Collbató – Clot de la Mònica – La Plantació – Ermites de Sant Joan i Sant Onofre – Pla de les Taràntules – Pla dels Soldats – Camí de les Bateries – Collbató

Itinerari

Caminada llarga, però tranquil·la per una part del vessant sud del massís que té al poble de Collbató com a referent per la sortida i l’arribada. Se surt de l’església de Collbató en direcció a la Vinya Nova per la pista que uneix els termes de Collbató amb el Bruc. Després d’un tram es deixa la pista i s’agafa un camí que s’enfila ràpidament per la coma del Clot de la Mònica, entre el serrat d’en Muntaner i el de la Pastereta. El camí es bifurca en un coll a la part sud de la Plantació. S’agafa el camí que s’orienta cap a l’est, dreta, que porta a les ermites de Sant Joan i Sant Onofre. El camí de l’esquerra porta als Pollegons i flanqueja la Plantació per ponent travessant les Artigues.

Després de diverses llaçades el camí, després de passar pel bassal dels Corbs, porta al pas de la Mallenquera, coll situat entre la Miranda de Sant Joan i la Miranda de Santa Caterina. Poc després s’arriba a les ermites de Sant Joan i de Sant Onofre i pel camí de les ermites es va al Pla de les Taràntules. Des d’allí es continua cap a llevant pel llom de la serra Llarga fins a arribar al Pla dels Soldats. En aquesta important cruïlla s’agafa el camí Vell de Collbató al monestir de Santa Maria de Montserrat o de les Bateries o de la Costa en direcció a Collbató. Pocs metres després es troba el corriol que porta a la nova creu dels escolans. Es deixa un moment el camí per agafar el corriol que porta a la nova creu dels escolans passant per la caseta del guaita De nou al camí de les Bateries es baixa suaument cap al torrent de la Font dels Escolans i després es creua el torren Fondo des d’on es puja cap a les Bateries al costat del coll de les Garrigoses. A continuació, en baixada suau, es creua el torrent de Santa Caterina, al costat de l’anomenada Font Seca, i se segueixi baixant.

Es passa al costat de l’avenc Petit de la Costa Dreta abans d’emprendre el descens de les marrades de les Voltes. Tot seguit es passa pel costat de la roca dels Polls, la roca Llisa i el Llençol o taca Blanca. El camí pren direcció sud i, en un ràpid descens, es passa al costat de la cova de les Bagasses i desemboca en la pista que uneix Collbató amb el Bruc. Pocs metres després, en direcció a llevant,  es troba el poble Collbató i s’acaba l’itinerari en l’església parroquial de Sant Corneli.

Aquest itinerari, en la seva part inicial, passa per un camí antic que havia estat mig perdut fins no fa masses anys i, gràcies al pacient treball de Jordi Oliver fet entorn els anys 94 i 85 del segle passat, es pogué recuperar en la seva totalitat. Sorprèn, per exemple, que la primera part del camí no està dibuixat en el precís mapa de Ramon de Semir de l’any 1949. Bona part d’aquest itinerari és esmentat l’any 1909 com a “Antich camí de la Vinya nova” en el llibre “Montserrat. Itinerari” publicat per la Revista Montserratina.

Dificultat: No és un itinerari difícil. Només cal tenir present que és una caminada llarga que exigeix anar ben calçat i amb aigua, ja que en cap moment es passa per una font amb aigua.

Material recomanat: És necessari portar aigua (recomanable un litre i mig a l’estiu), botes de tresc, roba d’abrigar segons el temps i, a l’estiu, barret.

