La troballa a l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona en el lligall OPP-380 d’un croquis de 1869 sobre la carretera anomenada, en aquell temps, “carretera del Bruc a Manresa, ramal de casa Massana a Montserrat”, on s’indicaven amb precisió els seus hectòmetres i la situació d’alguns indrets que es trobaven al llarg del seu traçat, ha permès comprendre l’organització del que havia estat el camí-carreter construït l’any 1698, durant l’abadiat del pare Josep Ferrer, que anava del coll de can Maçana al monestir de Santa Maria de Montserrat. Agraeixo les facilitats del personal de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona per poder consultar els expedients històrics de les obres fetes en l’actual carretera BP-1103, on en un d’ells hi havia aquest croquis sobre l’antic camí-carreter.
Aquest croquis forma part d’un expedient de 1905 titulat Reparación del ramal de casa Massana a Montserrat, Documento nº 2, Planos. Es refereix a laconstrucció de la carretera que havia de substituir de l’antic camí-carreter per una moderna carretera, més ample i còmode per transitar entre el coll de can Maçana i el monestir de Santa Maria de Montserrat. En aquest expedient també hi ha diversos mapes on es relaciona la nova carretera i la de l’antic camí carreter, a més d’uns quaderns de treball on s’indica amb detall els punts quilomètrics on s’abandona la traça de l’antiga carretera per la construcció d’una nova delineació. És molt probable que aquest croquis de 1869 sigui força coincident, a grans trets, amb el camí-carreter construït a finals del segle XVII per on devien transitar molts pelegrins i, probablement, les tropes franceses els anys 1809, 1811 i 1812 en les seves successives pujades al monestir de Santa Maria de Montserrat durant la Guerra del Francès.
La crònica per viatgers de Gaietà Cornet (“Tres dias en Montserrat”, 1863) i el relat històric del pare abat de Sant Maria de Montserrat Miquel Muntades (“Historia de Montserrat”, 1894) expliquen que l’any 1698, durant l’abadiat del pare Josep Ferrer, es construí un camí-carreter per anar des de la Pobla de la Guàrdia fins als monestirs de Santa Maria en substitució de l’antic camí que passava pel peu de la Roca Foradada i des d’on s’anava cap al monestir de Santa Cecilia per continuar, sense perdre alçada, cap al de Santa Maria. No obstant això, la historiadora Assumpta Muset i Pons, en la seva obra conjunta amb Miquel Vives Tort “Els camins romeus de Montserrat. Segle XI-1850”, (2010), comenta que Pau Maçana, pagès de la casa homònima de la Guàrdia, l’any 1645 feia esment explícit de l’existència del “camí vell que anava de Montserrat a Igualada”, que continuava travessant la vella Pobla de la Guàrdia, ara, però, sense trànsit. Aquesta afirmació sembla contradir els comentaris de Cornet i Muntadas, ja que avança la reforma de l’antic camí unes quantes dècades. Muset i Tort pensen que és molt possible que l’obra d’un camí-carreter es feu per etapes i, en un primer moment, només es desviés el recorregut el sender dels romeus al seu pas per l’antiga Pobla de la Guàrdia i més tard, durant l’abadiat de Josep Ferrer es procedí a habilitar un camí-carreter fins al monestir de Santa Maria de Montserrat.
En les següents imatges es reprodueix el croquis original de l’any 1869 i una representació esquemàtica d’aquest. La primera és el document original de 1869. Les tres següents imatges són detalls ampliats d’aquest croquis tractats digitalment. Les quatre restants són la transcripció gràfica del contingut d’aquest document.
Les anteriors imatges són detalls del croquis del camí-carreter de 1698. Dibuix original de 1896. Llegall OPP-380 de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona.
