Avui, segons comenten algunes persones, una de les excursions montserratines exigents, especialment després d’unes recents esllavissades, és la travessa de la regió dels Ecos per la part baixa del Salt de la Nina. La majoria de cròniques d’aquesta travessa indiquen que el camí passa per un indret conegut com l’Hort del Malany i continua pujant fins a la part superior dels Ecos per la canal amb el mateix nom.
Diuen que de tant repetir un error es consolida com una veritat. I això és el que ha passat amb l’Hort del Malany. Aquest indret no està on diuen la majoria de cròniques excursionistes. Parlant amb diverses persones grans del poble de Marganell han coincidit en assenyalar que els seus pares i avis situaven aquest hort en la part inferior, la més baixa de la regió dels Ecos, a tocar de la carretera de can Maçana. Mentre que per sota l’indret on algunes cròniques de l’excursionisme montserratí intrèpid parlen de l’hort, en realitat era conegut com les Feixades del Malany.
L’Hort del Malany és un indret llegendari en l’imaginari montserratí. Tothom en parla, però la seva ubicació sempre ha estat confosa. En el llibre Folklore montserratí escrit per P.B.C. (sigles que corresponen a Pere Bosquets i Codorniu) i editat l’any 1971 es comenta que es tracta d’un “paratge de Montserrat que la veu popular no precisi – per bé que la toponímia situa la roca a la banda occidental de la serra, entre el Forat del vent i el Salt de la Nina – hi ha el monòlit anomenat Hort del mal any” (p. 85). El dit popular diu que “qui assoleix arribar-hi i s’hi trobi al bell punt de la mitja nit de la revetlla de Nadal té assegurades les bones collites per tota la vida” (p. 85). Efectivament, els pagesos de Marganell pujaven a l’Hort del Malany a plantar patates de llavor. Són patates que es planten una mica abans de l’hivern i es cullen a primavera. A diferència de l’altra tipus de patates aquestes es planten enterrant una llavor.
La llegenda de l’Hort del Malany explica que “al camí que hi porta hi ha un pou i diversos ponts de molsa que, si hom té la dissort de trepitjar-los, s’hi enfonsa i va a parar a un lloc pregon insondable del qual mai més no pot sortir ni treure-l’en” (p.85). Per sota del que avui se’n diu Hort de Malany i la seva canal els ancians del territori en deien les Feixades del Malany i era l’indret on s’anava a tallar alzines per aprofitar les seves branques per fer els radis de les rodes i altres peces dels carros.
Aquesta llegenda, la de l’Hort del Malany, toti la semblança del nom, no és anàloga a la història dels Pallers del Malany. Mentre la primera un fet que opera en benefici pels pagesos, en la segona són els gegants dels Regira-rocs que roben la palla dels pagesos, però el seu malefici és castigat per la providència celestial petrificant els seus pallers.
La raó de la desubicació moderna de l’Hort del Malany pot atribuir-se a la poca precisió de la cartografia contemporània en situar aquest indret. Cap dels mapes habituals emprats pels excursionistes han estat curosos a l’hora d’ubicar aquest territori. L’editorial Alpina no incorpora fins a l’any 1988 la identificació de l’Hort del Malany.
Qualsevol consulta a les pàgines web que parlen de la travessa pel Salt de la Nina i la canal de l’Hort del Malany és suficient per adonar-se que se situa aquest indret en un lloc inaccessible pels pagesos de Marganell per anar a plantar les patates de llavor. Probablement, la imprecisió de les representacions cartogràfiques això ha produït l’actual confusió amb relació a on situar l’Hort del Malany.
Espero que aquesta breu nota permeti aclarir on es troba aquest indret montserratí.