 

Distància 12,53 kilòmetres
Durada 3 hores 40 minuts

Altura sortida 388 metres
Alçada sortida 388 metres
Altura màxima 1.031 metres
Altura mínima 388 metres
Ascensió acumulada: 759 metres
Descens acumulat 757 metres

0 minuts Sortida. Emprenem aquest itinerari sortint de l’església parroquial de Collbató, Sant Corneli, seguint en direcció nord-oest pel carrer de Pau Bertran (folklorista nascut al poble el segle XIX). Pocs metres després passem per la plaça dedicada a en Josep Matalonga, en Ponis, antic guia de les Coves del Salnitre. En aquesta plaça hi ha el museu de l’oli.  Se segueix per la trama urbana, envoltats de petites edificacions, fins a arribar al final del poble o s’acaba l’asfalt del carrer i s’inicia una àmplia pista que planeja, al costat d’uns camps d’oliveres a la dreta, en direcció nord-oest. Magnífica paret seca. Un cartell ens indica que estem al Parc Natural de la Muntanya de  Montserrat i un pal de senyalització indica les diferents rutes que es poden seguir.

12 minuts. El Casalot.  A la dreta queden les poques ruïnes del Casalot, antic hostal al peu del camí. Restes del que havia estat una antiga posada tal com es reflecteix en els gravats dels segles XVI i XVII. Pal de fusta de senyalització. S’indica el camí de les Bateries o camí vell de Collbató a Montserrat, dit també, camí de les Costes, que queda puja cap al massís; i el camí que porta cap a la Vinya Nova a través d’una pista. Hi ha un cartell explicatiu del valor patrimonial d’aquests camins. Pista a l’esquerra que va a buscar el GR5 i el GR172. Seguir per la pista de la Vinya Nova. A la dreta queden uns camps d’oliveres amb uns  marges de pedra d’una gran paret seca que encloten el camí. Després s’entra en un petit bosc de pins. Revolt del camí, nova pista a l’esquerra que porta al Bruc.

21 min. Cruïlla. Arribada a un indret on a la dreta hi ha un olivar, olivar de la Mònica, i a l’esquerra hi ha una discreta esplanada. Agafar un camí que s’orienta cap a la muntanya. No hi ha cap indicador d’aquesta cruïlla. Però hi ha un cartell del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i un altre que indica la Vinya Nova. El camí passa entre oliveres i torna a entrar de nou en un petit bosc per anar a buscar el fons de la coma. A la dreta queda ja el final del serrat de la Pastereta. En el camí es veuen marques blaves.

27 min. Final de l’olivar. Al final de l’olivar surt un corriol que puja endinsant-se per dins de la brolla. El camí s’enfila ràpidament per sobre el torrent fins que, situat a l’alçada de la important agulla del Frare Baix al final del serrat del Muntaner, el creua i  gira cap a nord-oest per acostar-se a la base d’aquesta agulla. Seguidament el camí torna a girar cap al nord-est per tornar a buscar el torrent, creuar-lo novament i començar a pujar suaument, primer en direcció sud i, en arribar a zona rocosa, torna a girar cap al nord per situar-se paral·lel al serrat de la Pastereta. Observar la presència d’importants murs de contenció del camí.

El camí continua pujant a través de lleugeres voltes dins d’un bosc cada cop més espès. En aquest indret es veuen forces feixes amb parets de pedra seca que mostren l’ús agrícola d’aquest indret. El ferm del camí presenta, de tant en tant, un empedrat que indica la bona qualitat de la seva construcció que anys enrere afavoria el pas d’animals. Al llarg del camí s’observen marques algunes marques blaves. Durant tota la pujada a l’esquerra queda el serrat de la Pastereta i a la dreta el serrat d’en Muntaner. Marques blaves ben visibles. Durant tota la pujada a l’esquerra queda el serrat de la Pastereta i a la dreta el serrat d’en Muntaner.

47 minuts. Coll. Arribada a un coll petri ben visible i senyalitzat amb unes grosses pintades al damunt de la roca indicant que a l’esquerra surt el camí, marcat amb groc, que porta als Pollegons flanquejant el vessant oest de la regió de la Plantació; 30 minuts. A la dreta hi ha el camí, marcat en blau, a seguir des d’aquest punt que, flanquejant el vessant est de la Plantació, en 40 minuts porta a les ermites de Sant Joan i Sant Onofre.

