Camí de la balma de sant Martí via Gorra Frígia

Itinerari: La balma de sant Martí és un dels antics indrets de la muntanya montserratina envoltat d’una permanent confusió sobre el seu origen. Moltes persones insisteixen a nomenar-la ermita, fins i tot, un desafortunat cartell l’anomena així. Aquesta balma mai ha format part de l’eremitori montserratí i el seu ús cal buscar-lo en les activitats dels carboners molt presents en aquesta zona de la muntanya. Posteriorment, un cop acabada la feina de fer carbó algunes persones aprofitaren l’indret per fer-hi estada i a poc a poc s’anà convertint en un agradable i acollidor refugi, endreçat i arreglat.

Hi ha diversos camins per arribar a aquesta balma. Un d’ells, probablement el menys emprat per les persones que feinejaven per aquest entorn, aprofita per anar la balma una canal al peu de la Gorra Frígia. L’itinerari proposat surt del monestir de Santa Maria i, pujant per la drecera de sant Jeroni, la coneguda com Escales dels Pobres, s’hi desvia per anar a l’ermita de santa Anna des d’on s’agafa el camí que enllaça amb el camí nou de sant Jeroni. Es camina un tram per aquest camí per anar a buscar una canal que puja entre la Gorra Frígia i la Magdalena Superior, un cop arribat a un coll entre aquestes dues roques, es baixa en sentit oposat fins a arribar a la balma de sant Martí. Des d’aquest indret la canal continua baixant fis a trobar una gran carbonera on arriba el camí que prové del Bassal dels Corbs. Es continua per aquest camí en direcció de ponent per pujar per una nova canal, més ample que l’anterior, que permet flanquejar la cara oest de la Gorra Frígia. Després d’arribar a un petit coll petri es baixa per un corriol per trobar el camí nou de sant Jeroni que, resseguint-lo en direcció al Pla de les Taràntules, es troba la cruïlla que permet agafar el camí cap a l’ermita de santa Anna des d’on es baixa cap al monestir de Santa Maria.

Dificultat:  No hi ha cap dificultat remarcable, llevat un petit tram en la canal de pujada de la Gorra Frígia on s’agraeix, com ajut suplementari, l’existència una petita corda. Cal tenir cura en l’orientació per transitar per les canals força tancades per la vegetació.
Material recomanat: És necessari portar aigua (recomanable un litre i mig a l’estiu), botes de tresc, roba d’abrigar segons el temps i, a l’estiu, barret.

Distància: 5,248 kilòmetres
Durada: 2 hores 38 minuts

Altitud màxima: 1.093 metres
Altitud mínima: 711 metres
Alçada de la sortida: 711 metres
Alçada de l’arribada: 711 metres
Diferència alçada sortida i punt més alt: 381 metres
Diferència entre altitud sortida i arribada: 0 metres
Diferència entre punt més baix i punt més alta: 381 metres
Ascensió acumulada des de la sortida: 512 metres
Descens acumulat des de la sortida: 511 metres
 
Descripció de l’itinerari

 0 minuts. Inici. Sortida des de la plaça de la Creu del monestir de Santa Maria de Montserrat al costat de l’estació del cremallera de Montserrat. Pujar pel costat de la creu de Sant Miquel feta per Josep M. Subirachs a la plaça de l’abat Oliba. Edificis de les cel·les, a banda i banda, i tenda de queviures i bar, sota d’un preciós exemplar de cedre del Líban plantat fa molts anys pel pare Bonaventura Ubach.

3 minuts. Plaça Abat Oliba. De la plaça de l’Abat Oliba continuar per les escales de l’esquerra de la nova font de la plaça. Aquesta font substitueix l’antiga font del Portal, feta malbé pels aiguats del juny del 2000. Al final de l’escala, a l’esquerra, hi ha l’inici del camí del Via Crucis monumental, tot seguit es travessa un pont de fusta el torrent de Santa Maria o vall Mala, tal com s’anomenava antigament, el principal curs d’aigua del massís. A l’esquerra queda la Pedrera, ara abandonada, i actualment inici del nou col·lector que canalitza les aigües d’aquest torrent, que en temps de pluges abundoses baixa impetuosament.

