Camí de l’Arrel (monestir de santa Cecília – Pla de la Trinitat) Senderisme i contemplació

Itinerari: Proposta de passejada montserratina per gaudir les vistes de la part més oriental de la paret nord montserratina. Aquest itinerari proposa recórrer tot l’antic camí del pas de l’Arrel, avui integrat com una part del GR-172, aturant-se en uns miradors naturals per contemplar i, si és vol meditar, ajudats per la mirada de les roques i aquelles d’aquest part del massís. És un trajecte lineal que per retornar al punt inicial, tot i tenir vàries possibilitats alternatives per anar més enllà del punt final, es recomana desfer el camí fet com a recapitulació de l’itinerari.

L’itinerari surt del monestir de santa Cecília i puja suaument per situar-se sota el serrat del Moro que va seguint per la seva part baixa. A continuació, entrant dins d’una bosc montserratí, es travessen diverses canals que neixen en els límits de les regions montserratines que el camí de l’Arrel voreja per la seva part baixa. S’arriba a un replà on a la Guerra del Francès  les tropes del país instal·laren una bateria de defensa amb nul·la eficàcia contra l’invasor. Es continua per dins de bosc creuant alguna canal, al sortir-ne s’arriba al pas de l’Arrel. Indret rocós de mal passar pels animals de bast. Aquest indret dóna nom a tot el camí. Després del pas s’entra de nou al bosc i es creuen algun corriol que permet acostar-se a les vies d’escalada de la impressionat Paret de Diables al serrat de les Onze; o una nova canal més o torrents, com el torrent de l’Escletxa dels Teixos o el torrent del Cavall Bernat. Quan el camí té alguna clariana s’observa la majestuositat del serrat de les Onze, amb la Paret del Diables; l’impressionat Cavall Bernat, ben visible la seva pujada cap al cel; i el Morral del Cavall. Tot seguit s’arriba a la concorreguda canal del Cavall Bernat, punt d’inici de les rampes que permeten fer algunes vies  d’escalada. El camí de l’Arrel progressa per creuar el veí torrent d’en Balaguer i vorejar la part inferior del serrat de les Barretines per sota del Projectil. Apareixen algunes clarianes al costat del camí que permeten contemplar totes les roques i agulles d’aquesta regió. Per dins del bosc el camí de l’Arrel troba primer la part inferior de la canal Plana i després la part superior de la canal del torrent de la font del Gat. S’abandona el bosc per recórrer l’indret conegut com la Plana la Vella dominada per les agulles dels Flautats. Després de vorejar aquest serrat s’arriba al Pla de la Trinitat on el camí de l’Arrel acaba en una important cruïlla de camins. Tant el Pla de la Trinitat com la Plana la vella formarien part d’una gran planúria que s’estén al peu de la vessant est i nord la regió dels Flautats

El camí de l’Arrel, antigament dit del pas de l’Arrel, uneix dos indrets rellevants en la història montserratina: el monestir de santa Cecília i el pla de la Trinitat on els camins deriven cap a les ermites de la Santa Creu i sant Dimes, l’ermita de la Santíssima Trinitat, totes molt properes aquest indret, i alguns dels camins permeten arribar fàcilment a les ermites de sant Salvador i de sant Benet i una mica més enllà a l’ermita de santa Anna, parròquia de totes les ermites de l’eremitori montserratí. Avui el camí de l’Arrel conflueix amb la carretera a molts pocs metres del monestir de Santa Cecília, però no és així com ho indiquen els mapes antics. En la guia Baedeker de 1898 i el mapa de Joan Cabeza de 1909 el camí acabava amb un altre camí que es suposa ser les restes de l’antic camí carreter des del qual, per algun indret es baixava a la carretera de can Maçana, l’actual carretera BP-1103.

Es proposa fer aquest itinerari aturant-se en alguns dels miradors naturals que hi ha des d’on es pot contemplar i meditar algun text relacionat amb el que s’està veient. En aquest cas es suggereix llegir alguns fragments de l’extensíssim “Poema de Montserrat” de Josep Maria de Sagarra. Segons les disponibilitats de temps pot fer-se tot el camí o escurçar-lo segons convingui. Josep Maria de Sagarra publicà el “Poema de Montserrat, que es va publicar, primer en edició de bibliòfil als anys cinquanta i després, el 1956, mutilat per la censura. Ell poema va ser escrit entre els anys 1942 i 1944. Segons Narcís Garolera, editor de l’obra poètica de Sagarra, en aquest poema hi surten els afusellaments, l’estraperlo, el seu desengany per un país que troba canviat i venut quan torna de l’exili, parla de traïcions i presenta Montserrat com a símbol de Catalunya.

