A Montserrat, les discordances entre les representacions cartogràfiques i aquestes amb la realitat sovintegen. És comprensible. La topografia del massís és complexa i no sempre és fàcil representar-la.
Un indret que acumula una notable imprecisió en els mapes o en les mateixes descripcions és el lloc que avui es coneix com Miranda de fra Garí des d’on hi ha una extraordinària vista del monestir i santuari de Santa Maria de Montserrat. Al final del camí anomenat de fra Garí hi ha un petit espai amb una majòlica de la Mare de Déu de Montserrat i dos bancs de pedra. L’espai està protegit per una barana. Una senzilla observació de l’entorn permet descobrir que, on hi ha la majòlica, la part baixa de la roca està aplanada per ha una gran peça de ciment tapant el que antigament era l’entrada a una coveta coneguda amb el nom de cova de fra Garí.
Mirant la representació cartogràfica d’aquest sector de la muntanya, el torrent dels Micos, hom descobreix com els diferents mapes no coincideixen amb els noms donats a aquest indret, el camí que hi porta i a les balmes o covetes de l’entorn. Es freqüent trobar els noms de cova de fra Garí, miranda de fra Garí, camí de fra Garí i camí de Sant Ignasi, cova de sant Ignasi i cova del Triangle que, a més d’intercanviar-se varien de posició segons el mapa. Aquesta nota proposa clarificar la denominació dels diferents camins, coves i balmes a l’entorn del torrent dels Micos.
Cova de fra Garí
La cartografia completa més antiga de Montserrat identifica a l’entorn del torrent dels Micos una cova anomenada de fra Garí. La llegenda de fra Garí està estretament vinculada a la història de santa Maria de Montserrat perquè es relaciona amb la seva fundació. La llegenda de fra Garí sempre ha anat associada a l’existència d’una cova on el suposat frare es retirà a fer penitència. La majoria de relats construïts sobre la llegenda sempre esmenten la cova i la tradició antiga, molt present en diverses obres, la situen on avui està indicada com a Miranda de fra Garí. Topogràficament la cova es troba, tot i que estigui tapiada, al peu de les agulles la Granota o l’Almogàver i la cota 494, coneguda també com l’Escut, situades a la part inferior d’una carena amb el seu inici superior al pla de les Taràntules i final al damunt del camí de sant Miquel. Aquesta carena delimita la canal dels Avellaners, a l’esquerra, avui convertida en la base de la via del funicular de sant Joan, i el torrent dels Micos, a la dreta. No confondre aquest torrent dels Micos amb la canal del mateix nom a la regió dels Frares Encantats.
Miranda de fra Garí
La cova de fra Garí fou molt popular entre els visitants del monestir fins la primer mitat del segle XX. El lloc on es troba aquesta cova, a mitja alçada de la vesant nord del serrat de sant Joan, proporciona una magnífica vista del monestir i santuari de Santa Maria. Al ser un indret de fàcil accés des del camí de sant Miquel durant molts anys alguns visitants del santuari tenien la costum de pujar-hi. La cova era allargassada de boca petita i baixa, i dins hi havia una estàtua de fra Garí de quatre grapes. Estava tancada per una doble reixa. Hi havia la costum de llençar pedres i alguna moneda. Actualment la cova està totalment tapiada. Dóna la impressió que l’apertura de la cova, avui tancada amb ciment, era artificial i que amb argamassa s’havia delimitat la forma de la cova tal com es veu en la següent imatge fotogràfica.
Cova de Fra Garí – Postal inicis segle XX
Miranda de fra Garí
Pocs metres abans d’arribar a la cova de fra Garí hi ha un espai creat per la roca i una gran llastra despresa. A la base de la roca es feu un dipòsit de recollida d’aigua amb una aixeta en la part inferior. El desembre de 2008, simultàniament amb la gran esllavissada a l’entrada del monestir, hi hagué un petit despreniment en aquest indret. El Patronat de la Muntanya, esmicolà la roca i amb les pedres obtingudes urbanitzà aquest indret amb dos bancs de pedra i reomplir l’espai entre la roca i la llastra.
