A la carretera de Can Maçana al monestir de Santa Maria de Montserrat va haver-hi una creu de pedra coneguda com la creu d’en Closa. Un dia en Marcel·lí Puigdellívol m’explicà que, quan era petit, anant amb els de casa seva a peu pel serrat de les Cametes cap a sant Pau de la Guàrdia, abans d’arribar a can Maçana, a l’alçada de la font de les Albes, algú va dir: “ara passem per on hi havia la creu d’en Closa”. Aquesta creu havia estat dinamitada a l’inici de la Guerra Civil. Les restes encara foren visibles forces anys després, però la millora i ampliació de la carretera BP 1103 als anys 70 del segle passat, les runes de les obres de millora del vial les enterraren.
La creu d’en Closa era una creu de pedra edificada pel senyor Josep Closa i Cañellas, fabricant de teixits a Igualada, en memòria del seu pare, Josep Closa i Puig, mort en accident de carruatge a 800 metres de can Maçana quan anava cap al santuari de la Mare de Déu de Montserrat. El seu fill, feu una instància el 23 de juliol de 1913 a la Diputació de Barcelona, com a propietària de la carretera de can Maçana al monestir de Santa Maria de Montserrat, dita en aquell temps: “ramal a Montserrat de la carretera del Bruc a Manresa”. En la seva instància Josep Closa i Cañellas explica que el 28 d’Agost de 1912 el seu pare morí quan s’estimbà, a 800 metres de can Maçana, el carruatge on anava i per aquest motiu demana permís a la Diputació de Barcelona per construir, com a memorial, en aquest indret, al cantó muntanya i a 2 metres de la carretera, una creu de pedra.
La comissió corresponent de la Diputació de Barcelona acceptà aquesta petició en sessió ordinària del 16 de setembre de 1913 i es comunicà a les parts interessades, el senyor Josep Closa i Cañellas, i l’ajuntament del Bruc per raons de terme municipal amb un certificat el dia 19 de setembre de 1913. El 26 d’agost de 1913 s’aprovà el plec de condicions per la construcció de la creu.
La situació d’aquesta creu queda indicada en la minuta topogràfica de l’ajuntament de El Bruc de l’any 1914.
Cap de les cartografies habituals de Montserrat representen aquesta creu perquè, senzillament, no va quedar cap rastre d’ella.
