Travessa de la regió d’Agulles – itinerari històric

image_pdfimage_print

La travessa de la regió d’Agulles és un dels itinerari tradicionals montserratins. Només cal repassar les ressenyes d’itineraris pel massís de Montserrat més conegudes per adonar-se de la importància que té aquest itinerari. Si algú vol conèixer com és aquesta travessa pot consultar la següent referència: https://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/travessa-de-la-regio-de-les-agulles/

Però, el que ens pot semblar avui un itinerari normal no sempre ha tingut el mateix recorregut. De la mateixa manera que en la música clàssica alguns interpretes actuals han experimentat tocar composicions antigues amb els instruments originals de l’època del seu autor, suggereixo fer quelcom de similar amb la travessa de la regió d’Agulles. Proposo fer la travessa resseguint els trams del que fou segurament el primer itinerari conegut abans que fos modificat per algunes variants fins obtenir l’actual traçat per tots conegut i transitat.

En lloc de fer una descripció de tot l’itinerari només es descriuen els trams antics explicant com s’integren en l’estructura del travessa actual consultable en l’anterior referència esmentada.
 
A part de comentar les dues variants per les quals transcorria l’itinerari antic, també es descriuen les canals-camins que solquen de nord a sud la regió d’Agulles.

Tram 1. Pujada per la canal de la Miranda de les Boïgues.

 Si bé avui l’inici de l’itinerari de la travessa de les Agulles comença just després del pas de la Portella i s’enfila ràpidament resseguint les roques i agulles del serrat de la Portella, l’itinerari històric tenia un altra traçat. Un cop arribat al coll de la Portella d’Agulles es seguia pel camí en direcció al refugi Vicenç Barbé, baixant ràpidament fins el primer torrent que ve de la part alta de les Agulles. Just passat aquest torrent s’abandonava el camí principal i s’agafava a l’esquerra un camí que s’enfila decidit, al costat d’un torrent, en direcció a la regió de les Agulles. Avui, aquest camí encara hi és, tot i que està marcat amb un signe de pas barrat de PR. Josep Barberà en el seu llibre Montserrat pam a pam (1977) esmenta aquest camí i identifica el torrent com el torrent de les Boïgues o canal dels Cirerer, tot i              que aquest nom en Josep Barberà el farà servir per denominar altres canals d’aquest territori.

El camí en el seu primer tros és prou clar i s’enfila, primer per dins d’un bosquet i tot seguit per una llenca de pedra o per un xaragall terrós. De seguida són visibles unes marques blanques que acompanyen tot el camí fins el final. Un cop acabada la llenca de pedra, on les marques blanques orienten la pujada, el camí continua enfilant-se per la canal que passa pel peu, primer de la Miranda de les Boïgues, i després per la base del Mirador de la Miranda, tenint sempre aquestes roques a la dreta i a l’esquerra la Boteruda. Al final, després d’un pas sobre una gran clapa rocosa, s’arriba a un coll amb una gran fita de pedres. Des d’aquest indret es té una extraordinària vista de tota la regió d’Agulles. La primera part d’aquest camí la fan servir els escaladors per accedir a les vies d’escalada al peu de la Miranda de les Boïgues.

Amb una curtíssima i senzilla grimpada s’arriba a la cruïlla amb el camí de l’actual travessa d’Agulles al peu de l’agulla del Capdamunt, marques vermelles. Si s’agafés aquest camí a l’esquerra, en pocs metres s’arribaria al pas equipat al peu dels Merlets. Per continuar la travessa d’Agulles normal cal girar a la dreta i seguir l’itinerari de les marques vermelles fins situar-se, després de baixar per la canal equipada amb una corda, al peu del Martell i la Saca Gran. Aquest dues roques i formen conjuntament el Dàtil i la roca de les Heures un petit replà que sembla haver estat una carbonera. En aquest indret, es troba el segon tram antic de la travessa d’Agulles.

Travessa d’Agulles – Itinerari primitiu per la canal de la Miranda de les Boïgues (Ramon Ribera 1975)

Travessa d’Agulles – Itinerari primitiu per la canal de la Miranda de les Boïgues

Tram 2. Flanqueig del Dàtil

L’itinerari actual de la travessa d’Agulles, arribat al peu del Martell i la Saca Gran ressegueix la base d’aquesta agulla pujant per una canal que forma aquesta gran roca amb la roca de les Heures. Sortint de la canal s’arriba a un ampli coll format per aquesta darrera roca i la Podrida. Seguidament el camí torna a baixar, deixant a la roca de les Heures a la dreta, en direcció a la Filigrana des d’on es puja al coll de les Bessones. Però no sempre havia estat així. És més, en Ribera Mariné esmenta en la seva guia “Camins i canals de Montserrat” (1975) que no era factible fer aquest recorregut.

El camí antic, el qual es pot fer avui sens cap problema, era baixar per la canal que hi ha entre el Dàtil, a l’esquerra, i el Pedestal del Martell, a la dreta. Cal baixar sempre enganxat a la base del Pedestal del Martell. La baixada, tot i que pronunciada, és còmode en una zona força erosionada. En Ribera Mariné, en el seu llibre “Camins i canals de Montserrat” esmenta que passat un gran pi, exemplar rar en aquesta zona, és senyal que poc després s’acaba la baixada. Aquest pi era aprofitat pels escaladors, com explica J.M. Rodés i Ferran Labraña (“Parets, roques i agulles de Montserrat. Vol 1” p. 108), per superar els primers metres del Dàtil. Avui aquest pi està caigut i tallat amb una motoserra, però és perfectament identificable. Passat el pi el camí de la canal arriba a un indret on hi ha una nova canal a l’esquerra, en aquest cas entre el Dàtil i la Figuereta. Cal agafar aquesta nova canal en pujada. Ara el Dàtil queda a l’esquerra i la Figuereta a la dreta. Si es seguís baixant s’arribaria, en pocs minuts, al camí de la Portella al refugi Vicenç Barbé.

