L’ermita de Sant Jaume es construir aprofitant una balma a mitja alçada de la Gorra Marinera. Per la seva ubicació era vista des del monestir i semblava penjada de la roca. Actualment, atès que s’ha desbrossat es torna a veure des de la plaça del Monestir, si hom sap on és. El lloc era força inaccessible i sotmès a les ventades. Des d’aquest lloc es podien veure moltes ermites. Argaiz diu “ve todas las ermitas, fuera de la de Santa Magdalena y ve el monasterio. Y no sólo oye la hora del relox, sino las voces del oficio divino en tiempo de maytines”. Serra i Postius afegeix “se oyen los monges cuando cantan en el coro, el órgano de la iglesia y aún los que hablan en la plaza”.
S’arribava a l’ermita per una escala estreta feta a “a cal y canto”[1] o graons excavats a la roca [2]. Fou destruïda pels francesos el 1812. El 1858, per la descripció de G. Cornet, se sap que no hi havia camí per pujar-hi
| Ermita | Coordenada X | Coordenada Y |
| Sant Jaume | 402399.016 | 4604795.901 |
Les coordenades corresponen al sistema de referència ETRS89 31 N Espanya i Portugal. Les coordenades s’han presa amb dos GPS i els ajustos s’han fet contrastant els valors amb mesures in situ i amb fotos aèries i alçament topogràfics.
[1] Guia històrica descriptiva del peregrino en Montserrat. (1909) Imprenta de Francisco Altés y Alabart p. 166
[2] Guia històrica del pelegrí a Montserra (1920) Estampa de l’Abadia. p. 166
