Monestir de santa Maria – capella de Sant Benet – La Mòmia – Pla dels Ocells – Monestir de santa Maria

Itinerari: Volta circular que té com inici i final el monestir de santa Maria. En el primer tram de l’itinerari es puja per les escales dels Pobres i després del pas dels Francesos i de la plaça de santa Anna s’agafa un corriol no massa freqüentat per anar a la capella de sant Benet. Després es continua pel camí de l’ermita de la Santíssima Trinitat i, passada l’agulla del Camí, es continua per un corriol que s’enfila per la cara nord de la Momieta i la Mòmia fins el pas dels Flautats. Al costat hi ha una escletxa des d’on es gaudeix d’una àmplia vista de zona del Cavall Bernet i el serrat de les Onze. Es baixa fins al coll de la Canal Ampla i allí es segueix per un corriol fins el Pla dels Ocells o s’agafa el camí de la drecera de sant Jeroni de retorn al monestir de santa Maria.

Dificultat:  Sense cap dificultat especial, llevat la baixada entre el Fesolet i la roca de sant Salvador on cal ser curós i agafar-se amb més d’una arrel per facilitar el descens.
Material recomanat: És necessari portar aigua (recomanable un litre i mig a l’estiu), botes de tresc, roba d’abric segons el temps i, a l’estiu, barret.

Distància: 4,085 kilòmetres
Durada:  2 hores 7 minuts

Altitud màxima: 1.086 metres
Altitud mínima: 711 metres
Alçada de la sortida: 711 metres
Alçada de l’arribada: 711 metres
Diferència alçada sortida i punt més alt: 384 metres
Diferència entre altitud sortida i arribada: 0 metres
Diferència entre punt més baix i punt més alt: 384 metres
Ascensió acumulada des de la sortida: 455 metres
Descens acumulat des de la sortida: 452 metres

Descripció de l’itinerari

0 m. Sortida. L’inici de l’itinerari és la plaça de l’Abat Oliba del santuari montserratí. Agafar les escales que s’enfilen al costat de la nova font del Portal. Aquesta font substitueix l’antiga font del Portal, feta malbé pels aiguats del juny del 2000. Al final de l’escala, a l’esquerra, hi ha l’inici del camí del Via Crucis monumental, tot seguit es travessa per un pont el torrent de Santa Maria o vall Mala, tal com s’anomenava antigament, el principal curs d’aigua del massís. A l’esquerra queda la Pedrera, ara abandonada, i actualment inici del nou col·lector que canalitza les aigües d’aquest torrent, que en temps de pluges abundoses baixa impetuosament.

Al final d’aquest pont comencen les Escales dels Pobres, en record del cementiri homònim que hi havia per a enterrar els pelegrins que morien a Montserrat. Antigament, aquest camí s’anomenava Drecera de sant Jeroni perquè era una manera ràpida d’arribar al Pla dels Ocells on confluïa amb el camí de ferradura que sortint de la plaça del Portal del Monestir, avui abat Oliba, permetia pujar amb animals ferrats al cim de sant Jeroni. Es puja una estona per escales.

El primer tram d’aquest itinerari és una bona ocasió per descobrir una part de l’antic sistema creat pel monestir de santa Maria per abastir-se d’aigua. A la dreta, just passat el pont pot veure’s les restes d’una cisterna que formava part d’aquest sistema. El torrent de santa Maria, i algun dels seus afluents, s’aprofitaven antigament per aportar aigua al monestir i santuari. Al començament del En els primer tram del camí és ben visible el tub d’aigua que, protegit per un revestiment d’obra, va a mitja alçada de la paret de roca situada a la vessant dreta del torrent.

3 m. Bassal dels Coloms. El camí segueix pujant per la vessant esquerra del curs del torrent i al peu de la falda de la muntanya que no es deixa en tota l’estona fins al pla dels Ocells. Pocs minuts després es passa pel costat del bassal dels Coloms, safareig excavat a la roca.  En alguns punts es poden veure, al costat dels graons de ciment, els antics graons excavats a la roca.

9 m. El Tascó i pont de fusta. El tub d’aigua ara va a l’esquerra del torrent enganxat al camí. No hi ha indicis per on pot haver creuat el camí. Immediatament després de deixar el Tascó, bloc de pedra encastat en el buc del torrent, a l’esquerra el camí creua el torrent de Santa Maria per un pont de fusta construït arran dels aiguats del 2000. Encara queden restes del pas artificial fet amb graons de ferro per passar per aquest indret quan no existia el pont. El tub d’aigua passa per sota el pont i quan el camí deixa el pont i torna a ser escales el tub queda a la dreta del camí enganxat a ell. Es continua pocs metres per dins del buc del torrent a peu pla.

