Formació

La història física del massís comença al final de l’era secundària.  Així durant uns 65 milions d’anys s’ha anat conformant el que avui és la muntanya de Montserrat. Aquest procés consta de dues etapes. La primera correspon a la formació del ventall al·luvial que conformaran les riques del massís. Entre el paleocè, ara fa 65 milions d’anys fins l’eocè, uns 35 milions d’anys enrere és el temps en que es calcula que es formaren les roques montserratines. La base del que avui és la muntanya de Montserrat era el delta d’un riu cabalós que venia d’un continent que s’estenia des de Catalunya fins a les Balears. Aquest riu desembocava en un mar que ocupava l’espai actual de la Catalunya central. Quan s’enfonsà el continent balear, el mar interior s’assecà i el delta emergí.

Així és com comença la segona etapa de formació de la muntanya de Montserrat. Durant 25 milions d’anys es donen uns fenòmens que afavoreixen la deconstrucció de la massa rocosa que era el massís fins assolir les actuals formes. Una sèrie de moviments tectònics espaiats en el temps, enlairament dels Pirineus, separació de la serralada litoral i l’enfonsament de la depressió del Vallès, anaren fragmentant aquest territori emergit en unes fractures verticals, les anomenades diàclasis i donant al massís aquest aspecte isolat i contundent en relació a un entorn de poc alçada. Aquestes són les causants de les imponents agulles montserratines que recorden a unes columnes rocoses. L’erosió posterior deguda a la pluja, el glaç, el vent i altres agents acabaren modelant i donant les actuals formes arrodonides. Es tracta d’un procés dinàmic iniciat molts milions d’anys enrere i que encara continua.