L’obra viària promoguda durant l’abadiat del pare Josep Ferrer era molt necessària per a l’ascens i la consolidació del santuari montserratí com un dels principals centres de culte de l’Europa cristiana. Aquest procés, iniciat als segles XII i XIII, fou constant durant els següents segles. Aquesta circumstància convertí el coll de can Maçana, on existia, en el seu moment, la Pobla de la Guàrdia, en una important cruïlla de camins i un dels portals d’entrada a la muntanya i al Santuari marià de Montserrat. A partir de diverses cròniques i relats de viatges se sap que aquest camí-carreter donava la volta pel darrere de les cases de la Pobla de la Guàrdia, situades on avui hi ha la zona d’aparcament de can Maçana, i continuava un tram pel traçat de l’actual carretera del qual se’n sortia, uns quants metres després, per avançar en una cota més avall de la roca Foradada i continuava cap al monestir de Santa Cecília, primer, i prosseguia cap al monestir de Santa Maria de Montserrat.
Transcripció parcial del croquis del camí-carreter de 1698. Dibuix original de 1896. Llegall OPP-380 de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona
La informació aportada per aquest croquis serveix per comprendre alguns dels detalls dels indrets per on passava aquest carreter. Tot seguit se’n destaquen uns alguns. Se situa la font, avui desapareguda de can Maçana, a tocar del coll del mateix nom. Pocs metres després es comenta l’existència d’un important revolt al final de la Baixada dels Espantats actualment eliminat per l’existència d’un túnel amb el mateix nom. S’indica el camí que permet baixar directament a Marganell, conegut avui també com a camí vell de l’Oliver. Passada la cruïlla amb aquest camí se assenyala la localització de la font del Forat, dita avui també com de l’Oliver, situada per damunt de la carretera. La creu del Regató es comenta que és la creu de l’oliarer en record d’una persona assassinada en aquell indret. La creu de la Tartana s’indica per damunt de la carretera i no a la part inferior com està avui; penso que la creu ha estat sempre al mateix lloc i el que ha canviat és la traça de la carretera. Passat santa Cecília s’indica el final del camí de l’Àngel, on avui se situa la Baixada dels Matxos. La Roca dels Àngels surt dibuixada a la part inferior de la carreta, però no cal imaginar-se aquesta posició tenint com a referència l’actual BP-1103, sinó el camí-carreter que en aquest indret encara es pot veure al damunt de l’actual carretera. Per això aquesta roca, quedava, abans que fos destruïda per les obres de la Diputació de Barcelona, a la part superior de la BP-1103.
Les referències sobre les característiques d’aquest camí-carreter són molt genèriques. Aquest important camí-carreter fou reformat i adequat a les noves exigència de la locomoció del transport durant diversos anys fins quan fou totalment substituït a començaments del segle XX, 1905, per una moderna carretera aprofitant alguns trams de l’anterior camí-carreter. Durant la primera part del segle XX, diverses reformes de rectificació anaren configurant la traça de la carretera. L’any 1976 la Diputació de Barcelona, institució de qui depèn aquesta via, emprengué una gran intervenció, no exempta de polèmica pel seu impacte negatiu en l’entorn de la muntanya, d’eixamplament i correcció de la traça. Tot i les contínues modificacions d’aquestes vies sempre han procurat acomplir el principi de buscar el camí més pla entre dos indrets, encara que això comportés donar més voltes. Les alçades de sortida i arribada són pràcticament les mateixes: can Maçana està a 717 metres i el monestir a 719 metres. L’aplicació d’aquest principi està condicionada per la particular orografia del massís montserratí on destaca la seva divisió en graons, d’una alçada aproximada de cent metres cada un d’ells. El graó superior és conegut com la Plana la Vella, és on es troben les ermites de la Santíssima Trinitat, sant Benet, Santa Creu i sant Dimes; i el segon hi ha el monestir de Santa Maria, les capelles de sant Iscle, dels sants Apòstols, i Sant Miquel; i continua havent-hi més graons a mesura que es baixa cap al riu Llobregat Revista Montserratina (1909) Montserrat. Itineraris pp. 118 i 119). El graó on està el monestir de Santa Maria també hi ha el monestir de Santa Cecília i, sense massa desnivell, continua fins al coll de can Maçana.
En una nova entrada es projectarà la traça d’aquest camí-carreter en relació amb l’actual carretera BP-1103 i es presentaran els trams que encara es conserven.
