Monestir de santa Maria –  capella de sant Miquel – ermita de sant Anna – camí de l’Arrel – Monestir de santa Cecília – el Piteu – Monistrol de Montserrat 

Itinerari És una excursió circular amb un tram inicial que pot fer-se amb el ferrocarril cremallera i la resta de trams combina els itineraris nº 4 i nº 7 del sector Monestir de Santa Maria per gaudir d’una visió global de dues parts ben diferenciada de la muntanya: Tebes, situada entorn de la regió on hi ha les Gorres amb les seves ermites; i Tebaida, on es troben les ermites de la regió de sant Salvador.

S’agafa el tren cremallera a l’estació Monistrol-Vila dels ferrocarrils de la Generalitat. A la sortida del tren es puja pel camí de sant Miquel fins al pla de les Taràntules. Aquest tram inicial formava part de l’antic camí de ferradura que duia, primer, a les ermites de la regió de Tebes i després a sant Jeroni. Des del pla de les Taràntules es baixa cap a l’ermita de santa Anna per prosseguir cap al pla de la Trinitat on es continua pel camí de l’Arrel. Aquest camí transcorre per el vessant nord de la muntanya sense massa desnivells i porta al monestir de santa Cecília. Des d’aquest monestir s’agafa un tram de l’antic camí que anava a Manresa i a l’alçada del coll de la Molella es baixa per la drecera de Monistrol de Montserrat a través del mas del Piteu resseguint parcialment el torrent del Tortuguer,  tram inferior del torrent de les Coves de santa Cecília o del Moro. Arribada a Monistrol de Montserrat passant pel cementiri i acabant a l’estació Monistrol-Vila dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Dificultat: No és un itinerari difícil, però és llarg.
Material recomanat: És necessari portar aigua (recomanable un litre i mig a l’estiu), botes de tresc, roba d’abric segons el temps i, a l’estiu, barret.

Distància: 16,13 km
Durada: 4 hores 21 minuts
 
Altitud máxima: 994 m
Altitud mínima: 169 m
Alçada de la sortida: 711 m
Alçada de l’arribada: 169 m
Diferència alçada sortida i punt més alt: 282 m
Diferència entre altitud sortida i arribada: -542 m
Diferència entre punt més baix i punt més alta: 824 m
Ascensió acumulada des de la sortida: 485 m
Descens acumulat des de la sortida: 1025 m

Descripció de l’itinerari

 

Inici. Agafar el ferrocarril cremallera de Montserrat a l’estació de Monistrol-Vila. El trajecte de pujada dura tretze minuts.

Sortida de del Monestir de Santa Maria de Montserrat. Plaça de la Creu. Sortida des del davant de l’estació del cremallera a la plaça de la Creu. A un extrem de la plaça hi ha la creu de Sant Miquel, obra de Josep Maria  Subirachs.

2 minuts Plaça de l’abat Oliba. Seguir el curt carrer que puja al costat de la creu de Josep Maria Subirachs. Arribada a la plaça de l’abat Oliba. Edificis de les cel·les al voltant de la plaça. Al mig de la plaça dos alts i vells cedres del Líban, un tell i un teix. Al fons queda la font del Portal amb l’escultura de bronze de Manuel Cusachs dedicada a l’Abat Oliba, fundador del Monestir de santa Maria. Emprendre el camí de l’esquerra, el camí de sant Miquel, ample i empedrat que puja a l’esquerra de la font. A l’esquerra l’ascensor que baixa a l’estació del cremallera. Es puja entre les estacions inferior del funicular de Sant Joan (dreta) i la superior del de la Santa Cova (esquerra). A la dreta el monument a Pau Casals i el camí, amb una reixa de ferro, que puja a la capella de la Dolorosa i del Via Crucis. Més endavant, indicat, el costerut caminoi de la miranda de fra Garí, bonic mirador a vista d’ocell del santuari. A l’inici hi ha algunes fonts, i estàtues commemoratives d’esdeveniments o persones relacionades amb el santuari montserratí, com el P. Josep Manyanet o el P. Francesc Coll .