Dificultat:  El camí no té cap dificultat especial, llevat d’un parell de punts en que es camina, uns pocs metres, per damunt de roca i, en el cas que estigués molla, cal extremar la precaució per no patinar.
Material recomanat: És necessari portar aigua (recomanable un litre i mig a l’estiu), botes de tresc, roba d’abric segons el temps.

 

Distància: 7 kilòmetres
Durada: 1 hora 58 minuts
 
Altitud màxima: 945 metres
Altitud mínima: 680 metres
Alçada de la sortida: 680 metres
Alçada de l’arribada: 680 metres
Diferència alçada sortida i punt més alt: 265 metres
Diferència entre altitud sortida i arribada: 0 metres
Diferència entre punt més baix i punt més alta: 265 metres
Ascensió acumulada des de la sortida: 413 metres
Descens acumulat des de la sortida: 150 metres
 

Descripció de l’itinerari

0 minuts Sortida. Monestir de santa Cecília. Al costa del monestir, actualment habilitat com espai d’art Sean Scully, hi ha un petit aparcament de vehicles. Al costat de l’antic refugi Bartomeu Puiggròs hi ha un mirador de tota la regió del Cavall Bernat i els serrat de les Onze, Patriarca i del Moro. 

Primera contemplació
 
Avui, que una ventada impenitent
encongeix el perfum de la ginesta,
i és tan descolorit, de tan absent,
el meu domàs de festa,
dins una pau anònima i modesta
vull dir la meva fe sincerament.  

Creuar la carretera i un tòtem de senyal indica per agafar el camí que permet pujar al GR 172 en el punt on s’inicia l’actual camí del pas de l’Arrel.

1 minut. Bifurcació. Cruïlla amb el GR 172. Tòtem de senyalització. A la dreta el camí continua cap a la roca Foradada i can Maçana. A l’esquerra és el camí de l’Arrel, avui integrat com un tram del G-172. L’antic camí de l’Arrel continua uns metres més per la dreta per baixar suaument cap el monestir de santa Cecília. Continuar per l’esquerra.         

3 minuts. Bifurcació. El camí planeja per sota el serrat del Moro. La vegetació baixa de matolls permet contemplar aquest imponent serrat que s’acaba amb les agulles de sant Benet i santa Escolàstic que protegeixen el monestir de santa Cecília. La paret del serrat del Moro, per on s’enfilava l’antic aeri de sant Jeroni tanca l’altre extrem del serrat. A pocs metres d’iniciar el camí de l’Arrel  es troba a la dreta un primer corriol per accedir a les vies d’escalada del serrat del Moro; pocs metres després hi ha un segon corriol. La poca vegetació d’aquest indret convida a aturar-se i contemplar cada una de les roques que formen el serrat del Moro.

Segona contemplació

 
I el que jo veia, anorreant fracassos
i destruint història denigrant
era una altiva erecció de braços
pintats d’un blau humit, regalimant;
d’un blau intents, del que s’arrapa
al viu dels ulls i que travessa el front;
d’un blau sofert, sense aclarit ni clapa,
com devia ser el blau d’aquella capa
que Pau, l’apòstol, passejà pel món.

5 minuts. Enderrocada de santa Cecília . El camí entra en zona amb el típic bosc montserratí que impedeix veure les roques del serrat del Moro. Entre suaus pujades i baixades el camí passa entre blocs de pedra caiguts de les properes parets rocoses. En Ramon Ribera identificà aquest lloc com l’Enderrocada de santa Cecília.

9 minuts. Bifurcació. El camí segueix per dins del bosc en suau baixada fins la cruïlla amb el caminoi que baixa a la carretera BP-1103. Quan no estava fet el GR-172, obra d’en Jordi Oliver, recuperant part de l’antiga traça del camí de l’Arrel i obrint alguns trams nous, aquesta caminoi era el punt on es baixava per anar al monestir de Santa Cecília. Continuar en pujada, fent una petita llaçada. Observar la resta de graons en algun tram del camí.

