Al massís montserratí un sector d’escalada esportiva anomenada la Desdentegada. Desconec el perquè d’aquest nom, el qual és una accepció del terme esdentegat. Paraula que designa a una persona que li falten totes o la major part de dents. Qualsevol suposició que es pugui fer és una simple especulació. En les guies d’escalada situen aquesta zona d’escalada esportiva entre el coll del Xincarró i el clor del Trago. Són un conjunt de roques situades al davant mateix de la cova de l’Arcada del qual es troben separades pel torrent del Tambor. El nom genèric d’aquest sector prové d’una agulla anomenada Desdentegada. Aquest roca es prou coneguda des d’antic però, per un error, algunes de les cartografies més populars com l’editorial Alpina l’han canviat de posició al llarg dels anys.
Situació de la Desdentegada en el mapa de l’Alpina 1:5.000
La referència més explícita a la Desdentegada es troba en el llibre de Josep Barberà, “Montserrat pam a pam” (1977). En la secció Miranda del Príncep, Barberà identifica vàries roques molt properes: Roca 191, Punta de la Desdentegada, la Desdentegada i Miranda de l’Arcada, totes situades en una carena descendent que surt de la Miranda d’Agulles. La roca 191 és un monticle rocós que es troba en la mateixa carena que marxa de la Miranda d’Agulles; a la part sud de l’anterior hi ha l’agulla de la Punta de la Desdentegada. La darrera roca de la carena esmentada és la Desdentegada, aquesta agulla té una cara sud que s’estimba verticalment per unes grans cingleres. A la part de llevant de la roca 191 i sota d’aquesta hi ha la Miranda de l’Arcada, agulla de forma arrodonida situada enfront de la cova de l’Arcada.
La representació cartogràfica d’aquestes roques i agulles no s’ajusta a la descripció feta per un Josep Barberà. Segons les descripcions d’en Josep Barberà, des de la Miranda de les Agulles “sempre carenejant, farem cap a un monticle rocós (191), gairebé al final d’aquest serrat, que mor en forma de cresta a les roques de la Desdentegada”. Per la seva part, la descripció de les roques de la Desdentegada compren pròpiament aquesta agulla la Punta de la Desdentegada. En Josep Barberà descriu la Punta de la Desdentegada així “a la part sud de la 191 hi ha una agulla amb la qual forma un collet; un estret pas de III porta al cim”. Mentre que sobre la Desdentegada diu “és la última roca d’aquesta carena que baixa de la Miranda de les Agulles. Pel cantó del coll és accidentada i fins i tot desplomada; en canvi a la cara est hi ha un passadís arbrat que porta a una canal i gràcies a una savina s’hi pot pujar fàcilment (II). La banda sud s’estimba verticalment per una gran cinglera”. Aquestes descripcions són molt precises en relació a aquestes agulles. Avui en dia, les guies d’escalada, especialment les esportives, són poc precises en situar aquestes formacions rocoses i més aviat parlen de la Desdentegada com un lloc, una zona de parets situades al costat de la Miranda de l’Arcada. Part d’aquesta discrepància pot estar justificada perquè en la cartografia de l’Alpina anomena Desdentegada el que és realment la Miranda de l’Arcada.
Situació de la Desdentegada al damunt del Vermell d’en Xincarró i del coll d’en Xincarró. Fotografia d’en Joan Vidal Reina
Una alta roca que no sabia on situar fou la Punta de la Desdentegada. En un primer moment vaig tenir la confusió en no entendre el sentit del terme punta. Si bé la paraula pot donar entendre extrem, ben mirat el terme és “extrem agut d’una cosa” de tal manera que alhora de cercar la Punta de la Desdentegada no calia anar a un extrem de la Desdentegada sinó una agulla en forma de punta i que fes coll amb la roca 121. L’he trobat tal com es pot apreciar en les fotos que adjunto.
Roques i agulles de la carena de la Desdentegada
Situació de la roques i agulles de la carena de Desdentegada. Mapa Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 1:5.000