6 minuts. Antic càmping. A l’esquerra la zona de l’antic càmping de Montserrat i, a la dreta, el monument a Sant Francesc d’Assís. El pendent del camí se suavitza. Poc després travessar, per un pas lateral, la porta de Sant Miquel (reixa i estàtua) que impedeix l’accés a la muntanya als vehicles no autoritzats .

12 minuts. Roca de la Llicència. Sobrepassar la roca de la Llicència, gran bloc caigut del penya-segat, on antigament els monjos tenien llicència d’esperar els pelegrins que pujaven com a penitents pel camí ral de Collbató. Passar entre quatre pilars, restes d’un antic aixopluc del qual es va eliminar la teulada per a permetre el pas als vehicles dels bombers .

15 minuts. Bifurcació. Camí a la creu de Sant Miquel. Abans d’arribar a la capella de Sant Miquel, a l’esquerra hi ha el camí que baixa pel fil de la carena en direcció a la creu de Sant Miquel, balcó de primer ordre sobre la vall del Llobregat, el santuari i el pla de la Trinitat. Continuant cap endavant per la pista, es troba de seguida la capella de Sant Miquel (dreta), protector de la muntanya, sense valor arquitectònic, voltada d’un porxo, que substitueix l’ermita enrunada pels exèrcits espanyols durant la guerra del Francès. Continuar en direcció sud.

20 minuts. Bassa de sant Miquel. Es passa per l’esquerra de l’antiga bassa de Sant Miquel, closa amb una tanca de fusta i arranjada com a punt d’aigua per a ús forestal per aprofitament de la canal de Sant Miquel .

22 minuts. Pla de Sant Miquel o dels Soldats. Àmplia esplanada que fou lloc d’acampada militar, punt estratègic de telecomunicacions que unia visualment la serra de Collserola i el Bages abans de l’existència de la ràdio. La vista s’obre al Penedès. Indicadors i fites. Des d’aquest indret es podria baixar a trobar l’anomenat camí de la Fita, al camí que de la Santa Cova mena a les coves del Salnitre. Seguir per la pista cimentada de la dreta (WSW) en forta pujada cap a Sant Joan. De primer se’n va pel solell. Després d’una llaçada curta i un collet, que permet veure novament la creu i la bassa de Sant Miquel, es continua prop de la carena de la serra Llarga, decantant-se el camí vers al vessant dret. Curiosament, en aquesta serra no hi ha cap agulla.

40 minuts. Mirador. Arribada a la carena sobre mateix de l’estació superior del funicular de Sant Joan. Excel·lent visió del sector oriental de la muntanya: Sant Jeroni, roca Plana dels Llamps, i més a prop la Gorra Marinera, la Gorra Frígia i Sant Salvador. Continuar per la pista cimentada .

43 minuts. Pla de les Taràntules. Després d’una curta ziga-zaga de baixada s’arriba al pla de les Taràntules, espai urbanitzat amb arbres i l’estació superior del funicular de sant Joan. En el pis superior de l’edifici hi ha un mirador, bona balconada amb un bon panorama cap al monestir, el pla de la Trinitat i les agulles de Sant Salvador, i un centre d’interpretació del Geoparc de la Catalunya Central i del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. i una. La pista continua cap a l’oest, en pujada, pel vessant del torrent Fondo cap a les ermites de Sant Joan i de Sant Onofre. Cal deixar la pista i prosseguir per un camí més estret, per sota el pont d’accés a l’aula de natura, que planeja. Passar per una tanca de fusta .

44 minuts Bifurcació. El camí es bifurca en una petita carena. Tòtem indicador. Deixar el camí nou de Sant Jeroni, que segueix per l’esquerra, i prendre el de la dreta, que baixa. Es baixa per una curta llaçada, perdent altitud de manera força regular per dins l’alzinar dens .

