El Bruc – Els Pallers – Mirador d’Agulles -Torrent del Lloro-Cova de l’Arcada – coll del Xincarró – El Bruc

Excursió circular per uns indrets força feréstecs de la muntanya. Per la seva durada pot podria qualificar-se de ruta montserratina i pels diferents llocs que passa és un itinerari.

La ruta comença en una zona d’aparcament que fan servir els escaladors que visiten aquesta zona. Des d’aquest indret s’agafa un camí que porta al peu del massís on hi ha la canal del Pastor, canal situada entre el Timbaler del Bruc i el Gerro que s’enfila, en franca pujada, fins els Pallers. Un cop en aquest indret el senderista tindrà ocasió de deambular per aquesta singular zona montserratina i observar les estranyes formacions dels Pallers i, amb una mica d’imaginació, probablement entendrà l’origen d’alguna de les llegendes creades per explicar-les. Des dels Pallers es pot fer un tros del camí, avui bastant perdut, que permetia anar fins alguns dels  llocs ben singulars de la muntanya com són la cova dels Mistos, la cova Tapiada i des d’ella pujar a la Miranda de les Agulles. Per les dificultats del camí, només es proposa, fer-ne només el tram inicial i recular per endinsar-se en l’espectacular del torrent de les Bohigues i pujar fins al refugi Vicenç Barbé.

A partir del refugi s’avança en direcció a coll de Port. Poc després de passar la canal Ampla i al costat mateix del torrent dels Cargols surt un camí entre el bosc que progressa cap la Miranda de les Agulles, magnífic mirador de la regió d’Agulles i dels Pallers. Retornats al camí de coll de Port es segueix avançant en la mateixa direcció fins arribar un petit coll situat al damunt del torrent del Trago. En aquest coll surt un corriol a la dreta que careneja fins arribar a un pelat rocós, observatori privilegiat d’una àmplia extensió de les regions montserratines. Des d’aquest indret es domina part de la zona de les Agulles, Frares Encantats, els Naps, les Comes i les roques veïnes de la Roca Roja.

Retornant de nou al camí de la Portella a coll de Port s’avança en la mateixa direcció que es duia i, després de creuar alguns petits torrents, s’arriba al torrent del Lloro. Allí s’agafa un camí, en els primers trams confós amb el mateix torrent, que permet baixar ràpidament cap a trobar el camí del torrent de les Grutes i des d’aquesta cruïlla avançar cap a la cova de l’Arcada. A partir d’aquest punt es segueix pel camí antic de la cova de l’Arcada avall fins arribar al torrent del Tambor i, després de transitar uns metres dins del buc del torrent, s’agafa un camí que suaument porta al coll del Xincarró i després, en franca baixada a l’indret des d’on s’ha iniciat l’excursió.

 

Distància 8 km. 200 m.
Altura sortida 565 m.
Altura màxima 925 m.
Altura mínima 565 m
Guany 360 m.
Ascensió acumulada 478 m.
Descens acumulat 482 m.
Desnivell màxim 359 m.
Durada 4 h. 8 m.

 

Sortida de l’aparcament al peu del camí al coll del Xincarró. Es puja en direcció al massís flanquejant la vessant de ponent del serrat de les Arnes.

1m 30s. Cruïlla de camins. Seguir pel corriol de l’esquerra, el de la dreta és un drecera a la part inferior del camí de la cova de l’Aracada.

9m 18s. Nova cruïlla. El corriol de la dreta és una nova drecera cap al camí de la cova de l’Arcada. Cal seguir pel caminoi  de l’esquerra que ens acosta als massís al peu de l’agulla el  Timbaler del Bruc. S’observen restes de marques blaves, algunes d’aquestes tapen antigues senyals vermelles.

11m. Petita zona sense vegetació. Hi ha un estret corriol a la dreta que va cap a la Raconada passant a prop del peu de les parets del Xincarró. Seguim pel camí de l’esquerra que es tapa progressivament per la vegetació baixa, es comença a pujar de forma clara. Entrem als primers trams de la canal del Pagès a través de la qual s’ascendeix a la zona dels Pallers. Aquesta canal ja està identificada en el mapa de Joan Cabeza de 1909.

