Monestir de santa Maria de Montserrat – camí de l’Arrel – santa Cecília – can Piteu – Monistrol de Montserrat

Itinerari. Itinerari lineal que pot esdevenir circular en el cas d’agafar el cremallera a Monistrol per pujar al monestir de Santa Maria. Des del monestir de Santa Maria de Montserrat es puja per les Escales dels Pobres per anar a buscar el camí de l’Arrel, antic camí que unia el monestir de santa Maria amb el de santa Cecília. Des d’aquest darrer monestir s’agafa una part de l’antic camí que menava a Manresa i a l’alçada del coll de la Molella es baixa pel camí que porta a Monistrol de Montserrat a través del Piteu. 

Dificultat: No és un itinerari difícil, llevat la seva longitud.

Material recomanat: Material recomanat: És necessari portar aigua (recomanable un litre i mig a l’estiu), botes de tresc, roba d’abric segons el temps i, a l’estiu, barret.

Distància: 12 kilòmetres 930 metres
Durada: 3 hores 35 minuts

Altura sortida: 711 metres
Altura arribada: 170 metres
Altura màxima:  949 metres
Altura mínima: 171 metres
Guany: 237 metres
Ascensió acumulada: 336 metres
Descens acumulat: 867 metres
Desnivell màxim: 777 metres

 

Descripció de l’itinerari

 

Inici. Plaça de la Creu del Monestir de Santa Maria de Montserrat. Sortida des del davant de l’estació del cremallera a la plaça de la Creu davant de  la cafeteria i les botigues. A un extrem de la plaça hi ha la creu de Sant Miquel, obra de Josep M. Subirachs. Pujar fins a la plaça Abat Oliba on es troben edificis de als costats, tendes de queviures i bar. Preciós exemplar de cedre del Líban plantat fa molts anys pel pare Bonaventura Ubach. Al fons queda la font del Portal amb l’escultura de bronze de Manuel Cusachs dedicada a l’Abat Oliba, fundador del Monestir de santa Maria.

2 minuts.  Escales dels Pobres. De la plaça de l’Abat Oliba es puja per les escales de l’esquerra de la nova font de la plaça. Aquesta font substitueix l’anterior font del Portal feta malbé pels aiguats del juny del 2000. Antigament havia existit en un indret proper l’anomenada Font del Miracle. Al capdamunt de les escales a l’esquerra hi ha l’inici del camí del Via Crucis. Girar a la dreta per travessar per un pont de fusta el torrent de Santa Maria o vall Mala, com s’anomenava antigament.  A l’esquerra queda la Pedrera, ara abandonada, i actualment inici del nou col·lector que canalitza les aigües d’aquest torrent, que en temps de pluges abundoses baixa impetuosament. Passat el pont el camí és situa a la falda dreta de la muntanya. Començar a pujar per les anomenades escales dels Pobres en record del cementiri homònim, que antigament existia en aquest indret per a enterrar els pelegrins que morien en la visita al monestir  de Santa Maria de Montserrat. Pocs minuts després es passa pel costat del bassal dels Coloms, antic safareig excavat a la roca.

15 minuts.  Pas dels Francesos. Havent sortit del llit del torrent, i després d’algunes ziga-zagues, s’arriba a un trau entre roques, enmig de les quals s’enfila l’escala: el pas dels Francesos, abans anomenat Estret de Gibraltar o Trencabarralons. Un barraló és una mesura de capacitat per a vi, igual a la quarta part d’una carga, que equival a trenta-dos porrons. A la sortida del pas ja es veu al fons, a la dreta de l’observador, la impressionant mola de la Panxa del Bisbe, mentre que al mig sobresurten les diferents roques de la zona de les Gorres. Més avall, per damunt del curs del torrent, es distingeix la plataforma on estava l’ermita de Santa Anna.

20 minuts. Bifurcació. Plaça de Santa Anna. Després d’uns pocs metres plans, el camí torna a pujar per escales en curtes marrades fins a la plaça de Santa Anna. Petit replà amb camins a les quatre direccions. Primer hi ha una cruïlla i pocs metres després una segona. Aquesta darrera a l’esquerra surt el camí que porta a l’ermita de Santa Anna i després puja fins el camí nou de Sant Jeroni i és el PR C-19; mentre que l’altre camí que segueix amunt és el camí vell de Sant Jeroni. En la primera cruïlla a la dreta es troba el camí del GR-172 (senyals vermells i blancs pròpies del Gran Recorregut). Tòtem indicador. El camí vell de Sant Jeroni segueix en direcció de la marxa. Agafar el primer camí a la dreta que és el GR-172.

