes aprofitables, fonts perdudes o inservibles, i fonts llegendàries. Anys després, Jordi Oliver, un altre gran excursionista montserratí i continuador dels treballs de Pere Bosquets, redibuixà el mapa de Pere Bosquets i esborrà el camí de la font Groga.
És evident que cal seguir investigant per conèixer més a fons les vicissituds d’aquesta enigmàtica font montserratina