Monestir de santa Maria – sant Miquel – ermites sant Jaume, Joan, Onofre, santa Magdalena i santa Anna i sant Benet – Pas des Francesos – Monestir de santa Maria

 Itinerari circular a partir del monestir de Santa Maria de Montserrat per visitar vàries ermites de l’eremitori montserratí. Des del monestir es puja a la capella de Sant Miquel seguint després cap el Pla de les Taràntules. Situats en aquest indret el camí ascendeix cap les ermites de Sant Jaume, Sant Joan i Sant Onofre. Després de visitar aquestes ermites es puja a l’ermita de Santa Magdalena i al mirador de Santa Magdalena. Posteriorment, es baixa a buscar el camí nou de Sant Jeroni. Tot seguit l’itinerari segueix per un petit tram de l’antic camí de cavall a Sant Jeroni per desviar-se per anar a l’ermita de Santa Anna, primer, i després pujar a l’ermita de Sant Benet. Desfent el camí de pujada a l’ermita es retorna a la Plaça de Santa Anna des d’on s’agafa de baixada el camí de la drecera de Sant Jeroni. Es passa pel Pas del Francesos o Estret de Gibraltar i resseguint l’Escala dels Pobres s’arriba de nou al monestir de Santa Maria.

Dificultat: No és un itinerari amb cap dificultat remarcable.
 Material recomanat: És necessari portar aigua (recomanable un litre i mig a l’estiu), botes de tresc, roba d’abric segons el temps i, a l’estiu, barret.      

Distància: 7,534 kilòmetres
Durada; 2 hores 9 minuts
 

Altura sortida: 710 metres
Altura arribada: 710 metres
Altura màxima:  1.130 metres
Altura mínima: 710 metres
Guany:  419 metres
Ascensió acumulada: 557 metres
Descens acumulat: 555 metres
Desnivell màxim: 419 metres

Descripció de l’itinerari

Inici Monestir de Santa Maria de Montserrat. Plaça de la Creu. Sortida des del davant de l’estació del cremallera a la plaça de la Creu davant de  la cafeteria i les botigues. A un extrem de la plaça hi ha la creu de Sant Miquel, obra de Josep M. Subirachs .

2 minuts Plaça de l’abat Oliba. Seguir el curt carrer que puja al costat de la creu de Josep M. Subirachs. Arribada a la plaça de l’abat Oliba. Edificis de les cel·les al voltant de la plaça. Al mig de la plaça dos alts i vells cedres del Líban, un tell i un teix. Al fons queda la font del Portal amb l’escultura de bronze de Manuel Cusachs dedicada a l’Abat Oliba, fundador del Monestir de santa Maria. Aquesta font substitueix l’antiga font del Portal, feta malbé pels aiguats del juny del 2000. Emprendre el camí de l’esquerra ample i empedrat que puja a l’esquerra de la font.

A l’esquerra es deixa l’ascensor que baixa a l’estació del cremallera, passar entre les estacions inferior del funicular de Sant Joan (dreta) i la superior del de la Santa Cova (esquerra). A la dreta hi ha el monument a Pau Casals i el camí, amb una reixa de ferro, de la capella de la Dolorosa i del Via Crucis. Més endavant, a la dreta indicat, es troba el camí de la miranda de fra Garí, bonic mirador a vista d’ocell del santuari. A l’inici hi ha algunes fonts, i estàtues commemoratives d’esdeveniments o persones relacionades amb el santuari montserratí, com el P. Josep Manyanet o el P. Francesc Coll. En aquest tram i fins el Pla de Sant Miquel el camí està identificat com a PRC-19, GR 5, GR 6 i GR 172.

6 minuts Camping A l’esquerra hi ha la zona de l’antic càmping de Montserrat i, a la dreta, el monument a Sant Francesc d’Assís. El pendent del camí se suavitza. Poc després es travessa , per un pas lateral, la porta de Sant Miquel (reixa i estàtua) que impedeix l’accés a la muntanya als vehicles no autoritzats. Sant Miquel és el patró de la muntanya de Montserrat.

12 minuts Roca de la Llicència. A l’esquerra queda la roca de la Llicència, gran bloc caigut del penyasegat, on antigament els monjos tenien llicència d’esperar els pelegrins que pujaven com a penitents pel camí ral de Collbató. El camí passa entre quatre pilars, restes d’un antic aixopluc del qual es va eliminar la teulada per a permetre el pas als vehicles dels bombers .