49 minuts Bifurcació. Nova bifurcació del camí al peu de la Gorra Marinera, en un indret on el bosc ha deixat pas a la roca. Deixar, a l’esquerra, el camí del pla dels Ocells pel pas del Trencabarrals, i seguir pel de la dreta en ràpida baixada. Senyals blancs i grocs que indiquen que és un sender de Petit Recorregut PR. Baixar amb algunes llaçades, passar per l’esquerra de l’amagada cova de Santa Anna Vella, i després per restes de conduccions d’aigua que un dia varen abastar el monestir. Travessar per un gual, el torrent de Santa Maria, al costat d’un toll. El llit d’aquest torrent engorjat ha quedat de pedra llisa i descarnada en els aiguats del 2000. El camí s’orienta a l’est, passa per les ruïnes de l’ermita de Santa Anna i ben aviat s’arriba al camí travesser que puja cap a sant Jeroni.

1 hora Plaça de Santa Anna. Tòtem indicador. Sortida a un camí travesser, el sender de Gran Recorregut GR (senyals vermells i blancs) que puja del monestir de Santa Maria i el seguim pocs metres a la dreta. Cruïlla de camins, al peu d’una balma. Tòtem indicador. Continuar cap a l’esquerra, est, per sobre una roca llisa. Senyals blancs i vermells dels GR 4 i 172 .

1 hora 4 minuts. Miranda dels Ermitans. Deixar, a la dreta, a l’entrada del bosc, la miranda dels Ermitans, balconada amb bona vista sobre el monestir de Santa Maria, des d’on els antics ermitans escoltaven la salve els dies de sinaxi, assemblea litúrgica, que celebraven a la capella de Santa Anna. Cal seguir pel camí; pocs metres després hi ha un corriol a la dreta anomenat camí dels Totxos, que no s’ha d’agafar. Entrada de nou al bosc. Tot seguit es passa pel costat d’una llastra de roca on hi ha graons de pedra bastant deteriorats i, més amunt, el camí puja fort en unes curtes llaçades .

1 hora 7 minuts Bifurcació. Nova bifurcació del camí. El camí de l’esquerra, amb escales, porta a Sant Benet. Seguir el camí de la dreta, GR (senyals vermells i blancs), que mena a les ermites de la Santíssima Trinitat, Sant Dimes i la Santa Creu. El camí planeja suaument. Ben aviat es passa per un portal de maó amb una reixa de ferro, que antigament tancava el clos de les ermites. Més endavant travessar un clot boscat i més enllà hi ha el pou del Saurí (restes d’una plataforma de ciment d’una inútil recerca de la deu inexistent a les entranyes del massís montserratí). Creuar una altra clotada coberta d’alzinar i continuar pujant per un bosc ben format .

1 hora 18 minuts Pla de la Trinitat. Arribada a un pla en mig d’una carena amb vegetació baixa (aladern, romaní, bruc). Cruïlla de camins. De nou apareixen els senyals grocs i blancs, que se sobreposen als del GR, que se seguia. Tòtem indicador. Si es continués, per l’esquerra, els senyals grocs i blancs, carena amunt s’arriba ben aviat a les restes de l’ermita de la Trinitat, la més gran de totes elles, les ruïnes de la qual encara són importants. Baixant cap a la dreta, s’aniria a les ermites de Sant Dimes i de la Santa Creu, dins la zona de clausura del monestir de Santa Maria. Avançar cap al nord-oest. Marques dels GR 4 i 172. A l’esquerra queden la gran paret dels Flautats. Bona vista sobre el conjunt de les parets nord del massís fins a la de Sant Jeroni, i amb una visió dilatada de la plana del Bages i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el Montseny i els Pirineus. Travessar les restes d’un filat, que havia de tancar el clos reservat als ermitans montserratins. El camí continua vorejant el vessant. Més endavant fa una ziga-zaga curta i travessa un petit portell de roques. Travessar un torrent per sobre un gabió i s’arriba a una nova bifurcació .

