Drecera de can Gomis – Tram II

Molts excursionistes han caminat per l’anomenat camí de l’Aigua. Corriol força dret que s’enfila des de la caseta on hi ha les bombes que pugen l’aigua del riu Llobregat cap als monestirs de Montserrat, situada a prop de la Colònia Gomis (Monistrol de Montserrat). Mirant descripcions antigues m’he adonat d’importants dissonàncies amb les actuals descripcions habituals d’aquell camí. Una primera consideració està relacionada amb la mateixa denominació d’aquest camí.

El camí de l’Aigua era conegut antigament a Drecera de can Gomis i l’actual camí de les Aigües era nomenat camí de Dalt de les Canals, tot i que, també havia estat conegut com a camí de les Coves Ronyoses. Els noms moderns, força acceptats en les guies de senderisme, no descriuen la realitat d’aquests camins. Sorprèn que el camí de les Aigües, avui pròpiament una pista apta per la circulació de vehicles, es nomeni així perquè la seva única relació amb l’aigua és la presència d’una nova estació de bombeig d’aigua situada al peu del Tossal de Mullapans. També sorprèn el nom de camí de l’Aigua en singular, perquè aquest caminoi ressegueix parcialment el trajecte de diversos tubs, el més antic transcorre en bon part tapat, que pugen l’aigua des del Llobregat o baixen les aigües brutes. Per aquest motiu semblaria més coherent designar-lo amb plural. Però, en tot cas, i aquesta és la segona consideració, aquest camí, era conegut antigament com a camí de can Gomis i tenia una traça diferent de l’actual.

L’antic camí de can Gomis o drecera de can Gomis tenia dos trams. El primer coincidia bàsicament amb l’actual, perquè la muntanya no permet un altre pas que els relleixos per on va. En la seva part inferior hi ha diversos caminois tots interrelacionats els quals facilitaven el pas als diversos cultius que existien abans en aquesta part de la muntanya. El camí de can Gomis antigament sortia de l’entorn de la colònia Gomis, pujava fins a arribar al camí de Dalt de les Canals (actual camí de les Aigües), el travessava i s’enfilava resseguint la capçalera del torrent de l’Erola fins a acabar a la drecera de Monistrol (actual drecera dels Tres Quarts). Aquest darrer tram era de pas obligat perquè les escales que pugen avui des de l’estació elevadora fins al Pla dels Pins on el camí es troba amb la drecera de Monistrol, no existí fins a finals dels anys quaranta del segle XX. En fer-se aquestes escales la segona part del camí quedà abandonada i el desús i la invasió d’una vegetació exuberant contribuïren al seu oblit.

La colònia Gomis sembla que començà a ser activa a la primera meitat de 1894[1]. L’existència d’aquesta colònia devia esperonar a alguns dels seus habitants a crear un camí per pujar a peu al santuari de Montserrat sense necessitat d’anar a Monistrol per buscar el camí de la Drecera de Monistrol o el camí de l’Àngel. Aquest podria ser l’explicació funcional de l’origen del camí anomenat el camí de can Gomis o drecera de can Gomis. A començaments del segle XX la Revista Montserratina[2] descriu aquest camí de baixada amb els següents termes (s’ha adaptat al català normatiu): “rapidíssima baixada del Monestir a can Gomis, ja que amb tres quarts d’hora s’hi pot anar, però és un camí molt “redolent” i molt fàcil de perdre’s per qui no hi hagi baixat mai, per això no l’aconsellem a ningú que no porti guia”. Continua amb “es pren el camí de la drecera de Monistrol fins a trobar el camí propi de can Gomis que al principi baixa pel torrent i en trobar una petita esplanada travessa el camí de dalt de les canals i torna a baixar fins on es veu un corpulent noguer on es fon amb el camí de baix de les canals. Se segueix aquest camí durant cinc minuts, baixant entre oliveres fins a acabar-se perdent; aquí els camins es tornen a destriar, el de la dreta és el de les canals; el de l’esquerra, que comença en direcció oposada, és el de can Gomis, baixa alguns passos, gira a la dreta, i tan aviat pla com baixant va fent via fins a sortir enfront mateix de la colònia Gomis”.

El mapa de Joan Cabeza (1909) que acompanyava l’edició d’aquest llibre mostra la traça d’aquest camí. Paga la pena destacar en aquest mapa el següents detalls. El tram inferior del camí de can Gomis és representat com un caminoi entre cultius que canvia a camí un cop passat el camí de Baix de les Canals i pujant travessant el torrent de Mullapans. Un cop arribat el camí de Dalt de les Canals baixar uns metres per trobar el segon tram que s’enfila per anar a buscar la Drecera de Monistrol, primer per la dreta del torrent de l’Erola i després per la seva esquerra, acabant en l’indret conegut com el Pla dels pins, zona boscosa relativament plana abans d’arribar a sota la roca de la Trona.

Drecera de can Gomis

Camí de la Drecera de can Gomis, detall del mapa Joan Cabeza 1909

Drecera de can Gomis

Sistema de camins on s’integra la drecera de can Gomis

La Guia de Montserrat, editada l’any 1943 pel monestir de Montserrat, presenta el “Atajo de can Gomis” com un camí que enllaça la drecera de Monistrol i can Gomis. Es descriu la drecera en pujada comentant que a l’arribar al camí de Dalt de les Canalspor cual súbase un rato hasta dar en otro, a la derecha, que trepa pecho arriba, pasa por el Pla dels pins, y allí empalma con el atajo de Monistrol que sale al camino de la Santa Cueva”[3] Cal determinar si el tram que surt del camí de Dalt de les Canals són les escales que s’enfilen per una canal al costat de l’estació elevadora i acaben en el camí que puja de Monistrol de Montserrat. Diversos factors fan pensar que no. Aquestes escales semblen habilitades aprofitant la construcció de l’estació elevadora. Desconec en qui data es construí aquest equipament, però ha de ser l’any 1946 o poc temps després, perquè les canonades d’aigua foren són esteses aquest any[4]. En el mapa que acompanya la Guia de Montserrat sorprèn que només es dibuixa el segon tram de la Drecera de can Gomis, la traça d’aquest camí està en el mateix lloc on el situà, a principis del segle XX, Joan Cabeza.