13m. Marques verdes que s’alternen, en altres llocs, amb senyals blaves. Durant estones es puja per damunt de roca.

18m Arribada al costat de la característica agulla anomenada el Gerro.

20m. Petit corriol a l’esquerra que permet situar-se al peu mateix del Gerro. Retornats al camí ens troben marques de color verd fosc. La pujada és més pronunciada. A estones el camí passa per damunt de roca, primer, per fer-ho clarament després. Restes de marques esberlades per cops.

25m. Petit replà petri al final de la pujada. S’observa una curiosa pedra dipositada damunt d’una base rocosa. La contemplació d’aquesta pedra és prou evocadora d’interpretacions bastant suggeridores.

27m. Es continua pujant clarament per damunt de la roca. No es veuen senyals. Cal seguir amunt intuint el camí. De tant en tant es troben restes atenuats de marques blaves.

29m. Final de la pujada. S’arriba al peu de la roca coneguda com la Tisoreta. Des d’aquest punt es pot anar a un esperó rocós veí per gaudir de la vista.

30m. El camí, ara en forma d’un estret corriol, progressa cap a l’era dels Pallers resseguint cada una de les característiques roques d’aquesta zona per la seva cara de ponent. Al peu de la Tisora hi ha un curiosa pedra en equilibri estable. És fàcil de distingir perquè al seu peu hi ha un punt verd fosforescent. En el corriol es troben restes de marques de verd fosc.

31m. Petita balma al peu de la Tisora. El corriol segueix, amb pujades i baixades, per la cara de ponent. Noves balmes al peu dels diferents Pallers. El trànsit al peu de cada una de les roques dels Pallers convida a recordar les diferents històries fantasioses associades a aquesta part de la muntanya. La més coneguda és la llegenda del gegant Regira-rocs recollida per Joan Amades.

41m. Era dels Pallers. Ampli coll en forma d’esplanada cruïlla de camins. El camí de l’esquerra és el camí de Pallers pel torrent de la Diablera; enfront s’inicia el camí del torrent de les Bohigues, actualment batejar com a camí del Refugi perquè permet arribar al refugi Vicenç barbé.

Just a l’extrem sud de l’era, extrem per on s’ha arribat, hi ha l’inici del camí de la cova dels Mistos i la cova Tapiada. Està marcat per una grossa fita. Aquest camí surt en la cartografia de Ramon de Semir i parcialment en el mapa de Ramon Ribera, però no en els mapes de l’Alpina. Es tracta d’un antic camí que baixava al torrent dels Pallers (continuació del torrent de les Bohigues) i pujava a la cova dels Mistos, primer, després a la cova Tapiada i acabava en el camí de la Portella a coll de Port. Aquest camí estava fins fa poc totalment tapat i ha començat a estar recuperat i fitat per Antonio Tejedor i un servidor. Anant una mica més enllà del torrent dels Pallers el camí creuen uns petits torrents fins que es situa just per sota de la cova Tapiada. Ara per ara, no es pot avançar còmodament més enllà.

A tocar del coll de l’Era dels Pallers es troba la cova Masmuntanya.

42m. És recomanable fer el primer tram recuperat del camí descrit per en Ramon de Semir. Fent els primers metres d’aquest camí s’observa perfectament com l’era dels Pallers és una plataforma assentada sobre un imponents murs de pedra seca. El camí arriba tot seguir al torrent  dels Pallers. Es camina una estona pel buc del torrent fins que arriba un punt en que tot s’engorga. A l’esquerra hi ha un fita que marca l’inici d’un camí.

48m Placeta carbonera sustentada sobre uns marges ben construïts. El camí fins aquest indret està ben amargenat.

55m Torrent que es pot creuar tot i la vegetació de l’entorn. Des d’aquest indret es pot apreciar la cova Tapiada situada més amunt. Ara per ara no es pot avançar més perquè el camí està perdut.  Desfer el camí per retornar al torrent dels Pallers.

1 h. 7m. Pujar el torrent dels Pallers fins una fita des d’on surt el camí de retorn a l’era del Pallers.

1 h. 10 m. Era dels Pallers. Continuar pel camí del torrent de les Boïgues, torrent que el mapa de l’Alpina nomena Cirerers mentre que el camí s’anomena camí del Refugi.

