Els visitants habituals del coll de can Maçana hauran observat a Ponent l’existència de dos turons on és ben visible, en un d’ells, les restes d’una antiga edificació. Uns senders indicats com a GR i PR al costat de la casa de can Maçana permeten pujar fàcilment als dos turons que dominen el coll. Damunt de cada un d’aquests turons hi ha les restes d’antigues construccions. El turó més alt, 842 metres, està més al nord del segon turó, 791 metres, i ambdós estan separats pel coll de les Torres. La cota 842 conserva unes poques restes d’una vella construcció, mentre que la cota de 791 metres és encara ben evident l’existència d’una antiga torre d’obra. Si l’observador d’aquests turons consulta les diferents cartografies montserratines fàcilment s’adonarà de la confusió en la toponímia dels elements geogràfics d’aquest indret fins el punt que es preguntarà: ¿Com s’anomenen aquests turons?, ¿Quins noms tenen i quina funció tenien les antigues construccions situades al capdamunt dels sengles turons? Aquesta nota pretén contribuir a clarificar el nom d’aquests turons i la funció de les construccions del seu capdamunt.


Des de ben antic eren ben coneguts aquests dos turons. Joan Cabeza, en el seu mapa de 1909, situa en una cota de 840 metres el Castell Ferran i no esmenta cap altra referència geogràfica. Pocs anys després, 1911, Francesc Carreras i Candi, en el seu treball sobre els castells de Montserrat, comenta que a prop del gran casalot de Can Maçana, “en les veïnes altures del puig Ferran (vint minuts) existeixen dues petites fortaleses, on en temps de guerra o disturbis populars, hi ha acampat en temps contemporanis patrulles de l’exèrcit. La importància estratègica del lloc segueix essent tan reconeguda avui com ho fou cent o mil anys enrere” Carreras Candi, F. (1890) (Los castells de Montserrat. Estudi crítich histórich, Jochs Florals de Barcelona pp.204). Tant en la guerra civil del 1822 com en la del 1835, el casal de Can Maçana fou transformat en fortificació actuant, en l’orde militar, de successor funcional de l’antic castell de la Guàrdia. Aquesta petita fortificació, probablement degué utilitzar-se militarment durant les guerres carlines. Durant la primera guerra, se sap que l’any 1836 la masia de Can Maçana situada molt a prop va ser fortificada.
Ramon de Semir, l’any 1949, a diferència de Joan Cabeza, situa el Castell Ferran en una cota de 793 metres i indica que més al nord, separada per un coll, hi ha una cota de 847 metres sense cap nom.
Els primers mapes de l’editorial Alpina, així com els dels propers anys, seguiran les pautes topogràfiques iniciades per Ramon de Semir. No serà fins a l’any 2004, i en els següents mapes, quan ja es representen els dos turons. El turó més alt és identificat com la Torre Alta (castell Ferran) i el turó més baix s’anomena Torre Baixa (el Telègraf). Però en el mapa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya es canvien aquestes denominacions. El turó més alt, 842 metres, no té cap nom específic, tot i que l’indret on està situat s’anomena les Torres, mentre que el turó més baix, 791 metres, situat més al sud, és anomenat castell Ferran. Aquestes cartografies s’han projectat en la majoria de descripcions d’itineraris que transcorren per aquests indrets. Existeix molta confusió entre la situació del Castell Ferran i la propera torre del Telègraf propera. Moltes descripcions cometen l’error de posar un nom en comptes d’un altre.


Per intentar trobar respostes a aquestes preguntes s’han consultat les fitxes descriptives de les construccions situades al capdamunt dels turons, tal com consten en el mapa del Patrimoni Cultural del municipi d’El Bruc, fet per la Diputació de Barcelona, i l’inventari de béns arquitectònics de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Segons el mapa del Patrimoni d’El Bruc elaborat per la Diputació de Barcelona en el puig més alt hi ha el Castell Ferran. Els estudis arqueològics han determinat que les restes existents corresponen a una edificació medieval del segle XI avui força deteriorada, malgrat tractar-se d’un element patrimonial protegit en la categoria BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional). La fitxa de l’inventari patrimonial de l’ajuntament d’El Bruc feta per la Diputació de Barcelona es comenta que el Castell Ferran: “es troba sobre el coll de Can Maçana, dalt d’una punxa de pedra. Restes d’una torre de guaita de la qual tan sols es conserva pel seu costat sud una filada de maons molt gruixuts, com si s’haguessin fet imitant tovots. Per la banda nord es veuen dues filades de pedra. En un turó proper es troba una torre de telègraf òptic. Observacions: Existeix molta confusió entre el Castell Ferran i la torre del Telègraf propera. Moltes publicacions cometen l’error de posar un nom en comptes d’un altre”. La mateixa fitxa indica que aquesta antiga torre, “també coneguda amb el nom de Torre dels Moros aquesta construcció s’havia utilitzat per protegir el pas de Can Maçana. La importància estratègica del lloc segueix essent tan reconeguda avui com abans”. El que es considera com a castell Ferran són les restes d’una torre de guaita de la que tan sols es conserva pel seu costat sud una filada de maons molts gruixuts i per la banda nord hi ha dues filades de pedra.
