Collbató – pla de Sant Miquel – Monestir de santa Maria

Itinerari[1]: Ascensió al santuari montserratí per un dels camins més transitats del massís montserratí és l’anomenat camí de la Costa de Collbató o de les Bateries. Hi ha un document de 945 que parla d’una “via que escendit” al santuari que, probablement, es refereix a aquest camí. Es té constància escrita que l’any 1344 el rei Pere III, el Cerimoniós, pujà al santuari montserratí per aquest camí. Des d’antic ha estat el camí més emprat per peregrins per pujar, a peu o a cavalleria, al santuari montserratí. El camí surt del municipi de Collbató i s’enfila pel vessant sud del massís montserratí combinant pujades i baixades per poder travessar diversos torrents. Encara avui són ben visibles els trams empedrats i els graons que facilitaven el pas dels animals ferrats. Un cop passada l’ermita de sant Miquel el camí de la Costa baixa decididament cap al monestir de Santa Maria. El retorn al punt de sortida pot fer-se desfent el camí o per un mitjà de locomoció.

Dificultat:  No hi ha cap dificultat
Material recomanat: És necessari portar aigua (recomanable un litre i mig a l’estiu), botes de tresc, roba d’abric segons el temps i, a l’estiu, barret.

Distància: 6 kilòmetres 282 metres
Durada: 1 hora 58 minuts
 
Altitud màxima : 878 metres
Altitud mínima : 429 metres
Alçada de la sortida :  428 metres
Alçada de l’arribada : 781 metres
Diferència alçada sortida i punt més alt : 450 metres
Diferència entre altitud sortida i arribada : 352 metres
Diferència entre punt més baix i punt més alta : 448 metres
Ascensió acumulada des de la sortida : 974 metres
Descens acumulat des de la sortida : 622 metres

Descripció de l’itinerari

0 minuts. Inici. Des de davant de l’església parroquial de Sant Corneli de Collbató, es continua pel carrer de Pau Bertran. Es deixa immediatament, a la dreta, el passatge de la Salut.

5 minuts. Reposador. Es deixa el carrer de la Muntanya i el carrer del Cup, tots dos a l’esquerra. Es continua pel carrer Pau Bertran. Una mica més enllà el carrer s’eixampla i puja lleugerament. Indicador: GR 172 i GR 5. A la dreta hi ha un mur i a l’esquerra, discretament indicat, trenca el GR 7-2 pel camí de l’Alzina, en direcció a Piera. Continuar en la mateixa direcció que es duia, vers el NW. Poc després es deixa a la dreta el carrer de la Drecera, de pujada i acarat de dret a la muntanya, per on pugen dues dreceres del camí al santuari de Montserrat, la de fra Garí i els Graus.

Continuar pel carrer de Pau Bertran, que torna a ser planer. En acabar-se les cases del poble i l’asfaltat del carrer de Pau Bertran, s’inicia una ampla pista que planeja, al NW, resseguint un llarg mur de pedra. En un punt el mur s’interromp i canvia d’alçada. El mapa de Joan Cabeza (1909) anomena aquest indret com a reposador de Caxanas, probablement el nom hauria de ser reposador de Capçanes. Es travessa per primer cop el torrent dels Lladerns. S’avança, entre conreus d’oliveres, la dreta, i ametllers, paral·lel a la muntanya de Montserrat. Indicador.

12 minuts. Bifurcació. Bifurcació de la pista. Indicador. Es deixa a l’esquerra la pista planera que mena a la Vinya Nova. S’agafa la pista la de la dreta, en direcció N, que passa entre oliveres pel costat de les ruïnes del Casalot una antiga hostatgeria al peu de la muntanya, queden a l’esquerra del camí. Al seu costat hi ha una bassa i la seva canalització protegida per una tanca de fusta. A la dreta hi ha l’entrada a una finca. A continuació hi ha un olivar. Al final de les oliveres, i deixada enrere una pineda incipient, s’entra en un bosquet de pins. Tanca de fusta i disc de prohibició de circular en bicicleta i a cavall. Just a l’inici d’un roquissar hi ha un senyal que indica que a la dreta comença el camí de la Costa de Collbató o camí vell de Collbató a Montserrat, i a partir del segle XIX, conegut com a camí de les Bateries. Aquest tram va estar tapat per la bardissa durant molts anys, però fou recuperat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat no fa massa anys. A l’esquerra surt un camí que mena al Clot de la Mònica.