15 minuts Bifurcació. Abans d’arribar a la capella de Sant Miquel, es deixa un camí molt clar que baixa, a l’esquerra, pel fil de la carena en direcció a la creu de Sant Miquel, balcó de primer ordre sobre la vall del Llobregat, el santuari i el pla de la Trinitat. Retornar al camí.

17 minuts. Capella de Sant Miquel. Continuant cap endavant per la pista, es troba tot seguit la capella de Sant Miquel (dreta), protector de la muntanya, sense valor arquitectònic, voltada d’un porxo, que substitueix l’ermita enrunada pels exèrcits espanyols durant la guerra del Francès. Continuem en direcció sud. Aquest indret era el lloc on antigament l’abat del monestir sortia a rebre els peregrins insignes que pujaven pel camí de la Costa de Collbató.

20 minuts Bassa de Sant Miquel. A la dreta queda l’antiga bassa de Sant Miquel, closa amb una tanca de fusta i arranjada com a punt d’aigua per a ús forestal, ala canal de Sant Miquel.

22 minuts Pla de Sant Miquel o dels Soldats. Arribada a un ampli replà que en el seu moment fou lloc d’acampada militar de la guerra del francès. Important cruïlla de camins i punt estratègic de telecomunicacions que unia visualment la serra de Collserola i el Bages abans de l’existència de la ràdio. La vista s’obre al Penedès. Indicadors i important fita antiga. En el pla són apreciables els punts d’ancoratge d’antigues construccions.

Des d’aquest indret es pot baixar a trobar l’anomenat camí de la Fita, al camí que de la Santa Cova mena a les coves del Salnitre. Seguir la pista cimentada de la dreta en forta pujada cap a Sant Joan. Després d’una llaçada curta i un collet, des d’on es pot veure novament la creu i la bassa de Sant Miquel, es progressa avançant prop de la carena de la serra Llarga per la seva vessant dreta. Curiosament, en aquesta serra no hi ha cap agulla .

40 minuts Mirador. Abans d’iniciar la baixada pronunciada cap a l’estació superior del funicular de Sant Joan a la dreta del camí hi ha un petit turó sobre mateix de l’estació superior del funicular de Sant Joan. Val la penar anar-hi per gaudir d’una excel·lent visió del sector oriental de la muntanya: Sant Jeroni, roca Plana dels Llamps, i més a prop la Gorra Marinera, la Gorra Frígia i Sant Salvador. Continuar per la pista cimentada

43 minuts Pla de les Taràntules. Després d’una curta ziga-zaga de baixada s’arriba al pla de les Taràntules, espai urbanitzat amb arbres i l’estació superior del funicular de sant Joan. En el pis superior de l’edifici hi ha espai d’informació de l’espai natural i una balconada amb un bon panorama cap al monestir, el pla de la Trinitat i les agulles de Sant Salvador. Antigament, aquest espai havia estat ocupat per un petit bar.

51 minuts Ermita de Sant Jaume. Des de l’estació superior del funicular de Sant Joan la pista continua cap a l’oest, en pujada, pel vessant del torrent Fondo cap a les ermites de Sant Joan i de Sant Onofre. Pujada suau, normalment transitada. A poca distància de l’estació a ma esquerra, enlairada sota la protecció de la roca anomenada Gorra Marinera, mirant a l’est, hi ha les restes de l’ermita de sant Jaume. Accés fàcil, però força dret. Si es puja a l’ermita, cal retornar al camí de la pista cimentada. Pujant pel camí són apreciables en tota la seva extensió les ermites de Sant Joan i Sant Onofre a mitja alçada

53 minuts Bifurcació. Abans d’arribar a la capell de Sant Joan, que queda enlairada en un turó al front, hi ha una cruïlla senyalitzada on a la dreta s’inicien les escales de Jacob i a l’esquerra surt el camí conegut com la Drecera de Sant Joan. Cal seguir pujant per la pista cimentada.

54 minuts Capella de Sant Joan. El camí continua en lleugera pujada per anar a situar-se per sota de la capella de Sant Joan que s’alça al damunt d’un promontori rocós. Tot seguit el camí porta a les petites escales que donen accés a l’ermita de Sant Joan.

