El camí de la Roca Foradada era un dels senders principals del massís montserratí ja a l’època medieval. Era la via emprada per molts peregrins per endinsar-se a la muntanya des de la Pobla de la Guàrdia (coll de can Maçana) i anar al monestir de Santa Cecília, primer, i després al monestir de Santa Maria de Montserrat. Sembla que aquest camí, un cop passada la roca Foradada avançava fins a la cruïlla amb el sender de coll de Port, indret conegut també en època medieval, continuava fins a arribar a l’indret on avui es conflueix amb el camí que puja de l’anomenada plaça Catalunya, des d’allí seguia, en suau baixada, fins a trobar el que s’anomena antic camí carreter des d’on continuava cap al monestir de Santa Cecília.
Sempre m’havia intrigat quina hauria estat antigament la continuat de l’anomenat camí de la Roca Foradada, sender esmentat ja en època medieval, després de passar per sota aquesta roca per anar, primer al monestir de Santa Cecília, i després continuar cap el monestir de Santa Maria. Avui, aquesta pregunta no té massa sentit perquè l’actual traça del GR-172 resol el dubte de per on passa el seu tram inicial abans d’enfilar-se cap a la Plana Vella integrat en l’antic camí de l’Arrel. Però, el GR-172, conceptualment, és un sender modern obert a mitjans dels anys 80 del segle XX pel treball constant i continuïtat de Jordi Oliver i Pausas, ajuntant alguns antics corriols de carboners que transitaven entre el camí de la Roca Foradada, la drecera del Miracle, el camí de la font del Llum i el camí de l’Arrel, i, si calia, on fes falta, fent-ne alguns trams totalment nous.
Les següents imatges mostren l’evolució del sistema de camins relacionats amb l’entorn de l’antic camí de la Roca Foradada. El mapa més antic conegut és el que confeccionà Joan Cabeza l’any 1909 i reeditat el 1928. En aquest mapa el camí de la Roca Foradada, després de passar la cruïlla amb el camí de coll de Port, avançava cap la font de sant Josep i continuava fins a confluir amb l’antic camí carreter.
El mapa de Joan Cabeza semblava que aclaria el meu dubte i mostrava com a inicis del segle XX, el camí que venia de la Roca Foradada acabava en l’antic camí carreter després de passar la font de sant Josep. No obstant, mirant representacions cartogràfiques posteriors, on es precisava millor aquest camí, com pot ser el mapa de Ramon de Semir de 1949 o el croquis de Llorenç Estivill en el llibre Montserrat del mateix any, la continuïtat del camí de la Roca Foradada per anar, primer a la font de sant Josep i després al camí carreter, era un xic forçada.
Si bé era una llaçada que permetia perdre còmodament alçada el camí de la Roca Foradada semblava que es podia estalviar aquesta llaçada si existís una continuïtat en línia recta cap al camí carreter que circulava més avall. Aquest camí era possible perquè la pendent de la muntanya facilitava el trànsit sense masses dificultats. En el següent mapa, s’indica amb una fletxa el punt on el camí de la Roca Foradada podia haver continuat estalviant-se la llaçada que fa actualment.
A la dècada dels anys 80 del segle XX, el sistema de camins montserratins a l’entorn de la font de sant Josep era molt diferent a la situació actual. El mapa del llibre de Pere Bosquets i Codorniu sobre itineraris montserratins mostra quina era la situació dels camins en aquest entorn a inicis dels anys 80 del segle XX, abans que un altre membre d’Amics de Montserrat (Amics del Sol) construís el GR-172.
La creació del GR 172, evolució del primitiu sender GR 7.2, per l’obra decidida i constant de Jordi Oliver, seguint el treball iniciat pel seu germà i altres membres del grup Amics del Sol (Amic de Montserrat) provocà un canvi en la utilitat dels camins en aquesta part de la cara nord del massís. El següent detall del mapa personal de Jordi Oliver i Pausa queda reflectit, com a anotació d’afegitó, els trams que ell creà per construir el GR 172 (GR 7.2).
Guiat per la intuïció que probablement existia una continuïtat més natural del camí de la Roca Foradada cap al camí carreter vaig mirar si alguna cartografia representava algun sender en aquest indret. Vaig trobar en un antic mapa de la Diputació de Barcelona editat l’any 1976 a partir d’un vol de 1967 hi havia un camí que allargava el camí de la Roca Foradada cap el camí carreter sense fer l’actual llaçada de la font de Sant Josep i la plaça de Catalunya.
Durant un temps l’objectiu ha estat trobar el camí dibuixat en el mapa de la Diputació de Barcelona i, en el cas d’existir, fer-lo practicable. Gràcies a l’habilitat i treball pacient d’en Toni Tejedor i d’un servidor, s’ha pogut recuperar aquest camí que estava totalment empassat per la vegetació. Si bé la construcció del GR-172 havia facilitat transitar per tota la cara nord del massís montserratí, també provocà el desús, primer, i la total pèrdua, després, d’aquest camí que sembla ser la continuïtat natural del camí de la Roca Foradada fins al camí carreter, a l’alçada de la creu del Regató.
Tot i que hem anomenat aquest camí com el camí de la Creu del Regató, pot considerar-se part del camí de la Roca Foradada. Es tracta d’un camí de molt bona fàbrica i que, en alguns indrets encara conserva una bona amplada i uns sòlids murs, de pedres grans, per vèncer algun pendent de la muntanya. Actualment, malgrat que algunes petites ensulsiades han reduït la caixa del camí, és encara ben apreciable la importància que devia tenir el camí de la roca Foradada en l’antic sistema de camins montserratins. La construcció del GR-172 desfigurà la funcionalitat del camí de la roca Foradada. A partir de l’indret on avui s’inicia el tram superior del camí de la Creu del Regató en Jordi Oliver i Pausas començà a obrir el pas del sender de gran recorregut. Amb el temps, la funcionalitat d’aquest nou tram ha consolidat conceptualment el GR-172 com a denominació del que antigament havia estat el camí de la Roca Foradada i ha provocat el desús, i pèrdua, d’una part del seu tram inferior. Per evitar qualsevol confusió, les persones que pintaren els senyals de GR-172, marcaren com a pas barrat la part superior del camí de la Creu del Regató, senyal que encara es conserva. Caldrà complementar aquesta troballa amb altres evidències que permetin proposar el camí de la Creu del Regató com a una de les parts del tram inferior del camí de la Roca Foradada per anar al monestir de Santa Cecília.