Des del seu inici el camí està indicat amb senyals grocs, tot i que en algun moment es poden veure algunes marques grogues i blanques. S’observa, tant en aquest tram com en molts altres indrets d’aquest camí vell de Collbató a Montserrat, l’existència d’un important empedrat i de graons que facilitaven el pas de les persones i els animals de càrrega. A partir d’ací caldrà no deixar mai allò que encara avui, després de segles d’abandó, presenta totes les característiques d’un camí medieval rellevant.

 

A l’inici d’aquest tram del camí, a mà esquerra, existeix un basament rudimentari al costat d’un indret on la roca presenta diversos plans. En aquest indret podria haver-hi estat la primera creu construïda pel rei Pere III (1366-1372). Aquest primer tram del camí de la Costa de Collbató, després de diverses voltes, se situa al final del roquissar, per on passava antigament una drecera del camí oberta per estalviar-se les bardisses que antigament cobrien el camí.

21 minuts. Bifurcació. Unió de camins. Trobada amb el camí que s’enfila per les roques, hi ha marques grogues i era una antiga drecera, i es continua pel camí més planer a la dreta. Important pi de tres branques. Es guanya altitud en dos giravolts. A mà dreta queda la petita cova de les Bagasses. Sortint de l’indret de la cova és ben visible el mur de pedra seca que aguanta el camí. A partir d’ací, el camí anirà flanquejant d’una forma lògica cap a llevant, travessant torrents i serrats, amb un pendent suau. Hi ha força trams on és ben evident l’empedrat del camí. En prendre alçada es comencem a veure els camps d’oliveres de Collbató. Es continua pujant amb força evidències de l’empedrat antic, primer en paral·lel a un torrent, que queda la dreta, que baixa del Pou (avenc) de Costa dreta. Al peu de la roca que queda a l’esquerra existeix una drecera, però el camí antic, encara conservat en bon estat, continua fent una llaçada per guanyar alçada. Restes d’empedrat. Més endavant es travessa el torrent i gira per orientar-se al sud.  El camí comença a vorejar la part baixa del serrat de la Guàrdia. Hi ha vegetació baixa, combinada amb algun arbre i zones només amb roca.

 

33 minuts. Serrat de la Guàrdia. Travessar la carena del serrat de la Guàrdia. Bonica balconada aèria damunt de Collbató. Observar unes marques a terra, signes d’un ús d’aquest indret per alguna mena de construcció o equipament. Al costat, hi ha unes petites balmes. En suau descens, s’entra en l’entorn del torrent del clot dels Lladerns, cobert d’aladerns i de marfulls. Després de passar per un tram empedrat hi ha una llaçada sostinguda per un important mur. Entrada al llit del torrent, caminar-hi una estona per guanyar altitud. Al llarg del camí es troben tres gabions per a sostenir el camí. Es deixa una balma a l’esquerra del camí. Continuar pujant sostingudament amb evidències de l’antic empedrat.

 42 minuts. Taca blanca. Es continua pujant suaument de forma sostinguda. En algun tram es deixa l’empedrat i es camina per damunt de roca llisa. Arribada a la taca blanca, coneguda també com el Llençol, transformada en una gran bandera catalana, que serveix de punt de referència i final de la drecera dels Graus, que puja directament de Collbató. Pocs metres abans d’arribar-hi, en un petit revolt del camí quan aquest s’eixampla una mica, podria haver-hi estat la segona creu construïda pel rei Pere III (1366-1372). Llarg mur de pedres que sostenen el camí. Algunes de les pedres estan aprofitades d’una antiga creu del camí situada en un indret proper. En una fissura de la roca hi havia una capsa metàl·lica que contenia un antic llibre de registre actualment inexistent. Després de passar per la capçalera d’un torrent, continuar per la cornisa de conglomerat i de seguida, en un sortint del vessant, s’arriba a la Roca Llisa, balconada ran del cingle al damunt de Collbató. Uns solcs sobre el ferm totalment llis facilitaven el pas dels animals ferrats. Continuar per la cornisa rocosa, de conglomerat i de gresos rogencs, fins a un altre esperó del vessant. Després de passar per la capçalera d’un altre torrent es troba a  l’esquerra la roca dels Polls. El camí planeja fins a un nou barranc d’un torrent, a la dreta surt un corriol que permet anar al serrat de les Garrigoses. Un cop travessat el barranc comença un tram en el qual es guanya altitud en diverses llaçades.