El camí puja fins a arribar a un pas aeri, portell de pedra. Des d’aquest punt s’accedeix al vessant sud de la regió de la Plantació i és la regió de Santa Magdalena. Després d’una curta baixada el camí, alguns cops empedrat,  s’acosta a la roca d’en Marcel i altres roques de l’extrem nord del serrat de la Pastereta. El camí tota l’estona puja per dins d’un frondós bosc fent nombroses ziga-zagues orientant-se cap al nord-est. Al llarg del camí hi ha alguna clariana que permet contemplar les regions dels Pollegons i les Magdalenes i al fons el Montgròs i Sant Jeroni. Després de diversos revolts el camí gira segueix pujant en direcció sud. A continuació el camí, sense deixar el boc, gira, primer en direcció sud-est i després de nou cal el nord-est fins a sortir a una zona rocosa des d’on es veuen deu nou el conjunt de roques de les Magdalenes i, de manera destacada, el coll entre la Miranda de Sant Joan i la Miranda de Santa Caterina on ens dirigim.

1 hora 4 minuts. Coll. Bassal dels Corbs Després d’una certa pujada el camí arriba a un coll al capdamunt d’un roquissar amb una vista excel·lent dels boscos i camps que s’estenen al peu de la muntanya, així com a tota la regió de la Plantació, Magdalenes i, al fons, el Montgròs i Sant Jeroni. Seguidament el camí torna a entrar en el bosc i puja en direcció nord-est, per sota de la roca, i després d’un giravolt en direcció sud-est puja a un altre roquissar on es veu tota la Vinya Nova. Des d’aquest indret també es veuen el conjunt de les mirandes de Santa Magdalena, Sant Joan i de Santa Caterina que queden al nord-est.

Seguir pujant una estona per damunt de la roca fins al seu final on es troba de nou el bosc. En aquest punt es torna a girar en direcció sud-est per dins del bosc. Nova sortida al capdamunt d’un roquissar que se segueix per la seva cresta en direcció nord-est fins a situar-se al peu de la Miranda de Santa Magdalena.  Al peu de la Miranda de Santa Magdalena el camí pren direcció est per damunt de la roca. Cal fixar-se en seguir les marques blaves perfectament visibles. Al final d’aquest pas es troba el bassal dels Corbs que és un petit clot que recull aigua que s’escola per la roca.

1 hora 17 minuts Pas de la Mallenquera. Un cop passat el bassal dels Corbs s’arriba al coll que es troba entre la Miranda de Sant Joan i la Miranda de Santa Caterina identificat com el pas de la Mallenquera en la cartografia de Joan Cabeza (1909). Després d’aquest coll el camí baixa ràpidament en direcció sud-oest vorejant la base de la Miranda de Sant Joan. A mà dreta es troba un camí, barrat en troncs caiguts, que port a l’ermita de Santa Caterina. Després el camí s’enfila després d’abandonar el bosc per fer un flanqueig sobre la roca abans d’anar a buscar el camí que uneix l’ermita de Sant Joan amb la Miranda de Sant Joan.

1 hora 20. Bifurcació. Cruïlla de camins. El de l’esquerra s’enfila cap a la miranda de Sant Joan. En el  punt que es troben els camins són perceptibles uns importants murs de pedra al peu del camí de la Miranda. Per altra part, la roca que està al costat d’aquest camí presenta uns canals excavats de recollida d’aigua i uns forats que podrien ser l’ancoratge d’unes bigues que aguantessin una estructura encarregada d’emmagatzemar l’aigua recollida pels canals. Agafar el camí de ciment de baixada per sota les antigues ermites de Sant Joan i Sant Onofre.

1 hora 23 minuts. Capella de Sant Joan. Arribada al camí de les ermites, a prop de la pujada a l’ermita de Sant Joan, que seguim de baixada, per un traçat ben definit en direcció a llevant. A l’esquerra queda, al damunt d’una elevació del terreny, la capella de Sant Joan.

