El darrer tram del camí-carreter seguia des de l’indret conegut avui com la Baixada dels Matxos per la mateixa cota on es construí la carretera nova a inicis del segle XX, antecessora de la BP-1103. El camí-carreter avançava cap el monestir de Santa Maria travessant el torrent del Cavall Bernat i a l’alçada del torrent del Balaguer, aproximadament entorn l’actual quilòmetre 7, guanyava una mica d’alçada acostant-se al peu d’una petita cinglera. La traça de la nova carretera d’inicis del segle XX, la posterior BP-1103, anà per una cota inferior.
El camí carreter prosseguia en direcció al monestir de Santa Maria i, amb una pujada suau, flanquejava una cinglera. Al peu d’aquesta hi havia, a l’esquerra, una roca molt característica coneguda com la roca dels Àngels. Faig servir el nom en plural perquè aquesta és la toponímia emprada per la Revista montserratina de 1909, tot i que els plànols de les obres esmenten aquesta obra en singular. Els plànols de la Diputació de Barcelona dibuixa perfectament la traça del camí-carreter i la situació de l’esmentada roca. Quan només hi havia el camí-carreter aquesta roca quedava a l’esquerra en direcció al monestir de Santa Maria, però en fer-se la nova carretera a inicis del segle XX en una cota inferior i més separada de la cinglera la roca dels Àngels quedà a la dreta en sentit de la marxa venint de can Maçana. Per això, algunes cròniques d’itineraris o d’escalada modernes situaven aquesta roca a la dreta de la carretera can Maçana si s’anava del monestir. La reforma de la carretera BP-1003 amb les obres destructores de 1976 provocà la pèrdua d’aquella roca i també eliminà de la primera part d’aquest tram. A l’entorn d’aquesta roca en Ramon de Semir hi situa la font de la Violeta.
Passada la roca dels Àngels el camí-carreter travessava el torrent de la canal del Pou del Gat i immediatament a la dreta sortia el sender que pujava als Degotalls. Tot seguit el camí-carreter començava a baixar per arribar a l’indret conegut com a sant Jaume el Blanc on es trobava la seva estàtua. Aquest indret és conegut avui com el Bosquet igualadí. A continuació el camí-carreter s’eixamplava i feia un doble pas abans de confluir amb la carretera que pujava de Monistrol de Montserrat. En total, aquest setè tram té poc més de 300 metres. Actualment, es pot seguir bona part d’aquest tram excepte la seva primera part quan s’enfilava cap a la roca dels Àngels.
En els mapes s’indica en vermell la traça del camí-carreter de 1698 i en blau la nova carretera construïda a inicis del segle XX.
Retorn a la pàgina d’inici del camí carreter de 1698