Al final d’aquest pont comencen les Escales dels Pobres, en record del cementiri homònim que hi havia per a enterrar els pelegrins que morien a Montserrat. Antigament, aquest camí s’anomenava Drecera de sant Jeroni perquè era una manera ràpida d’arribar al Pla dels Ocells on confluïa amb el camí de ferradura que sortint de la plaça del Portal del Monestir, avui abat Oliba, permetia pujar amb animals ferrats al cim de sant Jeroni. Es puja una estona per escales.

El primer tram d’aquest itinerari és una bona ocasió per descobrir una part de l’antic sistema creat pel monestir de santa Maria per abastir-se d’aigua. A la dreta, just passat el pont pot veure’s les restes d’una cisterna que formava part d’aquest sistema. El torrent de santa Maria, i algun dels seus afluents, s’aprofitaven antigament per aportar aigua al monestir i santuari. Al començament del primer tram del camí és ben visible el tub d’aigua que, protegit per un revestiment d’obra, va a mitjana alçada de la paret de roca situada al vessant dreta del torrent.

 4 minuts. Bassal dels Coloms. El camí segueix pujant pel vessant esquerre del curs del torrent i al peu de la falda de la muntanya que no es deixa en tota l’estona fins al pla dels Ocells. Pocs minuts després es passa pel costat del bassal dels Coloms, safareig excavat a la roca.  En alguns punts es poden veure, al costat dels graons de ciment, els antics graons excavats a la roca.

11 minuts. El Tascó i Pont de fusta. El tub d’aigua ara va a l’esquerra del torrent enganxat al camí. No hi ha indicis per on pot haver creuat el camí. Immediatament després de deixar el Tascó, bloc de pedra encastat en el buc del torrent, a l’esquerra el camí creua el torrent de Santa Maria per un pont de fusta construït arran dels aiguats del 2000. Encara queden restes del pas artificial fet amb graons de ferro per passar per aquest indret quan no existia el pont. El tub d’aigua passa per sota el pont i quan el camí deixa el pont i torna a ser escales el tub queda a la dreta del camí enganxat a ell. Es continua pocs metres per dins del buc del torrent a peu pla.

15 minuts. Pas dels francesos. Un cop abandonat el llit del torrent el camí fa unes quantes ziga-zagues i tot seguit passa per un trau entre roques, enmig de les quals s’enfila l’escala coneguda com el pas dels Francesos, abans anomenat Estret de Gibraltar o Trencabarralons. A la sortida del pas ja es veu al fons la impressionant mola de la Panxa del Bisbe i a la seva esquerra les altives agulles i roques de la regió de les Gorres.

20 minuts. Plaça de santa Anna. Després d’uns pocs metres plans, el camí torna a pujar per escales en curtes marrades fins a la plaça de Santa Anna, petit replà amb camins a les quatre direccions. Tòtem indicador. En una primera cruïlla es troba el camí del GR (senyals vermells i blancs que trenquen cap a la dreta). Abandonar el camí de la drecera de sant Jeroni i agafar el camí de l’esquerra marcat amb un senyal groc i blanc; és el camí de l’ermita de Santa Anna i el PR C-19, que porta al Pla de les Taràntules i a l’estació superior del funicular de Sant Joan.

22 minuts. Ermita de santa Anna. Aquesta ermita era la més propera al monestir pujant per l’escala dels pelegrins i per la seva ubicació es trobava en un lloc cèntric en relació amb les altres ermites. Es considerava que aquesta ermita era la parròquia de totes les altres ermites. Fou edificada l’any 1498 per l’Abat Cisneros (1499-1510). Santa Anna, com a tal no s’hauria de considerar una ermita perquè en ella qui hi vivia no era un ermità sinó un monjo del monestir que exercia de vicari per delegació del pare Abat del monestir de Santa Maria. Les constitucions de l’eremitori montserratí establia que el superior dels ermitans era el pare Abat i aquest delegava la seva autoritat en un monjo o en un ermità. Per regla general el pare Abat delegà sempre com a vicari a un monjo que vivia, primer a l’ermita de Santa Anna i, més endavant, a Sant Benet. Per aquesta raó s’hauria de considerar a Santa Anna com la parròquia de les ermites i això  explicaria que a Montserrat hi havia 12+1 ermita; és a dir, 12 ermites i una parròquia que era Santa Anna.