11 minuts. Canal de l’escletxa del Moro. Creuar el vertical torrent de la canal de l’escletxa del Moro. Continuar per dins de bosc. Curiosa acumulació de pedres que evoquen algun tipus d’antiga construcció. Algunes d’aquest pedres semblen estar disposades formant la base d’una estructura semicircular.     

12 minuts. Canal del Moro. Després d’una curta baixada el camí de l’Arrel arriba a la llisa canal del Moro. La força de l’aigua ha polit la roca i ha eixamplat el buc del vertical torren. Aquesta canal marca el límit entre el serrat del Patriarca i el serrat del Moro.     

14 minuts. Bateria alta de l’Hospitalet. Seguint per dins de bosc combinant suaus pujades, baixades o planejant es voreja una roca situada a la base de les Roques del Duc. Requadre de ciment d’una antiga torre de llum. En aquest indret surt un esperó rocós, anomenat Bateria alta de l’Hospitalet, que es projecte cap la carretera BP-1103 i és travessada per un túnel. A la cara oest d’aquest esperó hi havia l’estació inferior de l’aeri de sant Jeroni. Al cap damunt de l’esperó, les tropes que defensaven Montserrat durant la guerra del Francès, instal·laren una bateria. Són visibles els murs que suportaren la plataforma de la bateria. És un lloc amb poca vegetació i això permet contemplar de nou totes les roques i agulles de la cara nord del massís montserratí.

Tercera contemplació

 

Fill meu, no et cansis de mirar aquest gris;
contempla’l de la vora;
i fixa’t bé com un esmalt precís;
palpa’ls el cos raspós o llis;
i el cor que tenen dins atreu-lo fora.
 
No t’escoltis la gent
que contemplant les pedres passa muda
que les trepitja indiferent
recalcant-hi una vida geperuda.
 
La gent del món es fia de tres coses,
que repeteix sense pensar;
la gent del món somia veure-hi clar
amb l’escorrim d’unes idees closes
que ni a cops de martell pots airejar
 
I la pedra que compte les anyades
a milions
i ha vist tantes dolors acumulades,
no es basqueja per prendre’s res a fons.

16 minuts. Canal dels Arínjols.   Tot seguit s’arriba a la canal dels Arínjols mal anomenada canal dels Avellaners. Ampli espai omplert per les pedres dels arrossegaments de la canal. Indret força ombrívol. Avui, aquesta canal està tancada al senderisme. La canal dels Arínjols està reconeguda en l’Inventari de boscos singulars de Catalunya, amb la població més abundant de teixos a Montserrat. Les teixedes mediterrànies són un hàbitat escàs i protegit per la Directiva Hàbitats de la UE. Aquesta canal separa el serrat del Patriarca, situat a la seva vessant occidental, del serrat de les Onze situat a la vessant oriental.

20 minuts. Pas de l’Arrel. El camí planeja, primer, i després puja còmodament fins sortir del bosc i arribar al pas rocós del pas de l’Arrel, que dóna nom a tot el camí. Durant uns pocs metres es puja per damunt de roca. Són apreciables les antigues ziga-zagues creades per haver rebaixat la roca. Les cròniques antigues  comenten les dificultats dels animals de bast per transitar per aquest pas. Bon lloc per aturar-se i contemplar l’amplitud de la paret nord dominada per l’esvelta figura del Cavall Bernat ben visible des d’aquest indret.

Quarta contemplació

 

Perquè com ara són
eren les pedres molt abans que el dia
il·luminés el neguiteig del front
a l’home que renega i que somia,
i quan l’home no resti companyia
encara s’alçaran pedres al món.
 
Però, fill meu, de pedra n’hi ha que porta
gràcia o dolor, o angúnia o desencís;
en cada recolzada d’un país
canta la pedra, vívida o somorta,
amb un accent enyoradís
o un desig de fitir que se t’emporta
 
I la pedra que tens al teu cstat,
de tota la que es dreça i es decant,
és la que fa més viu el seu passat
i el seu futur amb més deliri canta;
pensa, fill meu, que som a Montserrat
i que trepitges una pedra santa.