1h. 12m. Arribada al torrent de les Boïgues (Cirerers segons Alpina).  Marques verdes. Forces còdols conformen el ferm del camí. Apareixen marques blaves i algun blanca. Pujada per una pendent rocosa. Restes de graons excavats a la roca.

1h. 16m. Arriba de nou el torrent. Seguir pujant buc del torrent.

1hora 19m. Sortida del torrent i pujada per una llastra rocosa. Al final es troba de nou el camí ara de ferm terrós i força ombrívol que s’enfila pel marge dret del torrent.

1h. 22m. Nova entrada al buc del torrent que cal seguir-lo per dins uns metres amunt.

1h. 24m Sortida del torrent. Es segueix pujant per un camí terrós.

1h. 26m.  Arribada al camí de la Portella a coll de Port. Girar a la dreta per anar al refugi Vicenç Barbé. El camí segueix en pujada suau fins ben a prop del refugi per dins d’una zona ombrívola per la vegetació

1h. 27m. A l’esquerra surt el camí de l’avenc dels Pouetons de les Agulles.

1h. 29m. Petit corriol a la dreta que mena a un esperó rocós que és un bon mirador de la zona. En aquest indret hi una marca de pista d’heliport pintada damunt de la roca.

1h. 31m.  Després de pujar per una petita rampa rocosa s’arriba al refugi Vicenç Barbé. Cal continuar pel camí en direcció al coll de Port.

1h. 34m. Cruïlla a l’esquerra amb la canal Ampla i el camí que s’enfila cap el coll d’Agulles.

1h. 38m. Torrent del Cargol. Un parell de metres abans, o poc més, hi ha una fita a ma dreta segons la direcció de la marxa que indica l’entrada a un petit bosc. És l’inici del camí cap a la Miranda de les Agulles. Es camina durant una estona per un bosquet força espès i agradable. Dins del bosc cal anar seguint les fites, quan s’acaba la vegetació es camina per damunt d’una zona rocosa fins arribar al damunt d’un replà rocós a uns 904 metres. És l’extrem superior de la Miranda de les Agulles. Des d’aquest indret hi ha una extraordinària vista de la zona de les Agulles. Mirant cap a l’oest hi ha unes clapes rocoses on abunden les cabres. En un punt s’observen unes fites que semblen marcar el camí cap a la cova Tapiada. Es pot baixar d’aquest indret per un senzill flanqueig cap a la dreta per continuar una mica més en direcció sud.

Aquest camí fins la Miranda de les Agulles està dibuixat per primer vegada en el mapa de Ramon de Semir de 1949 però no en el mapa de l’Alpina.

1h. 51m. Extrem de la carena de la Miranda de les Agulles. Retornar desfent el camí. Observar que entre el punt extrem i la miranda es passa per la capçalera, totalment inapreciable, del torrent que, baixant en direcció sud, té en la seva vessant dreta les coves Tapiada i més avall la dels Mistos.

2h. 4m. Camí de coll de Port. Girar a la dreta i seguir en direcció a coll de Port. El camí transcorre per una zona boscosa i de ferm terrós.

2h. 7m. Corriol a ma dreta que permet accedir a la cresta d’una petita serra que sense perdre massa alçada progressa cap al sud. Aquest corriol està perfectament dibuixat en el mapa de l’Alpina. Des de qualsevol punt es té una àmplia vista de les regions de les Agulles, Frares, Ecos, Comes, Naps i  Roca Roja, junt amb els torrents i canals que configuren aquest territori. En un punt es troba una fita que marca un descens. Segons el mapa de l’Alpina aquest descens permet accedir al clot del Trago per una via ferrada a nivell de la balma del Gaiató. És el punt més alt, 877 metres, d’aquesta serreta.

2 h. 22m. Extrem accessible de la cresta del serrat. Per la bona vista de l’indret i el domini que té li hem donat el nom del Miranda de les Saleres. Recular per tornar al camí de la Portella a coll de Port.

