Collbató – Pou de la Costa Dreta – Collbató

Itinerari: Itinerari circular per anar a un dels avencs més important i menys conegut del massís montserratí. La primera exploració espeleològica d’aquesta fou realitzada el 23 d’agost del 1908 per mossèn Marià Faura i Sans , el monjo montserratí pare Adeodat Marcet Poal, J.M. Có de Triola, J. Llongueres i M. Esteban, acompanyants del cèlebre naturalista francès Jacques Maheu i senyora, que ja havien participat també a l’exploració dels Pouetons de les Agulles poques setmanes abans. És una sima de 148 metres de desnivell situada al peu d’una escletxa que es troba en un conjunt d’unes agulles que fan de contrafort al serrat del Penitent al capdamunt del serrat de la Guàrdia. El fet de trobar-se en l’extrem d’un camí mig perdut i no estar en un indret concorregut, ha fet que aquest avenc restes força oblidat i reservat només als espeleòlegs. El camí proposat és l’únic existent, i conegut des d’antic, per arribar a l’avenc. Convé fer-lo servir per fer l’aproximació al pou i no obrir-ne cap de nou seguint, per exemple, la cresta del serrat de la Guàrdia. Es fa aquest suggeriment a fi de preservar l’actual sistema de camins montserratins.

Dificultat: El camí no té cap dificultat especial, llevat el tram final d’accés a la boca de l’avenc que requereix enfilar-se per un costerut corriol. L’entrada de l’avenc és fàcilment identificable per unes ufanoses heures que baixen per la paret de la roca. La gran dificultat de l’avenc és que el seu descens, només el poden fer persones ben experimentades i amb el material adequat.

Material recomanat: És necessari portar aigua (recomanable un litre i mig a l’estiu), botes de tresc, roba d’abric segons el temps i, a l’estiu, barret.

 

Distància:  7.273 metres
Durada: 1 hora 38 minuts

Altura sortida: 389 metres
Altura màxima: 789 metres
Altura mínima: 389 metres
Guany: 399 metres
Desnivell màxim: 398 metres
Ascensió sortida: 433 metres
Descens sortida: 442 metres

Descripció de l’itinerari

0 minuts Sortida. Des de davant de l’església parroquial de Sant Corneli de Collbató, seguir en direcció nord-oest pel carrer de Pau Bertran (folklorista nascut al poble el segle XIX).

5 minuts Indicadors. Un cop passat els carrers de la Muntanya i el carrer del Cup, que queden a l’esquerra, i una mica més enllà, el carrer de Pau Bertran s’eixampla i puja suaument. Indicador de GR 172 i GR 5. A l’esquerra discretament indicat, trenca el GR 7-2 pel camí de l’Alzina, en direcció a Piera. Prosseguim aproximadament en la mateixa direcció en què anàvem (NW). Poc després deixem el carrer de la Drecera (dr., NNE), de pujada i acarat de dret a la muntanya, per on pugen dos atalls del camí al santuari de Montserrat.

Continuem pel carrer de Pau Bertran, que torna a ser planer. En acabar-se les cases del poble i l’asfaltat del carrer de Pau Bertran, s’inicia una ampla pista que planeja, al NW, entre conreus d’oliveres i ametllers, paral·lela a la muntanya de Montserrat. Indicador.

12 minuts Bifurcació. La pista té una cruïlla de camins. Tòtem indicador que senyala Igualada i camí de Sant Jaume i al monestir de Santa Maria de Montserrat. Es deixa a l’esquerra la pista planera que porta  a la Vinya Nova. S’agafa la pista de la dreta, direcció nord. Poc després es passa pel costat de les ruïnes del Casalot, una antiga hostatgeria al peu de la muntanya. Important fita de pedra que en la cara orientada a nord, en sentit oposat al de la marxa, té les sigles PNMM. A l’esquerra es deixa una bassa i, a la dreta l’entrada a una finca tancada amb una cadena.

Acabat l’oliverar, i deixant enrere una pineda incipient, s’entra a un bosquet de pins. Tanca de fusta i disc de prohibició de circular en bicicleta i a cavall. Just a l’inici d’un roquissar hi havia un senyal,  actualment treta com a conseqüència de l’acció vandàlica, que indicava que a la dreta comença el camí vell de Collbató a Montserrat, o camí de la Costa de Montserrat i, a partir del segle XIX, conegut com a camí de les Bateries.