 1 hora 25 minuts. Bifurcació. Cruïlla amb el camí de la Font seca Joan que queda a la dreta. Aquesta drecera porta a Collbató després de trobar-se amb el camí vell de Collbató al monestir de Santa Maria. Seguir pel camí principal.

 1 hora 35 minuts. Pla de les Taràntules. Arribada al Pla de les Taràntules on conflueixen diversos camins davant de l’estació superior del cremallera de Sant Joan. Des d’aquest indret, especialment des de la terrassa del funicular, hi ha àmplia vista del massís de Montserrat, especialment de les Gorres i de la regió de Sant Salvador. Des d’aquest indret surt el camí nou de Sant Jeroni i el camí que porta al Monestir de Santa Maria pel camí de les ermites a través del Pla dels Soldats i Sant Miquel. Agafem aquest darrer que, en el primer tram, puja en direcció sud-est.

1 hora 39 minuts. Serra Llarga. Després del primer tram de pujada el camí arriba a un roquissar just al damunt de l’estació superior del funicular de Sant Joan. Des d’aquest indret hi ha una excel·lent vista del sector oriental del massís de Montserrat: al fons es veuen els Ecos, l’Albarda Castellana, el Montgròs, la roca Pla dels Llamps,  Sant Jeroni, i més a prop queden la Gorra Marinera, la Gorra Frígia, Sant Salvador, la Mòmia, etc. Ara el camí gira en direcció nord-est i es dirigeix, amb forta baixada, al Pla dels Soldats. Durant aquesta baixada el camí segueix la serra Llarga. Una de les poques cadenes del massís de Montserrat sense cap agulla.

1 hora 55 minuts. Bifurcació. Arribada a una important cruïlla de camins en l’indret conegut com el Pla dels Soldats o Pla de Sant Miquel. El Pla de Soldats és un ampli espai aprofitat en el seu temps com a lloc d’acampada militar i punt estratègic de comunicacions per unir-se amb la serra de Collserola i el Bages abans de l’existència de la ràdio. És una la cruïlla de camins. El camí del qual venim, el camí de les ermites, el camí de Sant Miquel que porta al monestir de Santa Maria, el camí que porta a la Santa Cova i el camí de les Bateries o el camí vell de Collbató al monestir de Santa Maria. S’agafa aquest darrer que s’orienta cap a l’est, és el camí vell de Collbató al monestir de Santa Maria conegut també com el camí de les Bateries. Al llarg del camí les marques són de color groc. Hi ha una fita de pedra i un indicador.

1 hora 58 minuts. Bifurcació. Cruïlla amb el camí de la creu nova dels Escolans. A l’indret anomenat el Capítol, lloc on acaba la serra Llarga, surt el peti camí que porta, primer a la caseta de guaita, i després a la nova creu dels Escolans. En la cruïlla d’aquest camí amb el camí principal encara es veuen les marques que servien de suport al monument que sostenia l’anomenada Creu dels Escolans. Sortir del camí principal per anar pel petit corriol de l’esquerra.

2 hores 06  minuts. Creu Nova dels Escolans. Després de passar per una petita caseta de fusta que serveix per aixoplugar el guaita de prevenció d’incendis s’arriba a una petita creu metàl·lica coneguda com la Nova Creu dels Escolans Des d’aquest indret, cap a l’est, es té una bona vista del serrat del Cap de les Canals i l’Orella de Llebre i del camí que transcorre entre la Santa Cova des del Pla dels Soldats.

Creu dels Escolans
torxa en l’estelada
mostra’ns cims més grans
dona’ns fe abrandada.

2 hores 14 minuts.  Bifurcació. Arribada de nou al camí de les Bateries. Agafar-lo de baixada en direcció Oest en un traçat relativament recte per anar a buscar un petit torrent. Cal fixar-se en les restes de l’antic empedrat medieval que es troba al llarg de tot el recorregut del camí de les Bateries. Tanca de fusta amb un cartell indicant la prohibició d’anar en bicicleta i a cavall.

