Creu inferior de l’ermita sant Antoni

 

Molts gravats antics i els dibuixos d’ermites de Pere Pau Montaña i Francesc Remart de 1790 situen vàries creus en alguns dels cims propers a les ermites montserratines. Passat els anys, encara són visibles els indicis dels indrets on es trobaven algunes d’aquestes creus. En aquesta nota es presenta les evidències d’on estava una de les creus de l’ermita de sant Antoni. Al capdamunt d’una roca, anomenada com Creu inferior de sant Antoni, hi ha dos forats excavats a la roca, un quadrat d’uns 30 cm. i un altre rodó més petit, que podien ser la base i un suport per ancorar una creu d’una certa dimensió. Per la seva dimensió aquesta creu deuria ser ben visible des de diversos indrets de la Vall Mala. 

Forat d’ancoratge de la creu a la roca de la Miranda de la creu de sant Antoni.

 

Situació de la Creu inferior de l’ermita de sant Antoni

En un gravat del segle XVII (NP13635, Biblioteca del Monestir de Montserrat) on es representen la Mare de Déu de Montserrat amb nen amb la corona mexicana,  sant Benet i santa Escolàstica, i quatre escolans a primer terme; al fons es representen les ermites i les creus de la muntanya. Un detall d’aquesta imatge permet apreciar com l’ermita de sant Antoni té dues creus. Una situada al capdamunt d’una penya situada al damunt de l’ermita de sant Antoni i una altra en una roca per sota l’ermita.

 

Gravat del segle XVII (NP13635, Biblioteca del Monestir de Montserrat)

 

Detall del gravat del segle XVII (NP13635, Biblioteca del Monestir de Montserrat)

Curiosament, aquesta creu no surt dibuixada en la il·lustració de Pere Pau Montaña i Francesc Remart per torbar-se fora de l’enquadrament d’aquesta composició. Aquests autors només dibuixen la creu del capdamunt d’una penya situada per sobre de l’ermita.

Detall del dibuix de P.P. Montaña i F. Remart 1790

Gaietà Cornet en el seu llibre Tres días en Montserrat (edició 1863) comenta a la pàgina 331 parlant de l’ermrita de sant Antoni “a un tiro de piedra de la ermita hay una cruz de madera en la división que hace el camino de Oriente a Mediodía, hasta que deja el de esta y el de la Santísima Trinidad”. A partir del mapa que G. Cornet adjunta penso aquesta segona creu és la que es trobava al capdamunt de la Miranda de la Creu de sant Antoni o encara avui s’observen alguns indicis.