24 minuts. Miranda dels ermitans. Després d’una pujada, a la dreta, a l’entrada del bosc, es deixa la miranda dels Ermitans, balconada amb bona vista sobre el monestir de Santa Maria. La tradició explica que des d’aquest punt els antics ermitans escoltaven la salve els dies de sinaxi, assemblea litúrgica, que celebraven a la capella de l’ermita de Santa Anna que era la parròquia dels ermitans. Cal seguir pel camí. Pocs metres després hi ha un corriol a la dreta anomenat camí dels Totxos, que no cal d’agafar. Entrada de nou al bosc. Tot seguit es passa pel costat d’una llastra de roca on hi ha graons de pedra bastant deteriorats i, més amunt, el camí puja fort en unes curtes llaçades .

27 minuts. Bifurcació del camí. Cruïlla de camins. El camí de l’esquerra, amb escales, porta a la capella de Sant Benet. Seguir pel camí de la dreta que és el GR-172 (senyals vermells i blancs), que porta a les ermites de la Santíssima Trinitat, Sant Dimes i la Santa Creu. El camí planeja suaument. Tot seguit es passa per un portal de maó amb una reixa de ferro, que antigament tancava el clos del monestir indicant la clausura. Més endavant es travessa un clot boscat i més enllà hi ha el pou del Saurí, restes d’una plataforma de ciment d’una inútil recerca de l’aigua suposadament existent a les entranyes del massís montserratí. Nova clotada coberta d’alzinar i pujada per dins d’un bosc ben format .

38 minuts. Bifurcació. Pla de la Trinitat. Pla que es troba en una carena amb vegetació baixa. Cruïlla de camins. De nou apareixen els senyals grocs i blancs, que se sobreposen als del GR. Tòtem Indicador. Continuar pel GR-172. El camí de l’esquerra, on hi senyals grocs i blancs, carena amunt es trobaria ben aviat les restes de l’ermita de la Trinitat, la més gran de totes elles, les ruïnes de la qual encara són rellevants. Baixant cap a la dreta, es va a les ermites de Sant Dimes i de la Santa Creu, dins la zona de clausura del monestir. Seguir cap al nord-oest guiats per les marques dels GR 4 i 172. A l’esquerra queden la paret dels Flautats. Bona vista sobre el conjunt de les parets nord del massís fins a la de Sant Jeroni, i amb una visió dilatada de la plana del Bages i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el Montseny i els Pirineus. Travessar les restes d’un filat, que havia de tancar el clos reservat a la clausura monàstica. El camí continua vorejant el vessant. Més endavant fa una ziga-zaga curta i travessa un petit portell de roques. Travessar un torrent per sobre un gabió. Arribada a una bifurcació .

51 minuts. Bifurcació del camí. A la dreta hi ha el corriol que baixa per la canal del Pou del Gat. Continuar pel bosc, i després d’uns metres, travessar un torrent i a l’esquerra hi ha el camí que puja per la canal Plana. Continuar pel camí principal, baixant per clapes de pedra i alzinar, sempre per un camí clar i de pendent suau. Gabió. Passar per sobre un llom de pedra en un esperó de la muntanya. Gran vista sobre el Cavall Bernat i la paret dels Diables. Pas per sota el Projectil, una agulla característica del serrat de les Barretines, que baixa de la roca dels Falcons.

1 hora 4 minuts. Morral del Cavall. Acarats al Morral del Cavall, un estrep de la muntanya de forma peculiar, que davalla del Cavall Bernat, ens trobem amb l’anomenada canal del Cavall, poc visible si no és per una fita de pedres. Ens acostem a la impressionant paret anomenada dels Diables pel seu color vermellós, a l’inici de la qual hi ha l’escletxa dels Teixos, d’uns 100 metres de vertical, damunt de la qual hi ha l’ermita de Sant Antoni. En una petita carbonera sota el sostre de la paret dels Diables hi ha una bona visió de la paret. Pas de l’Arrel, indret que dóna el nom a tot el camí. Es tracta d’un pas de pedra que podia oferir alguna dificultat als animals de bast. Vistes aèries de Monistrol de Montserrat. El camí dóna la volta a un esperó de la muntanya i entra en una nova barrancada .

