La Vinya Nova té una llarga i fascinant història vinculada a l’entorn montserratí. Els orígens d’aquesta construcció es remunten als segles XI-XIII, quan, durant l’època medieval, el lloc era conegut com a Mas Bernarda. Es creu que el 3 de setembre de 1224, la casa i les terres que l’envoltaven van ser cedides al monestir de Santa Maria de Montserrat per Guillem de la Guàrdia. Amb el pas del temps, després d’una època d’activitat, el mas va caure en un estat de notable abandonament. Ja en un document de 1546 s’esmenta que es trobava “diritum et inhabitatum” (derruït i inhabitat).
Durant els segles XVI i XVII, el monestir de Montserrat va adquirir nombroses terres al voltant del Mas Bernarda, va reconstruir els edificis i va transformar la finca en una granja, a la qual es va denominar Vinya Nova. Aquesta nova denominació tenia la finalitat de diferenciar-la de la Vinya Vella, una altra finca vinícola propietat del monestir situada a Esparreguera. La Vinya Nova es va consolidar com un complex productiu dedicat a l’explotació vitícola, així com al conreu d’oliveres i horts, que proveïen els aliments necessaris per als monjos, escolans, ermitans i pelegrins del monestir. Aquesta finca va jugar un paper clau en la provisió dels recursos que el cenobi necessitava per cobrir les seves necessitats. Gràcies a la seva ubicació estratègica, els edificis de la finca es van convertir també en un lloc d’acolliment per als monjos i escolans, que hi realitzaven llargues estades de repòs. No obstant això, arran del decret de desamortització aprovat pel govern el 1820, la finca va passar a mans privades.
Un dels principals problemes de la granja va ser garantir el subministrament constant d’aigua, tant per cobrir les necessitats de l’explotació agrícola com per satisfer les condicions de la residència, on vivien temporalment monjos i escolans. Per resoldre aquesta dificultat, es va construir una gran bassa a la part alta de la casa, amb una capacitat de 280.000 litres, on s’hi abocava l’aigua canalitzada des d’una font mentidera situada al peu del pas de la Llebre, prop de la coma de la Maçana. A més, sembla que durant un temps es va aprofitar també l’aigua d’una altra font mentidera situada per sobre de la bassa, així com la desviació, mitjançant una canalització, d’un petit torrent. Al peu d’aquesta segona font es va construir una petita bassa excavant directament a la roca. Tots aquests recursos formaven un autèntic sistema hídric dissenyat amb gran enginy, que incloïa fonts mentideres, canalitzacions, basses de sedimentació i un gran dipòsit.
Mentidera situada a la part occidental de la Vinya Nova (400602,4604352). Aquesta font, coneguda per alguns autors com la “mentidera de la coma de la Maçana”[1], rep aquest nom probablement a causa de la seva proximitat al torrent de la Maçana. No obstant això, seria més adient anomenar-la “mentidera del pas de la Llebre”, ja que es troba just a sota d’aquest pas. És probable que l’aqüífer d’aquesta font prové de la coma de la Maçana. La boca de la mentidera és quasi rodona amb un diàmetre de 40 cm. Sembla que aquesta font va deixar de rajar durant el segle XIX.
L’aigua de la mentidera es canalitzava immediatament mitjançant un canal construït amb un mur, la paret rocosa i una base que, en alguns trams, estava enllosada; fins i tot avui es poden veure algunes de les rajoles originals. Després de recórrer uns 120 metres, el canal abocava l’aigua a la gran bassa situada a la part alta de la Vinya Nova.
L’única referència documental antiga a aquesta mentidera la donen els botànics i naturalistes Joan Ametller (1743-1824) i Antoni Sala (1752-1814). Aquests estudiosos exploraren la muntanya durant la segona quinzena de juny de l’any 1790. En relació a aquesta font escriuen “vimos una mentirosa que se halla en la canal de la coma de la Massana, cuyas aguas se trataban de conduir al gran algibe sito en la huerta de l’expressada casa [Vinya Nova], por no distar de esta sinó un quarto de legua”.
Mentidera de la part nord de la Vinya Nova (400736,4604376). És un forat a la base d’una roca en un saltant d’una torrentera. Aquest element natural, que es donava per assecat i perdut, va ser recuperat gràcies a Ricard Palomas, antic membre de l’ADF de Collbató[2]. L’any 2008, després d’una intensa pluja, Ricard Palomas va observar una surgència d’aigua que va fluir durant 20 hores, fet que va permetre redescobrir aquesta mentidera.
