Entre de les iniciatives preparatòries del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, del 27 maig a l’1 de juny de 1952, hi hagué una ben singular: celebrar una eucaristia en el cim del Cavall Bernat. Un grup de joves del moviment O.C.P.D. (Orientació Catòlica i Professional del Dependent) junt amb el seu consiliari es proposaren escalar l’emblemàtica agulla montserratina el diumenge 27 d’abril de 1952. Es tractava d’un projecte que feia anys que s’estava coent. L’any 1946, mossèn Pere Tarrés Claret, consiliari d’un grup de joves del moviment OCPD ja ho havia proposat, però la seva delicada anà posposant el projecte fins que la seva prematura mort ho impedí. La idea es tornà a activar en ocasió del Congrés Eucarístic, especialment per viure espiritualment la seva preparació. L’O.C.P.D. era un moviment creat l’any 1943 per la promoció dels treballadors que seguia els mètodes de l’antiga Federació de Joves Cristians de Catalunya.
Una de les iniciatives proposades fou realitzar una gran Jornada de Joventut on es convocava a la mobilització dels joves. Una d’elles fou realitzar una vetlla espiritual a la nit del 26 al 27 d’abril al santuari de Santa Maria de Montserrat, recuperant l’antiga tradició de les Vetlles de Santa Maria, per presentar a la Mare de Déu les aspiracions dels joves. El grup excursionista del moviment O.C.P.D. decidí participar en aquesta mobilització juvenil recuperant la iniciativa de celebrar una missa al cim del Cavall Bernat montserratí el diumenge 27 d’abril de 1952. Gràcies a les cròniques d’alguns dels seus protagonistes, el reportatge de Miquel Ros publicat a la revista Momento (revista editada per Antonio Pérez de Olaguer), i els articles d’en Jordi Solà, podem conèixer tots els detalls d’aquesta efemèride.
El dissabte 26 d’abril de 1952, amb no masses bones condicions de temps, es traslladà a peu del Cavall Bernat tot el material que s’havia de fer servir a la missa de l’endemà. L’ascensió de la via normal del Cavall Bernat del dissabte començà amb Antoni Llop de primer de la cordada. L’escalada tenia quatre trams. Miquel Ros en el seu article descriu l’ascensió en els següents termes: des de la base del Cavall Bernat es grimpava uns 15 metres a la plataforma de sortida. A continuació es feia un petit flanqueig horitzontal per arribar a una canal. Seguidament, pujava per la canal fins a arribar a la part superior de la berruga, uns 30 metres, des d’on es pujava fins al cim, uns 20 metres. Quan estava assegurant la pujada de la canal va fer un fals moviment i caigué entre 6 o 7 metres, feu un “saque” segons l’argot d’aquells temps. Les cròniques expliquen que no li va passar res, que tornà a enfilar-se a la plataforma de sortida, sense cap cop i amb les ulleres senceres. Antoni Llop continuà la seva ascensió i arribà el primer al cim. Quan l’Antoni Llop feia una reunió, en la part superior de la berruga, amb Joan Martínez el segon de la cordada, es posà a ploure. S’acostava la nit quan tots dos es troben ja al cim on muntaren una tenda per fer bivac..
L’endemà, el 27 d’abril de 1952, s’acaba de pujar l’altar abans que comenci l’ascensió dels sis restants membres del grup: Mossèn Malaquias Zayas i Cuerpo, Joan Pons i Pons, Jordi Solà i Franquesa, Miquel Ros i Aixelà, Joaquim Adell i Pere Cabot. L’anècdota és que tothom estava en dejú perquè havien de combregar durant la missa. Feia sol i bufa una mica d’aire. L’ascensió seguí la via normal no comportà cap dificultat. Només va costar una mica pujar els paquets, s’entretingueren més del comte pujant la maleta del mossèn. A mig matí tothom ja estava en el cim del Cavall Bernat.
S’instal·là l’altar al costat de l’estàtua, totalment blanca, de la Mare de Déu de Montserrat que es troba en el cim del Cavall Bernat. Es cobreix l’altar amb un paravent de tres costats i s’engalana amb romaní, i unes flors grogues collides al mateix cim. Mentre mossèn Zayas es revesteix s’entona el Virolai. A les 11 hores 25 minuts comença l’eucaristia. Al final, mossèn Zayas dirigeix unes breus paraules que venen a substituir l’homilia que no s’ha pogut fer per no allargar la cerimònia davant el molest vent que bufa. Amb pocs mots s’insisteix en el simbolisme de l’acte: esforç i espiritualitat. En acabar es canta la Salve i tot seguit es pren una ampolla de cava i un petit esmorzar. Mentrestant al peu de la roca s’agrupen diverses persones de l’O.C.P.D. per seguir la celebració de la missa.
La primera imatge és mossèn Malaquies Zayas durant la missa (Fotografia de l’article de Jordi Solà a Muntanya nº 841 juny 2002), la segona és un moment de la missa (Fotografia de l’article de Jordi Solà a Muntanya nº 841 juny 2002), la tercera fotografia és el moment de la comunió (Fotografia publicada a la revista Momento, 1952)
Per commemorar l’efemèride s’escriu al llibre de registre del Cavall Bernat, a la pàgina 76 del 3er llibre, el següent record: “Dia 27 d’abril de 1952. Ascensió nº 211 – Primera missa – Avui, en la vostra festa, Mare nostra, Verge morena, Regina del Montserrat, Patrona de Catalunya, davant d’aquesta imatge que en el cim del Cavall Bernat simbolitza nostra fe, el joves militants de l’O.C.P.D. amb el seu consiliari – afegint-se als actes previstos al XXXV Congrés Eucarístic Internacional que els joves de la Diòcesi avui hem celebrat en Montserrat – us fem ofrena de la primera missa i comunió celebrada en aquest monòlit / M. Zayas, Pvre / Antoni Llop (OCPD-UEC) / Joan Martínez (OCPD-UEC) / Jordi Solà (OCPD-UEM), Joan Pons (OCPD) / Pere Cabot (OCPD) / Kim Adell (OCPD-UEC) / Miquel Ros (OCPD-CADE). Un cop deixada constància de l’ascensió i de la missa, es comença el descens. La mala fortuna fa que un paquet quedi aturat en la baixa i es perden dues hores per resoldre el problema. Comença a fer fred i s’inicien els ràpels per arribar a la base del Cavall Bernat.
Miquel Ros acaba la seva detallada crònica de l’ascensió dient: “ha estat la seva significació religiosa, l’impuls espiritual – el mòbil que els ha dut al cim – això ens farà recordar aquesta ascensió com la més emocionant. A aquesta ascensió, missa i comunió, hem volgut donar-li el valor d’ofrena d’una joventut que espera el Congrés”. Jordi Solà afirma, en un article escrit en commemoració del 50è aniversari de l’ascensió, que aquesta missa “un acte no tan sols esportiu sinó també religiós i d’afirmació de catalanitat”.
Agraeixo a la Montserrat Barberà les facilitats per consular els materials d’aquesta efemèride en l’arxiu de Josep Barberà i Suqué.
