El Sabre, la Peluda, el Gep Llarg i el Mirador de la Miranda de les Boïgues, agulles i roques perdudes

Quan vaig fer per primer cop la travessa de la regió d’Agulles al massís de  Montserrat a l’arribar al peu de l’agulla del Capdamunt, situada a la capçalera del torrent que es ressegueix pujant des del pas de la Portella i abans de començar un pas artificial, vaig adonar-me que la realitat orogràfica no s’ajustava amb les notes que havia preparat per fer la posterior descripció de l’itinerari. Posteriorment, al contrastar les notes preses in situ amb la cartografia  vaig descobrir una certa imprecisió alhora de representar les corbes de nivell d’algunes agulles. En concret, el Sabre, la Peluda, el Gep Llarg i el Mirador de la Miranda de les Boïgues no existien en la cartografia de referència de l’editorial Alpina ni de l’Institut Cartografia Geològic de Catalunya. ¿Què havia passat?

 

 

Una imatge des de les proximitats de coll de la Portella revela la disposició d’aquestes agulles aparentment perdudes en algunes cartografies.

Diverses agulles de la regió d’Agulles: la Pelada, la Petitona, les Savines. Sol Ponent, la Peluda, agulla del Capdamunt, Gep llarg, Mirador de la Miranda d’Agulles i la Miranda d’Agullles.

 
 

Ortografia de la zona on es troben les agulles la Pelada, la Petitona, les Savines. Sol Ponent, la Peluda, agulla del Capdamunt, Gep llarg, Mirador de la Miranda d’Agulles i la Miranda d’Agullles.

Observant en detall la zona on es troben les agulles del Sabre, la Peluda, el Gep llarg i el Mirador de la Miranda de les Boïgues es veu com aquestes agulles no estan ben representades en les diferents cartografies, tant la de l’editorial Alpina com l’Institut Cartogràfica Geològic de Catalunya.

Ortografia mostrant cada una de les agulles de la zona estudiada.

Projecció de les corbes de nivell de la cartografia de l’editorial Alpina sobre l’ortografia de les agulles de la zona estudiada.

Projecció de les corbes de nivell de la cartografia de l’Institut Cartogràfica Geològic de Catalunya sobre l’ortografia de les agulles de la zona estudiada.

Les imatges d’algunes guies d’escalada evidencien la singularitat individualitzada d’algunes d’aquestes agulles. Per exemple, la imatge del llibre de J.M. Rodés i F. Labraña sobre la regió de les Agulles mostra la total independència de l’Agulla La Peluda respecte l’Agulla del Capdamunt. Fins i tot, en els seus esquemes d’itineraris, marca un corriol entre les dues agulles. La Peluda és l’agulla de l’esquerra i la del Capdamunt és la que està insinuada a la dreta.

Agulla Peluda i l’agulla del Capdamunt en el llibre Roques, parets i agulles de J.M. Rodés i F. Labraña

Caminois d’escaladors en la zona on es troben l’agulla Peluda i l’agulla del Capdamunt en el llibre Roques, parets i agulles de J.M. Rodés i F. Labraña

 


Les fotografies d’aquestes agulles en el llibre de Joan Miquel Dalmau són ben il·lustratives de la individualització d’aquestes agulles.
 




 

 Un error similar es troba al Gep Llarg, ja que no sembla que hi hagi cim o el Mirador de la Miranda de les Boïgues que semblen formar una sola unitat. En tots aquests casos, una simple ullada a una ortofotografia d’aquesta zona es fa evident l’existència d’unes canals entre aquestes agulles que els hi donen singularitat.

¿Quin és el problema perquè les representacions topogràfiques es perden algunes agulles?. Si la imatge ortofogràfica original és defectuosa la restitució fotogramètrica introdueix aquest error: es perd la individualització d’algunes agulles. La restitució fotogramètrica és una tècnica que permet la vectorització de la informació captada mitjançant la digitalització sobre una ortofotografia precisa generada i el model digital terrestre/modele digital de superfície del projecte. La següent imatge és l’ortofotografia feta en un vol de la Diputació per encàrrec del Patronat de la Muntanya de Montserrat a escala 1:2000. En aquesta imatge es veu com es confonen l’agulla Peluda i l’agulla del Capdamunt i es distorsiona l’agulla del Gep Llarg, i lleugerament el Mirador de la Miranda de les Agulles.

Les dificultats de representar topogràficament algunes agulles d’aquesta regió indueix a cometre algun error alhora de representar cartogràficament algunes roques cartogràficament i, de retruc, de situar correctament algunes altres. Aquestes errors són més evidents en els mapa de l’editorial Alpina, atès que la seva cartografia intenta identificar un important nombre d’agulles situació que no es dóna en els mapes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Per exemple, tenint de referència el mapa de l’editorial Alpina, l’agulla identificada la Peluda és l’agulla de Sol Ponent i l’agulla identificada amb aquest nom és una de les roques de les Savines. Les Savines del mapa de l’editorial Alpina són realment l’agulla Pelada i l’agulla Petita.

És d’esperar que en les properes edicions dels mapes d’aquesta editorial es puguin corregir aquestes errors en la representació cartogràfica i en la seva topografia. I el mateix hauria de fer l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya en els seus mapes topogràfics.

image_pdfimage_print