Camí de baix de les Canals (parcial)

Antigament, hi havia un camí que anava des de Monistrol de Montserrat fins a Collbató, pràcticament sense perdre alçada. L’origen d’aquest camí és incert. Hi ha indicis per pensar que era un camí construït per anar-hi amb animals de bast. Es té constància que va haver-hi un alcalde a Monistrol de Montserrat que protestà perquè no tenia cap camí útil per carruatges per anar a Collbató. Una altra interpretació és que fos un camí emprat per desplaçar-se a les múltiples feixes que solcaven aquesta vessant de la muntanya.

Recentment, aquest camí ha estat força perdut i, per l’estat d’alguns dels seus trams, és aconsellable fer-lo només parcialment. Es pot transitar còmodament des de Monistrol de Montserrat fins la cruïlla amb el camí de l’Aigua. Des d’aquest punt es pot retornar a l’origen desfent el camí o baixar fins la carretera C-55 i retornar al punt de sortida. Des la cruïlla amb el camí de l’Aigua es pot avançar fins el torrent de Santa Maria aprofitant traces de l’antic camí i la facilitat per progressar que ofereixen les diverses feixes que hi ha.

El camí sencer de l’anomenat Camí  de Baix de les Canals anava de Monistrol de Montserrat fins a Collbató passant per la clotada de Mullapans, les dues vessants del torrent de Santa Maria, el camp dels Maduixers, les fonts de l’Esquirol i del Barraquer, fins el camí del Forat des d’on hi ha havia dues alternatives per arribar aquests darrer municipi. Una era baixar cap a la Rabassa Morta i seguir pel camí del torrent de la Salut cap a Collbató i l’altra era pujar fins el camí de les Feixades i anar a Collbató.

Avui, atesa la situació com es troba aquest camí, es pot caminar còmodament sortint de Monistrol de Monistrol fins el torrent de Santa Maria. Si algú ha pogut arribar o a les proximitats del torrent de Santa Maria, la antiga Vallmala, cal desfer el camí per retornar el lloc d’origen. No es recomanable transitar per la resta del camí de Baix de les Canals cap a Collbató. Antigament es diria que només es pot transitar amb l’ajuda d’un pràctic, persona coneixedora del terreny i que ajuda a no perdre’s. Hi ha una altra raó per no trescar per aquests indret. En les roques montserratines de l’entorn de la serra Llarga hi tenen els nius espècies protegides i es millor, per polítiques de preservació de les espècies protegides, no alterar els àmbits de vida. Si es camina responsablement no es farà més soroll que el produït pel trànsit de la carretera o dels ferrocarrils, però l’ús massiu d’aquest camí, com comença a ser habitual a Montserrat, sí que alteraria les nidificacions d’aquestes parets.

El retorn des del torrent de Santa Maria cap a Monistrol de Montserrat pot fer-se desfent el camí o, després de recular alguns metres, baixar pel camí de l’Aigua fins la carretera C-55 i recular fins el poble de Monistrol de Montserrat.

Inici. Sortida del carrer de sant Jeroni de Monistrol al costat de la benzinera situada a l’entrada del poble. A la part baixa d’aquest carrer hi ha soterrat el torrent de l’Escuder en el seu tram final abans d’abocar al riu Llobregat.

2 minuts. Bifurcació. Al capdamunt del carrer, just quan aquest gira a la dreta en una pronunciada corba, cal baixar per un corriol que amb pocs metres porta a un camí antic fàcilment distingible pel seu especial empedrat de lloses de grans proporcions. Aquest camí, abans anava cap el nord però ara ha quedat interromput per un bloc de cases de recent construcció. Caldrà agafar el camí en direcció sud-oest. El camí progressa seguint durant bona estona uns pals de fusta de llum o telèfon, i al costat d’uns marges de carreus i pedres força grans.

5 minuts. Torrent. Creuar el torrent del Soldat.

6 minuts. Bifurcació. Trobada amb un camí ampla, el camí de les Solelles, que puja de la carretera des de l’indret conegut com el Pont del Gat. Seguir aquest nou camí pocs metres avall fins trobar un petit camí a la dreta que caldrà seguir sense perdre alçada o amb una suau pujada fins trobar un torrent.

10 minuts. Torrent de l’Erola. Passar el torrent de l’Erola per un pas tancat per la vegetació. Torrent avall, entre unes canyes, hi ha la font de l’Erola. Petit camí força tapat per anar a la font. Avançar sense perdre cota o en lleugera baixada. Travessar un petit torrent i seguir progressant fins el proper torrent.

16 minuts. Torrent de Mullapans. Arribada a la clotada de Mullapans. Creuar el torrent de Mullapans on s’observa les restes d’obra feta i tubs metàl·lics per aprofitar la seva aigua. Entrada a una àmplia zona situada al peu del Tossal de Mullapans. Observar com les feixes s’enfilen muntanya amunt aturant-se al peu mateixa de les roques. A baix es veu la resclosa de Can Gomis i l’estació depuradora de Monistrol de Montserrat. Pal de fusta de la línia telefònica. A terra, en una petita esplanada, hi ha restes d’antics pals de fusta. Al costat del torrent hi ha una sèrie de pedres col·locades per aprofitament de l’aigua. Dues fites de propietat.