26 minuts. Carbonera. Després d’abandonar la pujada del pas de l’Arrel el camí torna a entrar per dins del bosc. Restes d’una antiga carbonera.

27 minuts. Bifurcació. A la dreta del camí, marcat per una fita, surt un corriol que acosta a les vies d’escalada de la propera paret dels Diables.

29 minuts. Torrent de l’Escletxa dels Teixos i torrent del Cavall Bernat. El camí segueix pujant suaument i creua primer un petit torrent que baixa del peu de l’Escletxa dels Teixos. Un feix d’espigades branques delimiten l’inici de la canal al costat d’unes pedres evocadores d’un marge de camí. Una fita, situada a l’altra banda del camí, indica el pas de la canal. L’Escletxa dels Teixos és una emblemàtica escletxa situada a la dreta de la imponent i majestuosa paret dels Diables, al costat mateix del Cavall Bernat. Es troba gairebé a sota on havia estat l’hort de I ‘ermita de Sant Antoni.

A pocs metres de l’anterior torrent hi ha el torrent del Cavall Bernat que separa aquest monòlit del serrat de les Onze. El torrent del Cavall Bernat baixa ben dret de la cara oriental d’aquest monòlit. Una pedra plana amb una fletxa blava senyala aquest indret. Des del camí de l’Arrel s’aprecia com el torrent baixa en forta caiguda cap la carretera BP-1103.

32 minuts. Mirador. El camí de l’Arrel flanqueja la base del Morral del Cavall. L’espessor del bosc impedeix veure les elevacions de les roques d’aquest indret. Després d’una lleugera pujada al costat del camí hi ha una clapa de roca que és un bon mirador del Cavall Bernat i de tots els serrats que tanquen la part occidental de la cara nord del massís montserratí. Aquest indret convida a contemplar la bellesa d’aquestes roques i agulles.

Cinquena contemplació

 

La pedra dura – no el pit de coloma,
no el repuntant coixí
ne delicada ploma –
provoca el somni encès del pelegrí.
 
Pedra dura, repòs del qui camina
amb la fe en la durícia dels talons,
desperta el somni que no admet raons
de rialla mesquina,
somni agut de trompeta cristal·lina,
amb ales d’àngels i ungles de lleons

 
35 minuts Canal de Cavall Bernat.  El camí planeja fins arribar a la canal que baixa per la vessant est del Cavall Bernat.  Un caòtic munt de pedres indica l’inici de la canal. Un característic arbre, torçat en forma de cadira són els referents més destacats d’aquesta canal que permet acostar-se a les rampes de la base del Cavall Bernat per iniciar algunes de les seves vies d’escalada. Pocs metres abans d’aquest canal hi ha un modest corriol que també permet apropar-se a la base d’aquestes vies.

37 minuts. Torrent del Balaguer. Un cop passada la canal del Cavall Bernat el camí de l’Arrel baixa suaument cap el torrent d’en Balaguer mal anomenat en algunes guies com a torrent dels Arínjols. Un bloc de pedres tancades en un gabió protegeixen l’erosió del torrent. En un arbre de la part inferior del camí creuant el torrent hi ha les sigles CB. No confondre amb Cavall Bernat, sinó amb el nom de Canal d’en Balaguer.

39 minuts. Canal del Projectil. El camí puja suaument per flanquejar la part inferior del serrat de les Barretines. Entre uns arbres senyalats amb pintura vermella puja el corriol que permet acostar-se a les vies d’escalada del Projectil. Es continua caminant per dins del bosc.

42 minuts. Mirador del Projectil. El camí de l’Arrel baixa lleument per dins del bosc i  voreja un petit esperó rocós que marca la fi del serrat de les Barretines.  Aquest esperó acaba amb una cinglera on fa anys un despreniment provocà la trista mort de dos operaris. Entre la cinglera i el camí la solitària agulla de la Maria Lluïsa. La base rocosa de l’esperó és un bon indret per contemplar el conjunt de roques i agulles que acompanyen el Call Bernat.

Sisena contemplació.

 

I ara, de sobte, l’absolut silenci
i l’absoluta calma presidint
una vida que sembla que comenci,
que tot just es desperta i es va obrint?
 
Per què aquest delicat recolliment,
i per què aquest no-res venint del massa?
Pedra de Montserrat, digues, què passa
d’insospitat o transcendent?
 
