Itinerari Aquest itinerari, inicialment no circular, però fàcilment reconvertible per les diferents alternatives que hi ha per tornar al punt de partida, és la pujada des del municipi de Monistrol de Montserrat fins al monestir de Santa Maria, a través de l’antic camí medieval de l’Àngel. És un trajecte aeri que aporta magnífiques vistes de la cara nord del massís i permet contemplar les traces constructives del que, en el seu dia, fou unes de les principals vies emprades pels pelegrins per pujar al santuari de la Mare de Déu de Montserrat.
Dificultat: No hi ha cap dificultat especial, excepte un petit tram sota el monestir de Sant Benet on un passamà ajuda a donar confiança al caminant.
Material recomanat: És necessari portar aigua (recomanable un litre i mig a l’estiu), botes de tresc, roba d’abric segons el temps i, a l’estiu, barret.
Distància 7.335 metres
Durada 2 hores 10 minuts
Altura sortida: 170 metres
Altura máxima: 729 metres
Altura mínima : 156 metres
Altura arribada: 705 metres
Guany: 558 metres
Ascensió sortida: 588 metres
Descens sortida: 52 metres
Desnivell màxim: 573 metres
Descripció de l’itinerari
0 minuts. Inici. Sortida des de l’estació de tren Monistrol-Vila, del cremallera de Montserrat. Creuar per un pas de vianants, la gran plaça de l’estació en direcció a l’antiga estació, ara convertida en una exposició sobre el cremallera. Continuar per la vorera cap a la dreta, direcció sud, fins a un carrer que surt de l’aparcament. Tot seguit a una curta baixada, s’arriba a la petita i irregular plaça de la Concepció, en record d’una antiga capella homònima desapareguda fa temps, coneguda també com l’Era de Vizerta. Seguir pel pel carrer de Julià Fuchs. A continuació, a l’esquerra, ampla balconada sobre la carretera d’Abrera a Manresa (C-55) i la llera del Llobregat. Es continua pel mateix carrer amb amb cases a totes dues bandes.
7 minuts. Bifurcació. El carrer es bifurca. Petita placeta amb un monument i un bust de bronze dedicat a Julià Fuchs, enginyer de l’antic cremallera que treballà activament pel desenvolupament del poble. Pel carrer de l’esquerra (carrer de Manresa), planejant s’entra al centre urbà.
9 minuts. Bifurcació. El carrer es bifurca a tocar la petita plaça porxada del Bo-Bo. Prendre el carrer de la dreta, carrer de Sant Pere. Seguir els senyals grocs i blancs del PR; apareixen senyals verdes i vermells de la ruta Matagalls-Montserrat; i els vermells i blancs del GR 96. Ben aviat es passa pel costat de la parròquia, dedicada a Sant Pere, que queda a la dreta. Resseguir tot el carrer estret i sinuós fins a una plaça.
12 minuts. Plaça de la Font Gran. Espaiosa plaça amb bancs, arbres i una font: la font Gran, situada al fons de la plaça, que s’hi baixa per uns graons. És una font urbana que avui presideix la plaça de Monistrol. L’aigua és bona, neta i molt abundant, és una de les més abundoses del massís. El seu cabdal té importants oscil·lacions, segons les pluges, i s’ha arribat a eixugar ocasionalment però de seguida torna a rajar. Es troba situada al llit del torrent de les Guilleumes i és el punt més important de descàrrega de la conca d’aquest torrent, que hidrològicament es divideix en quatre nivells. La Font Gran pertany al tercer nivell. Per filtració de la Font Gran s’originava la font dels Pasaries o Paraires, avui perduda. La Font Gran s’anomenava també Resclosella o Major. Antigament no estava conduïda com avui i l’aigua que rajava formava una petita bassa que anava cap al Llobregat. Més tard havia servit per a fer moure dos molins fariners i per regar els horts.
Travessar la plaça de la font Gran, deixant la font a l’esquerra, i es pren el carrer de les Escoles. Ample carrer a l’esquerra de la font. En un lateral del templet de la font, sota una barana de balustres hi ha una placa de ceràmica que indica l’inici i el final del PR C-19. Senyals grocs i blancs de PR C que seguirem una estona. El carrer de les Escoles puja en direcció nord-oest. En una cruïlla es deixa, a l’esquerra, el carrer de l’Abat Escarré, que porta al poliesportiu. Seguir pel carrer de les Escoles, que ara s’enfila cap al nord-est.
