Monestir de santa Maria – Santa Cova – coll de la Fita – Pla de sant Miquel –  Monestir de Montserrat

Itinerari: Passejada còmode per indrets prou coneguts del monestir de santa Maria de Montserrat. Es comença fent tot el camí del Rosari Monumental fins a la santa Cova. Aquest itinerari ens porta a passar pels indrets per on, segons diu la llegenda montserratina, transità el bisbe Gotomar per transportar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat trobada a la Santa Cova cap a Manresa però que l’animal que la duia s’aturà on avui hi ha l’actual monestir de santa Maria. Així, poc abans d’arribar a la santa Cova s’agafa el camí que mena al coll de la Fita. Des d’aquest coll es puja pel camí de la Quadra de sant Miquel fins al Pla de sant Miquel o pla dels Soldats on s’agafa l’antic camí de ferradura que ens portarà, passant per la capella de sant Miquel cap el monestir de santa Maria. Un cop passada la capell de sant Miquel a la dreta hi ha el caminoi que permet atansar-se a la creu de sant Miquel.

Dificultat:  No té cap dificultat especial. En tot moment la traça del camí és prou clara.
Material recomanat: És necessari portar aigua (recomanable un litre i mig a l’estiu), botes de tresc, roba d’abric segons el temps i, a l’estiu, barret.

Distància: 5,824 km.
Durada: 1 hora  41 minuts

 Altitud màxima 850 metres
Altitud mínima 550 metres
Alçada de la sortida 705 metres
Alçada de l’arribada 711 metres
Diferència alçada sortida i punt més alt 144 metres
Diferència entre altitud sortida i arribada 6 metres
Diferència entre punt més baix i punt més alta 299 metres
Ascensió acumulada des de la sortida 357 metres
Descens acumulat des de la sortida 348 metres

Descripció de l’itinerari

0 minuts Sortida.  S’inicia l’itinerari al costat de l’entrada a l’estació superior del cremallera. Agafar unes escales que porten a l’estació superior de l’Aeri. Indicador. Al començament de l’escala, a la dreta hi ha una petita placa dedicada a Mn. Jaume Oliveras, excursionista pioner, que ideà, l’any 1904, la travessa Matagalls – Montserrat en menys de vint-i-quatre hores. Baixar les escales pel viaducte damunt del torrent de Santa Maria i al costat de la via del cremallera.

3 minuts Estació superior Aeri de Montserrat. Estació superior de l’Aeri de Montserrat, que des de l’any 1929 connecta el santuari amb la línia Barcelona – Manresa dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Prosseguim baixant en suaus graonades i rampes, la inclinació de la qual queda dissimulada per l’amplària del camí al costat de la via del cremallera, just abans d’entrar en el túnel dels Apòstols, i el torrent de Santa Maria que queda a la dreta, i que queda molt enclotat. Deixem, a la paret de roca de l’esquerra un medalló de sant Joan XXIII, que fou també pelegrí a Montserrat, essent cardenal de Venècia, i a la dreta el monòlit de vuit blocs de pedra blanca representant sant Domènec, obra de l’escultor Josep M. Subirachs commemorant el vuitè centenari de la fundació del seu orde. Més avall, i a l’esquerra, hi ha el tub de les aigües residuals del complex de restauració del Santuari, que queda al damunt. Seguim per sota la roca del Dosser, que abriga la majòlica d’un santuari marià.

9 minuts. Bifurcació. Sota la roca anomenada la Quilla el camí es bifurca. Es deixa a l’esquerra el camí que va a les Baranes pel peu de la roca dels Anys. Indicador de camins. Prosseguir baixant pel camí ample. Just abans de la plaça de l’estació inferior del funicular de la santa Cova comencen els misteris del rosari monumental, d’estil modernista, a excepció del contemporani de Manuel Cusachs, fets sovint per subscripció popular i deguts a importants arquitectes com Bonaventura Bassegoda, Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Jeroni Martorell, i amb escultors com els germans Josep i Joan Llimona o Agapit i Venanci Vallmitjana, alguns de valor artístic remarcable. Atès el caràcter extraordinari d’alguns dels misteris el camí se’l coneix amb el nom de camí del Rosari monumental.

11 minuts. Torrent de santa Maria. En travessar el torrent de Santa Maria es deixa deixa l’estació inferior del funicular de la Santa Cova a la dreta. Font, sota una corpulenta alzina. L’ample camí en constant baixada ressegueix el vessant estimbat fins a un primer barranc, que es travessa, i més planerament s’arriba a un segon barranc que també es creua continuant pujant fins al peu de l’agulla de la Creu, on hi ha una gran creu modernista de ferro forjat, el cinquè misteri de dolor. Gran monument obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch i l’escultor Josep Llimona. Aquest punt és una autèntica balconada sobre la vall de Santa Maria. El camí fa un revolt tancat vorejant la base de l’agulla i continua pujant marcadament.