2 hores 17 minuts. Torrent de la font dels Escolans. Arribada al torrent de la font dels Escolans. Creuar el torrent. El camí segueix baixant fins al proper torrent sense desviar-se de la direcció. Mentre es baixa, tot entrant a la vall del torrent Fondo, al front queda tot el serrat de Sant Joan que neix al peu de les ermites de Sant Joan i Sant Onofre.

2 hores 24 minuts. Torrent Fondo. Creuar el torrent Fondo per damunt d’uns gabions. A mà dreta, hi ha uns grans blocs de pedres caiguts que ocupen el llit del  torrent. Un cop passat aquests blocs el camí gira en direcció sud i puja suaument cap a l’indret anomenat de les Bateries. Cal seguir fixant-se en la resta d’empedrat medieval.

2 hores 33 minuts. Les Bateries. Després de pujar una estona i girar suaument cap a la dreta s’arriba a l’ampli coll de les Garrigoses on s’acaba el Serrat de Sant Joan, que queda a la dreta, i s’inicia el serrat de les Garrigoses, a l’esquerra. En aquest indret, un destacament militar francès instal·là una bateria de nou canons durant la guerra del Francès que un escamot del poble de Collbató estimbà. Passat aquest indret, el camí comença a baixar suaument per anar a buscar el proper torrent. Al davant queda ara el serrat del Penitent que, en el seu extrem superior, està en el coll de la Mallenquera que s’ha passat abans. S’abandona el torrent Fondo per entrar al domini del torrent de Santa Caterina o de la Font seca

2 hores 44 minuts Torrent de Santa Caterina o de la Font Seca. El camí continua baixant per creuar el torrent de Santa Caterina. Marques grogues. Pocs metres abans d’arribar el torrent es troba a mà dreta el camí vell de Sant Joan. Hi ha pal de senyalització. Per creuar el torrent de Sant Caterina es continua breument pel seu llit. Cal ser curosos, especialment, si ha plogut per evitar relliscar. Un cop passat el torrent es veu, a l’esquerra, les restes de la cisterna de la Font Seca associada a un miracle de la Mare de Déu. Segons s’explica la llegenda, aquesta font s’asseca per donar origen a la font del Miracle, l’actual font del Portal al monestir de Santa Maria. Un cop passat aquest indret el camí continua baixant ara en direcció sud.

2 hores 52 minuts, pou Petit de la Costa Dreta. A la dreta del camí queda l’estreta entrada de Pou Petit de la Costa Dreta. És un petit avenc de sis metres de fondària. Al seu costat surt el corriol que porta cap a l’important avenc del pou de la Costa Dreta. Des d’aquest indret, mirant cap a llevant es contempla tot el serrat de les Garrigoses on al seu coll, com s’ha dit abans, s’instal·là la bateria durant la Guerra del Francès. Mirant al peu del cingle que queda a l’esquerra, per damunt del torrent, es distingeix l’entrada de la cova Gran, important abrigall de civilitzacions passades. També d’aquest indret, mirant enrere, es veuen les ermites de Sant Joan i Sant Onofre.

2 hores 55 minuts. Inici de les Voltes o la Costa. Immediatament passat l’avenc el camí s’orienta cap al sud-oest i descriu cinc llaçades que permeten baixar de forma ràpida. Aquest indret se’l coneix com les Voltes, tot i que alguns cronistes també l’anomenen com les voltes de Sant Antoni. Cal apreciar els murs de pedra seca que donen solidesa al camí. A l’esquerra del camí arriba de pujada la drecera anomenada de fra Garí que ve des de Collbató per una cresta rocosa molt dreta. Hi ha marques grogues i blanques.