Tot i la seva recuperació, no és evident quin ús tenia aquesta mentidera en el passat. Les mentideres sovint es feien servir per captar o canalitzar aigües subterrànies, però en aquest cas no hi ha registres que indiquin el seu aprofitament històric. Aquesta troballa posa en relleu la importància de preservar i estudiar els elements naturals i hidràulics del territori per entendre millor la seva funció i història.
Captació de l’aigua del torrent de la roca del Truc (400818,4604427). Des de la bassa de la Vinya Nova surt una canal, de fàbrica similar a l’anterior canal de l’altra mentidera. Un mur d’obra i la paret rocosa creen una canal i unes rajoles fan de fons per intentar impermeabilitzen el conducte. Aquesta canal té quasi 300 metres de recorregut i acaba en el torrent que baixa de la roca del Truc.
En aquest punt el mur fa de resclosa i capta tota l’aigua que pugui baixar pel torrent desviant-la cap a la bassa. En una de les rajoles d’aquesta canal hi ha una inscripció amb la data de 1740. Josep Galobart interpreta les paraules de la memòria de l’abadiat del p. Ildefonso Escudero (1781-1785): “en la granja de la Vinya Nueva, se compuso el corral del ganado, y el conducto de la cisterna que estaba destruido”[3], com una al·lusió a la reparació d’aquest canal. Aquestes paraules, en lloc de referir-se a aquesta canal podrien referir-se a la canal de “la mentidera del pas de la Llebre”. És sorprenent que naturalistes destacats com Joan Ametller (1743-1824) i Antoni Sala (1752-1814) no mencionin aquest canal en els seus informes, tot i que es tracta d’un element significatiu del sistema hidràulic històric de Montserrat. Això deixa oberta la possibilitat d’investigar més sobre el seu origen i ús específic.
Dipòsit d’aigua de la Vinya Nova, situat a les coordenades (400692, 4604275). En el terreny per sobre la Vinya Nova hi ha un gran dipòsit d’aigua. És una impressionant infraestructura hidràulica amb unes dimensions de 28 x 15 metres i una capacitat de 280.000 litres. Aquest dipòsit es nodreix principalment de dues fonts: la canalització que prové de la mentidera del “pas de la Llebre” i la captació d’aigua del torrent que baixa de la roca del Truc. La seva estructura està reforçada per contraforts sòlidament construïts que asseguren la seva estabilitat.
Els murs laterals del dipòsit estaven decorats amb toves que presentaven símbols cristians i montserratins, com creus llatines i representacions de la serra de Montserrat, destacant així el vincle religiós i cultural del lloc. A més, el dipòsit comptava amb un sistema de sobreeixidors i comportes que permetia reconduir l’aigua sobrant cap a altres dipòsits secundaris de la finca, com la cisterna de la casa i una petita bassa. L’excedent d’aigua es desviava finalment al torrent del Pont.
La Bassola (400740,4604363). Sota la segona mentidera, situada al nord de la Vinya Nova, es troba una bassa excavada damunt la roca amb unes dimensions de 6 x 3 metres. La seva peculiaritat rau en el fet que sembla inacabada, ja que una part de la roca encara no ha estat excavada per donar-li més profunditat. Aquesta característica podria indicar que la construcció de la bassa es va abandonar a causa del poc aprofitament de l’aigua procedent de la mentidera situada al damunt. En lloc d’això, es devia potenciar la captació d’aigua del torrent que baixa de la roca del Truc, que ofereix un cabal més consistent.
Forat (400728,4604367). A tocar de la Bassola, a l’altra banda del torrent i a peu de roca, es troba una cavitat de funció desconeguda. Tot i que no hi ha evidències que sigui una font mentidera, les parets de la cavitat apareixen força polides, cosa que suggereix que podrien haver estat sotmeses a l’erosió de l’aigua. Aquesta característica ha generat confusions en algunes descripcions de les fonts de la Vinya Nova, on aquest forat s’ha identificat erròniament com la mentidera abans esmentada.
Un fet curiós d’aquest sistema hídric de la Vinya Nova és l’existència de dues fites, cada una a tocar de les canals d’aigua, amb les inscripcions de MP 101 i MP 102.
Galobart,J. (1998) La mentidera de la coma de la Maçana. Butlletí del Santuari nº 52 p. 45 ↑
Referència de la fitxa S8.04 “Mentidera nova de la Vinya Nova” en el catàleg de fonts del Patronat de la Muntanya de Montserrat (2009). ↑
Silos, ACV, Doc. XXIX, f. 628v esmentat a Galobart,J. (1998) La mentidera de la coma de la Maçana. Butlletí del Santuari nº 52 p. 46 ↑