20 minuts. Bifurcació. No és pròpiament una cruïlla de camins ben definida. En aquest punt la línia telefònica que es seguia baixa cap a can Gomis. Per seguir cal avançar pel mateix relleix de la muntanya sense perdre alçada entremig de brolla. Una alternativa per progressar cal pujar pocs metres per situar-se en una feixa superior. Restes d’una petita bassa d’aprofitament d’aigua. A baix es veuen les cases de la colònia de can Gomis. S’avança en direcció sud durant uns metres per retornar al camí antic. Fita de propietat.

22 minuts. Fita. Si es segueix pel camí, i per dins de la brolla, es troba una fita de pedra amb el nom de Gomis. A sota es veuen tots els edificis de can Gomis.

23 minuts. Torre metàl·lica. El camí es troba amb un tub d’aigua de color verd i al peu de la torre metàl·lica de la línia elèctrica que puja cap el monestir de santa Maria de Montserrat des de la carretera C-55.

24 minuts. Bifurcació. Cruïlla amb el camí de l’Aigua a l’alçada d’una gran vàlvula pintada de color blau. Creuar aquest camí per damunt dels tubs i seguir pel mateix relleix de la muntanya en direcció sud. El camí, mig tapat per la brolla deixa a la dreta una gran paret de pedra seca. Filferro clavat a la paret segurament emprat per lligar.

25 minuts. Torrent. Dues fites, una d’elles diu Gomis. Tot seguit es creua un petit torrent perfectament canalitzat. Seguir en direcció sud.

26 minuts. Bifurcació. El camí queda perdut per una petita esllavissada i la brolla quan es troba amb tres pins. Hi ha un quart pi, una mica més separat i uns metres més avall. Cal pujar a la feixa superior. El camí antic, molt malmès a estones, segueix pocs metres per sota. És més còmode caminar per la feixa superior que va paral·lela a l’antic camí.

28 minuts. Bifurcació. A la dreta queden dos pins i al seu darrera la paret d’una petita cinglera. Fita de pedres. Cal deixar l’actual feixa i pujar a una superior per poder avançar uns pocs metres.

29 minuts. Bifurcació. La feixa per la qual es caminava baixa fins a la feixa inferior. Fita de pedres. Seguir avançant cap el torrent. A la dreta queda un pi solitari a tocar el camí al seu darrera es veu el marge de la feixa superior.

31 minuts. Bifurcació. Es deixa la feixa per on s’avançava i es baixa un petit desnivells per trobar el camí primitiu que queda a sota. Fita de pedres.

32 minuts. Cinglera. El camí passa proper al capdamunt d’una cinglera. Al final de la cinglera hi ha un petit esperó on hi ha restes d’una captació d’aigua i uns ferros que deuen ser un antic tancat. Hi ha una canal que pot ser un abaixador precari de la cinglera.

34 minuts. Tres pins. El camí segueix avançant sense perdre alçada. Trobada amb tres pins, dos vius i un mort mig caigut sobre un d’ells.

35 minuts. Olivera. El camí passa al costa de la resta d’una soca olivera cremada evidencia dels antics camps d’oliveres que havien existit en aquest indret de la muntanya.

36 minuts. Marge. El camí s’obre al torrent de Santa Maria sota mateix del Tossal de Mullapans. A la dreta comença un gran marge, amb una filigrana de pedres algunes en forma d’opus spicatum, que es segueix bona estona.

39 minuts. Marge. Final del marge que s’ha anat seguint.

40 minuts. Pal de telèfon. Creuar un petit torrent que té un pi en la seva part superior del camí. Visió inferior del Tossal de Mullapans. Pocs metres després de passar el torrent a la dreta del camí hi ha un pal de fusta del que havia estat l’antic telèfon de l’aeri. S’ha arribat a un punt quasi a la vertical dels cables de l’aeri montserratí.

Arribat aquest indret el camí es dirigeix clarament a buscar el torrent de Santa Maria però queda immediatament interromput per esllavissades i la vegetació. Per arribar  al torrent cal cercar pujar tres feixes per anar a buscar el peu de la petita cinglera que queda a la dreta del camí i, amb imaginació, trobar la manera d’acostar-se al torrent de Santa Maria. Ela passos estan senyalitzats amb fites. Sense massa coneixement del territori no és aconsellable avançar i és prudent emprendre el retorn al lloc d’origen desfent el camí.

Un cop arribat a la vàlvula en el camí de l’Aigua pot retornar-se a Monistrol de Montserrat desfent el camí que passa per la clotada de Mullapans i els torrents de l’Arola i el Soldat, o es pot baixar pel camí de l’Aigua fins la carretera C-55 i des d’allí retornar a Monistrol de Montserrat.

Aquest itinerari por tenir una variant que té l’origen i final al monestir de Santa Maria. Aquesta modalitat consisteix en baixar a Monistrol de Montserrat, a peu o en cremallera, fer l’itinerari descrit i, al retornar, baixar a la carretera C-55 i anar a buscar l’aeri per retornar al monestir.

Baixar el track en format GPX
Baixar el track en format KMZ