Les creuetes de can Maroto

En un lloc esquerp en l’extrem d’un territori que bé podria anomenar-se com el Bruc oblidat, a mitjana alçada del vessant occidental del turó de Puigllobí, hi ha una curiosa balma originada per un salt d’un torrent. Els habitants dels masos de l’entorn la coneixien com les Creutes de can Maroto, per la proximitat al mas d’aquest nom. No es coneix el perquè del topònim creutes. Tota aquesta informació ha estat possible gràcies a la memòria viva de Marcel·lí Puigdellívol.

Es tracta d’una balma d’uns 30 metres de llarg, un parell de metres de fondària i una alçada que no va més enllà de tres metres en algun punt.

L’erosió ha format uns curiosos forats, alguns bastants grans, en el sostre de la balma. A començaments del segle XX, alguns d’aquests forats estaven plens d’eixams naturals dels quals els pagesos de la contrada en recollien la mel.

Actualment, no hi ha rastre de cap presència d’abelles i s’han perdut els corriols que permetien arribar-hi sense massa dificultats des del torrent de can Maroto.