Llastra de la cisterna de fra Garí
La cartografia montserratina mitjans del segle XIX començà a representar la cova i la miranda de fra Garí amb aquest nom. Així es veu, per exemple, en el senzill mapa que Cayetano Cornet adjunt en el seu llibre Tres días en Montserrat 1857 o en el croquis del Amigo del Viajero de 1865.
Tres días en Montserrat 1857. F: Font, G: cova de fra Garí
El amigo del viajero 1865
En la primera representació més sistemàtica de la muntanya feta per Joan Cabeza, 1909, es representa perfectament la cova de fra Garí i el camí que hi porta des del camí de sant Miquel.
Detall mapa de Joan Cabeza 1909
Cova de fra Garí o cova de sant Ignasi
Fins al començament del segle XX, la cova de fra Garí, així com el camí d’accés des del camí de sant Miquel, només tenia el nom del conegut penitent montserratí. Però a mitjans del segle XX, quan apareix la cartografia moderna de Montserrat es començà a parlar de la cova de fra Garí o de sant Ignasi i aquests dos noms també identificaven el camí d’accés a aquest indret. El mapa de Ramon de Semir 1949 canvià el nom a la cova de fra Garí i l’anomenà Mirador de sant Ignasi i el camí d’accés com a camí de Sant Ignasi. A més, representà dues balmes a la vessant dreta del torrent dels Micos. La més propera al torrent l’anomena cova de sant Ignasi i la més allunyada cova del Triangle.
Detall del mapa de Ramon de Semir 1949
Per alguna raó, que encara ens és desconeguda, en un moment es canvià el nom de Garí per sant Ignasi. Aquest canvi és sorprenent ja que la tradició jesuítica d’aquell temps no considerava que sant Ignasi hagués restat a Montserrat quan el dia 25 de març de 1522 acabà la seva vetlla d’armes al monestir de Santa Maria després d’estar-hi tres dies confessant-se amb el pare Chanon. En tot cas, admetia que podia haver pujat des de Manresa algun cop per parlar amb el seu confessor. No obstant, el pare Anselm M. Albareda havia publicat l’any 1935 l’obra Sant Ignasi a Montserrat on sostenia que sant Ignasi després de la confessió general, el 25 de març de 1522 s’havia quedat, pot ser un mes, en una cova propera al monestir. Aquesta obra està dividida en seccions i capítols i el pare Albareda, després de la secció dedicada a descriure l’Estada al Monestir, en dedica una altra a l’Estada a la muntanya que acaba amb el capítol dedicat a la sortida de sant Ignasi de Montserrat. Certament, tota una declaració d’intencions del pare Albareda: sant Ignasi passà un temps a la muntanya de Montserrat abans de baixar a Manresa. En unes notes posteriors del mateix pare Albareda, recollides com apèndix en una edició moderna de la seva obra editada per l’actual pare abat, Josep Maria Soler, el pare Albareda modificava la seva hipòtesi i s’adheria a la idea suggerida pel jesuïta pare Leturia que sant Ignasi de Loiola, després de la vetlla d’armes, baixà a Manresa però després d’un temps d’estada a l’hospital d’aquesta ciutat retornà a la muntanya montserratina per fer una estada de pregària i penitència en una cova. No sé si la hipòtesi primerenca del pare Albareda influí al topògraf i excursionista Ramon de Semir alhora de decidir batejar la cova de fra Garí com a cova de sant Ignasi.
Anys després de la publicació del mapa de Ramon de Semir, s’edità, l’any 1963, el mapa de l’editorial Alpina. Aquesta cartografia no aporta cap novetat, ja que és una reproducció exacte de la topografia de Ramon de Semir.
Mapa editorial Alpina 1963
L’edició de 1970 de l’editorial Alpina reprodueix el mateix que l’edició de 1963. L’any 1974 les etiquetes del mapa són les mateixes que les edicions anteriors però hi ha la novetat de que les coves s’identifiquen tant per un nom con un número. La cova de sant Ignasi té el número 33 i la del Triangle el 32. Totes dues coves les situen a la vessant dreta del torrent dels Micos. En el llibret que acompanya el mapa, al comentar l’itinerari 6, el camí que puja al mirador de sant Ignasi, es diu: “camino, apartado del bullicio, concurrido por los devotos. Antiguamente era conocido por «cami i cova de Garí»”. Amb altres paraules, s’afirma que s’ha canviat la toponímia del lloc.