3 hores 3 minuts. Roca dels Polls i roca Llisa. Indret de terra més dura que l’ordinària, de consistència argilosa i color fosc. El camí passa per una cornisa rocosa de conglomerat i gresos rogencs. A la dreta es troba un esperó que és l’agulla anomenada roca dels Polls. A pocs metres més avall es troba l’anomenada Roca Llisa, dita així per la composició del terra d’aquesta zona. És una balconada sobre Collbató al peu d’un cingle.

3 hores 5 minuts. Taca Blanca. En un pany de roca, antigament hi havia una gran pintada blanca que feia de referència visual, d’aquí el nom de Taca Blanca o el Llençol. Avui, aquesta taca ha estat substituïda per una senyera envoltada de petites plaques evocadores d’esdeveniments muntanyencs i de records a difunts. En aquest indret acaba la drecera dels Graus que puja de Collbató. Observar les pedres que fan de mur del camí, algunes són aprofitaments d’una de les creus que es trobaven en un replà del camí davant de la roca Llisa.

3 hores 11 minuts. Torrent del Clot dels Lladerns. Seguir baixant fins al torrent a una de les branques del  torrent del clot dels Lladrens que facilita el ràpid descens. En aquest indret uns quants gabions sostenen el camí. Observar la traça de l’antic camí que marrava per passar el torrent. A continuació, travessant aladerns i marfulls, es creua un nou torrent que permet vèncer el serrat de la Guàrdia. Aquest indret és una bona balconada dels camps d’oliveres i el poble de Collbató.

3 hores 23 minuts. Cova de les Bagasses. Petita cova que queda a l’esquerra del camí. Immediatament el camí descriu dues ràpides llaçades. Aquest tram del camí fou recuperat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat, perquè es trobava tapat durant molts anys per una espessa bardissa. Abans de començar el descens per aquest trem, just on hi ha la drecera que es feia servir quan el camí original es trobava tapat, hi ha un pi de tres branques al mig del camí. Just passat el camí, a l’esquerra, s’observa la pedra tallada font per fabricar l’empedrat del camí. Al llarg de tot aquest camí observar l’empedrat medieval que facilitava el pas de persones i animals.

Poc abans del final d’aquest tram, a la dreta queda les restes del que podria haver estat el basament d’una de les altres creus del camí vell de Collbató a Montserrat. Després de passar per una tanca de fusta que impedeix la circulació de bicicletes, motos i cavalls, s’arriba al camí de la Vinya Nova. Cartell explicant el sentit d’aquest camí.

3 hores 26 minuts. Tanca de fusta. Tanca de fusta per barrar l’accés al camí de bicicletes i cavalls.

4 hores 29 minuts. Pista de Collbató a la Vinya Nova. En aquest indret, que ja s’ha passat a l’inici de l’excursió hi ha un senyal de fusta o s’explica la història del camí vell de Collbató al monestir de Santa Maria de Montserrat, conegut a partir del segle XIX com a camí de les Bateries. En aquest indret hi ha les ruïnes del Casalot. Es tracta d’una paret pràcticament engolida per la vegetació. Agafar la pista en direcció al poble de Collbató que està a tocar.

3 hores 40 minuts. Collbató. Arribada a l’església de Sant Corneli de Collbató. Punt final de l’itinerari.

 

 

 

 

 

 

AVIS. Per canvis en la política de seguretat del navegador Chrome  quan s’intenta descarregar directament un fitxer amb l’extensió RAR o ZIP surt un missatge que avisa que per raons de seguretat no es pot descarregar el fitxer de manera segura, independentment que no tingui cap tipus de virus. Per descarregar el fitxer cal prémer el botó dret del ratolí i s’obren un quadre de diàleg. Cal escollir l’opció Desa l’enllaç com a …. Si s’escull aquesta opció es pot baixar el fitxer sense cap dificultat. Aquest problema de control de seguretat no passa amb els navegadors Microsoft Explorer, Microsoft Edge o Firefox.

 

Baixar el track en format GPX 
Baixar el track en format KMZ