45 minuts. Les Voltes. Inici de l’indret conegut com les Voltes o la Costa. El camí s’enfila pel vessant en cinc llaçades on el camí està sostingut amb marges de pedra seca. Just al costat del tercer revolt, a la dreta, es troba l’actual extrem superior de la drecera de Fra Garí, que prové de Collbató passant per una cresta rocosa molt dreta (senyals grocs i blancs). Al capdamunt de les Voltes es travessa la carena rocosa i s’entra en la gran conca del torrent de la Fontseca o de Santa Caterina. Antigament, la drecera de fra Garí podia haver acabat el final superior de la darrera. Proper a aquest indret podia haver estat la tercera creu construïda pel rei Pere III (1366-1372). Pocs metres camí amunt s’arriba al costat d’un avenc petit a l’esquerra del camí.

54 minuts. Pou de Sant Joan o Pou petit de la Costa Dreta. Al costat esquerre del camí es deixa la boca estreta d’entrada d’aquest avenc de només sis metres de fondària. D’ací mateix surt igualment a l’esquerra un sender que en uns 20 minuts mena a l’avenc del Pi Ver o més conegut recentment pel nom de Pou de la Costa Dreta, de 103 m de profunditat. Des d’aquest indret es veu el serrat i el coll de les Garrigoses, al damunt del qual es col·locaren les bateries durant la Guerra del Francès a l’inici del segle xix, i que han acabat per donar nom al camí. També es veuen les ermites de Sant Joan i Sant Onofre.  Seguir en direcció N seguint l’ample camí que porta al llit del torrent. El camí té diversos trams empedrats i alguns esglaons. El camí baixa per anar a travessar el torrent de Santa Caterina.

 59 minuts. La Font Seca. En ser molt a prop del torrent es deixa a la dreta, a l’altre vessant del torrent, una cisterna de pedra de fa segles esquerdada: la Font Seca. Una llegenda explica amb tots els detalls la història de com s’assecà i en brollà una altra prop del monestir de Montserrat: la font del Portal o de Santa Maria, profundament canviada de lloc i forma al llarg del segle xx. S’entra dins el torrent de Santa Caterina, superant una petita roca llisa (atenció si està mullada!) i es continua un tram on el camí passa pel llit ple de còdols del torrent. Sortir del llit del torrent per la dreta. Un gabió facilita el pas pel camí. Després de deixar el torrent, el camí comença a pujar. Algun tram amb evidència d’empedrat.

 

1 hora 1 minut. Bifurcació. Cruïlla del camí. Indicador. A l’esquerra, en direcció N surt el camí vell de Sant Joan. Continuar pel camí de la dreta, E, que ens portarà a sant Miquel i al monestir de Montserrat. En aquest indret cal fer atenció perquè de pujada, per la perspectiva, és més visible el primer que no pas el de la dreta, que és el que cal seguir. Marques grogues de pintura. El camí puja resseguint la part baixa del serrat de sant Joan. El camí està descansant sobre un important mur de pedra seca. Es travessen les capçaleres de dos torrents. Restes d’empedrat en el camí.

1 hora 11 minuts. Les Bateries. Travessar el serrat de sant Joan per l’indret conegut com les Bateries, en memòria d’un destacament militar que hi estigué desplegat durant la Guerra del Francès. Es passa per sobre un terreny rogenc, d’un estrat de gres. Aquest indret és veí del coll de les Garrigoses. L’àmplia esplanada d’aquest lloc és, en part, artificial a fi de tenir un espai ample. És probable que aquí hi hagué la quarta creu construïda pel rei Pere III.  Ramon de Semir, en el seu mapa de 1949, indica una creu en aquest indret. Entrar a la vall del torrent Fondo. El camí primer planeja i més endavant baixa marcadament fins al fons del torrent. En el camí de baixada al torrent hi ha restes d’empedrat i graons.

