Herba dels cinc dits

Flora de Montserrat: Herba de cinc dits per Josep Nuet i Badia, Josep M. Panareda i Clopés (Article publicat al Butlletí del Santuari nº 5, 2ona època gener 1983)

Amb aquest nom popular que Pius Foont i Quer recollí al Baix Ebre, concretament a Cardó, és coneguda aquesta planta dels cingles ca1caris que els botànics tenen classificada com Potentilla caulescens L.

La planta, perenne, presenta una petita soca, ramificada, de color bru, coberta de les restes de les fulles seques. Les fulles són compostes per 5-7 folíols lanceolats -ovalats, dentats només a la part superior, d’un 2-4 cm. de llarg, cobert de pel llarg, sobretot al marge. Les fulles es situen , fent una roseta, a la base de la tija, on n’hi ha més i són més grosses, o bé al llarg de la tija, en menor nombre, de dimensió més reduïda i a voltes amb només 3 folíols. Totes, però, tenen a la base del pecíol dues estípules – mena de fulletes lanceolades unides pels costats a la base del pecíol – també piloses.

Les flors són grossetes, uns 1’5-2 cm., ben obertes amb 5 pètals de color blanc trencat, agrupades en una mena de ramell a la part superior de la tija. Els pètals són amples, més llargs que els sèpals, i aquests, tan llargs com les fulletes del calicle, que trobem intercalades al calze entre cada sèpal. Els pedicels dels estams també són pilosos.

Floreix del juny a l’agost.

A Montserrat, que és una muntanya plenament mediterrània, només trobem l’herba de cinc dits a la part alta de la muntanya entre 700 i1200 m. A la part obaga baixa fins a una altitud inferior a500 m. al camí de l’Aigua i a la vall del torrent de les Escometes.

La trobarem sempre en companyia d’altres plantes que viuen bé en el seu mateix ambient: l’or ella d’ós, la corona de reina, la campanula gran, el xudamel de roca … , totes elles pròpies de l’associació de corona de reina i orella d’ós, la qual forma part d’un grup més gran de comunitats pròpies dels cingles ca1caris, que els botànics han agrupat en l’aliança Saxifragetum mediae.

Dins d’aquest gran grup, l’associació de corona de reina i orella d’ós és la comunitat vegetal dels cingles calcaris ombrejats, pròpia del sector central de la Serralada Prelitoral (Montserrat, Sant Llorenç del Munt, L’Obac … ). Trobem altres tantes comunitats una mica diferents en les plantes que les componen a les serres situades més al S: Montsant, Muntanyes de Prades, als Ports de Beseit, així com als Prepirineus.

L’herba de cinc dits es fa pràcticament en totes elles.

Print Friendly, PDF & Email