1 hora 31 minuts. Bifurcació. Canal del Pou del Gat i canal Plana. A la dreta hi ha el caminoi que baixa per la canal del Pou del Gat. Seguir recte pel bosc, i després d’uns metres, travessar un torrent. A continuació es troba a l’esquerra el camí que puja per la canal Plana. Continuar pel camí baixant per clapes de pedra i alzinar, sempre per un camí clar i de forma relativament suau. Gabió. Passar per sobre un llom de pedra en un esperó de la muntanya. Gran vista sobre el Cavall Bernat i la paret dels Diables. Passar per sota el Projectil, una agulla característica del serrat de les Barretines, que baixa de la roca dels Falcons. Nou mirador d’aquesta zona.

1 hora 44 minuts. Canal del Cavall. Acarats al Morral del Cavall, un estrep de la muntanya de forma peculiar, que davalla del Cavall Bernat, ens trobem amb l’anomenada canal del Cavall, poc visible si no és per un teix amb una forma ben curiosa, en forma de cadira, i una fita de pedres. Seguint el camí ens situem al peu d’una impressionant paret anomenada dels Diables pel seu color vermellós, a l’inici de la qual veiem l’escletxa dels Teixos, d’uns 100 metres de vertical, damunt de la qual hi ha l’ermita de Sant Antoni. En una petita carbonera sota el sostre de la paret dels Diables es gaudeix d’una bona visió de la paret. Pas de l’Arrel, pas patri que dona el nom a tot el camí. Antigament aquest pas podia oferir alguna dificultat als animals de bast. El camí dona la volta a un esperó de la muntanya i entra en una nova barrancada .

2 hora 3 minuts. Torrent dels Arítjols.  Creuar el torrent dels Arítjols, mal anomenat torrent dels Avellaners, perquè en aquest indret hi ha molts arítjols. Gran fita de pedres. Continuar planejant fins a un esperó de la muntanya. Replà de la Bateria de l’Hospitalet, en la part superior un cingle sobre el túnel de Sant Jeroni de la carretera de Montserrat al coll de Can Maçana, visible als nostres peus. Encara són visibles les parets edificades per instal·lar una bateria durant la Guerra del Francès. Després de deixar a l’esquerra les balmes dels Patriarques, s’arriba a una canal.   

 2 hores 11 minuts. Canal del Moro. A l’esquerra tenim la impressionant paret de Sant Jeroni, antigament roca Ampla, per la forma, o del Migdia, per la posició del sol des de Monistrol de Montserrat, que posteriorment, els escaladors anomenaren paret de l’Aeri. Creuem la canal. Seguint els GR 4 i 172 travessem el vessant pel camí que en fortes ondulacions entre les roques d’un caos de grans pedres, caigudes de l’altiu cingle fa molt de temps, conegut com a roques de Carles, topònim interessant, o Enderrocada de Santa Cecília. Sortim del bosc en aquest indret relativament dens .

2 hores 19 minuts. Bifurcació. Cruïlla del camí vora l’antic monestir de Santa Cecília, el  qual veiem més avall. Indicador. Baixem pel camí de la dreta, en llaçades, fins a la carretera .

2 hores 21 minuts. Carretera. Arribada a la carretera de Montserrat al coll de Can Maçana (BP-1103). Indicador. Sortim al davant de la pista de can Martorell, aquí cimentada, a tocar del conjunt de l’antic monestir de Santa Cecília. Travessem la carretera i prenem la pista cimentada tancada amb una barrera metàl·lica. Deixem el refugi Santa Cecília «Bartomeu Puiggròs», a l’esquerra, amb una zona de pícnic a la porta del refugi. Continuar per la pista al llarg del bosquet de Santa Cecília, petit bosc amb arbres replantats per representar la diversitat del bosc català. Deixem, a l’esquerra, el casalot del monestir de Santa Cecília. Seguim els senyals vermells i blancs del GR 4 i els blaus i blancs. Més enllà fa un revolt tancat i s’acaba el cimentat. Entrem a una clapa d’alzinar i pinasses no cremat, que dona idea del que podria haver estat la regió. Passem el gual cimentat de la capçalera del torrent de les Coves, que baixa ran d’uns enormes blocs, aparentment inestables. Seguim la pista avall, aquí vorejada de xiprers ..