Aquest tram estava tapat per la bardissa, però recentment ha estat recuperat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. Aquest tros de camí, després de diverses voltes, se situa al final del roquissar, per on passava antigament el camí. Des del seu inici el camí està marcat amb senyals grocs, tot i que en algun moment es poden veure algunes marques grogues i blanques. Mereix la pena observar, tant en aquest tram com en altres indrets d’aquest camí vell de Collbató a Montserrat, l’existència d’un empedrat que facilitava el pas de les persones i els animals de càrrega.

A partir d’ací cal no deixar mai allò que encara avui, després de segles d’abandó, presenta totes les característiques d’un camí important. Era el camí medieval de pujar al monestir de Santa Maria de Montserrat.

21 minuts Confluència de camins. Unió de camins. Magnífic pi de tres branques. El camí vell de Collbató a Montserrat s’uneix amb el camí que ha pujat recte per les roques. En aquest entorn es veuen les roques  fetes servir com a pedrera per fer el ferm del camí empedrat. Es guanya altitud en dos giravolts i s’arriba a la petita cova de les Bagasses a peu de camí, marge dret. A partir d’aquest indret, el camí flanqueja cap a llevant, travessant torrents i serrats, amb un pendent suau. Es comencen a veure a baix de la plana els camps d’oliveres de Collbató. El camí puja una estona pel torrent fins a creuar-lo.

33 minuts. Serrat de la Guàrdia. El camí passa per la part inferior del serrat de la Guàrdia on una roca es troba en mig del pas. Bonica balconada aèria damunt de Collbató. D’allí, en suau descens, s’entra en un altre torrent, el del clot dels Lladerns, cobert d’aladerns i de marfulls. Es camina un tros pel llit del torrent per guanyar altitud. Al llarg del camí es troben tres gabions per a sostenir el camí. A l’esquerra del camí hi ha una balma. Continuar pujant sostingudament.

42 minuts La Taca Blanca.  El camí arriba a un indret on sobresurt un clapa rocosa pintada amb una gran senyera i algunes plaques metàl·liques de records. Antigament aquesta roca estava només pintada de blanca, d’aquí el nom de Llençol. Aquesta pintada servia de punt de referència. Davant del Llençol hi ha el final de la drecera dels Graus, que puja directament de Collbató. En una fissura de la roca hi ha una capsa metàl·lica que contenia un antic llibre de registre actualment inexistent. En aquest indret el camí està reforçat per uns murs de contenció fets amb algunes pedres de gres que provenen d’una de les set creus erigides al llarg del camí de la Costa.

El camí continua per la cornisa de conglomerat i de seguida, en un sortint del vessant, S’arriba a la Roca Llisa, balconada ran del cingle al damunt de Collbató. Fixar-se amb 8 lloms fets per excavacions de la roca a fi de facilitar el pas dels animals de càrrega per aquest indret. Continuar per la cornisa rocosa, de conglomerat i de gresos rogencs, fins a un altre esperó del vessant. A l’esquerra hi ha la roca dels Polls. El camí planeja fins a un barranc, que travessa, i comença un tram en el qual Guanya altitud en llaçades.

45 minuts. Les Voltes.  Inici de l’indret conegut com les Voltes o la Costa. El camí s’enfila pel vessant en cinc llaçades on el camí està sostingut amb marges de pedra seca. Just al costat del tercer revolt, a la dreta, es troba la drecera de Fra Garí, que prové de Collbató passant per una cresta rocosa molt dreta (senyals grocs i blancs). L’inici de la drecera està marcat per una senyal de dues línies angulades blanques. Al capdamunt de les Voltes es travessa una carena rocosa i s’entra a la gran conca del torrent de la Fontseca o de Santa Caterina. Seguir un tros més enllà fins arribar al costat d’un avenc petit.

54 minuts. Pou petit de la Costa Dreta. Arribada al Pou de Sant Joan o Pou petit de la Costa Dreta que queda al costat esquerra del camí. Aquest pou és un avenc de boca petita i de sis metres de fondària. Al costat de l’entrada de l’avenc  surt a l’esquerra el sender que porta a l’indret de la Costa Dreta on es troba un dels Pous més destacats del massís montserratí. L’inici del camí és un petit corriol marcat amb una tènue senyal blava i unes fites que confirmen la direcció a seguir.