 1 hora 17 minuts. Torrent Fondo. Travessar el torrent per sobre un gabió estret de 0,6 m. El torrent aquí apareix per sota uns grans blocs caiguts. S’empren una pujada sostinguda, la darrera. Es travessa un torrent i a la dreta queden les capçaleres de dos més. De nou són evident les restes de l’empedrat del camí.

 1 hora 30 minuts. Creu dels Escolans. El camí continua pujant i es passa per uns trams de roca llisa. Després d’un tram empedrat es travessa el torrent de la Font dels Escolans i es continua pujant per un camí força ample, que segueix una vira rogenca de gres fins a arribar a la carena. El camí planeja fins a un replà de l’ampla carena que fa de coll entre la Serra llarga i el Serrat dels Monjos. Abans d’arribar a aquest coll, en un revolt del camí, damunt d’una àmplia clapa rocosa hi ha una important acumulació de pedres.  Tot seguit, per damunt d’unes lloses de pedra rogenca hi ha les restes de sòcols que podrien formar part de l’antiga creu dels Escolans. És probable que la cinquena creu del rei Pere III es trobés per aquest entorn. Deixant aquest indret, el camí s’orienta cap al N. A la dreta surt el camí que porta a la Creu Nova dels Escolans, no fa massa anys, abans d’arribar-hi, hi havia una caseta de fusta del guaita forestal. En el mapa topogràfic de Joan Cabeza de 1909 no s’indica l’existència de l’anterior camí. En el mapa de Ramon de Semir, s’identifica aquest inret com el Capítol. Continuant pel camí de la Costa es passa per una tanca de fusta i disc de prohibició de circular en bicicleta i a cavall.

1 hora 37 minuts. Pla de Sant Miquel o dels Soldats. El camí de la Costa o camí de les Bateries conflueix amb el camí de les ermites en una àmplia esplanada coneguda com a Pla de Sant Miquel o Pla dels Soldats. Durant la Guerra del Francès aquest indret fou un campament militar. Aquest punt era una cruïlla estratègica de comunicacions per unir la serra de Collserola i el Bages abans de l’existència de la ràdio. En aquesta cruïlla surt el camí que mena a les ermites de Sant Joan i Sant Onofre, per una banda, el camí de la Quadra de Sant Miquel que porta al camí de la Fita, des d’on es pot anar a la Sant Cova o Collbató, i el camí que agafarem per anar al monestir de Montserrat. En el Pla dels Soldats són apreciables els punts d’ancoratge d’antigues construccions. Important fita antiga. La vista s’obre al Penedès i el Baix Llobregat.

1 hora 40 minuts. Bassa de sant Miquel. Des del pla de Sant Miquel es baixa en direcció al monestir de santa Maria de Montserrat. Pocs metres després es passa al costat d’una gran bassa de reserva d’aigua i d’alimentació d’una altra bassa més menuda, totes integrades en el sistema de prevenció d’incendis del massís de Montserrat.

 1 hora 43 minuts. Capella de sant Miquel. Es continua baixant i tot seguit es troba la capella de Sant Miquel enlairada a l’esquerra. L’estructura d’aquesta capella ha sofert moltes transformacions al llarg dels anys. La referència de la capella de Sant Miquel és de l’època de la vida eremítica a Montserrat, tot i que mai va estar ocupada per cap ermita incardinat en l’eremitori montserratí. Aquest indret, amb una important creu de terme, hi hagué una antiga capella-ermita on, com consta en documents antiquíssims, pels anys 1063 visqueren el sacerdot Trasvari o Trasver, i un ermità anomenat Garí, que el seu nom podia haver-se manllevat per construir la llegenda de Joan Garí. Sembla que al costat de la capella de sant Miquel estava la sisena creu del rei Pere III.