El que avui es veu són les restes que quedaren després de la seva destrucció per les tropes franceses l’any 1812. Un cop passades les antigues cisternes de l’ermita i les seves ruïnes s’arriba a un camí travesser.

23 minuts. Torrent. El camí travessa el Torrent de santa Maria, després de travessar un altre torrent que neix entre la Miranda de sant Benet i la Roca d’en Barberà  i que està canalitzat en el tram final per l’aprofitament l’aigua.

25 minuts. Torrent. Continuar amb suau pujada. Creuar un nou torrent on és encara visible part de l’estructura d’obra per la captació d’aigua. Tot seguit, a la dreta i una mica apartada del camí hi ha la cova de santa Anna. Alguna crònica antiga situa en aquest indret la primitiva ermita de santa Anna. Seguir pujant suaument a redós de les impressionants roques de la regió de les Gorres. Senyals blancs i grocs que indiquen que és un sender de Petit Recorregut PR.

30 minuts. Llaçada i Mirador. El camí fa una petita llaçada, just a sota de la Gorra Marinera,  on són ben visibles els murs de sustentació del camí i uns graons que faciliten l’ascens. Per sobre del punt on el camí gira hi ha un excel·lent mirador de tota la regió de sant Salvador i dels Flautats, així com de les roques de les Gorres.

33 minuts. Bifurcació. Cruïlla amb el camí del Trencabarrals. Al peu final de la Gorra Marinera, en un indret on el bosc ha deixat pas a la roca es deixa a la dreta el camí del pla dels Ocells pel pas del Trencabarrals. Aquest era l’antic camí que es feia a cavall. El nom de pas del Trencabarral prové per la seva dificultat d’estabilitat dels animals i que, segurament, era freqüent que es trenquessin els barrals, atuell per a contenir líquids, que duien els animals. Seguir pel camí de la dreta en ràpida baixada. Senyals blancs i grocs que indiquen que és un sender de Petit Recorregut, el  PRC-19. Baixar amb algunes llaçades. Es passa per l’esquerra de l’amagada cova de Santa Anna Vella, i després per restes de conduccions d’aigua que un dia varen abastar el monestir. Travessar, per un gual ben definit, el torrent de Santa Maria, al costat d’un toll. El llit d’aquest torrent engorjat ha quedat de pedra llisa i descarnada en els aiguats del 2000.

34 minuts. Bifurcació. Cruïlla amb el camí de l’ermita de sant Jaume. Continuar pel camí de santa Anna, avui PRC-19, en direcció al Pla de les Taràntules. Antigament, quan no existia l’anomenat camí nou de Sant Jeroni, aquest camí, el que avui va d’aquest pla al Pla dels Ocells, era el camí principal i confortable per anar amb animals de ferradura des del Monestir de Santa Maria de Montserrat al cim de Sant Jeroni.

38 minuts. Bifurcació. Cruïlla a l’esquerra amb un caminoi d’enllaç, no identificat en els mapes, amb el camí nou de sant Jeroni. Continuar pel camí principal.

41 minuts. Bifurcació. Cruïlla amb el camí nou de sant Jeroni. Girar a la dreta per continuar uns metres per aquest camí. Pocs metres es troba l’extrem superior del caminoi d’enllaç abans esmentat que acaba en unes poques escales.

44 minuts. Bifurcació. Petita cruïlla amb dos caminois a banda i banda del camí de sant Jeroni. El de la dreta, força precari, és una drecera per anar a buscar el camí del Trencabarrals. Ha estat recentment restaurat algun pas. El de l’esquerra s’enfila cap a la gorra Marinera fins a arribar a l’ermita de sant Jaume. Abans, aquests dos camins, eren l’accés principal a aquesta ermita. Continuar pel camí nou de sant Jeroni.