1 hora 23 minuts. Torrent. Creuar el torrent dels Arítjols, mal anomenat torrent dels Avellaners, per que en aquest indret hi ha molts arítjol. La canal és poc evident si no és pels senyals de pintura mig esborrats que es troben a l’esquerra. Fita de pedres. Continuar planejant fins a un esperó de la muntanya. Replà de la Bateria de l’Hospitalet, en la part superior un cingle sobre el túnel de Sant Jeroni de la carretera de Montserrat al coll de Can Maçana, visible a baix. Després de deixar a l’esquerra les balmes dels Patriarques, passar sense problemes, però amb atenció per unes esllavissades produïdes al juny del 2000 en un terra argilós que va cedir, arribada a una canal.

1 hora 31 minuts Canal del Moro. A l’esquerra hi ha la impressionant paret de Sant Jeroni, antigament roca Ampla, per la forma, o del Migdia, per la posició del sol des de Monistrol de Montserrat, Posteriorment, els escaladors l’anomenaren paret de l’Aeri. Creuar la canal. Seguir els GR 4 i 172 per la vessant de la muntanya pel camí que en fortes ondulacions entre les roques d’un caos de grans pedres, caigudes de l’altiu cingle fa molt de temps, conegut com a roques de Carles, topònim interessant, o Enderrocada de Santa Cecília. Sortida del bosc en aquest indret relativament dens .

1 hora 39 minuts. Bifurcació. Bifurcació del camí vora l’antic monestir de Santa Cecília, les edificacions de la qual es veuen més avall. Tòtem Indicador. Baixar pel camí de la dreta, en llaçades, fins a la carretera .

1 hora 41 minuts. Carretera. Carretera de Montserrat al coll de Can Maçana (BP-1103). Tòtem Indicador. S’arriba a la carretera davant de la pista de can Martorell, aquí cimentada, a tocar del conjunt de l’antic monestir de Santa Cecília. Creuar la carretera i seguir per la pista cimentada tancada amb una barrera metàl·lica. Deixar el refugi Santa Cecília «Bartomeu Puiggròs», a l’esquerra, amb una zona de pícnic a la porta del refugi. Continuar per la pista al llarg del bosquet de Santa Cecília. Deixar, a l’esquerra, el casalot del monestir de Santa Cecília avui important centre artístic, Santa Cecília – Espai d’art Sean Escully,  i d’activitats de desenvolupament espiritual. Seguir els senyals vermells i blancs del GR 4 i els blaus i blancs. Més enllà fa un revolt tancat i s’acaba el camí cimentat. Entrada a una clapa d’alzinar i pinasses no cremat, que dóna idea del que podria haver estat la regió. Passar un gual cimentat de la capçalera del torrent de les Coves, que baixa ran d’uns enormes blocs, aparentment inestables. Seguir la pista avall, aquí vorejada de xiprers .

1 hora 51 minuts. Font. Font del Moro, a l’esquerra de la pista, molt constant, però a vegades de difícil utilització. Continuar pista avall .

1 hora 53 minuts. Torre metàl·lica. Revolt tancat de la pista, amb una torre metàl·lica de la línia elèctrica i munts de grava d’antigues obres públiques. Indicador. A la dreta es deixa un camí planer i poc transitat que va a les coves de Santa Cecília, cavitats sota uns grans blocs petris caiguts al mig del torrent, abrigall temporal d’antigues cultures. Deixar la pista que vira al Sud-oest i agafar el camí vell de Marganell, que baixa per la carena, en una llaçada que permet descendir un petit grau .

1 hora 56 minuts. Bifurcació. Tòtem indicador en una cruïlla. Deixar el camí vell a l’esquerra, per on continuen els senyals vermells i blancs del GR. Prendre el corriol de la dreta. Petits indicadors de fusta (groc i blancs) indiquen la direcció a seguir. Forta baixada, per la carena coberta de brolla de romaní. Precioses vistes d’ocell damunt de la vall de la Calcina .

2 hores 3 minuts. Coll. Coll de la Molella, cobert de brolles sobre sòl rogenc. Cruïlla de camins. S’agafa el camí de front a la dreta Nord-est. És un camí que de seguida fa un revolt tancat i passa pel peu d’un estrat de conglomerat sota el coll mateix. Deixar definitivament la conca de can Martorell, amb la granja visible al fons de la vall, per entrar a la vall de la Font del Moro. Després de la petita llaçada, baixar suaument acarats a la capçalera de la vall, amb la vegetació relativament recuperada de l’incendi de l’any 1986. Passar per sota la línia elèctrica local que s’ha seguint parcialment.