L’actual construcció és recent i substituí una altra que fou destruïda durant la guerra del francès. L’any 1870 s’edificà l’actual capella que fou beneïda el dia de sant Miquel del mateix any per l’abat Muntades. L’any 1895 encara s’hi veien algunes restes de l’antiga capella. Al costat de la capella de Sant Miquel, sant protector de la muntanya, hi ha una creu de terme que ja es veu en els antics gravats. Aquest indret era la referència que tenien els caminants que venien per camí de Collbató a Montserrat que ja estaven a punt d’arribar al monestir de Montserrat. Ja que, des d’ell es veia tot el santuari i el monestir de Santa Maria de Montserrat. Ara la creixent vegetació impedeix gaudí totalment d’aquesta visió. Fins aquest indret solia venir antigament el pare abat del monestir acompanyat de l’escolania per rebre visitants il·lustres. Al costat d’aquesta capella va haver-hi una teularia per elaborar les teules que cobririen els edificis del santuari i l’església. Antigues llegendes situen en aquest indret un antic temple romà suposadament dedicat a la deessa Venus. Al costat dret del camí, una mica més abaixat, hi ha un tram de les restes de l’antic camí.

1 hora 45 minuts. Camí a la creu de sant Miquel. Un cop passada la capella de Sant Miquel, es deixa un camí molt clar que baixa, a la dreta, pel fil de la carena en direcció a la creu de Sant Miquel. Lloc d’una immillorable vista del monestir i santuari de Santa Maria de Montserrat i de la regió de sant Salvador.

1 hora 48 minuts. Roca de la Llicència i porxo. Després de travessar dos torrents, el camí passa entre quatre pilars, restes d’un antic porxo desmuntat per facilitar el pas dels camins de bombers, i tot seguit a la dreta hi ha la roca de la Llicència, gran bloc caigut del penya-segat.  Antigament, fins aquest punt és on podien arribar els monjos sense demanar permís al pare abat.

1 hora 50 minuts. Porta de sant Miquel. El camí arriba a la gran porta enreixada de sant Miquel amb una estàtua de l’arcàngel al capdamunt. Sant Miquel és el sant patró de tota la muntanya. Es passa per una porta lateral. Continuar baixant.

1 hora 53 minuts. Estàtua sant Francesc i càmping. A la dreta hi ha la zona de l’antic càmping de Montserrat i, a l’esquerra, el monument a Sant Francesc d’Assís. Tot seguit es travessa el torrent dels Micos.

1 hora 54 minuts. Camí de fra Garí. A l’esquerra surt el petit corriol que porta al mirador de fra Garí remuntant part del torrent dels Micos.

1 hora 55 minuts. Camí del Via Crucis. A l’esquerra hi ha el final del camí del Via Crucis montserratí.

1 hora 57 minuts. Estacions del funicular. A dreta i esquerra queden les estacions inferiors del funicular de sant Joan i superior del funicular de la santa Cova, respectivament.

1 hora 58 minuts. Arribada a la plaça de l’Abat Oliba. Final de l’itinerari. En aquest indret es deuria trobar la setena i darrera creu construïda pel rei Pere III

[1] Adaptació de la descripció de la ruta nº 3 Collbató-Collbató pel camí de la Costa, el pla de les Taràntules, el coll de Pollegons i les Artigues de Ramon Ribera i Mariné, Jordi López Camps i Josep Nuet Badia. Patronat de la Muntanya de Montserrat, 2010

AVIS. Per canvis en la política de seguretat del navegador Chrome  quan s’intenta descarregar directament un fitxer amb l’extensió RAR o ZIP surt un missatge que avisa que per raons de seguretat no es pot descarregar el fitxer de manera segura, independentment que no tingui cap tipus de virus. Per descarregar el fitxer cal prémer el botó dret del ratolí i s’obren un quadre de diàleg. Cal escollir l’opció Desa l’enllaç com a …. Si s’escull aquesta opció es pot baixar el fitxer sense cap dificultat. Aquest problema de control de seguretat no passa amb els navegadors Microsoft Explorer, Microsoft Edge o Firefox.

Baixar el track en format GPX 
Baixar el track en format KMZ