La Torre o el Turó de l’Ermità

En un dels primers registres on es té constància d’un recull de topònims montserratins foren els dibuixos editats per Francesc Remart i Pere Pau Montaña de l’any 1790 dins de l’encàrrec fet per Francisco de Zamora de tenir vàries il·lustracions pel seu llibre, no publicat mai, sobre els seus viatges per Catalunya. Els dibuixos originals es conserven en la biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat en un volum amb la referència 1137 que té per títol: “Planos y vistas de la montaña de Montserrate levantados de orden de Don Francisco de Zamora por Don Francisco Remart y Don Pedro Pablo Montaña Año de 1790”. Aquest àlbum conté 32 dibuixos a ploma i a l’aiguada. Agreixo l’amabilitat de la Biblioteca del Monestir de Santa Maria per poder consultar i disposar de còpies d’aquests dibuixos.

Entre els dibuixos de Remart i Montaña hi ha quatre dibuixos que reprodueixen fidelment la muntanya on s’han identificat els indrets més significatius i són explicats cada un d’ells per les respectives llegendes. Aquests dibuixos foren reproduïts com il·lustracions en el llibre Diario de los viajes hechos en Cataluña de Francisco de Zamora llibre a cura de Ramon Boixareu editat per editorial Curial a Documents de Cultura, Barcelona, 1973. En un d’aquests dibuixos, en concret l’identificat com M 1137-06 es mostra un perfil de la muntanya que, segons la llegenda adjunta, “Vista en perspectiva de la montaña de Montserrat, tomada desde la eminencia nombrada la Torre cuya situación es contigua en la misma Coma de coll Oliva e inmediato a la casa nombrada Calzina, y contiene la longitud y distancia del monte que indica el Plano Geográfico desde la ermita de san Dimas hasta Roca Foradada” .

Planos y vistas de la montaña de Montserrate levantados de orden de Don Francisco de Zamora por Don Francisco Remart y Don Pedro Pablo Montaña Año de 1790”. Dibuix nº 6. S’han editat els números originals del dibuix.

¿Quin és l’indret, anomenat la Torre des d’on Remart i Montaña feren el seu dibuix ? El mateix text de la llegenda dóna vàries pistes. La primera, es una elevació prominent. Segons el Diccionari de la Real Academia de la Lengua Española el terme eminencia significa, entre altres accepcions, altura o elevación del terreno. L’altra informació aportada pel dibuix és l’orientació del dibuixant en relació al massís, la qual pot considerar-se bastant perpendicular a les roques de les Talaies. Hi havia un informació complementària, implícita en el dibuix, com la facilitat d’accés al punt d’observació. Els altres dibuixos de l’àlbum estan fets des de llocs de bona accessibilitat, aspecte rellevant si es té present l’utillatge tècnic que feren servir en la seva elaboració. A partir d’aquestes dades i cercant un indret que reunís totes aquestes condicions la recerca del lloc es cercà a l’entorn del coll de la Molella.

Coll de la Molella, cartografia editorial Alpina

Situats en l’entorn del coll de la Molella es procedí en cercar un indret elevat que oferís una vista de la muntanya similar a la que tingueren Francesc Remart i Pere Pau Montaña per fer el seu dibuix. No era una tasca difícil, atès que en aquest indret hi ha poques elevacions al marge de les que es donen en el petit serrat que comença en el coll de la Molella i es perllonga fins el turó de Comellats. A més la llegenda precisa que l’indret anomenat la Torre estava flanquejat per una coma i la casa de la Calzina. Hi ha dues elevacions que des d’elles es té una de la muntanya similar al dibuix de Remart i Montaña son el turó de Comellats (575,3 metres), situat més al nord, i el turó de l’Ermità (595 metres) més proper al coll de la Molella. Aquestes dues elevacions reuneixen les condicions establertes per Remart i Montaña en la seva llegenda.

Situació del coll de la Molella i els turons de l’Ermità i Comellats

Situació del coll de la Molella i els turons de l’Ermità i Comellats

Situació dels turons de l’Ermità i Comellats

Situació dels turons de l’Ermità i Comellats

Ambdós turons estan relativament ben alineats en relació a la posició de les Talaies tal com són representades en els dibuixos de Remart i Montaña. Però, qualsevol representació del massís feta des de el turó dels Comellats, o el seu entorn, sempre sortiria representat el turó de l’Ermità davant de la muntanya. Mentre que en el dibuix de Remart i Montaña no hi ha cap elevació entre el punt d’on es troba el dibuixant i la muntanya.

Vissió de la muntaanya des del turó de Comellats. Entre aquest turó i el massís es veu el turó de l’Ermità.

Detall del dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Montaña on no s’observa cap elevació prominent davant del massís.

A partir d’aquestes consideracions es pot concloure que probablement F. Remart i P.P. Montaña es situaren en la cota identificada avui com Turó de l’Ermità. En les següents il·lustracions pot comparar-se el dibuix original amb una fotografia feta des del mateix indret.

Situació del turó de l’ermità

 

Planos y vistas de la montaña de Montserrate levantados de orden de Don Francisco de Zamora por Don Francisco Remart y Don Pedro Pablo Montaña Año de 1790”. Dibuix nº 6. S’han editat els números originals del dibuix.

 

Fotografia del massís des del cim del Turó de l’Ermità

La fixació del lloc des d’on s’elaborà el dibuix de Francesc Remart i Pere Pau Montaña introdueix una interessant consideració relacionada sobre toponímia. Aquests autors anoten que el dibuix fou fet des d’un indret anomenat la Torre. Per tots els indicis sembla que aquest indret és conegut actualment com el Turó de l’Ermità. ¿Per què el nom la Torre? El topònim suggereix la presència d’algun element evocador a una torre. Tot i que avui no hi hagi una evidència clara d’un tipus de construcció similar a una torre, sí que la roca del capdamunt del Turó de l’Ermità està rebaixada artificialment en varis punts. Aquesta obra, fruit d’un treball fet sobre la pedra, podria representar la base d’encaix d’algun tipus de construcció que, d’acord a l’expressat per Remart i Montaña, podria estar relacionada amb alguna tipus de torre existent, o restes d’ella, tal com indicaria la toponímia del segle XVIII. Dit això, caldria trobar-hi el sentit funcional d’una torra de guaita en aquest indret perquè el seu abast visual és més limitat que el turó veí de Comellats.

image_pdfimage_print