2 hores 11 minuts. Torrent. Travessar el torrent de la Font del Moro, ran de la font homònima, tapada per les bardisses, que abasta parcialment la urbanització de la Calcina, ben visible a sota. Seguir per la llera del torrent i baixar un petit sallent de pedra. Cal fer atenció en aquest indret, relliscós sobretot en èpoques de pluja o de molta humitat. Pocs metres després sortida del llit del torrent flanquejant la llera per una petita cornisa terrosa rogenca a la dreta .

2 hores 15 minuts. Bifurcació. Entrada de nou amb l’antic camí, menjat pels diversos aiguats, sempre de baixada. El camí millora progressivament, sobretot després de deixar un trencall a l’esquerra que baixa al fons de la vall a l’obaga de la Calcina. Travessar un petit redol de pinasses que van sobreviure l’incendi de 1986. Es canvia imperceptiblement de direcció, primer a l’est, i després al sud-est, encarant-se a les parets montserratines .

2 hores 24 minuts. Pla. Pla dels Arbrets, a l’esquerra del camí, amb uns xiprers joves. Prosseguim per la pista, que baixa lleugerament .

2 hores 25 minuts. Bifurcació. Arribada a la pista asfaltada de la Calcina, que ve del revolt de la Paella de la carretera de Monistrol de Montserrat. Indicador. Seguir, a l’esquerra, de baixada la pista. Senyals de pintura grocs i blancs. S’avança, primer cap al nordi, més endavant, a l’oest, en alguns indrets en forta baixada. Atenció al trànsit!

2 hores 37 minuts. Torrent. Creuar, un cop més, per un gual el torrent de la Font del Moro, bo i passant de nou a la solella de la Calcina. Plafó amb el plànol de la urbanització que s’està a punt de travessar. Bifurcació. Agafar el brancal de la dreta, igualment asfaltat. La calçada, ondulada, té tendència a baixar, sobretot després d’un pronunciat revolt. Alguns pocs xalets a l’esquerra del carrer .

2 hores 44 minuts. Bifurcació. Cruïlla de carrers. Indicadors. Deixar el carrer que puja a l’esquerra vers l’antiga masia de la Calcina. Del davant d’aquest carrer arrenca, a la dreta, una ampla pista de terra, que baixa en direcció est. Marques grogues i blanques. Més avall gira, a la dreta, baixa un grau de roca i arriba al fons del torrent de la Font del Moro. Es travessa el torrent i continuar avall per la seva riba dreta, a la fi en fort desnivell, fins al torrent del Piteu, en un ambient desolat per l’aiguat del 2000. També es travessa el torrent del Piteu per un llit ple de còdols .

2 hores 56 minuts. Font. Font de l’Avenc de la Dona Morta, una deu constant, al costat del torrent del Piteu. Placa del 2003 del Club Muntanyenc Monistrolenc. Es deixa la font a la dreta i es continua per la pista que travessa l’obaga de la Figa, es segueix paral·lel al torrent .

2 hores 58 minuts. Bifurcació.  Deixar, a la dreta, un camí carreter ascendent en mal estat. Continuar baixant per la pista més fressada cap el nord-est.

3 hores 3 minuts. Bifurcació. Per l’esquerra s’incorpora el camí a la font del Piteu, una deu igualment força constant situada al fons del torrent, sota un gran roure. Continuar per la pista i pocs metres més enllà es bifurca. Deixar, a l’esquerra, la pista descendent i pujar per la de la dreta, de biaix, vers la carena del Piteu, bo i decantant-se cap a l’est .

3 hores 7 minuts. Coll. Ampla collada entre la vall del Piteu i la de les Escometes. A l’esquerra, en plena carena, queda l’abandonada casa del Piteu. L’antiga masia del Piteu és el lloc on la llegenda diu que vivien els pastors que trobaren la imatge de la Mare de Déu de Montserrat a la Santa Cova. Continuar per la pista que baixa fins al llit del torrent de les Escometes, perdent altitud en unes llaçades, la darrera de les quals és molt llarga .

3 hores 17 minuts. Torrent. Torrent de les Escometes. Travessar el torrent per situar-se a la seva riba dreta. A la dreta queden closes les ben cultivades feixes esglaonades de les Escometes, la casa habitada que es veu encimbellada a la carena .

3 hores 22 minuts. Bifurcació. Per l’esquerra s’incorpora el camí vell del Piteu, actualment en relatiu mal estat, que baixa uns metres fins al torrent que s’ha creuat a la part superior de les llaçades i que, en algun tram, encara conserva part de l’empedrat que denota la importància d’aquesta masia .