47 minuts. Bifurcació. Nou camí a l’esquerra entre la Gorra Marinera i la Magdalena Inferior, que porta a les escales de Jacob per pujar a l’ermita de sant Magdalena. Es recomana enfilar-se un moment per aquestes escales per veure la cisterna de les Escales de Jacob. Després de fer els primers trams de les escales del corriol, la cisterna queda a mà dreta, sota una gran soca. És una cisterna de dimensions reduïdes, que recull l’aigua que s’escola d’una surgència que hi ha a l’escletxa entre dues roques sota unes grans soques d’alzina. Hi ha una paret de construcció, de pedra, per ajudar a retenir l’aigua. És habitual trobar-hi aigua, tot i que també té temps de sequera. És la cisterna situada a més alçada. És una font que es recull d’aigua, en forma de bassiol, a la soca d’unes grans alzines, que molt sovint queda seca. Recular per tornar el camí nou de sant Jeroni.

50 minuts. Bifurcació. A l’esquerra del camí hi ha la canal de la Gorra Frígia. Queda força dissimulada per la vegetació. Cal pujar per la canal agafant-se per les arrels aèries i les branques dels arbres. Una corda ajuda a superar un pas sobre roca.

1 hora 8 minuts. Coll. Al final de la canal s’arriba al coll de la Gorra Frígia. Punt d’arribada i sortida d’algunes vies d’escalada a aquesta roca. Baixada en zig-zag en la direcció contrària a l’ascensió.

1 hora 14 minuts. Balma de sant Martí. Després de baixar per la canal s’arriba a la balma de Sant Martí. Es tracta d’una balma obrada per servir d’aixopluc confortable. Antigament, probablement fou un refugi natural pels carboners que treballaven en les diferents carboneres d’aquesta zona. Pocs metres més avall de la balma i hi ha una creu gravada a la roca.

1 hora 19 minuts. Cabana. Baixant per la canal s’arriba a una cabana feta amb troncs on es guarden diverses andròmines, entre les quals hi ha una vella estufa. Continuar baixant per la canal decantant-se lleugerament cap a la dreta.

1 hora 22 minuts. Bifurcació. Cruïlla amb el camí que bé del bassal dels Corbs. Girar a la dreta. En aquest indret hi ha una carbonera. Pocs metres després, per l’esquerra hi ha l’extrem superior de la canal del Llorer que s’enfila per la Plantació.

1 hora 25 minuts. Carbonera. El camí travessa una gran carbonera amb parets de pedra per consolidar el terreny. Marques verdes. El camí pujar per la canal plena de vegetació.

1 hora 33 minuts. Coll. Arribada a un petit coll terrós al peu de la cara oest de la Gorra Frígia. Al costat hi ha un petit  mirador des d’on es pot gaudir d’una visió d’un sector de la Plantació. Retornar al camí de la canal. Baixar per l’altra banda del coll per anar cap a la capçalera d’un torrent.

1 hora 37 minuts. Torrent. Després d’una curta baixada pronunciada el camí passa per la capçalera del torrent de l’Artiga alta.  Punt de geocaching. Típic pas montserratí al peu de la roca de la Gorra Frígia. Pujada per anar a un nou coll.

1 hora 39 minuts. Coll. Arribada a un coll pedrós. Bona vista del sector de sant Jeroni, sant Antoni i sant Salvador. Es surt del coll baixant per roca i tot seguit entrada en una petita canal terrosa.

1 hora 43 minuts. Bifurcació. Arribada al camí nou de sant Jeroni. Girar a la dreta. A continuació el camí travessa per una curta bretxa rocosa .

1 hora 47 minuts. Bifurcació. Cruïlla a la dreta hi ha la part inferior de la canal del camí del coll de la Gorra Frígia. Continuar pel camí nou de sant Jeroni.

1 hora 51 minuts. Bifurcació. A la dreta hi ha el tram inferior de les Escales de Jacob que permet pujar a l’ermita de santa Magdalena. Seguir pel camí nou de sant Jeroni.

1 hora 55 minuts. Bifurcació. Cruïlla, a l’esquerra arriba el caminoi, recentment rehabilitat, que  puja de l’antic camí de ferradura a Sant Jeroni conegut avui com a PRC 19. Deixar el camí nou de sant Jeroni girant a l’esquerra. Pocs metres després hi ha unes poques escales que baixen pel camí d’enllaç que mena a l’antic camí de ferradura de sant Jeroni.

