Un error monumental de la toponímia montserratina és anomenar com a creu del Regató el que és un padró votiu situat en un altre indret on està la creu original. En el croquis del camí carreter de can Maçana al Monestir de Santa Maria de Montserrat de l’any 1869 s’indica que a 100 metres abans del quilòmetre 4 (els punts quilomètrics de l’antic camí carreter no es corresponen amb els de la carretera actual) existia una “cruz pintada en la roca en memòria de haberse asesinado en este punto un oliaire”, persona dedicada a la venda d’olives.
Detall del document «Reparación del ramal casa Masa a Montserrat. Documento nº 2. Planos» 1869
Comentant aquesta anotació amb Marcel·lí Puigdellívol em digué que recordava haver-la vista anys enrere en un lloc imprecís de l’antic camí carreter a prop del torrent de la roca Roja. Per trobar aquesta creu s’ha tingut com a referència el que es diu en el croquis de 1869 on s’indica que es troba, anant pel camí carreter en direcció al monestir de Santa Maria de Montserrat, a pocs metres abans del quilòmetre 4 del camí carreter i aquest està “frente de la cueva roja formada por el desprendimiento de una gran roca”. En els documents preparatoris de les obres de la carretera “ramal de can Masana a Montserrat” de 1905 s’assenyala també la presència de la “Cruz del Regató” en un indret de l’antic camí carreter a prop del torrent, escurridero, que baixa de la roca Roja.
Detall del plànol de 1905 per la reforma del camí carreter de can Maçana al monestir de Santa Maria de Montserrat. Es pot observar la situació de la creu del Regató abans del torrent de la canal Roja i l’existència d’un oratori passat el torrent.
Guiant-nos per la informació aportada pel croquis, el plànol i la certesa del record d’en Marcel·lí Puigdellívol, i després de diversos intents, l’Antoni Tejedor i un servidor, hem trobat aquesta creu, gravada com a solcs al damunt d’una roca tapada per una espessa coberta de vegetació.
Il·lustració Creu del Regató, mapaa topogràfic 1:5.000 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
La creu del Regató està situada en les restes de l’antic camí carreter a poc menys d’un centenar del torrent que baixa de la cova Roja. Punt identificable per unes escales que en permeten el seu pas. Aquest punt estava identificat com el quilòmetre 4 de l’antic camí carreter. Al marge superior del camí de l’antic camí carreter, venint de can Maçana al monestir de Santa Maria de Montserrat, a la cara d’un bloc de roca afrontada al camí, s’observa una creu de notables dimensions feta per dos solcs damunt de la pedra. El pal de la creu fa 1 metre i 60 cm el travesser. El pal té unes expansions triangulars en els extrems; mentre que el travesser acaba en dues formacions verticals de 18 cm.
Creu del Regató
Creu del Regató
La situació d’aquesta creu fou descrita per Llorenç Estivill l’any 1949 en l’itinerari nº 13 de can Maçana al Monestir: “pasamos después el kilómetro cuatro y, a los pocos minutos, volvemos a encontrar el camino abandonado, por el que se puede alcanzar el atajo que conduce a la Roca Foradada, siguiendo la Creu Regató y Font de sant Josep” (p. 118). Tant per aquesta descripció, com en el croquis que l’acompanya, queda reflectit que la creu del Regató es troba a la part superior de l’antic camí carreter i en un indret diferent on actualment es diu.
Creu del Regató, detall mapa Llorenç Estivill 1949
Totes aquestes evidències em fa considerar com inapropiada la toponímia de Creu del Regató al padró que es troba a peu de l’actual carretera de can Maçana, BP 1103, a pocs metres abans d’arribar del seu punt quilomètric.
Creu del Regató en el mapa Alpina 1:10.000
¿Què és aquesta pedra?, ¿on estava situat?, ¿quin nom tenia?. Segons els plànols de les obres de la carretera de l’any 1905 s’indica que seguint pel camí carreter en direcció al monestir de Santa Maria s’arriba, després de passar la creu del Regató, a un punt assenyalat com a oratori. Aquest devia estar per sobre de l’indret on actualment hi ha una curta drecera per baixar a la carretera al final de la qual es troba el pedró anomenat erròniament, en alguna cartografia, com a creu Regató. El nom d’aquest pedró és el d’oratori del Miracle segons consta en la descripció que es troba en la guia d’itineraris publicada per la Revista Montserratina l’any 1909. En l’itinerari XIII, a la Roca Foradada, sant Pau vell i Font de Coll de port, es diu: “poc abans del km 4 es deixa a l’esquerra l’antiga carretera que deu seguir si es vol a la roca Foradada o coll de Porc, etc… S’hi puja, i als pocs passos es troba a mà esquerra la segona pedra del Miracle, la primera es troba a un quart i mig de Santa Cecília. De seguit es troba un camí carreter que puja a una placeta (es refereix a l’indret conegut com a plaça Catalunya)” (p. 629. A la Revista Montserratina de 1908 referint-se a aquest darrer camí es diu “camino bastante ancho que se utiliza para explotación de leña y carbón” (p.231-232).