3 hores 27 minuts. Bifurcació. Es deixa a l’esquerra el camí ample que baixa al llit del torrent, al costat d’una bassa habitualment buida. Pel llit del riu, es pot baixar a la propera font de l’Esclaterada, per unes roques i uns graons metàl·lics que permeten desgrimpar un petit ressalt. Atenció: el primer graó metàl·lic no és sòlid! La font es troba a la riba dreta, en una petita balma baixa. Després d’un tombant pronunciat i de travessar un torrent arbrat, la vall s’enfondeix i s’obre progressivament i apareixen, a primer terme, uns petits horts i, més enrere, el polígon industrial del Tortuguer, i la concorreguda carretera d’Abrera a Manresa .

3 hores 32 minuts. Bifurcació. A l’esquerra s’uneix el camí de la font del Baldiri. Avançar ara ja vers el sud-est pel camí del Piteu .

3 hores 35 minuts. Cementiri. Cementiri municipal de Monistrol de Montserrat. Per l’esquerra s’incorpora la pista del fossar. La pista és més ampla i asfaltada, i baixa marcadament.

3 hores 37 minuts. Bifurcació. A l’esquerra es deixa la pista d’accés al cementiri. Una llaçada serveix per a salvar el fort desnivell fins a l’estació del cremallera de Montserrat. Arribada al carril d’accés del pàrquing de cotxes, davant l’estació del cremallera. Atenció al trànsit! . Seguir a la dreta, en paral·lel a la via del tren, fins al pas que per sota les andanes va a la façana de l’estació. Marques grogues i blanques. Una rampa porta al vestíbul, sota les vies de l’estació del cremallera.

3 hores 41 minuts. Estació del cremallera. Arribada a l’estació del cremallera de Monistrol-Vila, situada a l’extrem del poble. Final

Monestir- Arrel – santa Cecília – Piteu - Monistrol 1

Monestir de Santa Maria de Montserrat – camí de l’Arrel – monestir de Santa Cecília – can Piteu – Monistrol de Montserrat

Monestir- Arrel – santa Cecília – Piteu - Monistrol 2

Monestir de Santa Maria de Montserrat – camí de l’Arrel – monestir de Santa Cecília – can Piteu – Monistrol de Montserrat

Monestir- Arrel – santa Cecília – Piteu - Monistrol 3

Monestir de Santa Maria de Montserrat – camí de l’Arrel – monestir de Santa Cecília – can Piteu – Monistrol de Montserrat

Monestir- Arrel – santa Cecília – Piteu - Monistrol 4

Monestir de Santa Maria de Montserrat – camí de l’Arrel – monestir de Santa Cecília – can Piteu – Monistrol de Montserrat

Monestir- Arrel – santa Cecília – Piteu - Monistrol 5

Monestir de Santa Maria de Montserrat – camí de l’Arrel – monestir de Santa Cecília – can Piteu – Monistrol de Montserrat

Monestir- Arrel – santa Cecília – Piteu - Monistrol 6

Monestir de Santa Maria de Montserrat – camí de l’Arrel – monestir de Santa Cecília – can Piteu – Monistrol de Montserrat

Monestir- Arrel – santa Cecília – Piteu - Monistrol 7

Monestir de Santa Maria de Montserrat – camí de l’Arrel – monestir de Santa Cecília – can Piteu – Monistrol de Montserrat

Monestir- Arrel – santa Cecília – Piteu - Monistrol 8

Monestir de Santa Maria de Montserrat – camí de l’Arrel – monestir de Santa Cecília – can Piteu – Monistrol de Montserrat

Monestir- Arrel – santa Cecília – Piteu - Monistrol 9

Monestir de Santa Maria de Montserrat – camí de l’Arrel – monestir de Santa Cecília – can Piteu – Monistrol de Montserrat

Monestir- Arrel – santa Cecília – Piteu - Monistro 10

Monestir de Santa Maria de Montserrat – camí de l’Arrel – monestir de Santa Cecília – can Piteu – Monistrol de Montserrat

Monestir- Arrel – santa Cecília – Piteu - Monistrol 10

Monestir de Santa Maria de Montserrat – camí de l’Arrel – monestir de Santa Cecília – can Piteu – Monistrol de Montserrat

Monestir- Arrel – santa Cecília – Piteu - Monistrol 11

Monestir de Santa Maria de Montserrat – camí de l’Arrel – monestir de Santa Cecília – can Piteu – Monistrol de Montserrat

Baixar el track en format GPX 
Baixar el track en format KMZ 

image_pdfimage_print