Venint de can Maçana, després passar el lloc conegut com l’era d’en Ros, conegut avui com la plaça dels ovnis, el camí-carreter seguia la traça per on passa actualment la carretera BP-1103, arribava a l’indret on hi havia una ferreria, convertida actualment en una àrea de pic-nic amb diversos bancs i un espai d’aparcament denominada Plaça Catalunya. Des d’aquest indret el camí-carreter s’enfilava en direcció a la muntanya en suau pujada per separar-se de l’actual traça de la carretera BP-1103. Actualment, es correspon, aproximadament, al quilòmetre 3,181 de l’actual carretera. A l’altura de la Ferreria hi ha un ramal a l’esquerra per anar a la masia del Casot. Les obres de modificació d’aquesta carretera han eliminat aquesta pujada i han desplaçat l’inici del camí del Casot. Actualment, unes petites pedres escalonades permeten accedir, al darrere d’un tòtem senyalitzador, al que són les restes evidents de l’antic camí-carreter.
En aquest paratge el camí-carreter té l’amplada pròpia per facilitar el trànsit d’animals ferrats i petits carruatges de transport. El camí-carreter avançava en direcció al monestir de Santa Cecília a una alçada superior a l’actual traç de la carretera BP-1103. A quasi uns 400 metres d’haver iniciat aquest camí-carreter es troba a la dreta un camí que s’enfila cap a les altes parets de la cara nord montserratina. En els mapes antics s’identifica aquest sender com a camí a la Roca Foradada. Actualment, aquest viarany porta al replà de l’anomenada plaça Catalunya, des d’on es pot anar a l’Enclusa d’agulles o la font de sant Josep i continuar per trobar l’actual GR-172. Deixada l’anterior cruïlla el camí-carreter continuava en direcció est i passa pel costat de la creu del Regató i després es travessa l’important torrent de la Roca roja on encara és evident l’antiga obra feta per facilitar el seu pas, on avui hi ha uns graons. En una anterior nota s’ha explicat amb tot detall l’error d’ubicació de la creu del Regató en la majoria de cartografies.
El camí-carreter passat el torrent de la Roca roja comença a baixar suaument fis passar al costat del padró de l’oratori del Miracle, o Oratori xic, identificat erròniament com a creu del Regató tal com es comenta en l’esmentada nota. El camí carreter, en la seva baixada per anar a situar-se on avui passa la carretera BP-1103, deixava el pedró de l’oratori a la dreta, tal com el situen les cartografies antigues i continuava baixant suaument per arribar a l’indret on es troba el quilòmetre 4 de l’actual carretera BP-1103. Les obres per fer la carretera de can Maçana a inicis del segle XX i les successives rectificacions d’aquesta fins a la contundent obra de la Diputació de Barcelona de 1976 modificaren totalment la morfologia de l’entorn del pedró de l’oratori del Miracle fins al punt de fer desaparèixer el tram final del camí-carreter. Avui, unes petites escales permeten accedir de la carretera BP-1103 a aquesta part del camí-carreter escapçada per les obres.
En els mapes s’indica en vermell la traça del camí-carreter de 1698 i en blau la nova carretera construïda a inicis del segle XX.
Anar al següent tram. Tram 4. Restaurant de Santa Cecília