Cal remuntar la canal entre el Dàtil, a l’esquerra, i la Filigrana, a la dreta. Aquesta canal, senyala Ramon Ribera, separa la regió occidental de la regió central de les Agulles. La canal de pujada es força neta, tot i que de tant en tant cal superar algun petit bloc de pedra sens cap dificultat. Al final de l’ascensió per la canal el camí acaba al peu de la cara nord de la Filigrana en la cruïlla amb el camí de marques vermelles que indica la travessa actual d’Agulles. En aquesta canal de pujada són evidents les restes d’uns petits esglaons petris per facilitar l’ascensió, senyal d’un ús d’aprofitament d’aquest territori. A partir de la cruïlla el camí gira a la dreta per anar a buscar el coll de les Bessones i continuar la travessa d’Agulles.

Travessa d’Agulles – Itinerari primitiu per sota del Dàtil (Ramon Ribera 1975)

Travessa d’Agulles – Itinerari primitiu per sota del Dàtil

Camins per les canals de les Agulles

En la travessa d’Agulles ens troben varis camins que passen per dins de les canals d’aquesta regió. Un d’ells, el camí de la canal de la Miranda de les Boïgues permet accedir a l’itinerari de la travessa des del camí de la Portella al refugi Vicenç Barbé. Continuant la travessa d’Agulles abans d’arribar al seu fi a la canal Ampla es troben vàries canals que permeten baixar ràpidament cap el camí de la Portella a coll de Port.

Al peu del Dàtil conflueixen les dues canals que baixen per les seves vessants est i oest dins de les quals transcorrent el camins que permeten el seu flanqueig. Aquesta nova canal baixa decididament cap al camí de la Portella al Refugi. Hi ha restes d’un camí ben marcat, tot i que força erosionat pels aiguats i els senglars.

Passat el coll de les Bessones i al peu de la Bessona inferior hi ha la canal de les Bessones que al començament baixa encaixonada entre la Bessona inferior, dreta, i l’agulla dels Set, esquerra. Per dins d’aquesta canal transcorre un camí que passant a prop de l’avenc dels Puetons acaba molt a prop del refugi Vicenç Barbé. És un camí força transitat, especialment en la seva part mitja i inferior per escaladors per arribar fàcilment a les vies d’escalada.

Canal del Dàtil

Canal de les Bessones

Seguint pel camí de la travessa d’Agulles al peu de la Boteruda del Gra comença un nou descens cap a la capçalera d’un torrent abans de passar pel trau rocós entre la Tri-roca i la Xica de la Mirada. En l’indret de l’inici de la capçalera del torrent es troba el camí de la canal de l’Ou que en baixada continuada arriba al camí de la Portella a coll de Port. En la seva part inferior comença en el primer torrent que es troba just immediatament després de la cova de la Partió un cop passat el refugi. El camí s’enfila ràpidament passant i sortint del buc del torrent. Al començament per la seva part inferior passa entre la Màquina de Tren, a la dreta, i el Cap del Guerrer, esquerra. En pujada constant s’enfila cap a l’Ou de Colom. Són visibles algunes marques blaves en algun arbre i alguns noms gravats en troncs. En algun punt s’ha trobat ceràmica i alguna fita feta amb restes de ceràmica. Al peu de l’Ou de Colom, quan el camí va per dins del torrent, cal vèncer un petit salt rocós d’un parell de metres. De grimpada senzilla segons l’agilitat o de fàcil pujar amb ajuda d’una petita corda.

El camí de la travessa d’Agulles acaba en la darrera canal d’aquesta regió que és la canal Ampla la qual uneix el coll d’Agulles o del Portell estret amb el camí de la Portella a coll de Port. Aquesta canal permet, accedir a l’esmentat coll des d’on es pot baixar per la cara nord del massís, a través del camí d’Agulles o, baixar per la pròpia canal des d’on es pot agafat el camí de la Travessa dels Frares encants o seguir cap el camí principal de comunicació la Portella al coll de Port.

Canal de l’Ou

Canal Ampla


 
Vist en el seu conjunt la regió d’Agulles té 5 canals que són perfectament transitables i que permeten accedir, a diverses parts d’aquesta zona pujant des del camí de la Portella a coll de Port.

1era canal. Canal de la Miranda de les Boïgues
2ona canal. Canal del Dàtil. Aquest canal és bifurca en la seva part superior per pujar a banda i banda del Dàtil.
3era canal. Canal de les Bessones
4arta canal. Canal de l’Ou
5ta canal. Canal Ampla


 

Canals i camins de la Travessa d’Agulles

Sigui quin sigui l’itinerari escollit, la travessa d’Agulles continua sent un dels itineraris més emblemàtics del massís montserratins. Durant aquesta travessa es creua tota la regió d’Agulles per la seva part més alta però, en el cas que s’opti per fer servir algunes de les canals, el caminant tindrà l’experiència d’endinsar-se per la part més central d’aquesta regió. Tot i que aquestes canals són perfectament transitables, cal mantenir actiu el sentit d’orientació per evitar confondre’s amb les agulles. Ramon Ribera recomanà “abans de fer-la pot ésser útil de conèixer bé els pocs possibles punts de referència, que tindrem al llarg del trajecte; la dificultat més gran per a l’orientació a Montserrat, però especialment en aquesta regió, és que les diferents agulles canvien de forma en canviar nosaltres de posició, i que totes les canals són força semblants. Per altra banda, la vegetació ens impedeix de veure sovint la nostra situació” (Ribera Mariné p.142)