16 minuts. Bifurcació. El carrer es bifurca. Indicador. Continuar pujant pel de l’esquerra. Es passa pel costat del pati i l’edifici de les escoles públiques Sant Pere, que queden a l’esquerra, seguint el carrer del Camí de l’Àngel, fins a situar-se al darrere de l’escola. Després d’una pronunciat revolt a l’esquerra s’arriba a una bifurcació de carrers.
20 minuts Bifurcació. Bifurcació dels carrers de la Germana Pilar, a l’esquerra, i del Camí de l’Àngel, a la dreta. Continuar per la dreta, pel Camí de l’Àngel, en forta pujada. Nova bifurcació al costat d’un transformador elèctric. Indicador. Prendre el carrer cimentat de la dreta. Poc més amunt hi ha, també a la dreta, l’ermita de l’Àngel (s.XVIII), avui voltada de torres i altres edificacions Al davant, enlairada, la planera serra de Canfranc, que s’anirà resseguint durant un tram d’aquesta ruta. Al fons, a l’esquerra, el campanar del monestir de monges de Sant Benet Tot seguit es deixa a l’esquerra el carrer de Sant Jaume i les darreres cases de Monistrol de Montserrat. Més amunt el camí puja en ziga-zagues amb trams empedrats. Restes de l’antic camí medieval. El camí de l’Àngel és un dels més importants camins medievals d’accés al santuari montserratí, utilitzats fins fa uns tres segles. Marques grogues.
27 minuts. Cremallera. Després d’unes regulars girades, sempre resseguint el camí medieval, es creua la via del Cremallera de Montserrat, per damunt d’un curt túnel conegut com el Pontet o la Mineta. El camí aquí està protegit per unes baranes de fusta. Seguir endavant vers la carretera, ben visible. Als últims metres de camí arranjat, hi ha noves girades. Indicador.
33 minuts. Carretera BP 1121. Arribada a la carretera de Montserrat (BP-1121). Es continua uns pocs metres, a la dreta, de pujada, poc més de 150 m. Aquesta carretera fou construïda fa un segle i mig, per unir el nou mitjà de comunicació que era el tren, de la línia Barcelona-Lleida amb el monestir de Santa Maria de Montserrat, per un camí carreter pel qual poguessin pujar les diligències de l’època.
36 min Bifurcació. Davant d’un plataner, passada la fita quilomètrica 7, enfilar-se pel talús de l’esquerra per un senderó costerut. Petit indicador. Aquest camí permet superar un petit grau i enfilar-se a la carena.
39 min Coll de Canfranc. Arribada al coll de Canfranc on es troba de nou el camí antic, generalment molt ben marcat. Pins esparsos, la majoria petits perquè l’indret fou devastat pel foc el juny 1994. El camí avança per la falda de la serra de Canfranc pel seu vessant nord, amb alguna ziga-zaga.
54 minuts. Coll. Coll prop de l’antiga partida de l’olivar del Marcet. En aquest indret hi ha restes de murs de pedres i feixes que delimitaven la zona de conreu. De primer es puja fent una llaçada, però ben aviat es deixa el camí vell, que de fa cinquanta anys queda inclòs en el recinte del jardí del monestir de Sant Benet. Aquest camí fou substituït per un caminoi més dret i aeri, sobretot al seu darrer tram, però clar i sense dificultat tècnica remarcable, que s’enfila pel vessant del torrent de les Guilleumes, per damunt del traçat del ferrocarril cremallera. Hi ha algunes anelles i cables per a usar com a passamà, només per a major seguretat de les persones poc habituades al paisatge montserratí. No és un pas difícil. El camí passa per sota del monestir de Sant Benet.
1 hora 10 minuts. Monestir de sant Benet de Montserrat. Arribada a la carena, just davant del monestir de Sant Benet de Montserrat. Aparcament. Seguir la pista asfaltada, a l’esquerra, deixant a la dreta el monestir. Pocs metres més enllà s’arriba a la carretera de Montserrat. Seguir-la a l’esquerra, de pujada. Atenció al trànsit, ja que l’indret té relativament poca visibilitat i és fortament sinuós.
1 hora 14 minuts. Baixada dels Matxos.En un revolt immediat es troba, a la dreta de la carretera, l’edifici abandonat de l’antic hotel Colònia Puig i, a l’esquerra, un grup de plataners i un petit aparcament. Un cop hem deixat l’edifici enrere i havent sortit del revolt, s’agafa un camí, a la dreta, senyalat amb un petit indicador i marques de pintura groga i blanca, el qual puja pel talús de la carretera i porta a trobar de nou el camí vell, que ací pren el nom de baixada dels Matxos, que puja amb grans ziga-zagues per una petita carena coberta de pinasses i d’un matollar alt de marfull.
