Toponímia en els dibuixos de Francesc Remart i Pere Pau Montaña (1790)

A Montserrat, la tradició ha anat transmetent els noms de les roques i dels indrets de generació en generació. Hi ha noms molt antics que avui formen part de l’imaginari montserratí, altres són noms que s’han anat incorporant per l’ús de la muntanya, tant des del punt de vista de la seva explotació humana com del seu gaudi muntanyenc. Tots els noms formen el patrimoni toponímic que hem rebut amb herència i que hem de saber preservar per futures generacions sense malmetre. Al darrera de cada topònim hi ha sempre el saber humà que veu en el nom una manera de perpetuar els seus records, de llegar uns afectes o de transmetre, simplement, unes emocions. Alguns dels noms de les agulles, de les roques o dels indrets llegats a través de la cultura tradicional s’han perdut i d’altres han estat canviats per noves denominacions. Aquesta nota de toponímia pretén ser un primer inventari d’alguns topònims montserratins que s’han modificat o s’han perdut al llarg del temps.

Un dels primers registres on es té constància d’un recull de topònims montserratins foren els dibuixos editats per Francesc Remart i Pere Pau Montaña de l’any 1790 dins de l’encàrrec fet per Francisco de Zamora de tenir vàries il·lustracions pel seu llibre, no publicat mai, sobre els seus viatges per Catalunya. Els dibuixos originals es conserven en la biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat en un volum amb la referència 1137 que té per títol: “Planos y vistas de la montaña de Montserrate levantados de orden de Don Francisco de Zamora por Don Francisco Remart y Don Pedro Pablo Montaña Año de 1790”. Aquest àlbum conté 32 dibuixos a ploma i a l’aiguada. Agreixo l’amabilitat de la Biblioteca del Monestir de Santa Maria per poder consultar i disposar de còpies d’aquests dibuixos. El 16 dibuixos relacionats amb les ermites foren publicats per primera vegada pel pare Cebrià Baraut, monjo de Santa Maria de Montserrat, a Iconografia de les ermites i dels ermitans de Montserrat a “Miscellanea Barcinonensia” XII (abril de 1966) ps 37-52. La resta de dibuixos foren reproduïts com il·lustracions en el llibre Diario de los viajes hechos en Catalunña de Francisco de Zamora llibre a cura de Ramon Boixareu editat per editorial Curial a Documents de Cultura, Barcelona, 1973. Hi ha quatre dibuixos que reprodueixen fidelment la muntanya on s’han identificat els indrets més significatius i són explicats cada un d’ells per les respectives llegendes. Tot seguit es reprodueixen aquests dibuixos amb les seves llegendes respectant tal com estan escrites en l’original.

Vista en perspectiva de la montaña de Montserrat, tomada desde la eminencia nombrada la Torre cuya situación es contigua en la misma Coma de coll Oliva e inmediato a la casa nombrada Calzina, y contiene la longitud y distancia del monte que indica el Plano Geográfico desde la ermita de san Dimas hasta Roca Foradada. Dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Muntaña, 1790. Manuscrit de la Biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat 1137-06

Vista en perspectiva de la montaña de Montserrat, tomada en una eminencia inmediata a la casa de Tobella y a la distancia del monte que indica el Plano Geográfico y comprende des de el castillo Otger hasta la ermita de san Dimas. Dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Muntaña, 1790. Manuscrit de la Biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat 1137-05

Vista en perspectiva de la montaña de Montserrat tomada desde la Viña Vieja y a la distancia del monte que indica el Plano Geográfico, con explicación de todo su contenido, cuya vista termina la longitud de las rocas nombradas los Pallers hasta el castell Otger. Dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Muntaña, 1790. Manuscrit de la Biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat 1137-04

Vista de la montaña de Montserrat, tomada desde Puig Ferran, cerca de la casa de Maçana, y distante del monte lo que indica el Plano Geográfico cuya vista termina la longitud de las rocas o peñas nombradas los Pallers, hasta la roca Foradada, con explicación de todo su contenido. Dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Muntaña, 1790. Manuscrit de la Biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat 1137-03

Detall de la imatge anterior per apreciar les agulles i roques numerades amb els dígits 8, 11,12, i 10. Dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Muntaña, 1790. Manuscrit de la Biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat 1137-03 (detall)

Imatges actuals similars a les dibuixades per Francesc Remart i Pere Pau Montaña.

Fotografia equivalent al dibuix 6 de Francesc Remart i Pere Pau Montaña Dibuix 6 del manuscrit 1137 de la biblioteca del Monestir de Santa Maria de Montserrat

Fotografia equivalent al dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Montaña Dibuix 5 del manuscrit 1137 de la biblioteca del Monestir de Santa Maria de Montserrat

Fotografia equivalent al dibuix 4 de Francesc Remart i Pere Pau Montaña Dibuix 4 del manuscrit 1137 de la biblioteca del Monestir de Santa Maria de Montserrat

Fotografia equivalent al dibuix 4 de Francesc Remart i Pere Pau Montaña Dibuix 3 del manuscrit 1137 de la biblioteca del Monestir de Santa Maria de Montserrat

A partir dels topònims relacionats en les diverses llegendes dels dibuixos es poden identificar molts noms que són ben vius actualment, altres que són fàcilment identificables tot i que tinguin una altra toponímia, altres que han desaparegut i, paradoxalment, uns noms que semblen erròniament atorgats. Tot seguit es comenten aquestes situacions.

Dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Muntaña, 1790. Manuscrit de la Biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat 1137-06 (Detall del manuscrit)

En el dibuix 1137-06 s’identifica amb el número 2 la Pleta d’en Panxo. Aquest indret està situat al final de la Cadireta i la roca Foradada. Per la seva ubicació, l’indret amb el número 2 es troba en la Carena de les Pujades i que alguna cartografia identifica també com a Pleta d’en Panxo.  En el dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Montaña també es representa una agulla, la qual no anomena, però que és fàcilment identificable com l’Enclusa d’agulles.

Dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Muntaña, 1790. Manuscrit de la Biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat 1137-06 (Detall del dibuix)

En el mateix dibuix 1137-06 s’identifica una agulla amb el número 21 la qual es anomenada roca Corveia. Es desconeix la significació d’aquest nom, encara que hi ha la paraula portuguesa corveia, un tipus de contracte medieval, que no crec que sigui el cas d’aquest indret. Per la seva situació  es tracta de l’agulla identificada avui com la roca dels Aurons, tal com indicà Josep Barberà en el seu moment en el llibre Montserrat pam a pam.

Dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Muntaña, 1790. Manuscrit de la Biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat 1137-06 (Detall del dibuix)

En una altra part del mateix dibuix 1137-06 apareixen unes roques o indrets que són perfectament identificables avui encara que el nom donat per Francesc Remart i Pere Pau Montaña sigui diferent a l’emprat actualment. El número 9 d’aquest dibuix es diu que és la canal on es forma el riu Sec, aquesta canal és una de les capçaleres de l’actual torrent denominat torrent de la font del Moro. El número 10 d’aquest dibuix s’identifica com canal del pou de Glas, nom que encara perdura avui tot i que és més coneguda com a canal del Mejillón. Amb el número 11 s’identifica la roca Ampla, roca  que forma part de l’extrem nord del serrat del Moro.

Dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Muntaña, 1790. Manuscrit de la Biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat 1137-05 (Detall del dibuix)

En el dibuix 1137-05 s’esmenten les canals d’Auxirot i la cova Vallbona. Les primeres canals estan identificades amb un cognom com és el d’Auxirot que en determinats indrets ha evolucionat a Xirot. En alguns llocs el cognom Auxirot es troba com Augirot. En un altre dibuix dels mateixos autors fan servir la derivació Xirot per identificar unes roques del massís montserratí. Per la seva situació aquestes canals d’Auxirot deuen tractar-se del torrent de l’Esllavissada i alguna de les canals d’en Pla.

Dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Muntaña, 1790. Manuscrit de la Biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat 1137-05 (Detall del dibuix)

Respecte a l’indret anomenat cova de Vallbona per la seva situació deu tractar-se d’alguna de les nombroses balmes que es troben al marge esquerra del torrent de Santa Maria, en aquest cas quan passa a prop del camí de les Canals de baix. En la majoria dels diferents camins que transcorren a prop del torrent de Santa Maria es habitual trobar-hi balmes habilitades, bé per recollir els animals, com podria ser el cas de les anomenades coves Ronyoses, o per aixoplugar les persones que feien feines de camp en els conreus d’aquesta zona.

Dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Muntaña, 1790. Manuscrit de la Biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat 1137-04 (Detall del dibuix)

Montgròs, Roca Plana dels Llampss i serra de la Pastereta

En el dibuix 1137-04 s’esmenten alguns noms poc comuns avui a més d’identificar unes roques amb uns noms de forma diferent el que tenen en l’actualitat. Una simple mirada del dibuix per una persona coneixedora de les roques montserratines ràpidament identifica la roca 6 com la roca Plana dels Llamps, la 7 com el Montgròs i la  10 con la Pastereta. Però, sorprenentment, Francesc Remart i Pere Pau Montaña anoten que la roca 6 és el Montgròs i la 7 és el Corre Cavalls. 