De la descripció donada a la Revista Montserratina se’n pot concloure l’existència d’un pedró poc després de començar l’antic camí carreter; b) el pedró no estava a la carretera de can Maçana; c) el pedró se’l coneixia com “el pedró del Miracle”; d) no hi ha cap referència a la “creu del Regató”. Això no ha d’estranyar perquè la descripció de l’itinerari no és per l’antic camí carreter, on està la creu un centenar de metres després d’haver començat el camí.
No he trobat cap referència de com devia ser aquest oratori i si el pedró existent a tocar de la carretera era aquest monument. En tot cas, queda clar, perquè així surt assenyalat en els plànols d’obra de la carretera de can Maçana, que l’oratori es trobava a tocar del camí carretera en el costat superior. Segons aquests plànols, uns metres més endavant el camí carreter baixava lleugerament fins a situar-se a nivell de l’actual carretera.
La cartografia de Joan Cabeza, 1909, introdueix alguna confusió sobre la localització de la creu i de l’oratori. Joan Cabeza indica, amb dues creus que pròpiament deuen ser marques tipogràfiques, dos indrets anomenats Miracle i Creu Regató.
Aquest padró deu correspondre a l’oratori indicar en els plànols de les obres de la carretera de l’any 1905. Aquest oratori devia estar per sobre de l’indret on actualment hi ha una curta drecera per baixar a la carretera al final de la qual es troba el pedró anomenat erròniament, en alguna cartografia, com a creu del Regató. El nom d’aquest pedró és el d’oratori del Miracle segons consta en la descripció que es troba en la guia d’itineraris publicada per la Revista Montserratina l’any 1909.
Penso que la posició d’aquests dos indrets està intercanviada en el mapa de Joan Cabeza. La cartografia dels plànols de les obres de reforma del ramal de la carretera de can Maçana al Monestir de 1905 indica, per aquest orde venint des de can Maçana, la creu del Regató i un oratori (deu ser el del Miracle) i un segon oratori (el de la Tartana). Ordre que no coincideix amb el proposat per Joan Cabeza. Per altre part, segons l’ordre proposat per J. Cabeza, la primera creu, la més propera al camí d’ascens a coll de Port, l’anomena Miracle. No pot ser la que s’ha trobat. El croquis de 1869 parla d’un crim i no d’un miracle. La segona li dona el nom de Creu Regató i la situa després d’un torrent amb una certa entitat, que probablement és el que baixa de la cova Roja. Per la seva situació sembla que el que Joan Cabeza anomena com a creu Regató és el pedró anomenat oratori i que seria el del Miracle. La fidelitat del mapa de Joan Cabeza de 1909 és molt inferior a la precisió dels plànols d’obra de 1905, per altra banda, molt necessària en la obra d’enginyeria que dirigia Melcior de Palau. Per aquesta raó tendeixo a pensar que la ubicació de la creu Regató en aquest mapa és la correcta. El nom de regató podria provenir de la mateixa construcció de la creu feta com uns solcs a la superfície de la roca. Al peu d’aquesta roca hi ha una canalera que surt de la muntanya i que, per la seva forma, recorda l’abocament exterior d’una font mentidera.
Quedaria per aclarir quan s’erigí el padró de l’oratori del Miracle en el seu lloc original i quan es traslladà a l’actual posició al costat de la carretera. Les dates dels croquis i dels plànols de reforma de la carretera ens poden donar una pista. En el croquis de 1869 no s’esmenta l’existència del padró i si s’indica la creu del Regató i també de l’oratori de la Tartana, un pedró al costat de la carretera. Això vol dir que l’oratori del Miracle no existia l’any 1869, però sí l’any 1905 quan es feu el plànol de reforma del ramal de la carretera de can Maçana al Monestir, perquè s’indiquen, per aquest orde: creu del Regató, oratori (deu ser el del Miracle) i un segon oratori (el de la Tartana). Per la qual cosa l’oratori del Miracle degué instal·lar-se entre 1869 i 1905. Caldrà més recerca per confirmar-ho. Sobre el seu canvi de lloc, una possibilitat és que aquest trasllat sigui més modern a conseqüència del desús de la part inferior de l’antic camí carreter.
La cartografia de Ramon de Semir de 1949 fusiona la creu i el pedró indicant El Miracle com a nom principi i el de creu Regató entre parèntesis. De l’indret on hi ha el pedró del Miracle i dibuixa un caminoi que s’enfila cap al camí de les Comes i l’anomena drecera del Miracle. Pere Bosquets, l’any 1961, en el seu llibre Itineraris montserratins anomena aquest caminoi com a drecera dels Aurons la qual cosa fa pensar que el nom encara no estava estabilitzat. Ramon Ribera en les diferents edicions del seu llibre Caminant per Montserrat és més eclèctic i anomena El Miracle al pedró i la drecera que s’enfila cap a la roca dels Aurons l’anomena drecera dels Aurons.
