T. Münzer a l’any 1494 diu que al pujar per l’escala dreta la primera ermita que es troba és Sant Dimes, després Santa Creu i desprès l’ermita de la Santíssima Trinitat.
El paisatge de l’ermita de la Santíssima Trinitat estava dominat per una àmplia zona de terreny al redós de les agulles dels Flautats i de Sant Salvador. De totes les ermites, sembla que la Santíssima Trinitat és la que tenia més espai. Es pensa que fou reedificada per l’ermità Bernat Boïl (1480-1492) abans d’embarcar-se en el segon viatge de Colon. L’abat Pedro de Burgos (1512-1536) descriu el lloc como “más apazible lugar y de más llanura que todas las otras” ermites. Gregorio de Argaiz comenta que l’ermita original estava a cent cinquanta passos més enllà en direcció de Ponent i es trobava situada en una penya “solia estar ciento cincuenta pasos más a Poniente, cuyas ruinas perservan en una peña” de l’actual ermita. Si 150 pasos corresponen al doble pas, vol dir que aquesta distància equival a 221,775 metres i això portaria aquesta suposada ermita primitiva a l’entorn de la Mòmia. Hom recorda que en la Mòmia es troben restes d’una edificació. ¿Està relacionada amb l’antiga ermita?
L’actual ermita fou edificada per l’abat Beda Pi a l’any 1625, primer any del seu abadiat. Aquesta nova ermita tenia una cisterna nova i el mateix abat, a l’any 1629, el darrer any del seu abadiat, feu construir un saló-dormitori destinat als monjos que hi anessin. En els anys 1649-1650 l’abat Martí feu aixecar un pis. Pel seu emplaçament i per la seva construcció era l’ermita més espaiosa i ben considerada. Donades les seves característiques de major habitabilitat i confortabilitat tenia nombrosos estadants dels monestir: monjos, llecs i escolans, i algun hoste. Això va provocar alguna observació dels visitadors benedictins que criticaven la relaxació de la vida claustral quan es feia estada en aquesta ermita. Laborde (1806) diu que aquesta ermita es podia comparar, en quan a bellesa, a les belles cases de camp de l’entorn de Florència. Era una ermita molt visitada i apreciada.
Fou destruïda el 1812 pels francesos. Posteriorment fou reconstruïda l’any 1816, però s’abandonà la vida eremítica arran de la mort del seu ermità P. Gaspar Soler el 27 d’abril de 1821. A l’any 1858 només quedaven en peu l’oratori i les parets de l´hort.
L’oratori d’aquest ermita estava dedicat al Jesucrist Crucificat per això hi ha havia un gran Sant Crist. Segons el pare Francesc Xavier Altés (2010) aquest oratori és la construcció que encara està en peus a l’extrem occidental de les actuals ruïnes de l’ermita. És una edificació de planta quasi quadra que la paret posterior és roca. A l’any 1945 es construí un teulat a dues vessants.
Ermita | Coordenada X | Coordenada Y |
Santíssima Trinitat | 402790.022 | 4605628.899 |
Les coordenades corresponen al sistema de referència ETRS89 31 N Espanya i Portugal. Les coordenades s’han presa amb dos GPS i els ajustos s’han fet contrastant els valors amb mesures in situ i amb fotos aèries i alçament topogràfics.