La publicació del llibre Diari d’un emboscat va donar a conèixer les peripècies viscudes per en Jaume Ollé, el qual va desertar de l’exercit republicà l’any 1938 per no anar al front. Fou un dels molts joves que s’amagaren a la muntanya montserratina per protegir-se dels guàrdies d’assalt que buscaven els desertors, i va viure d’aquesta manera en diverses balmes montserratines des de finals de febrer de 1938 fins al gener de 1939.
Un dels seus primers amagatalls fou l’anomenada cova del Pafallot, un indret situat a prop de Sant Pau de la Guàrdia, que era el lloc on vivia en Jaume Ollé. Recentment, s’ha visitat aquest espai juntament amb en Joan Vidal gràcies a la informació aportada per una font directa de transmissió oral; aquesta referència tenia el seu origen en el mateix emboscat, que havia identificat el lloc anys enrere. Les seves coordenades UTM ETRS89 són X: 396491, Y: 4607153, a una altitud de 678 metres.
La dita cova del Pafallot és pròpiament una balma allargassada situada a tocar d’un petit torrent. El fet que es trobi en una cota lleugerament superior a la de la llera esquerra del torrent protegeix l’indret de les possibles avingudes d’aigua. Geogràficament, la balma està amagada en una clotada situada just a sota de l’últim camp conreat del camí que uneix Sant Pau de la Guàrdia amb Can Maçana passant per sota el castell Ferran.
En els darrers anys aquest indret ha tornat a estar habitat temporalment, en aquest cas per una persona que hi va plantar una tenda de campanya i hi va fer unes petites estructures amb troncs per ordenar l’espai.