2 hores 31 minuts. Font. A l’esquerra de la pista hi ha la font del Moro, font molt constant, però a vegades de difícil utilització. Continuar pista avall .

2 hores 33 minuts. Bifurcació. Revolt tancat de la pista, amb una torre metàl·lica de la línia elèctrica i munts de grava d’antigues obres públiques. Indicador. A la dreta deixem un camí planer i poc transitat que va a les coves de Santa Cecília, cavitats sota uns grans blocs petris caiguts al mig del torrent, abrigall temporal d’antigues cultures. Deixem la pista que gira al SW i prenem el camí vell de Marganell, que baixa per la carena, en una llaçada que ens permet de descendir un petit grau .

2 hores 36 minuts. Bifurcació. Cruïlla amb indicador. Deixem el camí vell a l’esquerra, per on continuen els senyals vermells i blancs del GR. Prenem el corriol de la dreta. Petits indicadors de fusta (groc i blancs) ens indiquen la direcció a seguir. Forta baixada, per la carena coberta de brolla de romaní. Precioses vistes d’ocell damunt de la vall de la Calcina .

2 hores 43 minuts. Coll. Arribada al coll de la Molella, cobert de brolles sobre sòl rogenc. Cruïlla de camins. Prenem, de front, a la dreta (NE), un camí que de seguida fa un revolt tancat i passa pel peu d’un estrat de conglomerat sota el coll mateix. Deixem definitivament la conca de can Martorell, amb la granja visible al fons de la vall, per entrar a la vall de la Font del Moro. Després de la petita llaçada, baixem suaument acarats a la capçalera de la vall, amb la vegetació relativament recuperada de l’incendi de l’any 1986. Passem per sota la línia elèctrica local que hem seguit parcialment

2 hores 51 minuts. Torrent. Travessem el torrent de la Font del Moro. Al fons es veu la urbanització de la Calcina. Seguim per un moment la llera del torrent i descendim un petit sallent de pedra. Cal fer atenció en aquest indret, relliscós sobretot en èpoques de pluja o de molta humitat. Pocs metres després sortim del llit del torrent flanquejant la llera per una petita cornisa terrosa rogenca a la dreta .

2 hores 55 minuts. Bifurcació. Entronquem de nou amb l’antic camí, menjat pels diversos aiguats, sempre de baixada. El camí millora progressivament, sobretot després que deixem un trencall a l’esquerra que baixa al fons de la vall a l’obaga de la Calcina. Travessem un petit redol de pinasses que van sobreviure l’incendi de 1986. Canviem imperceptiblement de direcció, primer a l’E, i després al SE, encarats a les parets montserratines .

3 hores 4 minuts. Pla dels Arbrets. Arribada a pla a l’esquerra del camí, amb uns xiprers joves. Prosseguim per la pista, que baixa lleugerament .

3 hores 5 minuts. Bifurcació. Arribada a la pista asfaltada de la Calcina, que ve del revolt de la Paella de la carretera de Monistrol de Montserrat. Indicador. La seguim, a l’esquerra, de baixada. Senyals de pintura grocs i blancs. Avancem primer al N i, més endavant, a l’W, en alguns indrets en forta baixada. Atenció al trànsit! 

