Hi ha una part del massís montserratí força desconeguda perquè no té agulles, roques o parets desafiants pels escaladors, ni camins atractius pels senderistes. Malgrat aquestes mancances el territori comprés entre el Serrat de les Cametes, el Malniu, la carena de Puigllobí i la fondalada de la Vall ofereix l’extraordinari atractiu de descobrir uns paratges que són vestigis d’un Montserrat inèdit. Allí es troben restes d’antics masos, barraques de vinya, camins i passos que són testimonis d’un passat agrícola important, i nombroses fonts prou generoses inclús en temps de sequera. Són evidències d’un antic passat on tot aquest territori estava àmpliament conreat i donava prou feina a pagesos i traginers de l’entorn de Marganell i El Bruc. Tot el paisatge d’aquet territori parla d’una important activitat humana que avui ha donat pas al silenci dels llocs oblidats.
Un d’aquests indrets és el mas conegut com a can Maroto. La seva situació no era del tot coneguda, però gràcies a la privilegiada memòria de Marcel·lí Puigdellívol s’ha pogut localitzar i estudiar-ne les característiques constructives. En aquesta nota són uns apunts sobre les característiques d’aquest mas.
Can Maroto es troba en un indret força recòndit del Bosc del Frare pràcticament engolit per la vegetació en un indret proper a la carena de Puigllobí, al torrent de can Maroto i a la font del mateix nom. Es tracta d’una construcció d’uns 12 x 14 metres de planta irregular i sembla sense cap pis d’alçada. La porta d’entrada probablement estava en la cara oest, mentre una finestra és identificable en la seva cara sud. Té dos cubs de ceràmica vidriada, un forn i el que sembla la resta d’una pastera. La part central estava ocupada per l’estança principal complementada per una altra en la part est del mas.
Caldrà complementar aquesta primera anàlisi del mas amb un estudi per aprofundit per tal de detallar les seves característiques. Segons les informacions recollides, aquest mas sembla que fou abandonat a mitjans del segle XX o molt abans. Per la presència de cups i un entorn ple de barraques de vinya, es pot pensar que es dedicava a la producció de vi.
En les següents imatges es presenta una primera aproximació a la possible estructura de can Maroto. Caldrà fer més estudis per arribar a tenir un coneixement més exacte de com era aquest mas.