1 hora 28 minuts. Carretera. Carretera de Montserrat al coll de Can Maçana (BP-1103). Seguir per la carretera, a l’esquerra, direcció sud-est, uns 800 m. Al costat exterior de la tanca hi ha un caminet que permet el pas de vianants. La vista, tant de les parets montserratines com del Bages i del Baix Llobregat, enquadrat pels Pirineus, Sant Llorenç del Munt i la Serralada Litoral, és extraordinària. Passar la raconada del torrent del Cavall Bernat. Cartell de canvi de terme municipal.
1 hora 40 minuts Canal del Pou del Gat. A la raconada de la canal del Pou del Gat cal pujar pel talús de la dreta, per una escala de pedra. Indicador i placa del camí de Sant Jaume. Al capdamunt del talús girar a l’esquerra. A la dreta es deixa un camí amb senyals grocs i blancs. Es ressegueix la carretera per una cornisa sobre el talús, planejant, fins a l’antic abocador de Sant Jaume el Blanc, nom que recorda una capella del patró dels vianants desapareguda a mitjan segle XIX. A partir d’aquest punt, i ja pel bosc, s’inicia la pujada, primer suaument, i a la fi, després del pas d’un torrentet, més dreta. A l’esquerra es deixa una corriol que baixa de dret a la carretera, prop del bosquet Igualadí, una zona de descans amb bosc arranjat després del devastador incendi del 1986. Passar pel peu d’una primera torre de la línia elèctrica. La segona està damunt mateix de la roca Tirana, un bloc caigut que dóna nom a aquest tram de camí. Restes de tanca i graons de pedra mig desgastats.
1 hora 50 minuts Camí dels Degotalls. Arribada al camí dels Degotalls, camí de manifestació de la pietat popular, amb bancs, papereres i fonts, algunes de les quals sovint no ragen. Seguir en la mateixa direcció que es duia, ara cap a l’esquerra, en pujada regular. És interessant la sèrie de majòliques, d’estil popular, la majoria de les quals representen advocacions de la Mare de Déu venerades en molts santuaris marians del nostre poble, i d’altres amb fragments del Magníficat, que dóna nom a aquest tram de camí. Travessem una zona erosionada per una gran esllavissada de roques. Després d’un pas entre roques (esquerra) es deixa una escala tancada amb una reixa, a la dreta del camí.
1 hora 58 minuts Porxo amb arcades de mig punt d’un antic quiosc de venda de llenya i lloguer d’estris de cuina per a les, fa anys, populars costellades, a les barbacoes d’aquesta zona, actualment inservibles per la prohibició de fer foc. Al costat, monòlit dedicat al mestre Lluís Millet. Comença el tram anomenat camí dels Artistes, amb records de figures com Joan Maragall, Amadeu Vives, Josep M. Folch i Torres, Emili Vendrell, que porta a un camí cimentat vorejat de xiprers, que es puja cap a la dreta fins a l’estàtua de Jacint Verdaguer. A la dreta una porta amb un arc apuntat que tanca l’accés al jardí del monestir de Santa Maria de Montsrerat. Baixar cap a la carretera per unes escales i una rampa.
2 hores 2 minuts Edifici del complex de restauració. Arribada a l’edifici del complex de restauració. Prosseguir pel passeig de l’Escolania, per un porxo que comença al costat del restaurant. La vista sobre el congost del Llobregat i el Baix Llobregat, amb la Santa Cova a mig vessant, és esplèndida.
2 hores 5 minuts Absis de la basílica. Prosseguim pel porxo fins al final. Deixar a la dreta una rotonda i l’edifici de l’escolania, al costat de l’absis de la basílica. Després de sobrepassar a la dreta l’absis de la basílica comença l’edifici de la mongia.. A la raconada on comença l’alt edifici de la mongia, hi ha actualment les parades de productes agrícoles artesanals de les populars pageses de Marganell, institució que data de finals del segle XIX.
2 hores 10 minuts Monestir de Santa Maria de Montserrat. Arribada a la plaça de la Creu. A l’esquerra, hi ha l’estació del cremallera i, a la dreta, la cafeteria i les botigues. Al cap de la plaça hi ha la creu de Sant Miquel, obra de Josep M. Subirachs. És el final del itinerari. Per retornar al punt de partida hi ha el cremallera o qualsevol dels camins que permeten baixar còmodament a Monistrol de Montserrat.