En el mateix inventari del mapa de Patrimoni Cultural del municipi d’El Bruc fet per la Diputació de Barcelona també hi ha una fitxa sobre la torre del Telègraf la qual se situa sobre un turó anomenat puig Ferran. Aquesta descripció informa sobre la localització topològica del puig Ferran com entitat diferenciada del lloc on es troba el castell Ferran.
La denominada torre del Telègraf és una construcció del segle XIX, actualment en un estat de lamentable abandonament, tot i ser catalogada com un BCIL, Bé Cultural d’Interès Local. Segons la fitxa del Patrimoni Cultural d’El Bruc “la torre del telègraf és de planta quadrada, amb tres pisos i amb espitlleres defensives al voltant”. La fitxa de l’inventari arquitectònic de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya diu que es tracta d’una “torre de defensa de planta quadrangular i de dos pisos. Està envoltada d’un petit mur de defensa. Existí una coberta a dues aigües. A les cares de la torre es distingeixen diverses espitlleres a dos nivells diferents fetes amb maó. A l’interior es distingeixen restes d’un forjat d’entramat de bigues de fusta i restes d’arrebossat amb calç a les parets”. Les parets són de pedra, maons i morter de calç i les espitlleres són de maons. Per la part sud, la cinglera de la roca s’utilitzava com a defensa natural, mentre que per la part frontal, més accessible, s’augmentava la seguretat amb un mur de tanca. Conserva dues de les parets principals, però s’han esfondrat les plantes dels pisos. Existí una coberta a dues aigües. A l’interior es distingeixen restes d’un forjat d’entramat de bigues de fusta i restes d’arrebossat amb calç a les parets. Les següents imatges són tres fotografies del la torra del Telègraf de Pere Català Roca de 1964



El catàleg de l’inventari arquitectònic de la Generalitat considera aquesta edificació situada dalt del puig Ferran era un “fortí fuseller i com a guaita del rodal. Encara que algun dels seus elements poden decantar-nos a donar-li major antiguitat, conjecturem que deu tractar-se d’un baluard datable al segle passat. En aquest sentit, és prompta l’evocació de les dues batalles del Bruc, ocorregudes el 6 de juny del 1808 -l’una- i el 14 dels mateixos mes i anys -l’altre-”.
La torre del Telègraf correspon a la tipologia de torres de telegrafia òptica militars construïdes al segle XIX segons el disseny de J. M. Mathé. Tal com es diu en el catàleg de l’inventari patrimonial és molt probable que el lloc fos utilitzat en la primera guerra carlina l’any 1836 i que posteriorment es transformés. La telegrafia òptica comença a França a finals del XVIII. Es basava en una successió de torres alineades i visibles entre elles i uns braços de fusta articulats per transmetre i rebre senyals codificats. A Catalunya la construcció de la xarxa s’inicià cap a 1840. En el cas de la torre del Telègraf de can Maçana aquesta edificació formava part de la línia militar Barcelona-Lleida. Aquesta línia era codificada com BLL (Barcelona-Lleia) i la torre era identificada BLL7. Des d’aquesta torre de can Maçana es té una visual directa amb les torres del Brunet o la Guíxola, de la línia que anava a Manresa i Solsona, i amb la de can Dolcet a Collbató i la de Castellolí de l’eix Barcelona-Lleida.