El que passa ja ho sabem a l’altura
els aligots, i ho saben en el pla
les tórtores cansades d’esperar,
i el rossinyol que en el brossall pastura.
El que passa és desig que es satisfà;
el pur silenci és alegria pura

46 minuts. Mirador del serrat de les Barretines. Es continua caminant dins del bosc per anar a trobar un nou esperó rocós situat a la part baixa del serrat del Vent.  Aquest esperó es un bon mirador per contemplar les roques dels Falcons, el serrat de les Barretines, el Projectil, el Cavall Bernat, el Morral del Cavall i la resta de roques i agulles d’aquesta regió.

Setena contemplació

 
El cor de Montserrat vol escoltar,
i astutament s’immobilitza i calla
per ben percebre el respirar,
i el peu, que ara es repenja i ara falla,
i els fregadís de l’herba en el taló,
i el cop sobre la pedra del bastó
d’un home que es va obrint una drecera,
una mica atuït per l’escalfor
d’aquest dia de sol i primavera.
 
Un home? Però, un home pesa tant
en el clima del gaig i la pigota?
Aquesta orenga, rústica i devota,
no coneix cor batent i pell suant
amb aires de triomf o de derrota?

50 minuts. Canal Plana. Seguint el camí per dins del bosc s’arriba a la part inferior de la canal Plana que queda a la dreta de la marxa. L’acumulació de pedres, les restes d’una fita i els indicis d’una antiga carbonera indiquen aquest indret. L’erosió d’aquesta canal és important. Algunes activitats lúdiques han contribuït a degradar més aquesta canal que permet arribar, en un moment, a la serra de les Lluernes al costat del coll de sant Salvador. Continuar per dins del bosc protegits per l’abundosa vegetació que dóna a aquest camí la condició de fresc i regalat.

48 minuts. Canal del torrent de la font del Gat. El camí baixa discretament per dins del petit bosc fins trobar, a l’esquerra, l’extrem superior del camí de la canal de la font del Gat.

54 minuts. Plana Vella. Sortint de la canal el camí de l’Arrel puja suaument i surt del bosc per entrar en una zona on la vegetació baixa es combina amb alguna clapa de roca. La vista s’eixampla cap a la regió dels Flautats amb les seves característiques agulles que s’enfilen cap al cel.   El camí s’orienta cap l’est i comença a flanquejar per la dreta la base de les agulles i roques de l’extrem est de la regió dels Flautats. Travessar un filat. Resta de l’intent antic d’establir un perímetre del monestir. La vista s’obre a la plana dels Bages, les muntanyes de sant Llorenç del Munt i a la serralada del Pirineu. Qualsevol indret d’aquest zona es bona per contemplar la paret dels Flautats i al fons, tancant el camp de visió, totes les roques que s’estenen fins a sant Jeroni.

Vuitena contemplació.
 
Jo vull pensar que és nat, un clar de lluna,
en aquest país nostre, i l’ha criat
el mugró de la díscola fortuna
sobre la falda de l’adversitat;
i que sentit en el seu dia
i en la remota pena del seu temps
-com la sentim avui – la cortesia
barrejar-se amb les pompes i amb els fems
de la vilesa i la gasiveria.
 
I encara vull pensar que, a Montserrat,
aquest sant home ha endevinat
en la pedra, que és fúlgid espectacle
i tèbia intimitat,
el desig d’ésser honor i tabernacle
d’Aquella, que no s’ha manifestat,
però que hi té el quintanell llaurat
perquè broti l’espiga del miracle.

59 minuts. Pla de la Trinitat – Després de flanquejar l’extrem est dels Flautats el camí continua pujant suaument en direcció sud-est fins arribar al Pla de la Trinitat. Important cruïlla de camins. Àmplia esplanada al peu dels Flautats i l’ermita de la Santíssima Trinitat. És una important cruïlla de comunicacions. D’aquest indret surten diversos camins. Un mena a l’ermita de la Santíssima Trinitat i més enllà la de sant Salvador; l’altre a les ermites de la Santa Creu i a sant Dimes; un altre a l’ermita de sant Benet des d’on pot anar-se a l’ermita de santa Anna i al monestir de Santa Maria; i és l’inici de l’important camí de l’Arrel. Una petita aturada en aquest indret permet obrir la mirada interior a la simfonia de roques i agulles que es veuen des d’aquest pla.