56 minuts Ermites de Sant Joan i Sant Onofre. Al final de les escales hi ha les restes de l’ermita de sant Joan. L’ermita de Sant Joan està construïda aprofitant una gran balma. Les cròniques antigues expliquen que estava separada per 30 pams de l’ermita de Sant Onofre. Antigament havia hagut un passarel·la per comunicar les dues ermites. Després s’anul·là aquest comunicació per tal d’augmentar la soledat dels ermitans. De tal manera que si entre ells només es podien veure i parlar a través d’una petita finestra. Al segle XX un restaurant ocupà part de l’espai de l’ermita. Segons les cròniques de l’època en aquest restaurant era famós pel seu arròs a la catalana.

A continuació de l’ermita de Sant Joan es passa a l’ermita de Sant Onofre. Sobre aquesta ermita escriví l’abat Pedro de Burgos (1512-1536) que aquesta ermita es construí dins d’unes coves a 40 varas de terra (la vara castellana, o de Burgos, media 0,8359 m) i explica que s’entra en ella “por un puente de palos hincados en la peña y que pone gran espanto a los que passan por ella”. Al final d’aquesta ermita s’arriba  a unes escales que baixen cap el camí cimentat o pugen cap a l’ermita de Santa Magdalena. S’agafen aquestes escales en direcció a aquesta ermita, esquerra.

El nom d’Escala de Jacob ha estat des de sempre associat a l’escala que passa entre la Gorra Marinera i la Magdalena Inferior. Així ho indica, per exemple, el mapa de Joan Cabeza de 1909. Però el relat bíblic parla de l’escala de Jacob com una escala en la que els àngels pujaven i baixaven. D’acord amb la més que probable ruta dels peregrins d’ermites a l’arribar en aquest punt es pujava per l’escala però calia tornar a baixar per tal de ser coherent amb el relat bíblic. La baixada es feia per unes noves escales que es trobaven a partir de l’ermita de Sant Onofre. Per la qual cosa penso que aquestes també formen part del que s’anomena Escala de Jacob montserratina.

 57 minuts Bifurcació. Després de pujar, primer per un tram d’escales de pedra i després per unes pendents terroses en curtes llaçades s’arriba a un coll on hi ha la cruïlla amb la coneguda escala de Jacob que arriba per la dreta. Cal continuar pujant per l’esquerra.

 58 minuts Ermita de Santa Magdalena. Mig tapada per la vegetació es troben les restes de l’ermita de Santa Magdalena. Gregorio de Argaiz, autor de la Perla de Catalunya (1677), especula que aquesta ermita es construí l’any 1498 a 600 pasos  de l’antiga (la mesura és un doble pas, distancia entre dos petjades del mateix peu mentre es camina. Equival a 1,4785 metres). Molt probablement l’antiga ermita estava més amunt on ara hi ha el mirador, doncs per aquest entorn es veuen alguns indicis d’alguna construcció antiga. Sortir de l’ermita per una camí que s’enfila en direcció est per avançar sobre roca al costa d’una cisterna excavada a la pedra. Seguir pujant girant cap  a sud-oest.

1 hora 4 minuts Miranda de Santa Magdalena. Cim rocós des d’on hi ha una gran vista de la part occidental i sud del massís montserratí: Montgròs, Portella de les agulles, Sant Jeroni, Vinyanova, Artigues, Serra llarga i torrent Fondo. Retorn pel mateix camí de pujada. A l’arribar al coll hi ha la cruïlla amb l’antiga Escala de Jacob, a l’esquerra, que caldrà agafar. Baixada decidida per una trau de roca situat entre la Magdalena inferior, esquerra, i la Gorra Marinera, dreta. Graons excavats a la roca i passamà de ferro. Abans d’arribar al camí nou de Sant Jeroni es passa pel costat de la cisterna de les Escales de Jacob. Cisterna de dimensions reduïdes, que recull l’aigua que s’escola d’una surgència que hi ha a l’escletxa entre dues roques sota unes grans soques d’alzina.

1 hora 14 minuts Bifurcació. Les escales de Jacob acaben al camí nou de Sant Jeroni. Girar a la dreta en direcció a l’estació superior del funicular de Sant Joan.

1 hora 17 minuts Bifurcació. Pocs metres després d’haver arribat al camí nou de Sant Jeroni hi ha la cruïlla quasi imperceptible a la dreta, després de passar pel peu de la Gorra Marinera, amb el camí a la dreta a ermita Sant Jaume.

