Al costat de la casa de can Mossarro, a tocar de les antigues feixes de conreu, hi ha un pou de pedra de planta circular amb un diàmetre d’uns dos metres.
La seva estructura superior, bastida amb la tècnica de la pedra seca, presenta un mur de vuitanta centímetres de gruix. És molt probable que, en el seu origen, aquesta construcció disposés d’una coberta i d’una porta destinada a impedir que el bestiar hi accedís lliurement, tot i que actualment part d’aquests elements es troben enrunats a l’interior de la cavitat. Geogràficament, l’indret de can Mossarro s’adscriu al municipi del Bruc, si bé manté un lligam funcional molt estret amb la localitat de Marganell. La memòria viva de Marcel·lí Puigdellívol ha estat clau per localitzar l’indret on es troba aquest pou.
A poca distància del pou, aproximadament a uns seixanta metres en direcció sud, es troba una bassa que encara conserva la capacitat de retenir l’aigua, malgrat que avui dia està colonitzada pels arbustos. Aquesta estructura presenta unes dimensions irregulars de set metres per onze, o nou segons el costat que es mesuri. Es probable que la funció de la bassa no es limités només a abeurar els animals, sinó que també servís per alimentar el pou mitjançant un procés de filtració natural a través del terreny. Aquest doble sistema hídric de bassa i pou, que permetia obtenir aigua potable degudament filtrada, s’ha pogut observar també en altres masos de la zona.