24 minuts. IV Misteri de Glòria.  Enfront del quart misteri de glòria, sota la llisa agulla del Paulí, en una petita plaça amb banc per a seure a l’esquerra neix, igualment a l’esquera, el camí cap a Collbató, que s’agafarà a continuació.. Abans seguirem el camí ample amunt fins a la Santa Cova. L’agulla del Paulí porta el nom del germà Paulí, qui fou monjo de santa Maria de Montserrat i un excel·lent escalador i amic dels escaladors. Antigament aquesta agulla havia tingut el nom d’agulla del Badocs. Als anys 40 del segle XX aquesta agulla s’anomenava, per error, agulla de la Cova. Actualment, al peu d’aquest agulla hi ha també una petita llastra despresa que clavà i que es deixà com ornamentació.

26 minuts. Santa Cova. Passada una reixa de ferro, i una allargada plaça amb bancs adossats a la roca i una font pública, s’arriba a la capella de la Santa Cova, on, segons la tradició, fou trobada la imatge de la Mare de Déu de Montserrat l’any 880. La talla actual d’aquesta capella és dels anys seixanta i representa, de manera inusual, Maria amb ulls closos, meditant, i és obra de l’escultor Josep Ricart i Mainar. La capella, del segle XVIII, sense gaire valor artístic, va ser refeta després de l’incendi forestal del 1994. Antigament, a la placeta al davant de la capella hi havia un quiosc de venda de begudes i records, així com un pou amb aigua ben fresca. La capella i tot l’edifici de la Santa Cova fou restaurat arran del gran incendi de l’any 1986.

La part que no es mostra al públic de la Santa Cova està formada per una dependències preparades per fer-hi estada una persona, un petit claustre amb una pou i un jardí. L’agost de 1986 es fou famosa la imatge del pare Ricard M. Sans, monjo encarregat de la Santa Cova, a la porta de la capella sortint amb una imatge de la Mare de Déu de Montserrat a braços per protegir-la de l’incendi. Instantània que el fotògraf, de manera oportuna i estudiada, immortalitzà.Tornar enrere, refent el mateix camí per on hem vingut.

28 minuts. IV Misteri de Glòria. Nova arribada a la plaça sota l’agulla del Paulí. Indicador. Deixar el camí de la Santa Cova i agafar el camí de Collbató que surt a la dreta. A partir d’ara el camí Collbató és un senderó perfectament marcat, una mica brut en el seu inici, i de pujada lleugera continua. El camí està penjat damunt la vall del Llobregat en algun punt: val la pena de contemplar, de tant en tant, el paisatge a vista d’ocell sobre la sorollosa C-55 i el riu, que tenim literalment als peus. Els indrets pitjors, on el camí és estret, una mica esllavissat i envaït per les bardisses, es troben sota mateix de l’edificació de la Santa Cova, que voregem per la base, però sempre sense dificultat. Posteriorment, en passar per sota els Ecos de la Cova, que queden a la dreta, on diuen que fa més d’un segle els pràctics feien demostracions del retorn del so als atònits pelegrins, hi ha uns graons a la roca i un pas amb baranes, per a salvar el trau produït per la caiguda d’una gran llastra de roca a la meitat dels anys noranta. En altres indrets, al pas de les torrenteres, el camí fou malmenat pels aiguats del 2000; actualment passa per damunt de gabions, sense problemes, si no és per algun esbarzer que ha crescut en desmesura.

45 minuts. La Fita. Aquest coll també es coneix com a coll de la Serra Llarga. Cruïlla de camins. El camí que ve de la santa Cova s’uneix amb el que permet pujar a sant Miquel per la Quadra de Sant Miquel o anar a Collbató pel clot d’en Casanelles i les Feixades. També hi ha un petit corriol que ressegueix la carena del Cap de les Canals. Indicador. Una dotzena de metres després d’aquesta cruïlla i a ma esquerra, lleugerament apartada del camí, hi ha la fita, un piló de pedra, que dóna nom a l’indret. Cal buscar la fita entre la vegetació. Restes d’un antic pal de llum. Seguir pel camí de la dreta en pujada.

 1 hora 6 minuts. Cruïlla. Just en l’extrem d’una important llaçada surt un corriol. A l’esquerra neix un corriol obert pel pare Ricard M. Sans, monjo de Santa Maria de Montserrat, per fer una drecera cap a la nova creu dels Escolans. Seguir pujant pel camí de la Quadra de sant Miquel.

