Font i cisterna de l’Escala de Jacob

L’any 1909 en el llibre Montserrat. Itinerari de la Muntanya de Montserrat editat per la Revista Montserratina s’esmenta, en diferents moments, de l’escala de Jacob i la seva font. En concret, quan es diu que pujant per l’escala “trobant-se pochs passos avans d’arrivarhi en un dels recons del camí una font cristallina y molt fresca, qu’es la més alta de la Montanya, 1.010 metres” (p.81).  Anys desprès, Llorenç Estivill en el seu llibre Montserrat, 1949,explica que anant pel camí nou de sant Jeroni, un cop deixat el pla de les Taràntules, a ma esquerra  hi ha el camí que “nos dejaría en la mencionada Escala de Jacob, paso de novena y un peldaños excavados a pico en la peña. Cerca de dicha escalera brota la fuente más elevada de la montaña, a 1010 m. de altura(p.125). En el mapa de Ramon de Semir de 1949 s’indica l’existència de la font de Jacob.

Si en aquestes primeres obres es parla explícitament d’una font en les següents obres sobre excursionisme montserratí ja no s’esmenta una font sinó una cisterna. En el llibre Ermites i fonts montserratines publicat pels Amics de Montserrat l’any 1967, comenten l’existència d’una cisterna en l’escala de Jacob, sense mencionar cap font. En aquesta obra es diu: “es troba poc després de deixar el camí Nou de Sant Jeroni que ve de l’estació superior del funicular de Sant Joan en començar la costa, en arribar gairebé a les escales de Jacob, que pugen a Santa Magdalena. Consisteix en un recull d’aigua en forma de bassi, al peu, a la soca d’unes alzines. Sovint, però, s’eixuga. És la més alta de la muntanya, a 1010 metres d’altitud.  Aquesta descripció condicionarà el que dinaran les obres posteriors.

Ramon Ribera en el seu llibre Camins i canals de Montserrat. Guia d’itineraris editat l’any 1975 comenta que abans d’arribar a l’escala de Jacob venint del camí nou de sant Jeroni es passa per “la inutilitzable Cisterna de Jacob” en les posteriors edicions d’aquesta obra, ara amb el títol de Caminant a Montserrat. El massís, es comenta aquesta   diu “arribem a les restes de la inutilitzable cisterna de Jacob”, edició 2004.

En l’inventari de fonts fet pel Patronat de la Muntanya de Montserrat s’identifica un punt d’aigua en l’escala de Jacob i se’l descriu com una cisterna de dimensions reduïdes, que recull l’aigua que s’escola d’una surgència que hi ha a l’escletxa entre dues roques sota unes grans soques d’alzina. Hi ha una paret de construcció, de pedra, per ajudar a retenir l’aigua. Fa aproximadament 70×40 cm de planta, i una profunditat màxima de 30 cm. Però, igual com les anteriors descripcions, no esmenta l’existència d’una font.

Curiosament, si les descripcions modernes parlen de la cisterna, però no de la font. La font existeix. Aquesta es troba a prop del bassiol descrit com cisterna de l’escala de Jacob i està situada el costat oposat del camí on es troba aquell. Per la seva situació, al costat del camí i lleugerament enfonsada, ha facilitat que passes força desapercebuda durant molts anys. Només les primeres descripcions de l’escala de Jacob parlen d’una font d’aigua cristallina i molt fresca i que, per cota, és la més alta de tot el massís montserratí. D’acord amb les dades cartogràfiques actuals la seva cota és de 1.028 metres.

La font és d’una construcció senzilla de pedra acompanyada d’un broc que, fa la impressió que antigament hi havia una aixeta. L’aigua provenia de la cisterna situada a l’altra banda del camí i la font li feia de sobreeixidor.

Font i cisterna de l’Escala de Jacob