3 hores 17 minuts. Bifurcació.. Creuar, un cop més, per un gual el torrent de la Font del Moro, bo i passant de nou a la solella de la Calcina. Plafó amb el plànol de la urbanització que s’està a punt de travessar. Cruïlla. Agafar el brancal de la dreta, igualment asfaltat. La calçada, ondulada, té tendència a baixar, sobretot després d’un pronunciat revolt. Alguns pocs xalets a l’esquerra del carrer. El torrent de la font del Moro és un dels torrents principals del massís i té diferents noms segons els trams. Neix al peu de sant Jeroni on es coneix com a canal de sant Jeroni. Quan el torrent travessa la carretera de can Maçana canvia de nom i s’anomena torrent de les Coves de Santa Cecília o de torrent de la font del Moro. Seguidament torna a canviar de nom per anomenar-se torrent de can Piteu i passa per la part nord d’aquest mas. Després de rebre l’aportació del torrent de l’Alba torna a canviar de nom per ser el torrent del Tortuguer anomenat antigament Riu Sec, també escrit com Rivosicco, Riusec, Riu-sec o Riusech segons l’època. Aquest torrent fa de límit entre els termes de Monistrol de Montserrat i els de Marganell, en la zona de la Calsina; i Castellbell i El Vilar en el Solei de la Barraca. La referència més antiga al torrent de Riu Sec, escrit com a Rivosecco, està en el document de venda del castell Marro l’any 871 per part de Radulf a Ansulf i la seva dona Druda

3 hores 24 minuts Bifurcació. Cruïlla de carrers. Indicadors. Deixem el carrer que puja a l’esquerra vers l’antiga masia de la Calcina. Del davant d’aquest carrer arrenca, a la dreta, una ampla pista de terra, que baixa a l’E. Marques grogues i blanques. Més avall gira, a la dreta, baixa un grau de roca i arriba al fons del torrent de la Font del Moro. El travessa i continua avall per la seva riba dreta, a la fi descendint en fort desnivell, fins al torrent del Piteu, en un ambient desolat per l’aiguat del 2000. També travessem el torrent del Piteu per un llit ple de còdols .

3 hores 36 minuts.  Font de l’Avenc de la Dona Morta. Aquesta font és una deu constant, al costat del torrent del Piteu. Placa del 2003 del Club Muntanyenc Monistrolenc. La deixem a la dreta i prosseguim per la pista que travessa l’obaga de la Figa, paral·lels al torrent .

3 hores 38 minuts. Bifurcació. Deixem, a la dreta, un camí carreter ascendent en mal estat. Continuar baixant per la pista més fressada al NE .

3 hores 43 minuts. Bifurcació. Se’ns uneix, per l’esquerra, el camí a la font del Piteu, una deu igualment força constant situada al fons del torrent, sota un gran roure. Continuar per la pista i pocs metres més enllà es bifurca. Deixem, a l’esquerra, la pista descendent i pugem per la de la dreta, de biaix, vers la carena del Piteu, bo i decantant-nos cap a l’E .

3 hores 47 minuts. Coll. Ampla collada entre la vall del Piteu i la de les Escometes. A l’esquerra, en plena carena, deixem l’abandonada casa del Piteu. Seguim sempre la pista que baixa fins al llit del torrent de les Escometes, perdent altitud en unes llaçades, la darrera de les quals és molt llarga. La masia el Piteu forma part de la llegenda. En la crònica de la història de Montserrat de l’abat Muntades, 1861, narra com a fet històric la llegenda de la trobada de la Mare de Déu a la Santa Cova i diu que els pastors que la trobaren eren del mas del senyor Riusech situat a l’indret del Piteu.

3 hores 57 minuts. Torrent. Torrent de les Escometes. El travessem i ens situem a la seva riba dreta. A la dreta queden closes les ben cultivades feixes esglaonades de les Escometes, la casa habitada que es veu encimbellada a la carena .

4 hores 2 minuts. Bifurcació. Se’ns uneix, per l’esquerra, el camí vell del Piteu, actualment en relatiu mal estat, que baixa uns metres fins al torrent que hem creuat a la part superior de les llaçades i que, en algun tram, encara conserva part de l’empedrat que denota la importància d’aquesta masia.