1 hora 22 minuts Bifurcació. En una careneta hi ha una cruïlla. Indicador. Abandonar el camí nou de Sant Jeroni, que segueix per la dreta, i agafar el de l’esquerra, que baixa. Gràcies a una curta llaçada es perd altitud de manera força regular per dins d’un ’alzinar dens. El camí de baixada és l’actual PRC-19, però antigament, quan no existia l’anomenat camí nou de Sant Jeroni, del que es ve, era el camí principal i confortable per anar a cavall des del Monestir de Santa Maria de Montserrat al cim de Sant Jeroni.

1 hora 27  minuts Bifurcació. Al peu final de la Gorra Marinera, en un indret on el bosc ha deixat pas a la roca es deixa el camí, a l’esquerra, el camí del pla dels Ocells pel pas del Trencabarrals. Aquest era l’antic camí que es feia a cavall. El nom de pas del Trencabarral prové per la seva dificultat d’estabilitat dels animals i que, segurament, era freqüent qe es tranquessin els barrals, atuell per a contenir líquids, que duien els animals. Seguir pel camí de la dreta en ràpida baixada. Senyals blancs i grocs que indiquen que és un sender de Petit Recorregut, el  PRC-19. Baixar amb algunes llaçades. Es passa per l’esquerra de l’amagada cova de Santa Anna Vella, i després per restes de conduccions d’aigua que un dia varen abastar el monestir. Travessar, per un gual ben definit, el torrent de Santa Maria, al costat d’un toll. El llit d’aquest torrent engorjat ha quedat de pedra llisa i descarnada en els aiguats del 2000.

1 hora 37 minuts. Ermita de Santa Anna. El camí s’orienta a l’est, passant per les ruïnes de l’ermita de Santa Anna. Aquesta ermita era la més propera al monestir pujant per l’escala dels pelegrins i per la seva ubicació es trobava en un lloc cèntric en relació a les altres ermites. Es considerava que aquesta ermita era la parroquia de totes les altres ermites. Fou edificada l’any 1498 per l’Abat Cisneros (1499-1510). Santa Anna, com a tal no s’hauria de considerar una ermita perquè en ella qui hi vivia no era un ermità sinó un monjo del monestir que exercia de vicari per delegació del pare Abat del monestir de Santa Maria. Les constitucions de l’eremitori montserratí establia que el superior dels ermitans era el pare Abat i aquest delegava la seva autoritat en un monjo o en un ermità. Per regla general el pare Abat delegà sempre com a vicari a un monjo que vivia, primer a l’ermita de Santa Anna i, més endavant, a Sant Benet. Per aquesta raó s’hauria de considerar a Santa Anna com la parròquia de les ermites i això  explicaria que a Montserrat hi havien 12+1 ermites; és a dir, 12 ermites i una parròquia que era Santa Anna.

El que avui es veu són les restes que quedaren després de la seva destrucció per les tropes franceses l’any 1812. Un cop passades les antigues cisternes de l’ermita i les seves ruïnes s’arriba a un camí travesser.

1 hora 38  minuts Plaça de Santa Anna. Arribada a un petit replà  que és cruïlla de varis camins en quatre direccions. Indicador. Primer s’arriba a una primera cruïlla, és el camí drecera de Sant Jeroni. Cal girar a la dreta. Tot seguit es troba una nova bifurcació al peu d’una balma. El camí de la drecera de Sant Jeroni segueix baixant en direcció al monestir de Santa Maria, mentre que a l’esquerra hi ha un camí que s’enfila en direcció a l’ermita de Sant Benet per unes escales. Cadascun d’aquest camins estan integrat avui a una sistema de Gran Recorregut o de Petit Recorregut. Des de l’ermita de Santa Anna es venia pel PRC-19 a l’arribar a la plaça de Santa Anna, el PRC-19 s’integra durant un tram amb els GR 4 i 172 de pujada a Sant Benet, que baixen també en direcció al monestir En la segona cruïlla s’agafa el camí de l’esquerra que puja sobre roca llisa en direcció a l’ermita de Santa Maria. Senyals blancs i vermells dels GR 4 i 172 .

1 hora 42  minuts Miranda dels Ermitans. Al costat dret del camí, a pocs metres, hi ha una balconada amb baranes que és un és un excel·lent mirador del monestir de Santa Maria de Montserrat. S’explica que els ermitans es reunien allí per escoltar la salve que es cantava en el monestir. Seguir pujant en direcció a l’ermita. Pocs metres després de la sortida de la miranda hi ha un petit corriol a la dreta que no cal agafar.

