Camins de les ermites de santa Magdalena i Sant Jaume

L’entrada en funcionament del funicular de sant Joan, inaugurat l’any 1918 causà diverses transformacions en el sistema de camins de l’entorn del Pla de les Taràntules. El més evident fou l’eliminació de l’anomenada drecera de sant Joan que transcorria per la canal dels Avellaners perquè es decidí passar per ella la via del funicular. Una altra conseqüència fou l’obertura del camí nou de sant Jeroni, acabat a finals de 1921 o inicis de 1922,  per poder anar planerament des del Pla de les Taràntules a Sant Jeroni. L’existència d’aquest nou camí causà el progressiu desús d’un tram de l’anomenat camí de ferradura a sant Jeroni que anava des del Pla de les Taràntules a sant Jeroni pel Trencabarrals, Pla dels Ocells, Pla dels Escurçons i Basses de sant Antoni.

La construcció del camí nou de sant Jeroni,  junt amb la destrucció de totes les ermites durant la Guerra del Francès, provocà una progressiva transformació del sistema de camins que menaven a les ermites de santa Magdalena i de sant Jaume, i al pla de les Taràntules. El desús d’alguns d’aquests camins i la consolidació de nous originà l’actual distribució de camins i caminois entre la Gorra Frígia i el pla de les Taràntules com reflecteixen els actuals mapes topogràfics.

Il·lustració 1 Detall del mapa topogràfic de l’editorial Alpina, edició 2020

La cartografia actual no informa del sistema de camins abans de la construcció del camí nou de sant Jeroni, ni expressen els camins probablement utilitzats pels ermitans de les ermites de Sant Magdalena i sant Jaume, per desplaçar-se per la muntanya per complir les seves obligacions. Els mapes de la Guia Baedeker de 1898 i el de Joan Cabeza de 1909 reprodueixen aproximadament la situació dels camins d’aquestes ermites abans que es produïssin  els canvis associats a la construcció del camí nou de sant Jeroni i al seu desús per la destrucció de les ermites.

 

Il·lustració 2 Detall del mapa de la Guia Baedeker, 1898

Il·lustració 3 Detall del mapa de Joan Cabeza, edició 1909

En el següent croquis, extret de la guia d’itineraris Montserrat publicat per la Revista Montserratina l’any 1909 es veu tot el sistema de camins existents abans de la construcció del camí nou de sant Jeroni i les seves funcionalitats.

Il·lustració 4 Detall del croquis de la pàgina 71 del llibre Montserrat. Itineraris, 1909

En la següent il·lustració s’identifiquen amb colors els diferents camins que anaven a l’ermita de sant Magdalena (color groc); la cami a l’ermita de sant Jaume (color morat) i camí de Tebes a Sant Miquel (color verd).

Il·lustració 5 Detall del mapa de Joan Cabeza, 1909. S’han identificat en colors els camins de santa Magdalena i sant Jaume.

Comparant la informació aportada pels croquis i els mapes fets abans de construir-se el camí nou de sant Jeroni i la situació posterior a la seva construcció, permet deduir l’aprofitament d’un tram del camí de sant Jaume per fer el camí nou de sant Jeroni.  A partir d’aquest tram s’obrí un camí damunt de la roca montserratina per avançar, en una lleugera pujada, per sota la Gorra Marinera, les Magdalenes i la Gorra Frígia  per tal d’anar a buscar la carena de la serra de les Paparres. En la següent il·lustració, s’ha dibuixat en el mapa d’en Joan Cabeza de 1909, la traça del nou camí de sant Jeroni, en vermell, pot es pot veure, indicar per una fletxa, l’aprofitament del camí de sant Jaume.

Il·lustració 6 Representació del camí nou de sant Jeroni (vermell) en el mapa de Joan Cabeza, 1909

Anys després l’enrunament de les ermites i el desús dels camins dels ermitans modificà l’estructura dels vials d’aquest indret i això és el que reprodueix l’actual cartografia. Però aquesta cartografia no representa, i no perquè no existeixin encara avui, els corriols que són les restes dels antics camins per als quals transitaven els ermitans i el transport de queviures. Avui són possibles identificar encara els vestigis d’aquests camins en forma de dos caminois trobats per una exploració del territori feta amb l’Antoni Tejedor

El primer tram del camí de l’ermita de sant Magdalena, en realitat eren dos viaranys que confluïen, pujava des del camí de Ferradura (camí del Trencabarrals) i travessava el camí nou de Sant Jeroni, són avui dos corriols mig tapats per la vegetació on encara es poden veure les traces del camí antic. La resta del camí, molt ben conservat, s’enfila cap a l’ermita de santa Magdalena a través de l’escala de Jacob.

Il·lustració 7 Representació dels camins de les ermites de santa Magdalena i el tram inicial del camí de sant Jaume en el mapa de l’editorial Alpina 2020

La situació del camí de l’ermita de sant Jaume és similar. El tram inferior d’aquest camí, el que permetia pujar-hi des del camí de Ferradura a l’ermita de sant Jeroni pel Trencabarrals, avui és un camí ben conservat fins al camí nou de sant Jeroni, abans d’arribar-hi ha un parell de graons amb un arbre al mig. Un cop travessat el camí nou, part del camí de sant Jaume continua, avui integrat en el camí nou de sant Jeroni, fins a trobar un corriol a mà esquerra el qual permet s’enfila cap a l’ermita de sant Jaume. Aquest caminoi, actualment només un petit corriol, té trams on l’amplada i els murs evidencien la seva antiga importància. Probablement, permetia el pas d’animals ferrats de càrrega. Aquest caminoi, abans al peu dels murs de l’antic hort de l’ermita rep la confluència de la drecera de sant Jaume que puja, en diverses llaçades, des del camí nou de sant Jeroni. Antigament, quan encara no existia el camí del Pla de les Taràntules a l’ermita de sant Joan, el camí de sant Jaume, en el seu tram final, baixava cap a trobar el torrent de santa Magdalena on començava el camí que pujava a la primera ermita. En aquest indret començava el camí de la Font Seca i les escales que pujaven a l’ermita de sant Onofre.

La situació actual és molt diferent de l’existent ara fa més de cent anys. Malgrat els anys passats, encara avui es pot apreciar la complexitat del sistema de camins existents emprats pels ermitans de les ermites de santa Magdalena i de sant Jaume per anar, cada un per separat, a l’ermita de santa Anna per trobar-se amb els altres ermitans o trescar per ells per dur el subministrament. En la següent il·lustració es representa, en una cartografia moderna on s’ha eliminat el camí nou de sant Jeroni, el sistema de camins existents abans de construir-se aquest camí. 

Il·lustració 9 Representació dels camins de les ermites de santa Magdalena i sant Jaume en una cartografia actual on s’ha eliminat el camí nou de sant Jeroni.