4 hores 7 minuts. Bifurcació.  Deixem igualment a l’esquerra el camí ample que baixa al llit del torrent, al costat d’una bassa habitualment buida. Pel llit del riu, podem baixar a la propera font de l’Esclaterada, per unes roques i uns graons metàl·lics que ens permeten desgrimpar un petit ressalt. Atenció: el primer graó metàl·lic no és sòlid! La font es troba a la riba dreta, en una petita balma baixa. Després d’un tombant pronunciat i de travessar un torrent arbrat, la vall s’enfondeix i s’obre progressivament i apareixen, a primer terme, uns petits horts i, més enrere, el polígon industrial del Tortuguer, i la concorreguda carretera d’Abrera a Manresa .

4 hores 12 minuts. Bifurcació. A l’esquerra se’ns uneix el camí de la font del Baldiri. Avancem ara ja vers el SE pel camí del Piteu .

4 hores 15 minuts. Cementiri. A l’esquerra hi ha el cementiri municipal de Monistrol de Montserrat. Se’ns uneix per l’esquerra la pista del fossar. La pista és més ampla i asfaltada i baixa marcadament.

4 hores 17 minuts. Bifurcació. Deixem a l’esquerra la pista d’accés al cementiri. Una llaçada serveix per a salvar el fort desnivell fins a l’estació del cremallera de Montserrat. Desemboquem al carril d’accés del pàrquing de cotxes, davant l’estació del cremallera. Atenció al trànsit! Seguim, a la dreta, paral·lels a la via del tren, fins al pas que per sota les andanes va a la façana de l’estació. Marques grogues i blanques. Una rampa ens porta al vestíbul, sota les vies de l’estació del cremallera.

4 hores 21 minuts. Estació del cremallera de Monistrol-Vila. Arribada a l’estació del cremallera de Monistrol-Vila, situada a l’extrem del poble. Final de l’itinerari.

 

Monistrol de Montserrat – Monestir de santa Maria – sant Miquel – camí de l’Arrel – Santa Cecília – Monistrol de Montserrat

Monistrol de Montserrat – Monestir de santa Maria – sant Miquel – camí de l’Arrel – Santa Cecília – Monistrol de Montserrat

 

Monistrol de Montserrat – Monestir de santa Maria – sant Miquel – camí de l’Arrel – Santa Cecília – Monistrol de Montserrat

 

Monistrol de Montserrat – Monestir de santa Maria – sant Miquel – camí de l’Arrel – Santa Cecília – Monistrol de Montserrat

 

Monistrol de Montserrat – Monestir de santa Maria – sant Miquel – camí de l’Arrel – Santa Cecília – Monistrol de Montserrat

 

Monistrol de Montserrat – Monestir de santa Maria – sant Miquel – camí de l’Arrel – Santa Cecília – Monistrol de Montserrat

 

Monistrol de Montserrat – Monestir de santa Maria – sant Miquel – camí de l’Arrel – Santa Cecília – Monistrol de Montserrat

Monistrol de Montserrat – Monestir de santa Maria – sant Miquel – camí de l’Arrel – Santa Cecília – Monistrol de Montserrat

Monistrol de Montserrat – Monestir de santa Maria – sant Miquel – camí de l’Arrel – Santa Cecília – Monistrol de Montserrat

Monistrol de Montserrat – Monestir de santa Maria – sant Miquel – camí de l’Arrel – Santa Cecília – Monistrol de Montserrat

 

AVIS. Per canvis en la política de seguretat del navegador Chrome  no es pot descarregar automàticament un fitxer amb l’extensió RAR o ZIP. Per descarregar el fitxer cal prémer botó dret del ratolí i escollir l’opció Desa l’enllaç com … i tot seguit escollir el directori on es vol guardar. Aquest problema de control de seguretat no passa amb els navegadors Microsoft Explorer, Microsoft Edge o Firefox.

Baixar el track en format GPX 

Baixar el track en format KMZ