1 hora 58 minut. Bifurcació. Nova cruïlla, arribada al camí de ferradura de sant Jeroni, PRC 19. Girar esquerra per continuar baixant. Tot seguir a l’esquerra es troba un caminoi d’enllaç que remunta cap el camí nou de sant Jeroni. Continuar baixant fins a una nova cruïlla on el camí de ferradura de sant Jeroni es bifurca. El tram de l’esquerra continua cap al Trencabarrals i el Pla dels Ocells; i el de la dreta segueix baixant cap a l’ermita de Santa Anna. Seguir per aquest tram.

2 hores 9 minuts. Balma. A l’esquerra del camí, en una cota situada lleugerament més alta, hi ha la balma de Santa Anna. Aixopluc amb un petit degotall al fons.

2 hores 10 minuts. Torrent. El camí travessa un torrent en el qual encara són visibles les antigues canalitzacions per l’aprofitament de l’aigua.

2 hores 11 minuts. Torrent. Travessar per un gual ample fent un gir de quasi noranta graus a la dreta el torrent de santa Maria.

2 hores 13 minuts. Ermita de santa Anna. El camí passa per l’antiga ermita de santa Anna on encara són ben apreciables les seves diverses restes.

2 hores 14 minuts. Plaça de santa Anna. Petit replà amb camins a les quatre direccions. Tòtem indicador. A l’esquerra hi ha el camí de la drecera de sant Jeroni. Pocs metres després surt, enfilant-se per una clapa rocosa, el camí que mena a la capella de sant Benet i a la dreta hi ha la continuació del camí de la drecera de sant Jeroni coneguda també com l’escala dels Pobres, avui integrada en els itineraris GR 4 i GR 172.  Continuar en baixada pel camí de la dreta.

2 hores 22 minuts. Pas dels francesos. El camí passa per un trau entre roques per on es baixa gràcies a unes escales força dretes: el pas dels Francesos, abans anomenat Estret de Gibraltar o Trencabarralons. Un barraló és una mesura de capacitat per a vi, igual a la quarta part d’una càrrega, que equival a trenta-dos porrons. Unes ziga-zagues ens acosten al buc del torrent de Santa Maria.

2 hores 31 minuts. Pont de fusta. Durant uns pocs metres es baixa per dins del buc del torrent de Santa Maria i al final un pont de fusta, construït després dels aiguats de l’any 2000, permet deixar el torrent. Continuar baixant per les escales dels Pobres que es situen a peu de roca.

2 hores 34 minuts. Bassal dels Coloms. A l’esquerra del camí queda un antic safareig excavat a la roca. Seguir baixant per les anomenades escales dels Pobres.

2 hores 36 minuts. Pont. Després de baixar per les escales de girar a la dreta per travessar per un pont el torrent de Santa Maria o vall Mala, com s’anomenava antigament.  A la dreta queda la Pedrera, ara abandonada, i actualment inici del nou col·lector que canalitza les aigües d’aquest torrent, que en temps de pluges abundoses baixa impetuosament. Passat el pont comença el camí del Viacrucis i a l’esquerra unes escales menen a la Font del Portal i la plaça Abat Oliba.

2 hores 38 minuts. Plaça abat Oliba. Final. Baixar per unes escales al costat de la Font del Portal. Aquesta font substitueix l’anterior font feta malbé pels aiguats del juny del 2000. Antigament havia existit en un indret proper l’anomenada Font del Miracle. Arribada a la plaça de l’abat Oliba. Final de l’itinerari.

 

 
Baixar el track en format GPX 
Baixar el track en format KMZ 

AVIS. Per canvis en la política de seguretat del navegador Chrome  quan s’intenta descarregar directament un fitxer amb l’extensió RAR o ZIP surt un missatge que avisa que per raons de seguretat no es pot descarregar el fitxer de manera segura, independentment que no tingui cap tipus de virus. Per descarregar el fitxer cal prémer el botó dret del ratolí i s’obren un quadre de diàleg. Cal escollir l’opció Desa l’enllaç com a …. Si s’escull aquesta opció es pot baixar el fitxer sense cap dificultat. Aquest problema de control de seguretat no passa amb els navegadors Microsoft Explorer, Microsoft Edge o Firefox.