L’edició de l’editorial Alpina de l’any 1978 és igual que l’anterior i el mateix succeeix amb l’edició de 1984; tot i que en aquest edició per primer cop és identificat topogràficament, el torrent dels Micos encara que és anomenat canal i no torrent amb el perill de confusió amb la canal del mateix nom a la regió dels Frares Encantats. Els canvis importants es donen en l’edició de l’any 1989. En aquesta edició es varia el número assignat a les coves, la de sant Ignasi és la 49 i la 50 la del Triangle i la novetat és que les coves han canviat de llos. Ara es troben en la vessant esquerra del torrent dels Micos i es manté el camí que, en les edicions anteriors, portava a aquestes coves quan estaven a la vessant dreta del torrent. La miranda segueix nomenant-se miranda de sant Ignasi.
L’edició de 1996 presenta la novetat d’eliminar el nom de mirador de sant Ignasi i denominar-lo mirador de fra Garí. Les coves es mantenen al marge esquerra del torrent només identificades amb els dos números 49 i 50. L’edició més actual, la de 2015, la miranda té el nom de fra Garí, s’indiquen dues coves amb els números 67 i 68 al marge esquerra de torrent dels Micos. En el llibret que acompanya al mapa la cova 67 s’anomena cova de fra Garí o de sant Ignasi i la cova 68 és la cova del Triangle.
Detall mapa de l’editorial Alpina 2015
En aquesta comparativa cartogràfica històrica sorprenen varies coses. En primer lloc la cartografia antiga l’indret avui conegut com miranda de fra Garí era la cova de fra Garí i no s’indica res mes. Anys després, la miranda de fra Garí passà a anomenar-se miranda de sant Ignasi apareixent una cova de sant Ignasi en la vessant dreta del torrent dels Micos al costat de la cova del Triangle. Posteriorment, en edicions cartogràfiques molt més modernes, la miranda de sant Ignasi és anomenada miranda de fra Garí, difícilment es pot dir cova perquè la balma ha estat tapiada, i s’identifiquen dues coves però que ara es situen al marge esquerra del torrent dels Micos. En les cartografies actuals aquestes coves estan identificades amb els números 67 i 68 que estan nomenades, respectivament, com cova de fra Garí o de sant Ignasi i la cova del Triangle. La cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya és eclèctica, no dóna cap nom i elimina les dues coves.
Detall mapa Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
En el recull de coves de Montserrat elaborat per la iniciativa Espeleoíndex consultable a Internet s’afirma que la cova de fra Garí és el mateix que la cova de sant Ignasi. Diu que es tracta d’una cova de 7 metres d’allargada. Descriu aquesta cova i vincula la llegenda de fra Garí amb sant Ignasi: “petita cova amb una cisterna que possiblement va ser morada d’algun eremita. La llegenda situa en aquest indret el lloc on es recollia Fra Garí i on el dimoni el temptava des d’una altra cova situada al davant, sota l’ermita de Sant Dimes. La mateixa història es repeteix amb Sant Ignasi”. Quan es descriu el seu accés es comenta que quan s’arriba “arran de cingle cal seguir cap a la dreta i hi trobarem, primer la cova del Triangle i una mica més enllà la cova de Fra Garí”. La descripció de la cova del Triangle diu que es tracta d’una cova de 8 metres d’allargada i que és una “antiga surgència formada per una galeria de secció triangular en el seu primer tram. Una paret de pedres mig amaga un conducte final de dimensions molt més reduïdes”. Aquesta pàgina web situa la cova pocs metres abans de la cova de fra Garí.
La informació topogràfica planteja vàries qüestions que mereixen un tractament diferenciat. Davant d’aquesta disparitat de toponímia i topografia proposo la següent síntesi. A la vessant esquerra del torrent dels Micos hi ha dues balmes típicament montserratines a les quals s’hi arriba per una camí ben fressat que puja des del camí de sant Miquel. Aquest camí, seguint les pautes tradicionals, és el camí de fra Garí. Al final d’aquest camí, en una petita esplanada protegida avui per una barana hi ha el Mirador de fra Garí. Al peu de la penya hi havia l’anomenada cova de fra Garí, avui totalment tapiada. Pocs metres abans d’arribar aquest indret hi ha una cavitat formada per la penya i una llastra inclinada al damunt de la roca que dóna a l’espai una forma totalment triangular.
