Fritil·lària

Flora de Montserrat – La Fritil·lària per Josep Nuet i Badia, Josep M. Panareda i Clopés (Article publicat al Butlletí de Santuari, nº 12, 2ona època, maig-agost 1985)

Amb aquest  neologisme coneixem les plantes que els botànics inclouen dins el gènere Fritillaria Linné .

A Montserrat, segons els coneixements actuals, s’hi fa la Fritillaria lusitanica Wikstron (= F. hispanica Boiss. et Reuter; = F. boissieri Costa; = F. pyrenaica L. var, hispanica (Boiss. et Reuter) Pau) .

Aquest seguit de sinònims té la seva historia força relacionada amb Montserrat i prové de la variabilitat de les plantes i del fet que encara no ha estat estudiada a fons la sistemàtica de les Fritillaria .

La historia comença quan, a mitjan segle passat, el botànic ginebrí Edmond Boissier descobreix a Sierra Nevada una espècie de fritil·laria, la descriu i la publica el 1859 amb el nom de Fritillaria hispanica. A la primavera de 1865 l’esmentat Boissier acompanyat de George Reuter, director del jardí botànic de Ginebra, visita Montserrat. Tots dos hi descobreixen una fritil·lària que els sembla igual a la de Sierra Nevada, i en fan arribar uns exemplars a A. C. Costa, el qual els estudia i troba que són diferents de la planta de Sierra Nevada. El 1877, Costa publica una nova especie: Fritillaria boissieri Costa, pròpia de Montserrat, que dedica al seu descobridor. Posteriorment, tant Carles Pau com Pius Font i Quer han considerat que les diferents espècies de fritil·lària que s’han reconegut, no són més que varietats o subspècies d’una mateixa espècie, F. pyrenaica L., que es faria per tota la Península lbèrica .

La planta, perenne, presenta a la base un bulb d’1-2 cm. de diàmetre, del qual surt una tija única. En aquesta tija hi ha 7-10 fulles, lanceolato-linears, alternes, generalment força paral·leles a la tija. La tija és corbada al capdamunt com un bàcul, de manera que la flor queda penjant de cap per avall. La flor, única, té forma d’esquella i és composta de 6 peces o tèpals de forma oblonga, amb una coloració marronosa amb clapes i punts grogosos. La càpsula és de forma ovoide i generalment queda dreta .

Floreix de l’abril al juliol .

A Montserrat es fa a la part alta de la muntanya, entre 750 i1.200 m., encara que al vessant N del sector oriental en trobem entre 320 i500 m. Al sector occidental, a I’W del coll de Migdia, és rara, probablement a causa de la major sequedat. La fritil·laria viu a les codines amb sol força desenvolupat, a les cornises herboses encarades al N, sempre, però, en indrets oberts, a les carenes o bé en clarianes .

Precisament aquest any en fa cent vint que fou descoberta aquesta bonica especie a Montserrat, pero encara ens falta aclarir del tot la sistematica d’aquest genere al nostre país