Font del Grinyó
La muntanya de Montserrat encara hi ha algunes fonts poc conegudes per la seva localització apartades dels llocs més freqüentats. Una d’aquestes fonts és l’anomenada font d’en Grinyó. En el llibre Ermites i fonts montserratines escrit per P.B.C. (acrònim de Pere Bosquets) editat per editorial Montblanc, Granollers 1967 a la pàgina 52 es comenta que aquesta font “pertany a la finca de can Marc Vell del poble de Marganell. Està a prop de can Massana, sota la carretera, a la partió de termes, a tocar del pedró col·locat pel Patronat de la Muntanya”. Aquesta és l’única descripció que es té d’aquesta font.
He buscat aquesta font en l’entorn on ho situa aquest llibre seguint els referents que dona Pere Bosquets. Segons les indicacions d’aquesta descripció la font havia d’estar sota la influència del torrent de Marganell, conegut en el mapa com a torrent del Fum, o d’algunes de les torrenteres de la seva capçalera. No fou difícil trobar la font situada molt a prop del pedró del Turó de la Font de l’Alba, a tocar de la pista que puja del Forn de la Vall i acaba al peu d’aquest turó. És una surgència d’aigua intermitent situada en el mateix torrent del Fum i canalitzada amb una teula. La font es troba quasi a tocar de la cruïlla de la pista esmentada amb un petit sistema de camins, a majoria avui perduts, que menaven a diferents camps de cultius, avui substituïts per bosc, en l’indret anomenat el Fruiterar.
Posteriorment, vaig confirmar aquesta l’existència de la font gràcies a Maria Antonia Súnico Batchilleria, propietària de la finca on es troben les cases Marc de la Vall i el Forn de la Vall. Segons la Maria Antonia Súnico el seu pare havia mantingut aquesta font i li deia font de la Teula per l’existència d’una teula que recull la surgència. També la Maria Antonia Súnico aportà una informació rellevant: la propietat del Forn de la Vall abans que fos comprada per la seva família es coneixia com la Baronia de Griñó. Aquesta particularitat fa suposar que la font de la Teula, no confondre amb l’altra font de la Teula situada a prop del monestir de Santa Cecília, nomenada així pel pare de Maria Antonia Súnico i la font de Grinyó identificada per Pere Bosquets és la mateixa. La baronia de Griñó es un títol nobiliari espanyol creat pel rei Alfons XIII en favor de Juan Miguel Griñó y Fargas mitjançant un reial decret del 27 de juliol de 1920. El primer baró de Griño va néixer a Lleida el 12 d’octubre de 1883 i morí a Madrid el 6 d’octubre de 1964.
La font és una surgència contínua d’aigua que surt en la paret d’un salt de la riera de Marganell. L’aigua és recollida amb una teula i acostuma a haver-hi un recollidor d’aigua per poder-hi beure. Segons quina hagi estat la pluviositat es forma una àmplia bassa al peu de la font resultat de la caiguda d’aigua per la riera. A la font del Grinyó s’hi arriba després de recórrer uns pocs metres d’un corriol que surt de la pista que ve des de Marganell, passa per Solà de la Vall, després per can Marc de la Vall i continua cap al mas de la Forn de la Vall i acaba just sota el turó de la Font de l’Alba. Les coordenades de la font són: 397214 – 4608884. Per la seva localització forma part del que es pot considerar el Bruc oblidat.
Font del Grinyó
Font del Grinyó
Les dades sobre aquesta font no coincideixen amb la fitxa de la font del Grinyó publicada per la Diputació de Barcelona en el Mapa de Patrimoni Cultural d’El Bruc. Aquest document situa la font a prop de can Marc de la Vall, quan en realitat està entre el Forn de la Vall i el Turó de la font de l’Alba, i afirma que és una font perduda, malgrat l’evidència de la seva existència.