Antigament, en el camí d’accés al monestir i just a l’altura de l’inici de la base de l’església, hi havia senzilla creu de pedra damunt d’un padró amb la següent inscripció “Aquí es feu immòbil la santa Imatge 880. Aquest monument recordava el prodigi explicat per la llegenda montserratina, segons la qual, l’any 880 l’animal que duia la imatge de la Mare de Déu trobada a la Santa Cova es va aturar i va restar immòbil quan el bisbe Gotomar de Vic intentava trasllada-la cap a Manresa.
Les següents imatges mostren la situació d’aquesta creu en relación al conjunt d’edificis del monestir i santuari. La primera imatge és un plànol del monestir de l’any 1808 publicat en el llibre “Los religiosos en Cataluña” de Cayetano Barraquer. La segona imatge és una de les primeres fotografies del monestir feta per Jean Laurent entre 1860 i 1880, una fletxa indica la situació de la creu. La tercera imatge és un detall del plànol del santuari publicat per la Joan Cabeza per la Revista Montserratina l’any 1909.
Aquesta creu forma part del llegendari montserratí, recollit en diversos relats i interpretacions diferents autors. No està clara la seva història.
Podria pensar-se que aquest monument des de sempre havia recordat als visitants del monestir on la Mare de Déu s’havia fet immóbil. Però sorpren que no s’esmenta en cròniques ni en plànols antics. En un detallat croquis del monestir publicat per Mabillon entre 1713 i 1717 no s’indica la presència d’aquesta creu. Un situació similar passa amb la panoràmica del monestir feta l’any 1789 feta per Pere Pau Montaña i Francesc Renart on, tot i la meticulositat dels dibuixos d’aquests autors, no es representa aquesta creu.
Això fa suposar que aquest monument es deuria instal·lar després d’aquesta data ja que apareix esmentada en un plànol del monestir de l’any 1808 publicat en el llibre “Los religiosos en Cataluña” de Cayetano Barraquer.
Els gravats posteriors a la Guerra del Francès indiquen que no existia aquest monument. En un article de 1911 es diu que aquesta creu “es de construcción reciente, pues desapareció en 1811 la que antes existía” (Revista Montserratina, 8 juliol 1911). En el següent gravat de G. Gabrielle i N. Montserrat, editat per L. Sambucetti en la segona meitat del segle XIX. La dedicatòria de la litografia diu que està dedicada a Antonio Palau que fou bisbe de Barcelona entre 1857 i 1862. El detall d’aquest gravat la inexistència d’aquesta creu.
Però la creu es deuria reconstruir en la segona meitat del segle XIX. Nombrosos croquis i mapes de finals del XIX fins 1909, així com postals de la primera meitat del segle XX, tornen a senyalar la situació de la creu. A partir d’aquesta data se’n perd la referència topogràfica. Probablement les successives obres de reforma dels accessos al monestir van causar la desaparició d’aquest monument i van transformar l’indret on havia estat instal·lada.
Les fotografies de l’època mostren la simplicitat d’aquest monument. Un cop desmuntada la creu, la seva base es va capgirar per ser reutilitzada com a pica d’aigua, i actualment es troba en un racó del jardí del monestir de Santa Maria de Montserrat.
Algunes de les fotografies de la creu han estat pintades amb IA.
