En un punt de la carretera de can Maçana al Monestir de Santa Maria, uns dos-cents metres abans del quilòmetre 2, a mà dreta i totalment tapada per una espessa i força impenetrable bardissa amb esbarzers, aranyons, vidalbes, heures i arítjols, hi ha una balma allargada que els antics pastors montserratins la denominaven cova dels Escurçons. Com passa sovint a Montserrat, el topònim cova serveix per identificar una balma gran o singular. Al costat d’aquesta balma-cova hi ha les restes d’un camí prou ample per transitari un carruatge que enllaça la carretera amb les restes de l’antic camí carreter entre can Maçana i el Monestir de Montserrat, avui força perdut i malmès per les successives ampliacions de la carretera.
Des de la cova dels Escurçons, resseguint el camí abans esmentat s’arriba a l’antic camí carreter i pocs metres després, en direcció sud, s’enfila un caminoi, força perdut en algun tram, que permet arribar al camí de la Foradada, GR-172, al peu de la Cadireta.
Des de la cova dels Escurçons, resseguint el camí abans esmentat s’arriba a l’antic camí carreter i pocs metres després, en direcció sud, s’enfila un caminoi, força perdut en algun tram, que permet arribar al camí de la Foradada, GR-172, al peu de la Cadireta.
