El camí-carreter construït l’any 1698, durant l’abadiat del pare Josep Ferrer, sortia del coll de can Maçana al costat de les poques cases del Poble de la Guàrdia. Per tal il·lustrar com era l’antic traç de la carretera de can Maçana al Monestir de Santa Maria de Montserrat de 1698 s’han superposat els mapes antics amb el mapa topogràfic actual.
El camí-carreter continuava seguint el que avui és la traça de la carretera BP-1103 fins al km 0,310, on hi havia l’inici del camí a can Maroto, avui totalment destruït per les obres de 1976 de la Diputació de Barcelona, on començava una doble corba i un petit revolt que acabava en l’actual km 0,466. Les obres de 1976 eliminaren aquestes corbes. Les tres petites zones d’aparcament, recentment arreglades amb grava, són els vestigis d’aquestes antigues corbes.
Seguidament, el camí-carreter, travessava el torrent de l’Alba, on Joan Cabeza en el seu mapa de 1909, hi situa la primitiva font de l’Alba (397696/4607344) avui desapareguda per les posteriors reformes d’aquest indret en anys posteriors. L’actual font de l’Alba es troba en el mateix torrent, però per sota la carretera.
El camí-carreter continuava fins al quilòmetre 0,627 on se separava de l’actual traça de la carretera BP-1103. Actualment, no hi ha cap rastre d’aquesta primera part del camí-carreter perquè aquesta fou totalment destruïda per les obres de 1976 de la Diputació de Barcelona. Avui, poc més de 600 metres de can Maçana, a la dreta, hi ha un petit corriol, que s’enfila al primer tram de l’antic camí carreter. És perfectament identificable la seva generosa amplitud i el seu traçat ben construït. Un cop pujat al camí carreter es poden recórrer poc més de 50 metres cap a la dreta fins a un punt en què el camí baixava per anar a trobar l’actual traça de la carretera BP-1103, però aquesta baixada fou llevada per les diferents obres de rectificació de la carretera.
El camí-carreter continuava amb una traça similar a la carretera BP-1103 però a una cota més alta. Encara avui és perfectament identificable les restes d’aquest camí-carreter bastant ben conservat exceptuant els passos dels petits torrents on l’aigua està llevant la terra. El primer torrent que travessava el camí-carreter s’identifica en els plànols de les obres com Rinconada dels Ars, a continuació hi havia petits torrents. En l’indret on el camí-carreter travessa el torrent Pomahi ha la font del mateix nom. Aquest tram de l’antic camí-carreter té una longitud de poc més de 500 metres. En tot moment és notòria la seva amplada i es constata que, malgrat el pas del temps, era una obra ben feta. En relació amb les edificacions indicades per Joan Cabeza en el seu mapa només s’ha trobat algun indici d’una d’elles.
Un cop passada la font Poma el camí-carreter comença a perdre suaument l’alçada fins a arribar a un punt on s’iniciava una considerable davallada, coneguda antigament com la “baixada dels espantats” per situar-se en la cota on avui la carretera BP-1103 entri en un túnel. Les diverses obres per col·locar malles de protecció de la carretera BP-1103 han destruït bona part d’aquesta baixada esmentada per moltes cartografies i descrita com a “esgarrifosa baxada dels espantats, de la que avuy, gracies á Deu, ja no ‘ns en havém de servir” (Montserrat. Itinerari (1909), Descripció de l’itinerari XIV). Ha estat impossible continuar pel camí carreter més enllà d’on avui queda interceptat per les obres de les malles. És obvi que el nom fou donat per la gran pendent que tenia el camí i que provocava l’espant dels animals. Al final d’aquesta baixada, el camí-carreter superava l’esperó rocós, on avui hi ha el túnel, voltant per fora on encara és visible aquest revolt i continuava per on avui segueix la carretera BP-1103 en sortir del túnel.
En el quadern de treball de les obres fetes a inicis del segle XX per reparar i millorar el camí-carreter al monestir de Santa Maria de Montserrat s’indiquen els punts quilomètrics on es construeix una nova traça. Al final d’aquesta important intervenció s’obté una carretera totalment nova que millorar el trànsit des de can Maçana al monestir de Santa Maria de Montserrat. En aquest primer tram s’indica que es construeix de nou una carretera entre el punt quilomètric 0,622 fins l’1,453 (els referents quilomètrics es refereixen a l’actual carretera BP-1103). En color vermell s’indica la traça del camí-carreter de 1698 i en blau la traça de la carretera construïda a començaments dels segle XX.
Anar al següent tram. Tram 2. De la font del Teix a l’era d’en Ros