11 m. Gorja. El camí torna a pujar escales que es separen pocs metres del buc del torrent. Ara el tub recobert va a l’esquerra del camí enganxat a les escales. No es veu com a creuat el camí. Les escales s’enfilen. El tub continua enganxat al camí. Barana de ferro. Seguidament el camí gira a la dreta i s’aparta definitivament del torrent de Santa Maria. El tub continua en paral·lel a una certa alçada del torrent protegit per una arqueta de ciment ben visible. Més endavant, i a un altre nivell, es tornarà a veure el complex sistema de recollida d’aigües.

13 m. Pas dels Francesos. Un cop abandonat el llit del torrent el camí fa unes quantes ziga-zagues i tot seguit passa per un trau entre roques, enmig de les quals s’enfila l’escala coneguda com el pas dels Francesos, abans anomenat Estret de Gibraltar o Trencabarralons. A la sortida del pas ja es veu al fons la impressionant mola de la Panxa del Bisbe i a la seva esquerra les altives agulles i roques de la regió de les Gorres.

18 m. Plaça de Santa Anna. Després d’uns pocs metres plans després de l’Estret de Gibraltar, el camí torna a pujar per escales en curtes marrades fins a la plaça de Santa Anna, petit replà amb camins a les quatre direccions. Tòtem indicador. En una primera cruïlla es troba el camí del GR (senyals vermells i blancs que trenquen cap a la dreta). Seguint en la direcció de la marxa, a la dreta i a terra es veuen dos senyals borrosos: un pas barrat de GR, blanc i vermell, i un altre de groc. Immediatament es troba una nova cruïlla de camins. A l’esquerra queda un camí marcat amb un senyal groc i blanc; és el camí de l’ermita de Santa Anna i el PR C-19, que porta al Pla de les Taràntules i a l’estació superior del funicular de Sant Joan. Sense fer cas al pas barrat groc i blanc del PR seguir pel camí que, pujant cap al nord-oest continua per la banda esquerra del torrent de santa Maria. El camí continua pujant, algun moment per escales en direcció a la grossa roca de la Panxa del Bisbe, visible ben aviat.

28 minuts. Bifurcació. A la dreta, damunt d’un petit roquissar, on es pot intuir una fita, surt el camí cap a l’ermita de sant Benet.

32 minuts. Torrent. Graons per travessar un petit torrent. El camí continua per dins de bosc ben ufanós. Camí ampla i ben obrat.

36 minuts. Carbonera. Evident carbonera al costat d’un torrent que més avall alimenta la canalització d’aigua al costat de l’ermita de santa Anna.

41 minuts. Ermita de santa Benet. Arribada a la capella de sant Benet per la part est on es troba per l’absis. L’ermita de sant Benet fou edificada entre 1530 i 1536 per tal de completar un circuit de cinc ermites (Sant Dimes, Santa Creu, Sant Benet, la Trinitat i Sant Salvador) evocadores de les cinc llagues de Jesús. La visita de les cinc ermites concedia les indulgències de les basíliques de Roma. Fou ampliada l’any 1562 per l’Abat Garriga. Aquesta ermita fou enrunada pels francesos el 31 de juliol de 1812. Posteriorment, l’any 1816 fou restaurada, però s’abandonà definitivament el 1821.

Actualment, d’aquesta antiga ermita només queda una paret que correspon a la baixada a l’hort. Aquesta ermita fou enrunada pels francesos el 31 de juliol de 1812. Posteriorment, l’any 1816 fou restaurada, però s’abandonà definitivament el 1821. Molts anys després, els oblats benedictins emprengueren la seva restauració però, en lloc de recuperar l’antiga ermita, edificaren l’actual que fou inaugurada l’any 1927. Durant molt de temps la capella estigué tancada sense cap ús. Als anys 60 del segle passat un grup d’escaladors l’ocuparen i la convertiren en refugi lliure. Davant d’aquesta situació, la capella fou dessacralitzada i continua com a refugi. L’any 1979 un grup d’escaladors assumí la vigilància de l’espai i oferí una sèrie de serveis a les persones que hi anaven.

42 minuts. Bifurcació. A la sortida de la capella de sant Benet es continua pel PR C-19 en direcció a les ermites de sant Salvador i Santíssima Trinitat.

