Cinquè misteri de Dolor
La crucifixió de Jesús
L’obra està inspirada en el relat de la crucifixió segons l’ evangeli de Mateu (Mt 27,35-44). Fou beneït l’11 d’octubre de 1896 i era una ofrena de l’Apostolat de l’Oració de Catalunya. El monument fou dissenyat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) amb escultures de Josep Llimona i Bruguera (1864-1934) i Josep Montserrat i Portella (1864-1923) que fou l’autor de la majestuosa creu. La foneria és de Masriera i Campins Tots el artistes que intervingueren en la construcció del Misteri pertanyien al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. El monument fou restaurat l’any 2004 per l’arquitecte Antoni Baraut i l’escultor Ramon Oms.
És un dels pocs misteris del camí que troben situat a l’esquerra d’aquest i en una posició, al revolt de la recta final que porta a la Santa Cova, destacant dins el conjunt. Està al peu d’una serra que prové de la Creu de Sant Miquel.
El monument representa la Crucifixió i mort de Crist. La creu és molt recarregada d’ornaments (branca d’espí), destacant el complicat treball de ferro forjat. A banda de la Creu hi ha el Crist crucificat. A la part de darrera de la Creu destaquem algunes aplicacions decoratives fetes en bronze amb els símbols dels evangelistes: coronant el conjunt un cap d’àguila i als braços de la Creu un cap de lleó (S. Marc) i a l’altre un cap de brau (S. Lluc); als peus i alineat al cap de l’àguila (S. Joan) hi ha un cap jovenívol masculí (S. Mateu). El conjunt és envoltat, a la part inferior, d’una reixa de ferro. A la roca d’enfront, una làpida col•locada l’any 1930 recorda la persona que costejà la construcció d’aquest camí a la darreria del segle XVII. Es tracta de Gertrudis de Camporrell, Marquesa de Tamarit, que adopta de segon cognom el de Montserrat, el qual figura com a primer a la inscripció de la làpida. L’obra fou tan dificultosa i cara que se li va dir, popularment, el camí de plata.
Un fet destacat fou la massiva inauguració del monument, que era el segon de tot el Rosari Monumental. L’acte de la inauguració convocà una nombrosa romeria. L’Orfeó Català participà en la romeria i aprofità l’ocasió per estrenar el Cant de la Senyera.