Els dos noms emprats per Remart i Montaña sou ben coneguts. El primer, és prou familiar pels senderistes montserratins, i el segon figura com a nom secundari del Bacallà o l’Enclusa de Frares, tot i que Josep Barberà ja indica que en mapes antics, deu referir-se el mapa de Joan Cabeza de 1909, situen aquesta roca a un indret entre coll de Port i el coll del Miracle. El que sorprèn del dibuix de Remart i Montaña és on situen aquestes roques. Si l’observador es situa en la Vinya vella, lloc des d’on Remart i Montaña feren el seu dibuix, es veu al darrera de la serra de la Pastereta, el Montgròs a l’esquerra i la roca Plana dels Llamps a la dreta, juntament amb unes roques que corresponen al serradet on es troba la Salamandra, tot tal com figura en el dibuix. El que succeeix és que Remart i Montaña etiqueten el que avui es diu Montgrós amb el nom de Corre Cavalls  i el que avui s’anomena roca Plana dels Llamps com a Montgròs. Podria atribuir-se a un error puntual Remart i Montaña en aquest dibuix, però no és així. En un altre dibuix on els perfils d’aquests roques són inequívocs els torna a donar el mateix nom. És difícil que la toponímia de la roca Plana dels Llamps pugui equiparar-se a una muntanya grossa quan té al sud una roca que per les seves dimensions se li escau més el terme de Montgròs. Per la qual cosa es pot deduir que Francesc Remart i Pere Pau Montaña s’equivocaren amb la identificació de les roques numerades con 7 i 6

En aquest mateix dibuix, el 1137-04, la serra de la creu d’en Torelló, identificada amb el número 9, correspon al serrat que comença al peu del Camell de sant Jeroni i acaba en el coll de l’Ajaguda. La canal identificada amb el número 11 com a Canal Gran correspon al torrent del Misser que per la seva llarga longitud, neix al peu del bassal dels Corbs i baixa fins la plana de Collbató pot rebre aquesta qualificació.

Dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Muntaña, 1790. Manuscrit de la Biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat 1137-04 (Detall del dibuix)

En el dibuix 1137-07 s’indica que el número 15 és el Pas de la savina i el 16 és el serrat sobre el Pas de la Barra. Per la situació en el dibuix, per la situació en el dibuix el Pas de la savina es troba en un indret proper al final de la canal del Xacó mentre que el serrat sobre el Pas de la Barra és aquella part del serrat de les Garrigoses situat damunt del Pas de la Barra. Cal destacar que en la numeració del dibuix 1137-04 hi falta el número 14.  

Dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Muntaña, 1790. Manuscrit de la Biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat 1137-06 (Detall del dibuix)

En el mateix dibuix, el 1137-04, hi ha un grup de roques identificades amb el número 25 que són nomenades Cap de les Canals de Xirot. Per la seva situació en el serrat es tracta de l’actual Cap de les Canals afegint-li el nom de Xirot que, com s’ha dit abans, és una transformació del nom Auxirot.

Dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Muntaña, 1790. Manuscrit de la Biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat 1137-03 (Detall del dibuix)

En el dibuix 1137-03 s’identifiquen dues agulles, una amb el número 3 com a roca anomenada la Mitra i la roca número 4 com roca del Moro. La roca número 3 avui es coneix com l’agulla de l’Arbret, nom donat pels escaladors degut a la petita alzina, molt visible, situada al capdamunt de l’aresta Brucs. Josep Barberà, en el seu llibre Montserrat, pam a pam indica que Francesc Remart i Pere Pau Montaña anomenaren a aquesta agulla com la Mitra, probablement per la forma mitrada d’aquesta agulla. La roca identificada a la dreta amb el número 4 i nomenada com a roca del Moro la qual, per la seva situació i alçada, deu ser probablement la roca nomenada actualment com Saca Gran.

Dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Muntaña, 1790. Manuscrit de la Biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat 1137-03 (Detall del dibuix)

En aquest dibuix, el 1137-03, s’indica que la roca identificada amb el número 10 és el Montgròs i la roca amb el número 8 és el Corre Cavalls. Novament Remart i Montaña cometen el mateix error esmentat abans, confonen la posició d’aquestes agulles i li atorguen a una d’elles un nom que sembla que correspon a una altra roca. Com es pot apreciar en el dibuix el perfil de les roques identificades amb el números 10 i 8 corresponen avui a la roca Plana dels Llamps i el Montgròs, respectivament. Aquesta circumstància confirma l’error que cometeren Remart i Montaña en la identificació d’aquestes roques i la seva denominació.

Dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Muntaña, 1790. Manuscrit de la Biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat 1137-03 (Detall dibuix)

En el dibuix 1137-03 es representen, amb els números 11 i 12, dos indrets relacionats a les comes montserratines. Amb el número 11 s’identifica la coma de Naps de Dalt i amb el 12 la coma de Baix. Hom pot suposar que aquesta darrera el nom era la coma de Naps de Baix.  Aquests noms han perdurat fins avui, tot i que en algunes cartografies actuals mostren certa confusió en relació als noms i situació d’aquests indrets. Amb tot, la identificació numérica resulta imprecisa, ja que els números es situen damunt de roques i no determinen la posició de les comes. La següent imatge, presa des del mateix indret on Remart i Montaña feren el seu dibuix, el Puig Ferran, ajuda a precisar que les roques 11 i 12 del dibuix corresponen als Ecos i al serrat del Patufet respectivament, i que les roques 10 i 8 són la roca Plana dels Llams i el Montgròs respectivament.

A partir de les anotacions dels dibuixos de Remart i Montaña es poden identificar uns topònims d’agulles, roques i indrets que molts d’ells encara perduren. En la següent taula es resumeixen aquests noms, on s’han omès els referents a les ermites i denominacions genèriques.