43 minuts. Bifurcació. Després d’uns metres de camí amb suaus desnivells s’arriba a una cruïlla.  A l’esquerra surt el camí cap l’ermita de sant Salvador enfilant-se fila al peu de la Trumfa, entre aquesta roca i la Xirimoia. Aquest camí, un cop passada aquesta ermita continua cap el coll de sant Salvador i des d’on baixa cap a la serra de les Lluernes o el Pla del Ocells. Continuar pel camí de la Santíssima Trinitat, l’anomenat PR C-19. Algun graó en el camí. Gran carbonera. El camí és agradable, amb una discreta pujada, força ample i transcorre per dins d’un bosc espès. Es passa per porta d’obra, restes d’un antic projecte d’encerclar el perímetre del monestir de santa Maria de Montserrat.

50 m. Bifurcació. Abans d’arribar a un torrent i al peu de l’agulla del Camí s’endevina un corriol a l’esquerra que s’enfila al peu d’aquesta agulla per la seva vessant nord. Deixar el camí de la Santíssima Trinitat i pujar per aquest corriol que és una canal terrosa. Al començament hi ha vàries marques blaves ben visibles. Després cal pujar seguint la direcció que marca la canal fins arribar a tocar la paret de la Momieta.

1 hora. Contrafort de la Momieta. Petit coll al peu de la Momieta. Gran fletxa blava pintada a la paret. Momentàniament girar a l’esquerra per anar al cim de la cota 1019, anomenada Contrafort de la Momieta, des d’on es domina una gran visió del Pla de Trinitats, la regió de les Gorres i de Sant Salvador. Retorn al coll. Es tornen a veure marques blaves. Continuar pel camí que flanqueja la cara nord de la Momieta i la Mòmia. El camí puja suaument en direcció a la roca de sant Salvador. A l’esquerra, entre la Mòmia i la roca de sant Salvador i ’la trompa de l’Elefant hi ha un corriol que baixa per una canal cap  el camí  de Sant Salvador. En seu tram final hi ha uns graons excavats a la roca. Aquest camí està força malmès pels aiguats. Per aquest indret, entorn a la part superior d’aquest corriol, podria haver estat l’antiga ubicació de l’ermita de sant Salvador abans de desplaçar-se a l’actual lloc. Seguir pel camí que es duia.

1 horas 11 minuts. Pas dels Flautats. Arribada a un petit coll situat entre la roca de Sant Salvador i el Fesolet inferior o roca del Moro Joan. Abans d’iniciar la baixada per una estreta canaleta al seu costat hi ha una escletxa des d’on es domina una gran vista del serrat de les Lluernes, el Cavall Bernat i el serrat de les Onze. Baixar per la canaleta pètria ajudant-se per les arrels aèries o fent una mica de ramonatge quan aquelles no hi són. Al final de la canal continuar baixant resseguint la paret de la roca de Sant Salvador per una estreta cornisa. Entrada novament dins d’un bosc. Passar al costat de la roca de les Lluernes, agulla solitària que domina aquesta zona. Caminar sobre una llenca de pedra plena de porrasses.

1 hora 28minuts. Bifurcació. Camí de les Lluernes. S’arriba a la cruïlla amb el camí de les Lluernes. Seguir per la dreta en direcció al cavall Bernat. Perfectament visible.

1hora 31 minuts. Coll de la canal Plana. Nova cruïlla. A la dreta queda el camí de la canal Plana i a l’esquerra el camí del coll de la Canal Plana o camí de les Porrasses. Deixar el camí del serrat de les Lluernes i agafar el de l’esquerra que permet baixar al Pla dels Ocells.

 1 hora 42 minuts. Pla dels Ocells. Arribada a la part sud del Pla dels Ocells. Antigament important nus de comunicacions del sistema de camins montserratins. Continuar pel camí de l’esquerra que és la drecera de sant Jeroni o antic camí de sant Jeroni, en direcció al monestir de santa Maria.

1 hora 52 minuts. Plaça de santa Anna. Cruïlla de diversos camins, cal continuar baixant pel camí de la drecera de sant Jeroni o les Escales dels Pobres. Tòtem de senyalització.

1 hora 56 minuts. Pas dels Francesos. Les escales baixen per pas estret i molt vertical entre dues roques.

2 hores 2 minuts. Pont de fusta. Després de passar per un congost i per dins del buc del torrent de Santa Maria es creua aquest torrent per un pont de fusta

2 hores 5 minuts. Bassal dels Coloms. Continuar baixant per les escales. El torrent de santa Maria queda a la dreta. A l’esquerra queda el bassal dels Coloms, safareig excavat a la roca.

2 hores 7 minuts. Final. Després de passar per el pont que permet creuar de nou el torrent de santa Maria, baixar per les amplies escales que porten a la plaça de l’Abat Oliba. A la dreta s’ha deixat el camí d’inici del Viacrucis montserratí.

 





Baixar el track en format GPX
Baixar el track en format KMZ