Novena contemplació

 

Deixeu-m’hi ser, en la vostra gran festassa,
en el banc dels anònims recollit,
mentre per Montserrat es fa de nit
i un vent d’octubre passa
fregant el ventre rebotit
de tanta penya grassa;
i en la vostra basílica imponent,
entre les ombres de la nau obscura,
com un pa d’or el sant cambril fulgura
espurnejant màgicament;
i damunt de la sòlida peanya,
impertorbable en el seu tron,
bada aquests ulls que no coneixen son
la Negra Emperadriu de la muntanya,
que, presidint amb muda majestat
el devot espectable
de la vostra total comunitat,
en veure’l tan perfecte i acabat
se’n satisfà com d´un miracle
que ella mateixa hagués obrat.

Hi ha vàries possibilitats per continuar per arribar al punt d’inici de l’itinerari. Segons quina sigui l’opció triada caldrà tenir present que continuar anant cap a les ermites o al mateix monestir de Santa Maria allarga força l’excursió. En aquest cas, es proposa retornar pel mateix camí de l’Arrel. A continuació es detalla succintament els diversos indrets per on es passa i els temps corresponent.

1 hora 4 minuts. Plana Vella.
1 hora 10 minuts Canal del torrent de la font del Gat.
1 hora 13 minuts. Canal Plana  
1 hora 17 minuts. Mirador del serrat de les Barretines   
1 hora 20 minuts. Mirador del Projectil 
1 hora 23 minuts. Canal del Projectil     
1 hora 24 minuts. Torrent del Balaguer 
1 hora 26 minuts. Canal de Cavall Bernat            
1 hora 28 minuts Mirador          
1 hora 31 minuts. Torrent del Cavall Bernat       
1 hora 32 minuts. Torrent de l’Escletxa dels Teixos          
1 hora 33 minuts. Corriol d’aproximació a la paret dels Diables  
1 hora 37 minuts. Pas de l’Arrel
1 hora 42 minuts. Canal dels Arítjols      
1 hora 44 minuts. Bateria alta de l’Hospitalet     
1 hora 47 minuts. Canal del Moro          
1 hora 49 minuts. Canal de l’escletxa del Moro 
1 hora 50 minuts. Caminoi que baixa a la carretera        
1 hora 52 minuts. Enderrocada de santa Cecília
1 hora 55 minuts. Segon corriol per accedir a la paret del serrat del Moro           
1 hora 56 minuts. Primer corriol per accedir a la paret del serrat del Moro          
1 hora 57 minuts. Cruïlla GR 172             

1hora 58 minuts. Arribada a santa Cecília. Abans d’emprendre el retorn pot dedicar-se un moment a fer la darrera contemplació. És proposa recopilar mentalment tot l’itinerari fet, paladejar uns darrers versos de Josep Maria de Sagarra i deixar-se endur per la mirada al Cavall Bernat i les agulles del seu entorn.

Desena contemplació

 

No m’abandonis més, paisatge antic;
infla la meva sang contemplativa,
posa el teu oli ranci en el que dic,
que el món d’avui del somni és enemic
i vol la serp desperta i viva;
vol l’àcid corrosiu al sentiment
per obtenir sonoritats equànimes;
vol la raó desesperadament,
i, a força d’afinar el desmenjament,
va assassinant les ànimes.Amb el parlar de l’actual comerç,
no sortiria d’actuals desvaris
ni paraula tindria pel meu vers,
i et necessito a tu, cant que no perds,
reverdejant remors himnaris.Et necessito, aroma del cambril,
glavi de foc que desconeixes l’osca,
per a desprendre’m de la dura closca
que em fa un tems sense gràcia ni perfil,
dins la qual esdevé el sentit corrupte
i l’alegria perd tot el color
i et promet un destí tan seductor
que quan t’ha tret de l’aiguamoll del dubte
t’enfanga dins la tolla de la port.

Camí de l’Arrel

Camí de l’Arrel

Camí de l’Arrel

Camí de l’Arrel

Camí de l’Arrel

Camí de l’Arrel

Camí de l’Arrel

Camí de l’Arrel

Baixar el track en format GPX 
Baixar el track en format KMZ 

 
Print Friendly, PDF & Email