2h. 35 m. Camí de la Portella a coll de Port. Girar a la dreta i seguir pel camí que transcorre per una zona boscosa i de ferm terrós. El camí està ben fressat, ja que és molt emprat per anar fins a coll de Port i el turo del Montgròs. En un primer moment el camí és pla i després baixa una mica per superar el torrent del Trago.

2h. 40m. Un cop superat el torrent del Trago el camí puja i baixa suaument fins arribar al peu d’un petit turó rocós, accessible per una fàcil grimpada, des d’on hi ha una vista extraordinària del territori. Al peu del turó el camí gira bruscament a la dreta en franca baixada. Evitar agafar el corriol que planeja i està ben fressat perquè és una aproximació a vies d’escalada. La baixada és pronunciada per anar a trobar l’entorn del torrent del Lloro.

2h. 43 m. Arribada al torrent del Lloro. En aquest punt s’inicia el camí de baixada que passa per bona part per dins del buc del torrent. Hi ha un senzilla fita amb restes de pintura blava que senyala l’inici del camí. Cal estar atent perquè en el primer tram la traça del camí no és prou evident. Hi ha alguna marca blanca en els arbres. Gran profusió d’arbres i alguns esberlats resultat dels grans aiguats de l’any 2000.

2h. 48 m. Es surt del torrent per l’esquerra. En aquest indret cal estar atent i mirar els arbres per veure les marques en els troncs o les fites que indiquen la traça del camí. Les marques ara són blanques alternant amb vermelles i blaves. S’avança per dins d’un bosc mentre el torrent s’enfonsa.

2h. 56. Nova entrada al caòtic torrent on són evidents blocs de roques caiguts de les agulles de l’entorn. Es camina saltant per damunt d’aquests blocs.

3h. 3 m. Sortida del torrent per l’esquerra. Mentre el camí té una progressió planera, en el primer tram, el torrent s’enfonsa ràpidament. És recomanable observar la bona construcció del camí amb uns marges ben obrats. En les corbes pronunciades s’endevina restes de l’obra feta per evitar la pendent i així facilitar el pas dels animals amb saques.

3h. 4m. Al peu de l’agulla Antoni Rosich  que queda a l’altre costat del torrent, aquest s’enfonsa encara més. El camí continua baixant dins d’una zona boscosa al peu de les roques que formen l’esperó rocós situat al final sud de la carena de la Miranda del Príncep.  Arribat a la proximitat de l’extrem d’aquest esperó, zona marcada pel color rogenc de les argiles, el camí li dóna la volta cap a l’est i planeja un tros entre vegetació fins arribar a un roquissar.

3h. 13m. Cruïlla de camins amb marques a terra indicant vàries direccions: torrent de les Grutes o el Bruc. Es continua baixant per cap de la dreta que s’enfonsa cap el torrent. Fixar-se en la bona construcció dels marges que donen volum a aquest indret a fi de poder girar els animals. Baixada ràpida cap al torrent de les Grutes.

3h. 15 m. Es creua el torrent de les Grutes. Després d’una pujada el camí planeja suaument.

3h. 17m. Cruïlla a amb un corriol a l’esquerra que és una aproximació a les zones d’escalada. Segons la temporada i les condicions en aquest indret pot haver-hi un cartell de regulació de l’escalada. El camí s’enfila per superar el torrent del la coma dels Naps de Dalt ple de material petri que dóna a la zona un aspecte caòtic.

3h. 19. m Cova de l’Arcada. Ara el camí comença un suau descens.

3h. 25m. Cruïlla a l’esquerra amb un corriol que és una drecera per anar a la cova del Cabrit i  el camí del Cabrit.

3h. 32m. A un parell de metres del camí, a l’esquerra, hi ha la font del Xebret en un estat de franc abandonament. El camí entra dins del buc petri del torrent del Tambor.

3h. 33m. La capçalera del torrent del Tambor antigament era conegut com a pla o oliverar del Xebret com indica en Ramon Ribera. Cruïlla amb un corriol que transcorre paral·lel al clot del Trago i és un accés a una via ferrada al peu de la Desdentegada.

3h. 34m. Important fita en el camí que indica l’inici d’un corriol que porta ràpidament per ràpida ascensió al peu de la Desdentegada. Actualment aquest camí no és el que fan servir habitualment els escaladors.