El catàleg de Patrimoni Cultural d’El Bruc fet per la Diputació de Barcelona introdueix una afirmació que genera confusió sobre la naturalesa de la construcció de la cota 791 quan es diu que és una “torre de telegrafia òptica coneguda també com a castell de Ferran” tot i que “hi ha autors que aquesta darrera identificació la concreten en un fortí que protegia el coll de can Maçana, situat en el turó que ombreja can Maçana, per una banda, i l’antic forn de vidre per l’altra i del qual actualment només en resten alguns testimonis”. El catàleg arquitectònic del Patrimoni Cultural de la Generalitat assenyala que aquesta edificació és el Castell Ferran i en cap moment s’esmenta que aquesta construcció sigui la torre del Telègraf tot i que, dins de la descripció d’aquest element, esmenti que un dels seus usos fos el telègraf.
A partir de tota aquesta informació es mantenen alguns dubtes: ¿quina construcció mereix ser denominada com a castell Ferran, la quees troba en la cota de 842 metres o en la de 791 metres? ¿Quina relació hi ha entre el castell Ferran i el puig Ferran? ¿quina funció tenien les construccions situades al capdamunt dels dos turons? ¿és pertinent parlar de castell? ¿on estava la torre del telègraf òptic?
Vaig pensar que un pas per resoldre aquests dubtes consistia a identificar algun dels indrets topogràfics i a partir d’això deduir la situació de l’altre. Sembla més fàcil determinar quin dels dos turons és el puig Ferran perquè hi ha un document antic que l’esmena. En un dels dibuixos de Francesc Remart i Pere Pau Montaña de l’any 1790 fets per encàrrec fet per Francisco de Zamora a fi de tenir diverses il·lustracions pel seu llibre, no publicat mai, sobre els seus viatges per Catalunya, on es dona informació rellevant sobre el puig Ferran. Els dibuixos originals es conserven en la biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat en un volum amb la referència 1137 que té per títol: “Planos y vistas de la montaña de Montserrate levantados de orden de Don Francisco de Zamora por Don Francisco Remart y Don Pedro Pablo Montaña Año de 1790”. Aquest àlbum conté 32 dibuixos a ploma i a l’aiguada. Agreixo l’amabilitat de la Biblioteca del Monestir de Santa Maria per poder consultar d’aquests dibuixos. Els dibuixos també són consultables en el llibre “Montserrat, 1789. L’àlbum dels dibuixos de Pere Pau Montaña i Francesc Renart. Núria Llorens Moreno, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002”. El dibuix identificat com a M 1137-03, corresponent a una panoràmica de la cara oest de la muntanya, té una llegenda que diu “Vista de la montaña de Montserrat, tomada desde Puig Ferran, cerca de la casa de Maçana, y distante del monte lo que indica el Plano Geográfico cuya vista termina la longitud de las rocas o peñas nombradas los Pallers, hasta la roca Foradada, con explicación de todo su contenido (el català de la llegenda ha estat adaptat al català normatiu)”.
L’anàlisi d’aquest dibuix permet determinar amb precisió l’indret on se situà el dibuixant per fer la panoràmica. El dibuixant diu que se situà en el turó Puig Ferran. ¿Quin era aquest turó? La resposta a la pregunta es dedueix de l’anàlisi del dibuix. En aquest dibuix de Remart i Montaña la roca nomenada la Portella petita quasi tapa la roca Plana dels Llamps i el turó del Montgròs apareix entre la Roca gran de la Portella i la Miranda de la Portella. Aquesta posició relativa ajuda a definir amb exactitud la posició de l’observador.
En les següents imatges, un detall de l’anterior panoràmica, es poden veure les roques que Francesc Remart i Pere Pau Muntaña situen a segon pla en el fons del seu dibuix. Són dues grans roques identificades amb els números 10 i 8 anomenades, (10) Montgròs i (8) Corre Cavalls. En una altra nota sobre toponímia montserratina he discutit la denominació d’aquestes agulles en el dibuix de Pere Pau Montaña i Francesc Renart i vaig arribar a la conclusió aquests autors varen confondre el Corre cavalls amb el Montgròs i anomenen Montgròs el que és la roca Plana dels Llamps. Així, la disposició correcta de la numeració seria: (10) Roca Plana dels Llamps; i (8) el Montgròs. Les observacions sobre la determinació del lloc on Pere Pau Montaña i Francesc Renart se situaren pel seu dibuix, i que ells anomenen Puig Ferran, s’ha fet tenint present aquesta darrera correcció.


