A la carretera del monestir de Santa Maria a can Maçana (BP-1101), a tocar del kilòmetre 2, hi ha una esplanada situada en la cruïlla amb el serrat d’en Pujades, engruixida artificialment amb algunes de les roques caigudes en l’esllavissada del 2008. Aquest indret havia estat força modificat durant les successives modificacions del traçat de la carretera realitzades al llarg del segle XX. Des de 1977 aquest lloc s’ha convertit en un mirador on algunes persones es troben esperant albirar l’arribada d’ovnis.
Mapa topogràfic i ortofotografia 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Aquesta circumstància anecdòtica sobre els suposats ovnis montserratins ha fet que aquest indret sigui anomenat com “mirador dels albiraments”, per alguns, o com “esplanada dels ovnis” per altres, com per exemple el cercador Google. Tanmateix, aquest no era el nom original d’aquest lloc. Segons el que m’explicà Marcel·lí Puigdellívol fill de les cases de can Massacs de Marganell: “aquest lloc antigament era anomenat l’Era d’en Ros” i tingué un paper rellevant en la història de Marganell. Segons en Marcel·lí em comentà que les persones grans de Marganell i del serrat de les Cametes, explicaven que l’esplanada era coneguda també com de les Bateries perquè durant la Guerra del Francès s’hi havia instal·lat un destacament de soldats francesos amb artilleria. Aquesta circumstància provocà algunes escaramusses dels habitants de Marganell contra els soldats i, segons es contava, en una ocasió mataren a un sentinella que es trobà mort a la cova i font del Bosc en la propietat de l’Oliver.
Aquesta esplanada ha tingut una evolució al llarg dels temps deguda a les successives obres de rectificació del traçat de la carretera.
La comparació de les primeres fotografies aèries (vols fets entre 1946-1956 i 1956-1958) i la situació actual permet apreciar la rectificació de l’angle de la corba de la carretera.
Les imatges dels mapes de la Diputació de Barcelona de finals dels anys 60 del segle XX (1967) il·lustren la situació de la carretera abans de fer-se les obres de rectificació de la carretera de can Maçana l’any 1976. Les successives obres a la carretera de can Maçana han anat modificant la fisonomia d’aquest indret.
Un cop efectuades les obres de rectificació de la carretera sorgeix entre les traces de la carretera, l’antiga i la nova, una nova esplanada que serà aprofitada per dipositari roques de l’esllavissada del desembre de 2008. Totes aquestes intervencions han desfigurat totalment el que era l’antiga era de can Ros.
Les fotografies aèries de mitjans del segle XX posen en evidència l’existència de camps d’oliveres al voltant del Malniu. Aquestes oliveres foren plantades substituint les antigues vinyes eliminades com a resultat de la plaga de la fil·loxera que s’havia començat a manifestar per aquestes comarques el 1892. Davant del progrés d’aquest plaga els conreus de vinya foren substituïts per oliveres. Les primeres fotografies d’aquest entorn reflecteixen els camps d’oliveres al voltant del torrent del Malniu. Les nombroses barraques de vinya de pedra seca són testimonis dels antics cultius. La primera foto aèria d’un vol fet entre 1956-1957 es veuen els camps d’oliveres entorn del torrent del Malniu. La següent imatge és d’un vol de 2022.
A prop de l’era d’en Ros, es troba una antiga cova feta servida al final de la Guerra Civil com amagatall de persones que no volien estar al davant. A pocs metres del kilòmetre 2 de la carretera de can Maçana al monestir de Santa Maria de Montserrat, abans d’arribar a l’era d’en Rosa, hi ha una petita cova que serví de refugi per persones que vivien en l’entorn del serrat de les Cametes. Avui pot sorprendre la ubicació d’aquesta cova perquè està molt a la vista, però abans de les successives obres d’ampliació de la carretera, hi havia una abundosa vegetació que tapava aquest abric natural. L’accés a la cova es feia des d’un corriol que s’enfilava per la carretera i després continuava cap a Pleta d’en Panxo.
Avui, s’ha perdut tot rastre del bosc que tapava la cova i s’ha destruït força el corriol que hi permetia accedir-hi. Fins fa poc, hi havia una petita rampa terrosa que permetia enfilar-s’hi des de la carretera després de passat el punt quilomètric 2, però les recents obres per assegurar el talús de la carretera han estat poc respectuoses amb les petites evidències del corriol que facilitava l’accés.
A tocar de l’era d’en Ros surt el camí conegut com a camí vell de l’Oliver. És un camí antic que permet arribar a la finca de l’Oliver, a les cases d’en Massacs i a l’ermita de sant Pere de Vilardell acabant al final al poble de Marganell resseguint el camí del serrat de les Cametes.
A pocs metres de començar el camí vell de l’Oliver hi ha un revolt, avui força perdut, conegut antigament com el revolt d’en Cametes, dit així perquè l’havia fet la gent de cal Cametes. Es tractava d’una volta que feia el camí de l’Oliver per estalviar-se una pujada força dificultosa pels carros.
A l’inici d’aquest revolt es troba un pedró molt ben conservat que delimitava la propietat del Patronat de la Muntanya de Montserrat amb la casa d’en Massacs.
Aquesta zona, molt poc coneguda per la manca d’incentius orogràfics, ni té agulles o roques per escalar ni rutes atractives pels senderistes, és interessant perquè reflecteix, com un sorgit del territori, camins i corriols que permetien desplaçar-se pels diferents cultius que l’omplien. L’abandonament de l’activitat agrícola ha causat la quasi total pèrdua d’aquesta xarxa de camins els quals, pacientment, poden ser recuperats pel seu gaudi.