Cova del Triangle i balma del banc
Al marge dret del torrent dels Micos hi ha una petita balma i després una petita cova de secció totalment triangular. Aquestes balmes han estat identificades, amb diferents noms, per algunes cartografies. Just quan el camí de fra Garí acaba de fer unes pronunciades llaçades en pujada, al final de la quarta i quan el camí gira a la dreta per encarar uns graons de fusta i planejar, a l’esquerra i a l’altra marge del torrent dels Micos, en aquest indret canalitzat per uns murs de pedra, s’insinua un corriol. Seguint aquest corriol a pocs metres s’arriba a una balma, no massa gran que té un banc d’obra que corre per tota la seva base. La vista des d’aquest indret seria similar a la de fra Garí llevat que ara no és possible per l’alçada de la vegetació de l’entorn. Sorprèn trobar en aquest entorn restes d’arbres tallats acuradament amb una moto-serra. En un primer moment pensava que fossin restes de les obres fetes per instal·lar les torres elèctriques de pujada de la llum des del camí de sant Miquel a l’estació superior del Funicular de sant Joan. Però, les torres elèctriques anaven per la vessant esquerra del torrent dels Micos. Les torres metàl·liques de l’estesa alèctrica foren desmuntades entre els anys 1997 i 1998, tot i que els ferros quedaren estesos un quants anys per terra. Finalment la ferralla fou retirada el 2001.
Balma amb banc
Seguint per corriol, després de remuntar per un talús terrós d’un metre, que té l’inconvenient de no tenir bones preses, s’arriba a la cova del Triangle. La forma de triangle de l’entrada d’aquesta cova és perfectament visible des de l’entorn del monestir de santa Maria.
Cova del Triangle encerclada amb vermell
Cova del Triangle encerclada amb vermell
La boca d’entrada de la cova del Triangle és espaiosa i de forma triangular. Sorprèn la gran pedra que es troba a l’entrada i que no correspon a cap despreniment evident. La cova va perdent alçada progressivament i perdent amplada per donar origen a una nova entrada més petita que dóna accés a un espai interior. La cova és un abric ben protegit i sec. S’observen algunes molses i falgueres en algun punt de la paret suggerint alguna escorrentia d’aigua quan plou.
Cova del Triangle
Cova del Triangle
Proposta descriptiva
Vista la disparitat de localitzacions topogràfiques de les coves a l’entorn del torrent dels Micos es proposa la següent síntesi. A vessant esquerra del torrent hi ha, al final d’un camí ben fressat que puja des del camí de sant Miquel, primer amb unes ben delimitades llaçades i després planejant suaument, la cova de fra Garí avui tapiada. Al davant de l’esmentada cova hi ha un petit replà que és un bon mirador del monestir i santuari de Santa Maria. Pocs metres abans d’arribar a la cova de fra Garí, avui reconvertida en mirador de fra Garí, hi una cisterna tapada amb una porta i un petit espai creat per una llastra esllavissada que reposa damunt de la roca. La llastra caiguda i la penya creen un espai de secció triangular que podia haver induït a la confusió de que fos la cova del Triangle.
Al marge dret del torrent dels Micos hi ha un petit corriol que després d’un breu recorregut arriba a la petita cova del Triangle. D’estructura senzilla i ambient agradable. Abans d’aquesta cavitat hom troba una balma de reduïdes dimensiones amb un banc d’obra. Ambdós indrets tenen una bona vista del santuari i del monestir de Santa Maria.
No sembla prudent anomenar a la cova de fra Garí com cova de sant Ignasi. Les cròniques més antigues mai han fet servir els dos termes com a sinònims. És més, el nom de cova de sant Ignasi, que es tingui constància, no apareix fins la cartografia de Ramon de Semir a finals dels anys 40 del segle passat. Abans, només es parlava de la cova de fra Garí. No està clar que sant Ignasi es recullis com a penitent en una cova de la muntanya. Encara avui es discuteix aquesta possibilitat. Si fos veritat, es desconeix en quina de les diverses balmes properes al podia haver-se retirat el sant. El que és evident que des de 1522 fins a 1949 ningú ha donat el nom de cova de sant Ignasi a cap indret de la muntanya.