Si el punt d’observació és la cota 842 metres les posicions relatives no són com les dibuixades per Remart i Montaña. Les dues fotografies següents, preses des de la cota 842, es pot comprovar com el turó del Montgròs apareix delimitat per les dues Portelles, la gran i la petita; i la Roca gran de la Portella està quasi tapant a la Roca plana dels Llamps. D’acord amb aquestes posicions relatives, la cota 842 no podia ser el lloc d’observació adoptat per Remart i Montaña.
Si el punt d’observació és la cota 791, tal com es pot veure en les següents dues imatges, la posició relativa de les roques és similar a la que mostra el dibuix de Remart i Montaña. En aquest cas la roca del Montgròs apareix delimitada per la Roca gran de la Portella i la Miranda de la Portella. Per la qual cosa es pot afirmar que la cota 791 és el punt d’observació de Remart i Montaña que ells identifiquen com el Puig Ferran.
Segons els informes patrimonials, basats en estudis arqueològics i històrics, sembla inqüestionable que l’edificació que es troba al capdamunt de la cota 791 és una torre emprada per funcions telegràfiques, i per això li és adient el nom de torre del Telègraf. I per la seva posició relativa en relació a l’altre turó pugui anomenar-se Torre baixa. El nom de Torres Baixa surt esmentat en el dietari de Jaume Ollé, fill de sant Pau de la Guàrdia que va viure emboscat per aquest territori entre el desembre de 1938 i gener de 1939 (Diari d’un emboscat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat) Mentre queles restes d’edificació observades en la cota 842 corresponen a una torre de guaitade parets gruixudes, res més. Per les seves característiques constructives el nom de castell és una exageració, o si més no, s’aparta del tipus de construcció de castell que devia estar construït com a castell de la Guàrdia, pocs metres més avall. Per l’alçada relativa d’aquest turó és coherent anomenar a la construcció Torre alta. La posició destacada del Castell Ferran el fa visible des de molts indrets del territori montserratí.
El castell Ferran, per la seva situació privilegiada tenia molta visibilitat de d’altres punts elevats del territori on, antigament, podien haver-hi punts d’observació de caràcter defensiu. L’avantatge de disposar una torre de guaita al damunt de la cota 842 era evident pel control de la part occidental del massís i la transmissió d’informació vers la part més central del massís. Des d’una torre situada a la cota 842 es dominava visualment el turó de Comellats al peu del qual hi ha la Calzina.
La raó per la qual, en el moment de construir la torre del telègraf en el segle XIX es decideix emprar el turó de la cota 791, el puig Ferran, i no la cota 842 tot i la seva alçada, probablement pot atribuir-se ser a la facilitat d’accés al primer turó respecte al segon. Circumstància que encara es evident avui en dia.
A partir de tota la informació disponible es pot concloure que la cota 791 és el Puig Ferran, on al segle XIX es construí la torre del Telègraf, i identificat en algunes cartografies com a Torre baixa. Mentre que en la cota 842, anomenada en alguna cartografia com a Torre alta, existí una torre de guaita, probablementdel segle XI i que, en un moment determinat es denominà Torre dels Moros, en alguns casos o castell Ferran, en altres.
En síntesi, el territori del coll de can Maçana estava assegurat per un sistema de turons amb diferents aportacions funcionals. El punt d’observació situat en la cota 842 – Castell Ferran – Torre alta assegurava una visió prou àmplia de tot el territori proper al coll de can Maçana.
El punt d’observació situat a la cota 791 – Torre del Telègraf – Torre baixa, tot i que tenia un poc menys d’amplitud visual que l’anterior, era de fàcil accés circumstància que deuria afavorir les seves operacions. Aquesta torre estava perfectament connectada visualment amb altres torres de telègrafs òptics integrades en la xarxa de la línia Barcelona-Lleida: torre del Castell de Castellolí (392367,4604901); torre de la Guixola a Sant Salvador de Guardiola (399397,4614228) i Torre de can Dolcet (401311, 4601194). Per una raó, totalment desconeguda, s’ha identificat aquest turó com a Puig Ferran.
Per totes les consideracions anteriors és totalment coherent anomenar a la Torre baixa com a torre del Telègraf i a la Torre alta com a castell Ferran, amb el benentès, que es tractava d’una estructura per situar un punt d’observació, probablement relacionada amb el castell de la Guàrdia. L’ús de la toponímia castell per qualificar el que deuria ser aquesta estructura és una exageració. Entre les dues torres hi ha un coll anomenat coll de les Torres.