1 hora 20 minuts Pla de sant Miquel o pla dels Soldats. Arribada a un ampli replà que és una important cruïlla del camí de la Costa de Collbató, o de Collbató al monestir de Montserrat o de les Bateries amb el camí que puja del monestir cap a les ermites de l’antiga regió eremítica de Tebes. Aquest era camí era conegut com el camí de ferradura que unia el monestir de santa Maria amb l’ermita de sant Jeroni passant pel Trencabarrals i el pla dels Ocells. En el segle XIX, abans de l’ús de la ràdio en les comunicacions, aquest pla fou un punt estratègic de telecomunicacions perquè unia visualment la serra de Collserola i el Bages. Continuar a la dreta baixant en direcció al monestir de Santa Maria.

1 hora 23 minuts. Bassa de sant Miquel. A l’esquerra del camí queda la bassa de sant Miquel situada estratègicament com a recurs per combatre els incendis. Generalment es troba plena d’aigua.

1 hora 26 minuts. Capella de sant Miquel. Continuant baixant es troba tot seguit la capella de Sant Miquel enlairada a l’esquerra.

L’estructura d’aquesta capella ha sofert moltes transformacions al llarg dels anys. La referència de la capella de Sant Miquel és de l’època de la vida eremítica a Montserrat, tot i que mai va estar ocupada per cap ermita incardinat en l’eremitori montserratí. Aquest indret, amb una important creu de terme, fou una antiga capella-ermita on, com consta en documents antiquíssims, pels anys 1063 visqueren el sacerdot Trasvari o Trasver, i un ermita anomenat Garí, que el seu nom podia haver-se manllevat per construir la llegenda de Joan Garí.

L’actual construcció és recent i substituí una altra que fou destruïda durant la guerra del francès. L’any 1870 s’edificà l’actual capella que fou beneïda el dia de sant Miquel del mateix any pe l’abat Muntades. L’any 1895 encara s’hi veien algunes restes de l’antiga capella. Al costat de la capella de Sant Miquel, sant protector de la muntanya, hi ha una creu de terme que ja es veu en els antics gravats. Aquest indret era la referència que tenien els caminants que venien per camí de Collbató a Montserrat de que ja estaven a punt d’arribar al monestir de Montserrat. Ja que, des d’ell es veia tot el santuari i el monestir de Santa Maria de Montserrat. Ara la creixent vegetació impedeix gaudí totalment d’aquesta visió. Fins aquest indret solia venir antigament el pare abat del monestir acompanyat de l’escolania per rebre visitants il·lustres. aquest Al costat d’aquesta capella va haver-hi una teularia per elaborar les teules que cobririen els edificis del santuari i l’església. Antigues llegendes situen en aquest indret un antic temple romà suposadament dedicat a la deessa Venus.

1 hora 28 minuts. Camí a la creu de sant Miquel. Un cop passada la capella de Sant Miquel, es deixa un camí molt clar que baixa, a la dreta, pel fil de la carena en direcció a la creu de Sant Miquel. Lloc d’una immillorable vista del monestir i santuari de Santa Maria de Montserrat i de la regió de sant Salvador.

 1 hora 31 minuts. Roca de la Llicència i porxo. El camí passa entre quatre pilars, restes d’un antic porxo desmuntat per facilitar el pas dels camins de bombers, i tot seguit a la dreta hi ha la roca de la Llicència, gran bloc caigut del penya-segat.  Antigament, fins aquest punt es on podien arribar els monjos sense demanar permís al pare abat.

 1 hora 33 minuts. Porta de sant Miquel. El camí arriba a una la gran porta enreixada de sant Miquel amb una estàtua de l’arcàngel al capdamunt. Sant Miquel és el sant patró de tota la muntanya. Es passa per una porta lateral. Continuar baixant

 1 hora 34 minuts. Càmping. A la dreta hi ha la zona de l’antic càmping de Montserrat i, a l’esquerra, el monument a Sant Francesc d’Assis

 1 hora 36 Cruïlla camí de fra Garí. A l’esquerra surt el petit corriol que porta al mirador de fra Garí remuntant part del torrent dels micos.

 1 hora 39 minuts. Estacions del funicular. A dreta i esquerra queden les estacions inferior del funicular de sant Joan i superior del funicular de la santa Cova, respectivament.

1 hora 41 minuts Plaça Abat Oliba. Arribada a la plaça de l’Abat Oliba. Final de l’itinerari.

 

Baixar el track en format GPX
Baixar el track en format KMZ