1 hora 12 minuts Carbonera. Tot seguint el camí antic dels carboners, perfectament recuperat, amb trams de suau pujada, s’arriba a una petita carbonera. Cal travessar-la

1 hora 14 minuts. Pou de la Costa Dreta. Un cop passada la carbonera s’arriba un punt on un gran fita de pedra indica el corriol que, amb una curta però forta pujada, porta a la boca del pou de la Costa Dreta. De lluny estant, l’indret és identificable per una gran heura que baixa per una escletxa de roca que cau just al damunt de la boca del pou. També hi ha una pedra enfosquida per pintura amb uns regalims de pintura taronja que pot servir de punt de referència.

Sortint del pou es desfà el camí fins arribar al pou petit de la Costa Dreta per agafar de tornada el camí de la Costa o de les Bateries.

1 hora 14 minuts. Carbonera.

1 hora 34 minuts. Pou petit de la Costa Dreta. Cruïlla amb el camí de la Costa o de les Bateries. Agafar aquest camí de baixada.

1 hora 35 minuts. Les Voltes. Inici de les llaçades que permeten perdre ràpidament desnivell.

1 hora 40 minuts. Bifurcació. Cruïlla amb la drecera de fra Garí.

1 hora 45 minuts. Roca dels Polls. Un cop passada aquesta roca el camí s’obre a un conjunt de roques característiques d’aquest paratge montserratí.

1 hora 47 minuts. Roca Llisa. Notable balconada ran del cingle al damunt de Collbató. Observar amb 8 lloms fets per excavacions de la roca a fi de facilitar el pas dels animals de càrrega per aquest indret.

1 hora 49 minuts. Taca Blanca. A l’esquerra queda l’inici de la drecera dels Graus. El camí continua baixant. Fins arribar a un gabió que indica l’inici del torrent dels Lladerns. El camí fa uns metres per dins del buc del torrent. El camí, després d’un gir, torna a creuar per un nou gabió el torrent i segueix baixant. Nou petit torrent que és una con fluència de l’anterior.

1 hora 58 minuts. Serrat de la Guàrdia. El camí passa per la part inferior del serrat de la Guàrdia on una roca es troba en mig del pas.  Un cop flanquejat l’extrem inferior del serrat de la Guàrdia el camí gira cap el nord i continua baixant creuant un torrent que neix al peu del pou de la Costa Dreta. Baixada important. El ferm del camí conserva, durant forces metres,  l’empedrat original del camí original. En alguns indrets es veu perfectament com el camí original tenia una base que, emplenada de terra, servia de base per situar les pedres que feien de ferm del camí per facilitar el pas dels vianants i animals de càrrega.

1 hora 18 minuts. Cova de les Bagasses. Gir del camí per iniciar el tram final.

1 hora 20 minuts. Bifurcació. Indret amb un magnífic pi de tres branques en la cruïlla de camins. Girar a l’esquerra per agafar el traç de l’antic camí medieval. El corriol de la dreta és una drecera que s’havia fet antigament quan el camí original, el que hem agafat, es trobava mig colgat per la vegetació.

1 hora 23 minuts. Bifurcació. Trobada amb la drecera anterior. Restes d’un pal on hi havia un rètol explicant la recuperació del tram medieval del camí que acabem de fer.

1 hora 24 minuts. Tanca de fusta. Barrera per impedir l’accés de motocicletes, bicicletes i cavalls al camí de la Costa.

1 hora 26 minuts. Casalot. Fita on està inscrit PNMM. A la dreta es veu una paret de tàpia la resta del que havia estat l’antic hostal anomenat el Casalot.

1 hora 27 minuts. Bifurcació. Arribada a la pista de la Vinya Nova que uneix els municipis de Collbató i el Bruc.

1 hora 31 minuts. Entrada al poble de Collbató. Primeres cases al començament del carrer Pau Bertran. Seguir aquest carrer en direcció a l’església parroquial

1 hora 38 minuts. Església parroquial de sant Corneli de Collbató. Final de l’excursió

Per més informació sobre el Pou de la Costra Dreta clikar aquí

 

Baixar el track en format GPX
Baixar el track en format KMZ 

 

image_pdfimage_print