1 hora 45 minuts Bifurcació. Nova cruïlla de camins que significa la separació de la identificació dels senders.  A la dreta hi ha un camí que porta al pla de la Trinitat des d’on es pot accedir a les ermites de la Santíssima Trinitat, primer, i després a les de la Santa Creu i Sant Dimes. Aquestes dues darreres dins de la clausura monàstica. Aquest camí està integrat avui en els GR 4 i 172. Passat el pla de la Trinitat aquest camí prossegueix través de l’antic camí de l’Arrel, cap el Monestir de Santa Cecília i continua, a través del GR cap a can Maçana.  L’altra camí, el de l’esquerra, ara identificat amb les marques blanques de petit recorregut, PRC-19, és el que permet arribar, primer, a l’ermita de Sant Benet i, seguint més enllà, també passa pel pla de la Trinitat on s’ajunta amb el senders de gran recorregut.

1 hora 48 minuts Ermita i capella de Sant Benet. L’ermita de Sant Benet es creu que fou edificada entre 1530 i 1536 per tal de completar un circuit de cinc ermites (Sant Dimes, Santa Creu, Sant Benet, la Trinitat i Sant Salvador) evocadores de les cinc llagues de Jesús. La visita de les cinc ermites concedia les indulgències de les basíliques de Roma. Fou ampliada l’any 1562 per l’Abat Garriga. Per la seva ubicació i proximitat al monestir servia de lloc de recreació pels monjos. B. Joly, al 1585, descriu que el jardí de l’ermita era ufanós i ple de flors.

Actualment, d’aquesta antiga ermita només queda una paret que correspon a la baixada a l’hort. Aquesta ermita fou enrunada pels francesos el 31 de juliol de 1812. Posteriorment, l’any 1816 fou restaurada, però s’abandonà definitivament el 1821. Molts anys després, els oblats benedictins emprengueren la seva restauració però, en lloc de recuperar l’antiga ermita, edificaren l’actual que fou inaugurada l’any 1927. Durant molt de temps la capella estigué tancada sense cap ús. Als anys 60 del segle passat un grup d’escaladors l’ocuparen i la convertiren en refugi lliure. Davant d’aquesta situació, la capella fou dessacralitzada i continua com a refugi. L’any 1979 un grup d’escaladors assumí la vigilància de l’espai i oferí una sèrie de serveis a les persones que hi van.

Es retorna a la plaça de Santa Anna desfent el camí.

1 hora 56 minuts. Plaça de Santa Anna. Des d’aquest indret, cruïlla de camins, cal agafar el de l’esquerra que baixa en direcció al monestir de Santa Maria.

2 hora Pas dels Francesos. Baixada per les escales encaixonades en un trau rocós encaixonat entre una gran roca i un monòlit en el qual es situen els graons: és el pas dels Francesos, abans anomenat Estret de Gibraltar o Trencabarralons. Un barraló és un bóta petita per a vi de cabuda d’uns trenta-dos porrons. És un pas de força pendent on un passamà de ferro ajuda el descens.

Al sortir del pas es continua baixant, primer fent unes ziga-zagues, i després resseguint el curs del torrent de Santa Maria o Vall Mala. En algun punt, al costat de les escales actuals, es poden veure les antigues escales excavades a la roca. Es passa pel bassal dels Coloms, safareig excavat a la roca, i es continua baixant cap el recinte del santuari. Es continua baixant per unes escales. L’indret inicial s’anomenava escales dels Pobres, en record del cementiri homònim que hi havia per a enterrar els pelegrins que morien a Montserrat.

2 hores 8 minuts Torrent de Santa Maria. Arribada a un pont de fusta que travessa en alçada el torrent de Santa Maria  o vall Mala, tal com s’anomenava antigament, el principal curs d’aigua del massís. A l’esquerra queda la Pedrera, ara abandonada, i actualment inici del nou col·lector que canalitza les aigües d’aquest torrent, que en temps de pluges abundoses baixa impetuosament. Un cop passat el pont de fusta que creua el torrent de Santa Maria i un cop deixat a la dreta l’inici del camí del Via Crucis monumental s’agafen les escales que porten de nou a la Plaça Abat Oliba.

2 hores 9 minuts Final. Arribada a la plaça Abat Oliba del santuari de la Mare de Déu de Montserrat i baixar fins a la Plaça de la Creu des d’on s’ha iniciat l’itinerari.

Baixar el track en format GPX 
Baixar el track en format KMZ

image_pdfimage_print