3h. 36m. Indret on a poca distància hi ha dues fites. La primera que es troba indica un altre corriol per aproximar-se a la Desdentegada.

3h. 37m. Cruïlla de camins.  El que segueix torrent avall passa pel costat de la roca del Tambor i baixa fins el clot del Tambor i el mas El Castell. El de l’esquerra és una drecera que s’enfila a trobar el camí del Cabrit poc abans de la cova del mateix nom. Cal agafar un camí a la dreta, mig tapat per la vegetació baixa que puja en direcció a la paret de la muntanya. Es segueix per aquest camí amb una visió aèria força àmplia d’aquesta zona. A peu de camí queda la roca del Tambor al costat de la qual hi ha les restes d’una petita cabana. El camí puja suaument sense massa vegetació. Aquest camí apareix en la cartografia antiga identificat com a camí de la Cova de l’Arcada.

3h. 41m. Cruïlla per la dreta d’un corriol que el fan servir avui els escaladors per anar al peu de la Desdentegada. Suau enlairament per anar al terrós i vermellós coll del Xincarró.

3m. 44m. Coll del Xincarró. Ampli coll vermellós sense vegetació. Ara el camí baixa ràpidament per anar a trobar el torrent dels Pallers, segons les denominacions més antigues, o torrent del Porquer, segons les més modernes. Mentre es baixa es pot contemplar al front tota la serra dels Pallers amb el Timbaler que la tanca per el flanc sud i la continuació amb la serra de les Arnes.

El camí creu el torrent per un indret proper a la Raconada.  Seguidament el camí planeja per sota de la serra de les Arnes que queda a la dreta. Es pot apreciar que es tracta d’un camí ben construït i d’una amplada considerable, probablement antigament feia entre 3 o 4 metres i estava ben condicionat per passar-hi carros.

4h. 4m. Arribada al punt d’inici.

 

Nota

El nom del torrent situat a la vessant est dels Pallers té una sèrie de variacions en la seva denominació segons la cartografia emprada. La primera referència toponímica diferenciada es troba en la cartografia de Joan Cabeza. En el seu mapa de 1909 identifica el tram de torrent per damunt de l’era dels Pallers com a canal d’en Pasqual, dibuixa la resta del torrent però no li dóna cap.  En el mapa de Ramon de Semir (1949) el tram superior del torrent, el comprés entre l’era dels Pallers i el camí de la Portella és anomenat com torrent de les Boïgues. Mentre que el tram inferior, el que transcorre entre l’era dels Pallers fins a les proximitats del mas Castell, és el torrent dels Pallers. En aquest indret s’uneix amb el Clot del Tambor per formar el torrent del Castell. En cap moment el torrent dels Pallers és anomenat com a torrent dels Porquers tal com ho fa en Ramon Ribera.

En Pere Bosquets, en un mapa manuscrit de Montserrat, editat a l’any 1993, fa servir les denominacions del mapa de Semir. L’editorial Alpina introdueix uns canvis en les denominacions. Al trams superior del torrent, el que està per sobre l’era dels Pallers es denominada torrent dels Cirerers, mentre que el tram que està per sota l’era es denominada torrent del Porquer. El torrent conserva la aquesta denominació fins a la seva unió amb el torrent del Tambor a l’indret del clot del Tambor a l’alçada del mas del Castell. El nou torrent ara passa a denominar-se torrent del Castell.

Recentment, algunes persones amants del barranquisme, probablement allunyades de les precisions terminològiques, han anomenat el tram engorjat del torrent dels Pallers com a canal dels Arrossegats. En la descripció ascendent que es fa d’aquesta canal es diu “remontando unos metros la canal y luego subiendo a la derecha tenemos la Cova dels Mistos. Y si tiramos a la izquierda (siguiendo un camino de jabalí) llegamos hasta els Pallers. Sería interesante seguir abriendo camino, por la canal de la derecha hasta llegar al Refugi Vicenç Barbé, pero esto ya se hará… (o tal vez no! jaja)” (https://cabretes.wordpress.com/2013/01/15/estrenada-canal-dels-arrossegats/)

Track de l’itinerari en format GPX
Track de l’itinerari per Google Earth

image_pdfimage_print