Drecera de can Gomis

Detall del mapa de la Guia de Montserrat 1943

Drecera de can Gomis

Detall del mapa de la Guia de Montserrat 1943

En les imatges de l’estesa de les canonades poden veure’s els cultius existents en aquesta part de la muntanya
Drecera de can Gomis

Estesa de les canonades de pujada d’aigua des del riu Llobregat, fotografia del llibre de Ramon Benavente i Freixas  Can Gomis: Història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat


Drecera de can Gomis

Estesa de les canonades de pujada d’aigua des del riu Llobregat, fotografia del llibre de Ramon Benavente i Freixas  Can Gomis: Història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat

Pocs anys després, 1949, en la guia d’itineraris de Llorenç Estivill[5] es parla indirectament de la Drecera de can Gomis al comentar el camí de Dalt de les Canals. Es diu que hi ha “un atajo que, casi aplomado, sube al Monasterio, desde la Colonia Gomis, por el Pla dels Pins”.

Un altre detall important és que en tots els mapes i croquis representen el tram superior de la Drecera de can Gomis associat a la capçalera del torrent de l’Erola, primer pujant pel seu marge dret i després creuant-lo abans d’arribar a la Drecera de Monistrol. Tots aquests elements portaren a descartar que les escales del costat de l’estació elevadora fossin la segona part de la Drecera de can Gomis. Per aquesta raó, vaig buscar, amb en Toni Tejedor, la possibilitat de trobar aquest segon tram al voltant del torrent de l’Erola.

El tram superior o segon tram de la Drecera de can Gomis encara existeix, tot i que és de mal pas per la invasió del camí per esbarzers, arítjols i tota mena de brolla montserratina. Malgrat que aquestes dificultats es pot resseguir des del camí des del camí de Dalt de les Canals fins a la Drecera de Monistrol. Aquest segon tram surt en el camí de Dalt de les Canals  a pocs metres d’on acaba el primer tram, al davant d’on es troben les restes d’una barraca de vinya. És probable que hi hagi un altre inici situat pocs metres més amunt del camí de Dalt de les Canals, un cop passada la incorporació del primer tram, i que conflueix amb el que s’ha agafat.

Drecera de can Gomis

Indret on s’inicia el segon trams de la Drecera de can Gomis

Drecera de can Gomis

Barraca de vinya en l’indret on s’inicia el segon tram de la Drecera de can Gomis

La Drecera de can Gomis, un cop deixa el camí de Dalt de les Canals, comença a dirigir-se cap a la cinglera per flanquejar-la per la seva vessant oest acostant-se progressivament al torrent de l’Erola. Un cop fet aquest flanqueig el camí creua el torrent. Ara comencen a veure’s petits murs que aguanten el camí o el protegeixen. El camí progressa per l’esquerra del torrent.
Drecera de can Gomis

Mur de contenció del segon tram de la Drecera de can Gomis

Després de diverses ziga-zagues es passa al costat d’un aixopluc artificial, d’uns quatre metres de profunditat, originat per la caiguda d’uns blocs. Es tracta d’una cavitat amb una entrada generosa i una curiosa sortida al fina que sembla destinada a ser una eixida de fums

Drecera de can Gomis

Cavitat originada per blocs caiguts

Drecera de can Gomis

Cavitat originada per blocs caiguts

 

Drecera de can Gomis

Apertura en  la cavitat originada per blocs caiguts

 

Un cop passada la petita cova artificial el camí continua ascendint a l’esquerra del torrent de l’Erola i es passa per damunt d’uns esglaons excavats sobre una roca. Més endavant, tornen a veure’s uns esglaons en aquest cas construït al damunt d’un terreny terrós

Drecera de can Gomis

Esglaons per salvar un pas en roca en el camí de la Drecera de can Gomis

Drecera de can Gomis

Esglaons en el camí de la Drecera de can Gomis

Després d’aquest pas, el camí se separa del torrent i puja decidit fins a trobar la Drecera de Monistrol seguint el traç indicat en el plànol de Ramon de Semir
Drecera de can Gomis

Detall del mapa de Ramon de Semir 1949

 

Drecera de can Gomis

Representació del segon tram del camí de la Drecera de can Gomis

Drecera de can Gomis

Simulació del segon tram del camí de can Gomis en un 3D de Google Earth

Drecera de can Gomis

Simulació del segon tram del camí de can Gomis en un 3D de Google Earth

[1] Ramon Benavente i Freixas, Can Gomis: Història d’una Colònia Industrial a Les Ribes Del Llobregat, Monografies Monistrolenques, 3, 1. ed (Argentona: L’Aixernador, 1992).

[2] Revista Montserratina, Itinerari de La Montanya de Montserrat (Barcelona: Llibería y Topografía Católica, 1909). pp 44-45

[3] Monestir de Montserrat, Guia de Montserrat (Monasterio de Montserrat, 1943).p 301

[4] Benavente i Freixas.ibid. 145

[5] Lorenzo Estivill, Montserrat (Barcelona: M. Arimany, 1949).