Ermita de sant Joan

Aquesta ermita està a tocar de la Sant Onofre. L’ermita està construïda aprofintant una gran balma. Es descrita per l’abat Pedro de Burgos i per Argaiz. Tenia dues cisternes.

Era una ermita ben orientada, amb bones vistes i habitacions espaioses. Segons Argaiz d’aquesta ermita surt un camí que va al de la Parra. Argaiz, parlant de l’ermita de Sant Jeroni, diu que s’hi arriba per el camí de la Parra. I el nom rpvoés perquè “gran parte de él parece un parral de árboles”. Per aquestes indicacions el camí de la Parra es refereix al camí de ferradura que portava a Sant Jeroni i el camí que surt de l’ermita de Sant Joan es el camí de Sant Joan.

Ermites de sant Joan i sant Onofre. Aiguafort de Pere Pau Muntanya i Francesc Remart (1790)

Ermites de sant Joan i sant Onofre. Aiguafort de Pere Pau Muntanya i Francesc Remart (1790)

sant joan

La crònica d’Argaiz també indica que a “un tiro de piedra del camino se halla otra hermita vieja con otra cisterna harta bien labrada para aquel tiempo” Desconeix a quina ermita es refereix, no pot ser la de Santa Caterina, perquè en la crònica del pare Argaiz es refereix a aquesta ermita amb uns altres termes. ¿Es refereix a una ermita no reeixida, coneguda com la de sant Pere, situada antigament on avui hi ha la balma del Penitent? 

Serra y Postius explica que a l’ermita de Sant Joan s’hi entrava per una bona escala. Estava separada per 30 pams de l’ermita de Sant Onofre. Antigament havia hagut un passarel·la per comunicar les dues ermites. Després s’anul·là aquest comunicació per tal d’augmentar la soledat dels ermitans. De tal manera que si entre ells només es podien veure i parlar a través d’una petita finestra. Si es volien veure havien de trobar-se fora de les respectives ermites. La distància per camins entre les dues ermites era de 300 passos [1].

Ermita de sant Joan. Gravat al burí en Compendio historial (1758)

Ermita de sant Joan. Gravat al burí en Compendio historial (1758)

Per la seva ubicació i característiques era un lloc on es retiraren alguns abats Bartomeu Garriga, primer període (1559-1562) Bartomeu Garriga, segon període (1568-1570) , Benet de Tocco, primer període (1556-1559) segon període (1562-1564)  i Plácido Salinas (1590-1592). Aquest darrer abat a l’any 1591 restaurà l’ermita. En una cisterna hi ha una inscripció que esmenta data: “J.P. MDXCI”. A prop de l’ermita hi havia una oratori dedicat a la Immaculada Concepció. Es esmentat en unes cròniques del 1683 i del 1739.

Ermita de sant Joan. Album Pintoresch Monumental (1881)

Ermita de sant Joan. Album Pintoresch Monumental (1881)

El rei Felip II dinà en aquesta ermita el 10 de juliol de 1599. Els francesos destruïren aquesta ermita l’any 1812. Des de llavors restà abandonada fins l’any 1858 quan Juan José Espinós, antic mariner espanyol, s’hi retirà a fer vida de penitent. Segons G. Cornet, aquest nou ermità, només hi va ser-hi 20 mesos.

Al segle XX un restaurant ocupà part de l’espai de l’ermita. Segons les cròniques de l’època en aquest restaurant era famós pel seu arròs a la catalana.

Ermites de sant Joan i sant Onofre. Montserrat album de 59 vistes Roca (1909)

Ermites de sant Joan i sant Onofre. Montserrat album de 59 vistes Roca (1909)

Ermites de sant Joan i sant Onofre. Restaurant a començaments del segle XX

Ermites de sant Joan i sant Onofre. Restaurant a començaments del segle XX

Ermita de Sant Joan. Restaurant sobre l'ermita. Postal 1927

Ermita de Sant Joan. Restaurant sobre l’ermita. Postal 1927

Ermita de Sant Joan. Restaurant sobre l'ermita. Estat any 2004

Ermita de Sant Joan. Restaurant sobre l’ermita. Estat any 2004

Ermita de Sant Joan. Restaurant sobre l'ermita. Estat any 2004

Ermita de Sant Joan. Restaurant sobre l’ermita. Estat any 2004

[1] És un doble pas, distancia entre dos suports del mateix peu mentre es camina. En aquest cas són 195 metres, aproximadament.

Ermita Coordenada X Coordenada Y
Sant Joan 402248.014 4604618.901

Les coordenades corresponen al sistema de referència ETRS89 31 N Espanya i Portugal. Les coordenades s’han presa amb dos GPS i els ajustos s’han fet contrastant els valors amb mesures in situ i amb fotos aèries i alçament topogràfics.

image_pdfimage_print